Entre matèries: escriptores i ciberliteratura

Aquest article explora les noves dimensions de la literatura memorialística en relació amb l’espai de creació i interacció que és internet. Se centra, concretament, en els blocs com a redós per a la construcció de la identitat pròpia, com a plataforma per a la difusió de l’obra literària o laboratori d’experiments i prolongació de la narrativa impresa. Una mostra d’aquesta darrera opció és el bloc Dietari, de l’escriptora Esperança Camps, que enllaça en una complicada xarxa intertextual amb la novel·la Eclipsi i el bloc que el personatge protagonista d’aquesta obra, Marina Mercadal, manté actualment a internet. El joc que s’hi estableix entre les identitats compartides és una mostra de com la ciberautobiografia ha encetat nous viaranys que encara estan per explorar.This essay analyzes the new ways of connection between autobiographical literature and the internet as a digital place to create and interact. It focuses on blogs, which many writers use to build their self-awareness, as an advertising platform or as a kind of literary laboratory for their printed works. An example of this last option is Esperança Camps’ blog Dietari, which links with her novel Eclipsi and the blog that its main character, Marina Mercadal, is still writing in the internet. The game among their shared identities is a clear sign of the new paths of ciberautobiography, which literary criticism should explore in a near future

Ezequiel Calbet i la mesura de l'eclipsi de 1842

On 8 July 1842 an eclipse of Sun was observed in Catalonia. Since this eclipse, European scientists have postulated that the protuberances that surrounded themoon formed part of the Sun. The astronomer Francis Baily travelled to Pavia and the mathematician Llorenç Presas was sent by the University of Barcelona to join François Arago in Perpignan to observe this eclipse. Despite the fact that the Sun was not completely covered in Barcelona, Ezequiel Calbet, professor of the Nautical School, made an observation from the roof of the building housing the Catalan Board of Commerce. This paper presents the results of this eclipse and also those of the eclipses of the moon in 1844 and in 1848. These activities provide evidence that nautical astronomy contributed decisively to the development of astronomy in Catalonia

Sistema Terra-Lluna-Sol: fases i eclipsis

Es presenten alguns models sobre les fases de la Lluna i els eclipsis de Sol i de Lluna. També s'utilitzen els eclipsis per determinar distàncies i diàmetres en el sistema Terra-Lluna-Sol. Finalment es presenta una activitat senzilla que permet mesurar longituds i altures sobre la superfície lunar i s'explica l'origen de les marees

Els viatges de la física: perseguint ombres, mesurant meridians

A partir del segle XVII l’estudi acurat i resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però no sols, ha passat per realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, per l’organització de viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època

L'Astronomia i l'Església a l'arribada del segle XX

L'Astronomia a Roma en el segle XIX es desenvolupa dins el Col·lcgi Romà i es veu afectada pels esdeveniments polítics de l'època. En aquest escrit es descriuen diferents fets que tingueren una influència directa sobre els estudis d'astronomia lligats al Vaticà. Es descriu com Angelo Secchi arribà a ser director del Col·legi Romà i com s'arribà a la creació oficial de la Specola Vaticana pel Papa Lleó XIII a l'any 1891.The Astronomy in Rome during the 19th century was developed in the Roman College and was affected by the political events of the time. Different episodes with a direct influence on the Astronomy studies linked to the Vatican are described in this paper. It is described how Angelo Secchi became director of the Roman College and how the Specola Vaticana was created officially by Pope Leo XIII in 1891

Observacions antigues de la Lluna, el problema de la posició

La Lluna, l’astre més proper a la Terra i el seu únic satèl·lit natural, ha estat objecte permanent de l’atenció humana, des d’uns inicis on era objecte de culte fins al moment present, en què s’estudia seriosament la possibilitat de instal·lar-hi una base permanent. En aquest treball fem un repàs dels inicis del seu coneixement científic, centrant-nos en l’estudi del coneixement de la seva posició, des dels temps prehistòrics, passant per les aportacions fonamentals de la cultura mesopotàmica i grega i seguint històricament fins al present.The Moon, the Earth nearest celestial corps and its unique natural satellite, has been object of continuous attention from the human being; from initial object of religious veneration to the present, when installation of a permanent settlement on is discussed. We devote the present study to review the knowledge of the Moon position in the sky, from observational and theoretical point of view, starting with the first prehistoric attempts, following with the progresses of the Mesopotamian and Greek cultures and sketching its evolution up to the present