En aquest article, presentem els resultats d'analitzar l'entonació prelingüística de 72 escolars de primària (de 2n, 4t i 6è curs), provinents de dues escoles públiques de Catalunya, quan llegeixen per primera vegada un text narratiu adequat a la seva edat. Expliquem fins a quin punt la seva forma d'estructurar el relat en grups fònics persegueix empaquetar i / o detectar les unitats nocio-fonètiques del text. Per a això, proposem una metodologia en la qual les estratègies prosòdiques dels escolars es comparen amb una plantilla que recull i explora les diferents possibilitats fòniques dels textos. Els resultats evidencien que la prosòdia és una estratègia molt poc utilitzada o desenvolupada en l'etapa primària. A més a més, es distingeixen dues franges diferents de desenvolupament prosòdic: la dels escolars de 2n d'EP, que en aquest treball anomenem franja de neolectors i la de 4t i 6è d'EP, que hem anomenat franja de lectors joves.In this article, we present the results of analyzing the reading prelinguistic intonation of 72 elementary school children (2nd,4th and6th grade) that come from two different public schools of Catalonia and are reading aloud a grade-appropriate narrative text. We explain to what extent their way of structuring the story in phonic groups seeks to package and / or detect the notional-phonetic units of the text. We use a methodology that compares the prosodic strategies of the students with a template that collects and explores the different phonic possibilities of the texts. Results show that prosody is a strategy that is little developed at the age of the participants. In addition, the findings suggest the existence of two different age ranges in prosodic development: the one referring to 2nd graders (in this paper: very young readers) and the one that gathers4th and 6th graders (young readers).En este artículo, presentamos los resultados de analizar la entonación prelingüística de 72 escolares de primaria (de 2º, 4º y 6º curso), provenientes de dos escuelas públicas de Cataluña, cuando leen por primera vez un texto narrativo adecuado a su edad. Explicamos hasta qué punto su forma de estructurar el relato en grupos fónicos persigue empaquetar y/o detectar las unidades nocio-fonéticas del texto. Para ello, proponemos una metodología en la que las estrategias prosódicas de los escolares se comparan con una plantilla que recoge y explora las distintas posibilidades fónicas de los textos. Los resultados evidencian que la prosodia es una estrategia muy poco utilizada o desarrollada en los lectores de la etapa primaria. Además, se distinguen dos franjas distintas de desarrollo prosódico: la de los escolares de 2º de EP, que en este trabajo denominamos franja de neolectores y la de 4º y 6º de EP, que hemos denominado franja de lectores jóvenes
