Departament d'Història i Arqueologia - Àrea d'Història Moderna
Abstract
S’analitza la capacitat d’influència que en els relats autobiogràfics de les monges van tenir els seus confessors i la voluntat de reputació femenina que s’hi reflecteix. Teresa de Jesús sempre va fugir d’una excessiva dependència dels confessors. Els riscos de manipulació de les consciències de les religioses confessades eren evidents. S’examinen dins el text els casos de les dues monges de Sant Domènec Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge, amb el procés inquisitorial del confessor d’aquesta última, fra Antoni Darnils. S’explora la complexa dialèctica confessor-monges i la vocació hagiogràfica d’exemplaritat pública amb què van ser escrites les narracions. Paraules clau: relats, autobiografies, religioses, hagiografia, confessorsIn this paper we analyze, on the one hand, the capacity of influence that confessors had in nuns’ autobiographical narratives and, on the other, the reputed female will reflected in these. Teresa de Jesus always shied away from excessive dependence on confessors; the risks of manipulation of the nuns’ conscience were evident. We analyze the cases of two Dominican nuns: Hipólita de Rocabertí and Ana Domenge, together with the significant process that the Inquisition put the first confessor of the latter through, Friar Antonio Darnils. We explore the complex confessor-nun dialectic, and the hagiographic vocation of public exemplariness with which narratives were writtenEn este trabajo se analiza la influencia que en los relatos autobiográficos de las monjas tuvieron sus confesores y la voluntad de reputación femenina que reflejan estos. Teresa de Jesús siempre rehuyó de la excesiva dependencia respecto a sus confesores. Los riesgos de manipulación de las conciencias de las religiosas confesadas fueron evidentes. En el texto se examinan los casos de las dominicas Hipólita de Rocabertí y Ana Domenge, con el proceso significativo que la Inquisición hizo del primer confesor de esta última, fray Antonio Darnils. Asimismo, se explora la compleja dialéctica confesor-monjas y la vocación hagiográfica de ejemplaridad pública con la que fueron escritas las narracione
