L'avançament de la reforma propugnada pel Concili II del Vaticà motivà, el 1958, l'establiment de l'orgue d'Aquilino Amezua com a orgue de cor en el cor inferior i únic instrument de la basílica. Després de diverses reparacions (1978 i 1992), es retirà definitivament el 2009. En aquest article es detalla la gènesi i la realització del projecte que s'establí per a construir el nou instrument, el 2010. Hi ha la descripció detallada de les seves parts, el seu funcionament, l'activitat que ha de permetre i la ressenya de cada un dels seus jocs o registres, amb la funció que acompleixen a l'interior i a l'exterior de l'instrument. El text es complementa amb la disposició final de l'orgue. L'obra ha estat portada a terme per l'orguener Albert Blancafort, fill del també orguener Gabriel Blancafort, en combinació amb els organistes del monestir.In 1958, the advance of the reform advocated by the Second Vatican Council led to the establishment of the Aquilino Amezua organ as the choir organ in the Basilica's lower choir and as its sole instrument. After successive repairs (1978 and 1992), this organ was permanently withdrawn from service in 2009. This paper takes a detailed look at the genesis and implementation of the project that was developed to build the new instrument in 2010. A detailed description is given of its parts, its operation, and the activity which it is to allow, and also described in detail is each of its ranks or stops, with the functions that they perform inside and outside the instrument. The final arrangement of the organ is also discussed. The project was carried out by the organ builder Albert Blancafort, son ofthe likewise organ builder Gabriel Blancafort, in conjunction with the organists of the Monastery
