Roca i Torras, Jaume

Diposit Digital de Documents de la UAB

UNA INSTITUCIÓ AMB rylÉS DE QUATRE DÈCADES D'HISTÒ81A QUE TREBALLA PER MILLORAR EL NIVELL TECNIC I CIENTIFIC DE LA PROFESSIO Text: Dr. Jaume Roca Torras Historiador. President de l'Associació Catalana d'Història de la Veterinària (ACHV) E ls actes i les conferències celebrats tant pel Seminari com pe l Col·legi de Veteri-naris de Barce lona entre els anys 1953 i 1960 foren molt nombrosos. Per tal de millorar-l os i ampliar-los. les directives d'ambdues entitats van acordar una fusió. i així va néixer l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona el 6 de setembre de l'any 1960. La primera Junta de l'entitat la formaren Salva-dor Riera com a president Josep Séculi com a vi -ce-president. Jaume Roca com a tresorer i Anta-nio Concellón com a secretari. Aquest últim càrrec va ser ocupat al cap de dos anys per Léízaro Porta. Resumir la tasca que el Dr. Riera va fer és difícil. Al principi es van crear dues seccions científiques, cadascuna de les quals va mantenir de tres a sis reunions anuals. en les quals els temes tractats, tot i que diversos. foren primordialment la patolo-gia en la cria intensiva de vedells. porcs i avicu ltu-ra (pesta porcina africana. brucel.losi bovina. ma-lalties respiratòries de les aus. etc.): la nutrició, i la farmacologia dels últims medicaments. Posteriorment es van crear vuit secc ions més. fins arribar a deu en tota l (Bromatologia, Cirurgia. Ciències fonamentals. Petits An imals. Epizootiolo-gia, Ginecologia, Patologia General. Zootècnia, Avi-cultura i Al imentació), cadascuna de les quals esta-va presidida per un cap de secció que també havia estat elegit. Aquest canvi important i progressiu de la veterinària barcelonesa i cata lana va suposar un pas endavant en l'especialització veterinària . Cada quatre anys es feien noves eleccions. I el més rellevant eren les reunions, les conferències col·loqui i les taules rodones que s'hi celebraven . Durant el curs 1970-71. per exemple. destacaren les sessions acadèmiques sobre utilització de tra nquil·lizants, salmonel.losi, immunogenètica. etc .. en les quals van intervenir experts de presti-gi internacional com els doctors J. Symoens. W. Stone. J. Pantaleoni i P. Perron. L'any 1971 fou elegida una nova Junta. presidida pel Dr. Francesc Puchal i amb el Dr. Ànge l Lazaro com a secretari. Durant el nou curs destacaren les sessions dedicades a les infeccions vira ls cani-nes. dirigides pels professors P. Goret i N. Fontaine, L'ACVC té el seu precedent en l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona, creada el 6 de setembre de 1960 de l'Escola Veterinària d'Aifort (França). i la revisió dedicada a la utilització d'additius alimentaris en ali-mentació animal. a càrrec del catedràtic de la Facul-tat de Veterinària de Madrid, professor Bernabé Sanz. El darrer curs acadèmic sota la presidència del Dr. Puchal (1972-73) va tenir vu it sessions aca-dèmiques que una vegada més reflecti ren les in-quietuds científiques del moment. com ara la radio-bio logia aplicada a la veterinària. revisada pels doctors J. Centrich i J. Roca. D'esquerra a dreta, els quatre Presidents d' Honor de I'ACVC (Salvador Riera, Josep Sécu li, Agustí Caral i Francesc Puchal) i Peter C. Doherty, Premi Nobel de Medicina 1996 i Acadèmic d'Honor de l'Acadèmia. El 1974 foren escollits Pere Costa com a presi-dent i Josep Gomis i Jaume Roca com a secretaris. La patologia animal va ocupar una part important de les activitats de l'Acadèmia durant aquell curs. amb reunions sobre temes tan variats com la ric-kettsiosi ovi na. la micoplasmosi aviar. causes de morta litat en alguns garrins, llu ita i eradicació de la brucel.losi. síndrome pneumònica dels vedel ls. etc. Naturalment, no van faltar els temes dedicats a la nutrició animal; però va ser la sanitat alimentà-ria la que. sens dubte. va protagonitzar les activi-tats acadèmiques d'aquest període, amb taules rodones sobre escorxadors. sales d'especeja-ment. centres de contractació, emmagatzematge i distribució de carns. així com un col· loqui hispa-no-francès sobre higiene i qualitat dels aliments. El 1978 es va produir un nou relleu i Agustí Ca-ro l i Ramon Caste ll foren elegits president i secre-tari respectivament. Les especialitats s'ampl iaren amb la incorporació de la porcinocultura. els re-mugants i l'ecologia. A més. durant aquest perío-de s'inicien els tràmits legals junt amb la resta de Col·legis de Veterinaris catalans per transformar l'Acadèmia de Barcelona en Acadèmia de Cata-lunya (ACVC). Es van elaborar uns Estatuts de la nova entitat formats per sis capítols, trenta-un ar-ticles i tres articles transitoris. Malauradament. el procés de creació de I'ACVC esdevindria més llarg del previst. L'any 1980. Agustí Carol fou elegit conse ller d'Agri cu ltura. Ramaderia i Pesca del primer go-vern de la Generalitat elegit democràticament després de la dictadura. Per substituir-lo al cap-davant de l'Acadèmia. fou escollit el Dr. Josep Sé-cu li. Sota el seu mandat (1980-86). es van inclou-re noves seccions, com ara les indústries. El 1985 l'Acadèmia va celebrar les noces d'argent amb di -PRESIDENTS D'HONOR Salvador Riera i Planagumà (1899-1970) Josep Séculi i Brillas (1917-1998) Agustí Carol i Foix (1923-1996) Francesc Puchal i Mas ACADÈMICS D'HONOR César Agenjo i Ceci lia (1909-1998) Miguel Cordero del Campi llo Peter C. Doherty (Premi Nobel de Medicina any 1996) Pascual López Lorenzo El projecte de l'Acadèmia de Catalunya final-ment es va materialitzar l'any 1990, amb la publ i-cació del Decret 221/1990 de 3 de setembre, pel qual es creava l'Acadèmia de Ciències Veterinà-ries de Catalunya. Amb la Resolució del 31 de ju-liol de 1991 es van inscriure en el Registre d'Aca-dèmies de la Generalitat de Catal unya els Estatuts de la nova entitat. segons els quals I'ACVC consta de 50 acadèmics: 42 veterinaris. 2 metges. 1 farmacèutic. 1 biòleg, 1 advocat. 1 en-ginyer agrònom i 2 opciona ls. El 1993 va ser elegit president el Dr. Josep Ló-pez. vice-president el Dr. Josep Llupià i secretària la Dra. Teresa Rigau. El doctor López. destacat humanista i gran especialista en androzoonosi. va fer molts treballs sobre aquestes malalties i tau-les rodones amb altres especialistes. Arran de la seva mort l'any 1996, el vice-president Josep Llu-pià va ser nomenat president interí fins el 1999. quan va ser escollit com a president efectiu. alho-ra que era nomenat secretari Jaume Camps. versos actes socials-i científics:- -- -De l'activitat acadèmica d'aquesta etapa desta-quen les nombroses conferències sobre els tu -mors dels animals de companyia amb la partici-pació dels doctors Juan José Badio la, Mariano Domingo, Lluís Ferrer i Miquel Luera. També se celebrà la Secció de Porcinocultura, pres idida per Joaquim Mora . a més del IV Simposi Internacio-nal sobre Producció Porcina. amb vuit temes. L'any 1986 va ser elegit president el Dr. Miquel Luera i secretari Antoni Prats. El nombre de sec-cions es va ampliar fins a 17. la qual cosa va per-metre que s'incrementés el nombre d'actes (gai-rebé cent cada any). Totes les activitats dutes a te rme s'han publicat a la rev ista de l'Acadèmia. Cal assenyalar. per exemple, el Curs de Postgrau en Oftalmologia conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). o els dos cursos internacionals d'osteosíntesi AO. únics que s'ha-vien celebrat a Espanya i dels pocs d'Europa; els cursos de reproducció i se lecció porcina, etc. L'A-cadèm ia també va ser pionera des del 1986 en l'organització de cursos pràctics per circuit tan-cat de televisió. des d'un quiròfan instal·lat en la mateixa seu. L'Acadèmia va ser pionera des del 1986 en l'organització de cursos pràctics per circuit tancat de televisió Des de l'any 1996 I'ACVC ha continuat organit-zant molts actes científics. com la tau la rodona so-bre l'Encefalopatia Espongiforme Bovina; "Actuali-tat i futur de la immunoprofilaxi en Veterinària". a càrrec del Dr. Plana Duran; "Medicina i Cirurgia Animal". pe l Dr. Lluís Ferrer; "Additius en nutrició an imal". per J. Brufau: la taula rodona sobre els gossos potencialment perillosos. moderada per Anton i Prats. etc. A més. s'ha nomenat a quatre Presidents i a quatre Acadèmics d'b!Gnor. un d'ells el veterinari australià Peter C. Doherty. Premi No-bel de Medicina l'any 1996. Finalment. la tasca de l'Acadèmia s'ha vist consolidada l'any 2001 amb la creació del Consell lnteracadèmic de Catalunya. 

L'Acadèmia de Ciències Veterinàries

http://ddd.uab.cat/pub/jroca/jrocaactpro/jrocaactpro_001.pdf

L'Acadèmia de Ciències Veterinàries

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB