Desarraigo y encuentro. Las arquitecturas del exilio

Desarraigo y encuentro. Las arquitecturas del exili

Reseñas

Josep L. BARONA ed., El exilio científico republicano ; Alfons ZARZOSO ; Àlvar MARTÍNEZ VIDAL eds., Medicina, guerra i exili. Una generació destruïda per la guerr

Ciència i exili

La diàspora dels científics republican

La Guerra de 1936-1939, la medicina i l'exili

Anàlisi de les diverses fases de l’exili mèdic català provocat per la guerra civil. Primera fase de 1936, amb dos grups: passats als «nacionals» i restats neutres amb exili llarg. El gran exili de 1939. Diversos grups: el majoritari a França, amb centre posterior a Tolosa. L’exili anglès, més selectiu. Exiliats a Rússia, més ideològic. El desplaçament americà, amb la massa més important a Mèxic; més desenvolupament científic als USA; el focus de Veneçuela amb un nou Institut de Fisiologia; aspectes més puntuals: Argentina, Colombia, Bolivia, Panamà, altres. Valoració d’alguns aspectes positius i negatius. Referència a algunes de les personalitats més destacade

Apunts sobre exili, llengua i traducció

A l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes «Full Català», «Quaderns de l’Exili» i «Lletres», publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció

Ferran Soldevila: exili i repressió

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) va ser un dels historiadors catalans més importants del segle XX. Compromès amb la represa cultural i nacional catalanes contemporànies, va donar suport a la Generalitat republicana en els difícils moments de la Guerra civil de 1936-1939. Això li comportà un exili a la República francesa que no va poder abandonar fins a 1943, quan retornà a Barcelona i s'incorporà a la resistència antidictatorial. La seva actitud resistent afectà tant l'àmbit polític com el cultural, fins al punt que es pot dir que tota la seva producció historiogràfica i literària del moment va tenir aquest caràcter combatiu. No en va, com ell mateix va reconèixer, tota la seva actuació va respondre a un objectiu normalitzador que ell sintetitzava en la frase: «Fer de Catalunya un poble normal».Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) was one of the most important Catalan historians of the 20th century. Committed to the contemporary revival of Catalan culture and nation, he supported the Republican Generalitat during the difficult time of the Spanish Civil War of 1936-39. This led him to exile in the French Republic, which he could not leave until 1943, when he returned to Barcelona and joined the resistance against Francos dictatorship. His resistant attitude aff ected both the political and cultural area to such an extent that we might say all his historiographical and literary work of the time had this combative nature. As he himself acknowledged, its no surprise that all his actions responded to a desire to normalise, which he summed up in the phrase «Making Catalonia a normal nation»

Literatura i exili

Introducció al monogràfi