Nicola Vuletic

Vuletic, Nicola

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205EL PROJECTE DEL CENTRE D’INVESTIGACIONSONOMÀSTIQUES ADRIÀTIQUES DE LA UNIVERSITATDE ZADARNikola VuletićUniversitat de ZadarVladimir SkračićUniversitat de Zadar1. INTRODUCCIÓEl Centre d’Investigacions Onomàstiques Adriàtiques és una unitat de recerca de laUniversitat de Zadar (Croàcia) creada el 2003 amb l’objectiu de respondre amb urgència auna part de les conseqüències lingüístiques de la crisi demogràfica de les illes croates.Durant els primers deu anys d’activitat, el Centre es va dedicar a recollir sistemàticament ia publicar la toponímia de l’arxipèlag de la Dalmàcia Septentrional (540 illes, illots i es-culls). Evidentment, es tracta d’una activitat investigadora que s’articula dins del marc dela lingüística eslava, però no gaire privada d’interès metodològic per a un estudi topono-màstic i dialectològic qualsevol, sobretot d’un espai illenc. Ara bé, des del punt de vista dela lingüística romànica, i especialment de la lexicologia històrica romànica, l’interèsd’aquest projecte rau també en els seus resultats: documentació de topònims d’origen ro-mànic conservats gràcies al contacte lingüístic romanicoeslau des de l’alta edat mitjana.Abans de detenir-nos en alguns aspectes metodològics del projecte i d’oferir una mostradels resultats, es fa imprescindible una brevíssima presentació del territori estudiat.2. EL TERRITORIAmb 79 illes,1 525 illots2 i 642 esculls (Duplančić Leder et al. 2000), Croàcia és el segonestat amb més illes de la Mediterrània. Tot i que ocupen només el 5,5 % del territori naci-1. Superfície superior a 1 km2.2. Superfície inferior a 1 km2 i superior a 0.01 km2.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 333 01/04/16 21:19334 NIKOLA VULETIĆ - VLADIMIR SKRAČIĆEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205onal, aquestes illes, illots i esculls cobreixen més de 4.000 km de l’extremadament acci-dentada línia costanera de Croàcia, que fa gairebé 6.000 km. Es reparteixen en cinc arxi-pèlags: el de l’Ístria Occidental; el de Kvarner; el de la Dalmàcia Septentrional; el deDalmàcia Central; el de la Dalmàcia Meridional. Només deu d’aquestes illes tenen unasuperfície superior a la de Formentera.Un total de 124.955 habitants (2,9 % de la població total de Croàcia)3 habiten 48 illes.Una tercera part es concentra en tres grans illes de la Dalmàcia Central (Korčula, Brač,Hvar), i gairebé un altre tant en tres de les illes grans de Kvarner (Krk, Rab, Lošinj). De303 poblacions, 76 miren cap a la costa, 76 cap al mar obert, i 151 se situen a l’interior deles illes més grans. Cap de les illes croates arriba a 20.000 habitants, mentre que la majo-ria no compta ni amb 500. Des del punt de vista de l’estructura per edat, les illes croates,sobretot les més petites, es presenten avui com una espècie de refugi de la població vella.Dins d’aquest món singular, l’arxipèlag de la Dalmàcia Septentrional, amb un total de540 illes, illots i esculls, representa la concentració illenca més densa de la Mediterrània.I és en les seues 23 illes poblades on es fa més evident la crisi demogràfica de la poblacióautòctona (cf. Lajić / Mišetić, 2013: 194), amb les conseqüències lingüístiques correspo-nents, raó per la qual li vam donar prioritat.Abans de la consolidació moderna del turisme, la població illenca es dedicava a unasèrie d’activitats tradicionals, com ara ramaderia, agricultura i pesca. La pesca va jugar unpaper decisiu en l’economia de les illes petites, on escasseja la terra de cultiu, sobretot enles de la Dalmàcia Septentrional.Des del punt de vista historicolingüístic, les illes van funcionar, a partir del segle vii,com reductes de l’antiga romanitat de Dalmàcia i com escenaris d’un intens contactelingüístic, deixant una marca romànica inesborrable a les varietats eslaves que han subs-tituït les romàniques precedents. Aquesta marca, reforçada per segles de dominació vene-ciana, es reflecteix tant en el lèxic com en la toponímia.3. EL PROJECTE3.1. OrígensLa investigació de la toponímia es va consolidar en Croàcia com un camp importantde la lingüística (històrica, sobretot) gràcies a l’obra de l’etimòleg i polifacètic romanistaPetar Skok (1881-1956), deixeble de Meyer-Lübke i mestre de Muljačić, Tekavčić i Vinja.Investigador incansable de l’antiga romanitat preveneciana de Dalmàcia, Skok va enten-dre d’hora que la toponímia de l’espai illenc permetia descobrir allò que el silenci o l’es-cassetat de la documentació altomedieval enfosquien: les etapes de la simbiosi romanico-eslava i la cronologia de l’eslavització lingüística de l’Adriàtic Oriental. La seua gransíntesi (Skok, 1950) de les relacions eslavoromàniques en la toponímia illenca, basada en3. Segons el cens de l’any 2011: <http://www.dzs.hr/Hrv/censuses/census2011/censuslogo.htm>021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 334 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205EL PROJECTE DEL CENTRE D’INVESTIGACIONS ONOMÀSTIQUES ADRIÀTIQUES 335visites llampec al terreny i enquestes per correspondència, oferia una visió de conjuntmagistral, però al mateix temps posava de manifest la quantitat de recerca que quedavaper fer. Aquesta tasca la van continuar els eslavistes Jurišić (1956) en les costes de Kvar-ner i Šimunović (1972) a l’illa de Brač, Finka i Šojat (1972-74) en la costa de la DalmàciaSeptentrional, per esmentar només les contribucions més importants, cadascú amb propò-sits i metodologia diferents. A Šimunović li correspon, sobretot, el mèrit d’haver conso-lidat l’estudi de la toponímia com una disciplina sincrònica. Tanmateix, és en els treballsde Skračić (1987, 1996) on s’introdueix un nou plantejament. Seguint les exigències d’untreball de camp minuciós, que el seu mestre Vinja (1987) aplicava a l’estudi d’ictiònims,Skračić va recollir uns 6.200 topònims en les illes externes de l’arxipèlag de DalmàciaSeptentrional.4 La Universitat de Zadar va reconèixer la importància de l’estudi topono-màstic, mitjançant la creació en 2003 del Centre d’Investigacions Onomàstiques Adriàti-ques. L’equip del Centre—historiadors i romanistes-eslavistes— es va formar a l’entornde dos projectes de recerca,5 que el ministeri croat de ciència va concedir a Skračić.3.2. Aspectes metodològicsEns limitem a exposar ací alguns aspectes metodològics de l’activitat investigadoradel Centre d’Investigacions Onomàstiques Adriàtiques, sobretot pel que fa al treball delcamp. La novetat que hem aportat a la investigació de la toponímia en Croàcia consistiaprincipalment en una col·lecció indiscriminada de totes les formes toponímiques que espodien registrar en el territori estudiat, sense descurar els anomenats «microtopònims».Aquesta mena de treball no es pot dur a terme usant el mètode d’elicitació, sinó que s’hade permetre als parlants de presentar la toponímia del seu espai, d’orientar-se i d’organit-zar el propi discurs, la qual cosa no exclou preguntes directes de l’investigador. D’aques-ta manera, l’entrevista es converteix en un recorregut virtual a través de l’illa o d’unaporció o, fins i tot, a través d’un espai que inclou desenes d’illots i esculls, que l’entrevis-tat realitza en la seua memòria, mentre que l’investigador segueix el discurs de l’altre enun mapa i, si s’escau, li indica les omissions. Un segon investigador s’ocupa de la trans-cripció immediata de les formes en els quaderns de camp i controla la gravació de l’en-questa. Un cas particular es dóna amb els talassònims (noms de referents sotaiguats), onl’investigador ha d’estar familiaritzat amb la pesca i saber llegir el mapa en aquesta clau.No hi ha informants que dominin a la perfecció la toponímia de tot el territori queforma l’objecte d’estudi. Menys encara quan s’han de buscar en la memòria els noms deles terres a l’interior de l’illa que ningú havia treballat els últims 30 anys o més. Semprehem preferit organitzar entrevistes en grups, on la gent s’inspirava i s’incitava mutual-ment. En les illes més grans, s’havia de treballar amb diferents grups, en funció de l’es-tructura propietària de les terres, però també segons si volíem parlar de l’interior de l’illa4. Uns 1.500 en el grup insular de Kornati i uns 4.700 topònims en les onze illes externes pobladesdel grup insular de Zadar, amb centenars d’illots corresponents.5. Projecte núm. 0070024 Toponímia de les illes inexplorades i de la costa de Dalmàcia Septentri-onal (2004-2006) i projecte núm. 269-2120920-2639 Onomastica Adriatica (2007-2011).021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 335 01/04/16 21:19336 NIKOLA VULETIĆ - VLADIMIR SKRAČIĆEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205o de la mar. Les dones velles mostraven un domini de la toponímia de l’interior inassequi-ble als seus homes, germans, cosins, que, en canvi, es mostraven més solvents amb latoponímia costanera i submarina. Llavors, els resultats de les distintes entrevistes sobreuna mateixa porció del territori se superposaven, s’identificaven dubtes, i els llocs febleses tornaven a verificar amb els parlants, abans d’introduir totes les formes registrades dinsd’una base de dades i passar-les als mapes toponomàstics.Formava part de les activitats preparatòries un extens treball a l’Arxiu de l’Estat aZadar, on es troba reunida la documentació històrica de gairebé tota Dalmàcia. Vam pre-parar, per a cada porció del territori, fitxers amb les atestacions en les fonts medievals,escrites gairebé exclusivament en llatí, així com en els primers mapes i cadastres, prestantatenció a la variació formal. Les formes històriques que no sorgien durant les entrevistesse sotmetien a l’avaluació dels parlants, i és així com hem aconseguit confirmar en lallengua viva algunes formes precioses que no s’haurien registrat d’altra manera.3.3. Resultats i perspectivesDes de la creació del Centre s’han publicat sis volums de la col·lecció OnomasticaAdriatica, corresponents a les illes, és a dir als grups insulars, de Pašman (2006), Ugljan(2007), Vrgada (2009), Murter (2010), Pag (2011) i Kornati (2013). Està per eixir el setèvolum, dedicat a les illes de Šibenik, el grup insular més meridional de l’arxipèlag de laDalmàcia Septentrional. Comptant també el volum de Skračić (1996), publicat abans dela creació del Centre, en tot l’arxipèlag s’han recollit uns 15.200 topònims. El repte messignificatiu es va donar en el cas del grup insular de Kornati. Sense poblacions perma-nents, almenys des de l’antiguitat tardana, explotat a la vegada per la gent de les illes deMurter i Dugi Otok, portadores de dialectes diferents, i al centre d’interès dels pescadorsprocedents de cinc illes veïnes, aquest grup de 150 illes i illots ofereix molts casos denomsmúltiples per a unmateix illot, i una rica sèrie de topònims no només preeslaus, sinóprellatins.L’estructura de tots els volums és igual. La segona part correspon al corpus de topò-nims, contemporani i històric, als mapes toponomàstics i als capítols dedicats a l’anàlisifonològica, morfològica, lèxica, motivacional i etimològica del corpus. La primera partde cada volum s’articula com un camp de cooperació interdisciplinària: s’hi presenta, através de les contribucions de geògrafs, historiadors, arqueòlegs, historiadors de l’art,etnòlegs..., el que provisionalment hem anomenat “ambient onomàstic”, és a dir, tot allòextralingüístic que condiciona la creació dels noms. Esperem haver creat d’aquesta ma-nera un laboratori perdurable d’intercanvi d’idees que supere els límits de la lingüística.Tots els volums fins ara publicats contenen mapes en blanc amb corbes de nivell, oncada topònim apareix representat mitjançant el número que exactament li correspon en elcorpus.6 Per evitar un bosc de números difícilment manejable, el territori estudiat (junt6. La inserció de cada forma toponímica, tal qual, al mapa no es prestava com opció, perquè hauriasuposat la creació d’un nombre molt elevat de mapes petits, on s’hauria perdut la visió de conjunt, essen-cial en un arxipèlag amb tantes illes.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 336 01/04/16 21:19Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205EL PROJECTE DEL CENTRE D’INVESTIGACIONS ONOMÀSTIQUES ADRIÀTIQUES 337amb la mar) es dividia en una sèrie de sectors, marcats amb lletres A, B, etc., en direcciónord-oest-sud-est (disposició de la costa i de les illes). La representació numèrica delstopònims dins de cada sector seguia el mateix principi: de 1 (extrem nord-oest del sector)a n (extrem sud-est del sector). Al corpus, ordenat per sectors, igual que a l’índex alfabè-tic, cada topònim apareix identificat per un codi, compost per la sigla de l’illa, la lletraque marca el sector i el número corresponent al topònim dins del sector. Així UGF 164marca el topònim registrat a l’illa d’Ugljan (UG), al sector F. Segueixen la mateixa formatoponímica, en un sistema de transliteració d’ús convencional en la dialectologia croata,la sigla del poble on s’ha recollit el topònim, la descripció del referent i, si s’escau, co-mentaris. Així, al codi citat UGB 164 li correspon una forma doble Padrȏla/Padrȏra,registrada al poble de Preko, nom d’una part del poble, amb un comentari a part: que laprimera variant és d’un home, i la segona d’una dona. L’origen romànic (petraria) deltopònim i altres qüestions lingüístiques es comenten fora del corpus, en els capítols dedi-cats a l’anàlisi lingüística.Amb aquesta referència a “Pedrera en boca eslava”, arribem al que pot contribuir larecerca del Centre d’Investigacions Onomàstiques Adriàtiques a la lingüística romànica,sense pretendre cap exhaustivitat. És sabut des de fa temps (Bartoli, 1906; Skok, 1927,1930, 1933) que la toponímia illenca i costanera croata conserva abundants testimonis deles varietats romàniques primitives de Dalmàcia, adoptats a l’alta edat mitjana. Aqueststestimonis ofereixen paral·lels preciosos amb altres zones de la Romània: tal és, per exem-ple, la relació entre Llobregat a Catalunya i Lavkat/Lapkat a Dalmàcia. Gràcies sobretota les enquestes sistemàtiques i detallades, ens ha sigut possible registrar una sèrie d’anticstopònims romànics que van escapar a l’atenció de Skok, així com determinar alguns to-pònims característics de les àrees més reduïdes. Així, la sèrie Prantũr – Printȗr – Prentȗr,amb canvis fonètics que indiquen una adopció eslava precoç, sembla indicar quepromontōrium (Livi, Ciceró, Cèsar) era una paraula popular en la llatinitat de la partseptentrional de l’antiga Dalmàcia.7 Drmũn, topònim registrat per nosaltres a l’illa deMurter, ve a complementar el mateix tipus estudiat per Skok a les illes de Krk i Rab, mos-trant que aquest préstec grec (δρυμών ‘bosc de roure’) no es limitava a les antigues vari-etats romàniques de l’arxipèlag de Kvarner, sinó que penetrava molt més cap al sud.Aquests dos exemples ens serveixen per demostrar que un estudi atent de la toponímiaillenca croata encara pot oferir material útil per a la caracterització lèxica de la primitivaromanitat de l’Adriàtic Oriental. Després d’haver portat a terme la recerca en l’arxipèlagde la Dalmàcia Septentrional, l’activitat del Centre s’orienta cap a l’illa de Rab. L’illaque, en paraules de Skok (1950: 59), «entre totes les nostres illes, després de l’illa de Krk,mostra el percentatge més alt de topònims romànics».7. La primera variant va ser registrada per Skok a l’illa de Cres, i les altres dues per nosaltres a l’illade Pag. Les tres fan referència a les imposants elevacions rocoses.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 337 01/04/16 21:19338 NIKOLA VULETIĆ - VLADIMIR SKRAČIĆEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 333-338DOI: 10.2436/20.2500.01.205BIBLIOGRAFIABartoli, Matteo Giulio (1906): Das Dalmatische. Altromanische Sprachreste von Ve-glia bis Ragusa und ihre Stellung in der appenino-balkanischen Romania. Wien:Hölder. 2 vol.Duplančić Leder, Tea / Ujević, Tin / Čala, Mendi / ViĐak, Ivana (2000): «Categori-zation and number of islands in the Republic of Croatia». Periodicum Biologorum.Vol. 102, Supl. 1, p. 281-284.Finka, Božidar / Šojat, Antun (1973-1974): «Obalna toponimija zadarsko-šibenskogkopna i šibenskog otočja». Onomastica Jugoslavica. Vol. 3-4, p. 37-65.Jurišić, Blaž (1956): Toponimika zapadne Istre, Cresa i Lošinja. Zagreb: Leksikografskizavod FNRJ, 181 p. (Anali Leksikografskog zavoda FNRJ, vol. 3).Lajić, Ivica /Mišetić, Roko (2013): «Demografske promjene na hrvatskim otocima napočetku 21. stoljeća».Migracijske i etničke teme. Vol. 29, 2, p. 169-199.Skok, Petar (1927): «Studi toponomastici sull’isola di Veglia I». Archivio GlottologicoItaliano. Vol. 21, p. 95-106.— (1930): «Studi toponomastici sull’isola di Veglia II». Archivio Glottologico Italiano.Vol. 24, p. 19-57.— (1933): «Studi toponomastici sull’isola di Veglia III». Archivio Glottologico Italiano.Vol. 25, p. 117-137.— (1950): Slavenstvo i romanstvo na jadranskim otocima. Zadar: Jugoslavenska akade-mija znanosti i umjetnosti. 2 vol.Skračić, Vladimir (1987): «Toponimija Kornatskog otočja». Onomastica Jugoslavica.Vol. 12, p. 17-218.— (1996): Toponimija vanjskog i srednjeg niza zadarskih otoka. Split; Zadar: Književnikrug; Matica hrvatska Zadar, 513 p.— (ed.) (2006): Toponimija otoka Pašmana. Zadar: Sveučilište u Zadru, 322 p.— (ed.) (2007): Toponimija otoka Ugljana. Zadar: Sveučilište u Zadru, 392 p.— (ed.) (2009): Toponimija otoka Vrgade. Zadar: Sveučilište u Zadru, 130 p.— (ed.) (2010): Toponimija otoka Murtera. Zadar: Sveučilište u Zadru, 366 p.— (ed.) (2011): Toponimija otoka Paga. Zadar: Sveučilište u Zadru, 712 p.— (ed.) (2013): Toponimija kornatskog otočja. Zadar: Sveučilište u Zadru, 602 p.Šimunović, Petar (1972): Toponimija otoka Brača. Supetar: Skupština Općine Brač, 317p. (Brački zbornik, vol. 10).Vinja, Vojmir (1987): Jadranska fauna: etimologija i struktura naziva. Zagreb; Split:Jugoslavenska akademija znanosti i umjetnosti; Logos. 2 vol.021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-03.indd 338 01/04/16 21:19

El Projecte del Centre d'Investigacions Onomàstiques Adriàtiques de la Universitat de Zadar

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141090/140179

El Projecte del Centre d'Investigacions Onomàstiques Adriàtiques de la Universitat de Zadar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana