Carles Santana

Santana, Carles

Hemeroteca Cientifica Catalana

 Núm. 58 MÈTODE 47L’«ENCICLOPÈDIA DE MENORCA»MIRALL DE L’ILLACarles Santana Tot bullia llavors, era el temps de la transició i el país sencer va re-viscolar. Les escoles reclamaven que es revisessin els temaris. La història, l’art, les ciències havien de ser explicades d’una altra manera. Serien explicades des d’aquí i en la llengua d’aquí. A Menorca no van trigar a entendre-ho i van anar per feina. L’embrió de l’Enciclopèdia de Menorca començava a desenvo-lupar-se. La que llavors era fi lial menorquina de l’Obra Cultural Balear va encomanar la tasca de coordinació a Josep Miquel Vidal, qui ja havia treballat amb Enciclopè-dia Catalana i d’altres editorials. Aviat van començar les difi cultats econòmiques, l’obra plantejada tenia un cost molt superior al que l’entitat podia afrontar. Calia repen-sar-la. Així, de llibre de consulta escolar va passar a obra de consulta per al professorat i el format es va adaptar als nous requeriments amb un invent de l’època: els lliura-ments per fascicles. El primer fascicle, aparegut el 1979, va tenir com a tema la climatologia menorquina, un tema ben important per a la interpretació d’aquesta illa humida i escombrada per la tramuntana. Més tard, amb la con-solidació de l’obra, van venir els suports defi nitius de les joves administracions democràti ques, el Consell Insu-lar, alguns ajuntaments i en algunes ocasions el Govern de les Illes Balears es van adonar de la importància de l’Enciclopèdia, del que representava en aquell moment i el que podia arribar a representar amb els anys. Però, sobretot, les subscripcions, que van superar el miler, van donar el suport econòmic necessari per mantenir l’im-puls inicial. ■  ESTUDIAR I DESCOBRIR MENORCAAixí es va fi xar l’objectiu de l’En-ciclopèdia, es tractava i es tracta encara ara, de recollir tots els co-neixements existents sobre l’illa en els diferents àmbits del saber. Josep Pla va defi nir Menorca com el «ter-ritori més estudiat de tots els que conec, atesa la seva extensió i el seu pes demogràfi c». I la defi nició de l’empordanès ens dóna només una idea de la magnitud de l’obra plantejada. Una vertadera obra il-lustrada entre els segles XX i XXI, amb un tret diferencial: el nombre d’autors. Fins l’any 2004 n’havien estat cinquanta-nou els autors que havien escrit parts de l’Enciclopè-dia i al voltant d’una cinquantena més participarien en els volums restants. Sembla que l’apreciació de Josep Pla és vigent a hores d’ara i segurament va fer curt, perquè en les darreres dècades s’ha investigat més que en tota la història de l’illa. Les noves fornades d’investigadors, que quan va començar a caminar aquesta obra tot just esta-ven en col·legis de primària, han enriquit l’Enciclopèdia de nous coneixements i punts de vista.L’Enciclopèdia ha signifi cat, efec tivament, un fl ux d’informa ció entre els investigadors de l’illa, però tam-bé entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món, la qual cosa és especialment important en un context insular. L’obertura al món és un exercici neces-sari quan algú es disposa a posar negre sobre blanc els coneixements que s’han assolit sobre qualsevol tema. Quan es tracta d’una illa (i no totes les illes estan en-mig del mar) l’exercici és imprescindible.Amb l’Enciclopèdia, Menorca s’explica als menor-quins. Més en llà del públic escolar per qui s’havia pensat inicialment, Menorca s’explica a estudiants de batxille-rat o de primers cursos d’universitat. O a un públic ge-neralista amb un interès especial per aprofundir en la realitat que l’envolta. Potser sí, que el format d’enciclopèdia en volums de pa-per relligat ha quedat parcialment superat per les noves tecnologies, però el fet que la identitat d’un po-ble queda reforçada amb una obra com aquesta és innegable. A més a més, amb l’Enciclopèdia, Me-norca s’explica al món. Aquests «L’OBJECTIU DE L’ENCICLOPÈDIA ERA, I ÉS, RECOLLIR TOTS ELS CONEIXEMENTS EXISTENTS SOBRE L’ILLA EN ELS DIFERENTS ÀMBITS DEL CONEIXEMENT»«L’“ENCICLOPÈDIA DE MENORCA” ÉS L’OBRA DE TOTA UNA SOCIETAT QUE HI HA DIPOSITAT, COM QUI DESA UN OBJECTE VALUÓS, EL SEU LLEGAT COM A POBLE»dossiermenorcaSostres alts i parets blanques. Tot Menorca escrita en llibres que s’arrangen a les parets i persones treballant a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis. L’aire acadèmic de la seu del carrer des Castell embolcalla la trobada amb Josep Miquel Vidal. Ja al seu despatx, iniciem una conversa sobre l’Enciclopèdia de Menorca, d’on ve i quina és la vocació d’aquesta eina.Què va dur un físic a coordinar una obra com l’Enci-clopèdia de Menorca?  Doncs que sempre m’ha agradat fer llibres i estava en contacte amb editorials. Sóc una persona a qui li agrada la física però també fer llibres. Quan va sortir aquesta oportunitat, prest farà trenta anys, vaig can-viar la física per l’activitat editorial, quant a feina.I ja venia d’una experiència laboral prèvia…Sí, quan érem estudiants a Barcelona, tothom havia fet feina a editorials. A l’enciclopèdia Salvat i a Enciclo-pèdia Catalana, bàsicament. I després a Planeta. Totes aquestes editorials pagaven estudiants que es guanya-ven uns diners. I els llicenciats també, perquè els sous no eren prou alts. Jo havia redactat articles per totes tres editorials.Moltes vegades s’ha parlat de la manera com ha crescut el nombre d’investigadors a l’illa en els darrers anys… Estem en un moment dolç de la recerca a Menorca?Sí, jo crec que sí. Ho ha de dir la història, però crec que estem en un moment que, pel que fa a la història de la ciència, es produeix cada cert temps. Respecte a Menorca, no fa falta tenir més dades, quan mires la quantitat de gent que hi ha treballant veus que les coses han canviat. A principi del segle XX hi havia uns grans noms, n’hi havia pocs i tothom els coneixia. Ara es coneixen menys, però no perquè siguin més fl acs, ni molt manco, sinó perquè n’hi ha molts més. Justa-ment al contrari, ara són més professionals que no en aquell temps. A principi del segle XX, va ser un altre moment dolç per a la investigació a Menorca, compa-rant-lo amb la resta del país i de les Illes. En aquell moment hi havia uns especialistes en cada tema. Ara hi ha equips. Aquest és un moment dolç perquè hi ha molta gent en cada equip. Ara hi ha el concepte de la multidisciplinaritat, en aquell moment no existia. En aquell moment hi havia un altre tipus de feina a fer. Els ictiòlegs havien de classifi car peixos, prou mal-decaps tenien per haver d’estudiar en quins hàbitats vivien. Tot ha canviat, però aquest és un altre moment dolç, diferent dels anteriors.Diu que ara els investigadors són més professionals. Els de començament del segle XX s’hi dedicaven de manera parcial, eren investigadors amateurs?No completament, hi va haver gent que serien el més semblant a un professional actual com en Rodríguez-Femenias o en Castaños. Sí que van ser, però, molt autodidactes. Avui dia tothom fa congressos, tothom té Internet. Rodríguez-Femenias va ser conegut a tot Europa malgrat ser un autodidacta. Cadascú tenia la seua dèria, que en general era identifi car espècies. No-més en Castaños va voler fer un laboratori d’hidrobio-logia per estudiar s’Albufera.Sembla que hi ha un gir cap a la professionalització...Depèn del que entenguis per professional. El que no hi ha és gent que vagi per lliure. No hi ha el personat-ge que amb quatre llibres faci investigació. Avui han d’estar en contacte amb tothom. Creu que continua vigent l’aﬁ rmació de Josep Pla que deia que Menorca era la terra, de les que ell coneixia, més estudiada atesa la seua extensió i el seu pes de-mogràﬁ c?Supòs que sí. De tota manera caldria matisar. Teòrica-ment hauria de ser Mallorca, com que tenen la univer-sitat... No és el mateix, en aquell temps les universitats no eren centres d’investigació com els coneixem ara. Avui per avui hi ha la investigació de les universitats. Però, fi ns i tot les que estan en el continent, com la de Girona, no crec que estiguin tan centrades en el terri-tori com la Universitat de Mallorca. Una de les explicacions de la proliferació d’investiga-dors a Menorca ha estat la il·lusió que poden patir els que tracten un territori ben limitat com és una illa de josep miquel vidalCoordinador de l’Enciclopèdia de Menorca«a menorca, l’investigador pot tenir la il·lusió d’arribar a saber-ho tot d’un determinat aspecte de les ciències naturals o socials»© Carles Santanadossiermenorca 48 Núm. 58 MÈTODEpoder abastar tot el coneixement sobre un determinat grup…Sí, sembla que tot sigui més fàcil de controlar per allò que es pot reduir a entrades i sortides. In-fl ueix tenir un territori limitat. Al continent te’n pots anar cada cop més enfora, aquí tens uns lí-mits.  És un laboratori, com una caixa tancada i l’investigador pot tenir aquesta il·lusió d’arribar a saber-ho tot d’un de-terminat aspecte de les ciències naturals o socials.Permeti’m que parlem sobre el vessant social de l’En-ciclopèdia. Quin tipus de societat genera una obra com aquesta?  La societat menorquina de fi nals dels anys setanta. L’època va generar mil i una activitats. En aquell mo-ment tot eren iniciatives. Josep M. Camarasa em va fer notar que en aquells anys va produir-se una gran agitació social, segurament com a refl ex tardà del que va passar l’any 1968. Hi van sortir publicacions, es va investigar, es va divulgar d’una manera intensa. Va passar durant la transició. D’aquestes iniciatives n’hi va haver que van durar més i d’altres que van durar menys. Tenia un company que feia col·lecció de nú-meros zero de revistes i se’n va cansar quan en tenia un munt. Després d’una època de tancament va venir un esclat. A més vam descobrir que hi havia uns pre-cedents. Ja que teníem un cos d’investigació havíem d’aprofi tar-lo i reunir-lo en un llibre.Si no existís l’Enciclopèdia de Menorca, es podria ini-ciar una obra com aquesta actualment?Jo crec que no. Seria molt difícil. Si no fos que l’ini-ciàs l’administració. En principi no va ser així, per sort. Es va començar amb un gran nombre de subs-criptors, però no sufi cients i es van anar donant de baixa. Jo sempre dic que el fi nançament de l’Enciclo-pèdia de Menorca és una tercera part de subscriptors, una tercera part de l’administració i la darrera part són vendes soltes de gent que ve a l’estiu i compra un volum que li interessa, ja que són temàtics. Però d’entrada l’administració hi va posar molt poc i ara n’hauria de posar més. Quina és la repercussió de l’Enciclopèdia de Menorca a la societat?Darrerament no ho he comprovat, però sempre m’ha-vien impressionat les cues d’alumnes en les bibliote-ques dels instituts fotocopiant l’Enciclopèdia. No sé si encara passa, perquè cada cop el professorat ve més de fora i no coneix l’obra. Segurament fa falta una campanya. Al carrer sí que se n’ha perdut un poc el ressò respecte al principi. Ara estem pels 900 subscriptors (que ja voldrien a Barcelona tenir aquestes vendes de llibres cars), però és que al principi n’eren més de 1.200. I no hi veig recan-vi generacional. Els subscriptors comencen a ser grans i no veig que es regenerin. Els joves, si no són inves-tigadors, no s’hi subscriuen. Ara, els investigadors sí que la coneixen.Aviat farà trenta anys que es va iniciar aquesta obra i tot sembla indicar que està a punt d’acabar-se.No t’ho puc assegurar, perquè sembla que falten pocs volums, però es pot allargar.I un cop acabada, quin és el futur?Internet. Però això és car i necessitem la col·laboració institucional. Hem de prendre moltes decisions en-cara. Hi ha el projecte de fer una fundació per tirar endavant la gestió de l’Enciclopèdia, participada per autors i administració.Tot desfent el camí d’entrada els llibres dels prestat-ges es revelen com a bocins d’una illa que vol ser en-tesa des de fa molts anys.C. S.«INFLUEIX TENIR UN TERRITORI LIMITAT. AL CONTINENT TE’N POTS ANAR CADA COP MÉS ENFORA, AQUÍ TENS UNS LÍMITS»dossiermenorca Núm. 58 MÈTODE 49volums són a hores d’ara carta de presentació d’una illa i d’una so-cietat. De local a universal, quan s’explica la intenció universalista de l’Enciclopèdia és difícil estar-se d’esmentar Ernest Mayr, un dels evolucionistes més reconeguts, qui per il·lustrar alguns aspectes de la teoria evolutiva va fer servir les poblacions de sargantana gimnè-sica (Podarcis lilfordii) dels illots de Menorca i Mallorca al mateix temps que els famosos pinsans de les illes Galápagos en què s’inspirà Darwin.L’any 2004 l’Enciclopèdia feia vint-i-cinc anys. En aquest moment Josep Miquel Vidal, coordinador i ve-ritable pal de paller de l’obra, la defi nia en el pregó de Sant Antoni com una obra fruit de la voluntat del poble menorquí i refl ex de la societat d’aquesta illa. Resultat del moment de la transició, en què semblava que tot era possible i facilita-da per un seguit de circums-tàncies que es van aplegar en un moment sobre l’illa. D’en-trada, l’existència d’un cos de coneixements previs (ja ho deia en Pla), però també el fet insu-lar hi ajudà. La il·lusió de les li-mitacions del territori pot menar l’investigador a pensar que podrà abastar la totalitat dels coneixe-ments sobre un tema en l’àmbit territorial de l’illa.Més enllà de les claus de l’èxit, l’existència de l’Enciclopèdia ha permès cobrir buits bibliogràfi cs, alguns de paradoxals, com ara el volum destinat als peixos, grup fau nístic amb escassa tradició bi-bliogràfi ca a l’illa. I encara més, aquesta obra ha permès fi xar el lèxic sobre determinats temes, així com la toponímia i l’onomàs-tica. Dotze volums publicats fi ns avui, al voltant de la història, la literatura, l’art, l’arquitectura, l’economia, l’antropologia, la geologia, la geografi a i la biologia circums crits a l’àmbit de l’illa de Menorca. Per sobre de la dada del nombre d’autors (al voltant del centenar, que amb altres col·laboradors i fotògrafs superen els dos-cents) que hi han participat, l’Enciclopèdia de Menorca és l’obra de tota una societat que hi ha dipositat, com qui desa un objecte valuós, el seu llegat com a poble. El camí ha estat llarg, però aviat l’Enciclopèdia de Menorca serà una obra fi nalitzada, per bé que se’n pre-veuen actualitzacions que ja no tindran el suport del paper, sinó de les tecnologies i Internet. Amb l’En ci-clo pèdia, Menorca reivindica el seu lloc d’excepció en un país on sovint hem fet tard per estudiar-nos. BIBLIOGRAFIAVIDAL HERNÁNDEZ, J. M. (dir.), des de 1979 en vies de publicació. S’han pu-blicat 12 volums. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural de Menorca. Maó.Carles Santana. Biòleg, gestor ambiental.«POTSER EL FORMAT D’ENCICLOPÈDIA EN VOLUMS DE PAPER RELLIGAT HA QUEDAT PARCIALMENT SUPERAT PER LES NOVES TECNOLOGIES, PERÒ EL FET QUE LA IDENTITAT D’UN POBLE QUEDA REFORÇADA AMB UNA OBRA COM AQUESTA ÉS INNEGABLE»L’existència de l’Enciclopèdia ha permès cobrir buits bibliogràﬁ cs, alguns de paradoxals, com ara el volum destinat als peixos, grup faunístic amb escassa tradició bibliogràﬁ ca a l’illa.dossiermenorca 50 Núm. 58 MÈTODE

L'«enciclopèdia de Menorca»

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64644/64512

L'«enciclopèdia de Menorca»

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana