Toda ciudad busca permanentemente su identidad. Esa identidad radica en la percepción de quienes la habitan y el hábitat más significativo de la ciudad es su espacio público, donde más y mejor se reflejan las interacciones humanas. El paisaje urbano percibido en el espacio público conforma una imagen mental que contribuye a generar parte de esa identidad. En ese sentido, el arte público permite catalizar la relación entre la arquitectura y el diseño del propio espacio público, lugar en el que todos los componentes participan en el juego estético urbano. La componente social interviene a partir de la consideración del propio espacio público como lugar de integración social. Como conclusión, el espacio público y su potencial social, constituye un magnífico lugar para la producción, difusión y participación artístico-estética. En el espacio público, la confluencia entre arquitectura, arte, diseño y sociedad contribuye decididamente a definir la condición ciudadana.Every city is constantly seeking its identity. This identity lies in the perception of its inhabitants. The most significant habitat of the city is its public space, the place where more and better human interactions are reflected. Impressions we perceive in the public space form a mental image that helps to generate an important part of that identity. In that sense, public art can catalyze the relationship between architecture and design of public space, a place where all components are involved in the urban aesthetic. The social component appears from the consideration of public space as a place of social integration. In conclusion, the public space and its social potential is an interest place for the art production, appreciation and artistic-aesthetic participation. In the public space, the confluence of architecture, art, design and society contributes decisively to define the citizenship status.Tota ciutat cerca permanentment la seva identitat. Aqueixa identitat rau en la percepció dels qui l'habiten i l'hàbitat més significatiu de la ciutat és el seu espai públic, on més i millor es reflecteixen les interaccions humanes. El paisatge urbà percebut a l'espai públic conforma una imatge mental que contribueix a generar part d'aquesta identitat. En aquest sentit, l'art públic permet catalitzar la relació entre l'arquitectura i el disseny del propi espai públic, lloc en el qual tots els components participen en el joc estètic urbà. El component social intervé a partir de la consideració del propi espai públic com a lloc d'integració social. Com a conclusió, l'espai públic, i el seu potencial social, constitueix un magnífic lloc per a la producció, difusió i participació artístico-estètica. A l'espai públic, la confluència entre arquitectura, art, disseny i societat contribueix decididament a definir la condició ciutadana
