Aquest article neix a partir de l'experiència que m'ha significat compartir i investigar amb professors d'art en formació en una universitat pública a Xile, durant el treball de camp. Aquesta etapa buscava conèixer, mitjançant un procés de reflexió permanent i des de les pròpies experiències dels subjectes, de quina manera van construint les seves corporeïtats i accions performatives a partir de les diverses pràctiques i discursos entorn del cos que s'empren en la seva formació. Per a això, es va dur a terme un estudi de cas col·lectiu, que va constar amb la presència de vuit estudiants entre 20-27 anys. A partir d'aquí, aquest article proposa la idea d'obrir espais a la veu de l'alumnat i als petits relats, per construir des d’aquí, coneixements en relació que ajudin a repensar la presència del cos dins de l'educació formal i les pràctiques educatives. Obrir espais a altres maneres d'entendre les pràctiques pedagògiques des del cos, entenent-ho com a espai d'experiència i des d'on es construeixen coneixements. Acceptar i respectar les subjectivitats dels subjectes per propagar en els joves un rol principal enfront del seu procés de formació. I finalment, fer visible l'invisible dins de l'educació.This paper comes from the experience that has meant me to share and to research with art teachers in formation at a public university in Chile, during my fieldwork. This stage seeks to know, through a process of continuous reflection and from the experiences of the subjects, how they are building their corporeality and performative actions from the various practices and pedagogical discourses around the body that are used in their educational process. For this, there was carried out a collective case study, which consisted with the presence of eight students between 20 and 27 years old. From there, this paper proposes open spaces for student voice and small narratives, to build from there, knowledge in relation, that help to rethink the presence of the body in formal education and educational practices. Opening territories from other ways of understanding the pedagogical practices from the body, understood as a space of experience and where to build knowledge. Accepting and respecting the subjectivities of the subjects to propagate in the young a leading role front their formation process. And finally, make visible the invisible into education.Este artículo nace a partir de la experiencia que me ha significado compartir e investigar con profesores/as de arte en formación en una Universidad pública en Chile, durante el trabajo de campo. Esta etapa buscaba conocer, mediante un proceso de reflexión permanente y desde las propias experiencias de los/as sujetos, de qué manera iban construyendo sus corporeidades y acciones performativas a partir de las prácticas y discursos en torno al cuerpo que se emplean dentro de su formación. Para esto, se realizó un estudio de caso colectivo, que contó con la presencia de ocho estudiantes de entre 20-27 años. A partir de aquí, este artículo propone la idea de abrir espacios a la voz del alumnado y a los pequeños relatos, para construir en esa dirección, conocimientos en relación que ayuden a repensar la presencia del cuerpo dentro de la educación formal y las prácticas educativas. Se trata de abrir espacios a otros modos de entender las prácticas pedagógicas desde el cuerpo, entendiéndolo como espacio de experiencia y desde donde se construyen conocimientos. En definitiva, se busca aceptar y respetar las subjetividades de los/as sujetos para propagar en los/as jóvenes un rol protagónico frente a su proceso de formación. Finalmente, se persigue hacer visible lo invisible dentro de la educación
