La nostra autonomia alimentària es veu fragmentada per la pressió social de la industria de la carn, i les desigualtats socials acrescudes. Les teories de la justícia distributives i contrafàcticas semblen insuficients per estendre els nostres deures ètics i polítics més enllà de les nostres fitades identitats col·lectives. No obstant això, com es tractarà de mostrar, ni fomentar només aquest tipus de justícia ni comprendre la solidaritat i la identitat com antinòmies excloents són idees que ens permeten encarar adequadament problemes globals com la malnutrició. Superar aquests ancoratges conceptuals poden portar-nos a plantejar un model alimentari més sostenible que l'actual. I se suggereix que una de les accions més encertades per pal·liar aquesta situació, és practicar una solidaritat invisible.Our food autonomy is fragmented by the social pressure of meat industry, along with increased social inequalities. Distributive and counterfactual theories of justice seem insufficient to extend our ethical and political duties beyond our limited collective identities. However, as it will try to show, neither promote this kind of justice nor understand solidarity and identity as excluding antinomies are ideas that allow us to adequately address global problems such as malnutrition. Overcoming these conceptual anchors can lead us to propose a more sustainable food model than the current one. And it is suggested that one of the most successful actions to improve this situation is practicing an invisible solidarity.Nuestra autonomía alimentaria se ve fragmentada por la presión social de la industria cárnica, a la par que las desigualdades sociales acrecentadas. Las teorías de la justicia distributivas y contrafácticas parecen insuficientes para extender nuestros deberes éticos y políticos más allá de nuestras acotadas identidades colectivas. Sin embargo, como se tratará de mostrar, ni fomentar sólo este tipo de justicia ni comprender la solidaridad y la identidad como antinomias excluyentes son ideas que nos permiten encarar adecuadamente problemas globales como la malnutrición. Superar estos anclajes conceptuales pueden llevarnos a plantear un modelo alimentario más sostenible que el actual. Y se sugiere que una de las acciones más acertadas para paliar esta situación, es practicar una solidaridad invisible
