L'escaldat superficial és de les alteracions postcollita més importants en pera i, a pesar que els símptomes apareixen després de llargs períodes d'emmagatzematge en fred, s'indueix durant els primers mesos d'emmagatzematge i la susceptibilitat queda determinada en camp.
L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar les bases fisiològiques, bioquímiques i moleculars de la maduració en peres i veure quina relació tenien amb el desenvolupament de l'escaldat superficial. Els estudis en camp van permetre conèixer el cross-talk hormonal existent i l'exclusivitat de madurar en arbre de “Blanquilla”, mentre que la incapacitat de “Conference” i “Flor d’Hivern” van reforçar la hipòtesi del tree factor. Els resultats postcollita van mostrar que el metabolisme de l'etilè i el α-farneseno estan molt relacionats amb el desordre en “Blanquilla” mentre que en “Flor d’Hivern” sembla estar relacionat amb un dany per fred. Finalment, la ineficàcia del 1-MCP i la lovastatina en “Conference” suggereixen l'existència d'una alteració d'etiologia diferent a l'escaldat.El escaldado superficial es de las alteraciones poscosecha más importantes en pera y, a pesar de que los síntomas aparecen tras largos periodos de almacenamiento en frío, se induce durante los primeros meses de almacenamiento y la susceptibilidad queda determinada en campo.
El objetivo principal de esta tesis fue estudiar las bases fisiológicas, bioquímicas y moleculares de la maduración en peras y ver qué relación tenían con el desarrollo del escaldado superficial. Los estudios en campo permitieron conocer el cross-talk hormonal existente y la exclusividad de madurar en árbol de “Blanquilla”, mientras que la incapacidad de “Conference” y “Flor d’Hivern” reforzaron la hipótesis del tree factor. Los resultados poscosecha mostraron que el metabolismo del etileno y el α-farneseno están muy relacionados con el desorden en “Blanquilla” mientras que en “Flor d’Hivern” parece estar relacionado con un daño por frío. Por último, la ineficacia del 1-MCP y la lovastatina en “Conference” sugieren la existencia de una alteración de etiología diferente al escaldado.Superficial scald is one of the main postharvest physiological disorders in pears. Despite symptoms appear after long-term cold storage, scald is induced during the first months of cold storage and the susceptibility of the fruit is determined pre-harvest.
The main objective of this thesis was to study the physiological, biochemical and molecular basis of pear maturation and ripening and its relationship with superficial scald development. The pre-harvest studies let to know the existing hormonal ‘cross-talk’ and that ‘Blanquilla’ was the only cultivar able to ripen on-tree while the inability to ripen on-tree of ‘Conference’ and ‘Flor d’Hiverns’ pears reinforced the hypothesis of the ‘tree factor’. Postharvest results showed that ethylene and α-farnesene metabolisms were closely related with the disorder appearance in ‘Blanquilla’, while the disorder in ‘Flor d’Hivern’ seem to be related to a chilling injury. Finally, the inefficacy of 1-MCP and lovastatin in ‘Conference’ pear suggests a disorder with a complete different etiology than superficial scald
