Models d’anàlisi per a la prevenció de lesions en l’esport. Estudi epidemiològic de lesions: el model UEFA en el futbol

El món de l’esport, i especialment el de la competició, comporta un risc considerable de lesió, pel seu nivell d’exigència física i psíquica. L’origen multifactorial de les lesions complica la identificaciódels factors de risc. Des de la publicació el 1992 del Model se-qüencial per a la prevenció de lesions de Van Mechelen, diferents autors han aportat nous criteris d’anàlisi amb l’objectiu de determinar, des d’una perspectiva científica,l’eficàciai l’eficiènciad’aquests models. Els anys 1999 i 2000 el Comitè Mèdic de la UEFA va discu-tir sobre el disseny òptim per a l’estudi i l’anàlisi epidemiològica de les lesions en el futbol. Aquest article resumeix l’evolució dels models d’anàlisi per a la prevenció de le-sions, i a més presenta el model UEFA d’estudi epidemiològic de les lesions en el futbol (“és millor prevenir que curar”, Erasmus, 1466-1536)

Proves de velocitat aeròbica màxima amb joves futbolistes. Control i programació de la intensitat dels entrenaments

S’ha fet un estudi comparatiu per analitzar la importància de l’entrenament intermitent, més precisament la utilització de la velocitat aeròbica màxima (VAM) intermitent en la pràctica del futbol. S’ha avaluat la VAM contínua amb la prova VAMEVAL (avaluació de la velocitat màxima aeròbica) i la VAM intermitent amb la prova 45-15 amb ajuda de 21 joves futbolistes. Tenint en compte els resultats, s’han format dos grups homogenis que fan un cicle de set setmanes d’entrenament específic amb l’objectiu de desenvolupar la PMA. La intensitat de l’entrenament del grup 1 té com a referència el nivell màxim de la VAM contínua i la del grup 2 el de la VAM intermitent. Per al conjunt dels jugadors, i per a cada grup, s’observa una diferència significativa inicial (p < 0,001) entre la VAM intermitent (16,02 ± 1,21 km/h) i la VAM contínua (14,12 ± 1,06 km/h). Finalitzat el cicle, es mantenen les mateixes diferències entre les VAM intermitents i contínues. No obstant això, per al grup 1 no hi ha diferències significatives entre les dues proves 45-15 inicial i final; al contrari, per al grup 2 hi ha una clara diferència (p < 0,01) entre les dues proves intermitents (15,86 ± 1,50 km/h / 17,0 ± 0,97 km/h). Encara que els dos grups han millorat la seva VAM contínua, s’observa un augment superior de la velocitat en el grup 2. És molt important tenir en compte els resultats de les proves de VAM contínua i sobretot intermitent per programar i adaptar amb precisió la intensitat dels entrenaments, ja que hi ha diferències que no sempre es valoren

Epidemiologia lesional en un club d'hoquei sobre herba

Objectiu: Descriure la incidència, la severitat, el tipus i la distribució anatòmica de les lesions en un club d'hoquei sobre herba espanyol durant 3 temporades consecutives (2002-03, 2003-04 i 2004-05). Material i mètodes: Es van recopilar retrospectivament totes les lesions esdevingudes en els equips de divisió d'honor, masculí i femení, integrats ambdós per un total de 18 jugadors i jugadores. Es va comptabilitzar el nombre total d'hores d'entrenaments i de partits per quantificar les hores d'exposició i es va calcular la incidència lesional mitjançant la fórmula següent (nombre de lesions/hores d'exposició) x 1.000 hores. Resultats: La severitat va dependre del temps de baixa esportiva del jugador/a (lleu: &lt; 7 dies, moderada: 8-28 dies i severa: &gt; 28 dies). Les dones van presentar una incidència lesional discretament superior als homes (27,70/1.000 h respecte de 27,64/1.000 h). La incidència lesional durant els partits oficials va ser superior a la dels entrenaments en ambdós sexes (38,37/1.000 h respecte de 24,32/1.000 h en homes i 30,74/1.000 h respecte de 27,70/1.000 h en dones). La majoria de lesions va afectar les extremitats inferiors (64,6%), seguides per les del tronc (25,6%), les extremitats superiors (8,89%) i el cap (0,84%). La regió anatòmica més afectada va ser el cuixa (23,9%), seguida de la cama (11,53%) i el turmell (10,27%). La lesió amb més incidència va ser el DOMS (15,45/1.000 h), seguit de les sobrecàrregues (3,84/1.000 h) i distensions musculars (3,24/1.000 h). La majoria de lesions van ser de caràcter lleu (90%); i van presentar més incidència lesional els períodes de març a maig i els mesos d'octubre i novembre

Entrenaments funcionals versus específics per prevenir

Les caigudes per pèrdua d’equilibri augmenten exponencialment amb l’edat en la gent gran de les societats occidentals i constitueixen un problema important sanitari, social i econòmic. Anteriorment, per prevenir les caigudes s’havia proposat un entrenament específic de les qualitats físiques, sobretot de la força de les extremitats inferiors. Tanmateix, els últims anys cada vegada és més freqüent l’entrenament basat en desplaçaments, principalment la marxa, bé sola, bé combinada amb tasques cognitives i motores, o amb qualitats físiques. L’objectiu d’aquesta revisió ha estat comparar diferents tipus d’entrenament realitzats a gent gran, dissenyats per prevenir les caigudes, analitzant els tests emprats per avaluar-ne el risc

Flexibilitat en gimnàstica rítmica: asimetria funcional en gimnastes júnior portugueses

Una de les principals capacitats físiques exigida per a la pràctica de la gimnàstica rítmica és la flexibilitat. En aquest sentit aquest estudi té com a objectiu comprovar els nivells de flexibilitat de les extremitats inferiors i els possibles índexs d’asimetria de les gimnastes júnior de la Primera Divisió de Portugal. La mostra està constituïda per 30 gimnastes amb una edat mitjana de 13,73 ± 0,17 anys. Per a l’avaluació s’utilitza una bateria de tests en què es recullen les imatges de les gimnastes executant cada element de l’estudi per a una posterior anàlisi i classificació en una escala de cinc nivells (0-4). Per a l’anàlisi estadística de les dades es recorre a proves no paramètriques (Test de Mann-Whitney i Test de Wilcoxon). D’acord amb els principals resultats obtinguts es constata que un 86,7 % de les gimnastes presenten índexs d’asimetria de flexibilitat entre l’extremitat dominant i la no dominant de diferents magnituds

La física al servei de l'esport

En aquest article s'exposa part del nostre treball de recerca de 2n de batxillerat en el que mostrem com la millora de la tècnica és fonamental per reduir el temps d'una cursa de na-tació. Per mostrar-ho ens basem en l'estudi cinemàtic d'un nedador abans i després d'entrenar la tècnica. Els resultats obtinguts mitjançant el tractament de vídeos mostra la millora gràficament i de forma indiscutible.This study shows a part of our research for 2nd high school in which we show how to im-prove the technique is essential to reduce the time from a swimming course. To show this we rely on the kinematic of a swimmer before and after training technique. The results ob-tained by processing video graphically shows improvement undeniably

Aplicacions de l'anàlisi i avaluació de la tècnica en bàsquet

L'aprenentatge de la tècnica es produeix com un procés cíclic entre la pràctica (reproducció d'un model), l'observació (generalment visual) l'avaluació d'allò observat, la intervenció en funció de l'observat i un altre cop la pràctica, així es reprodueix el model amb les corresponents correccions. Des del punt de vista didàctic el concepte tècnica esportiva assumeix el rol de patró ideal de moviment i aquest ha de ser reproduït per l'esportista. En aquells esports on els nivells d'execució depenen fonamentalment dels mecanismes de percepció i decisió, així com de la situació canviant de l'entorn de joc (bàsquet, handbol, etc.) l'exigència de nivell tècnic sembla més bàsic que en aquells on l'exigència sigui més gran en els aspectes de percepció-execució pròpiament dita