Les Noves funcions del medi rural i l'agricultura en el 2001: el turisme i la conservació del medi natural

L'objectiu d'aquest article és estudiar les noves funcions del medi rural tenint en compte el canvi del rol social de l'agricultura i les noves demandes que es realitzen sobre el món rural. L'anàlisi es fa estudiant especialment el cas del turisme i la conservació del medi natural. L'article es conclou fent unes consideracions relatives a Catalunya.El objetivo de este artículo es estudiar las nuevas funciones del medio rural sin olvidar el cambio del rol social de la agricultura y las nuevas damandas que se dirigen al mundo rural. Se realiza el análisis estudiando el caso del turismo en especial. El artículo concluye con más consideraciones relativas al caso de Catalunya.The objective of this article is to study the new functions of the rural environment, taking into consideration the social roles of agriculture and the new demands that are made on the rural world. The analysis focuses in particular on tourism and conservation. The article concludes with some considerations with relation to Catalonia

Les Noves funcions del medi rural i l'agricultura en el 2001: el turisme i la conservació del medi natural

L'objectiu d'aquest article és estudiar les noves funcions del medi rural tenint en compte el canvi del rol social de l'agricultura i les noves demandes que es realitzen sobre el món rural. L'anàlisi es fa estudiant especialment el cas del turisme i la conservació del medi natural. L'article es conclou fent unes consideracions relatives a Catalunya.El objetivo de este artículo es estudiar las nuevas funciones del medio rural sin olvidar el cambio del rol social de la agricultura y las nuevas damandas que se dirigen al mundo rural. Se realiza el análisis estudiando el caso del turismo en especial. El artículo concluye con más consideraciones relativas al caso de Catalunya.The objective of this article is to study the new functions of the rural environment, taking into consideration the social roles of agriculture and the new demands that are made on the rural world. The analysis focuses in particular on tourism and conservation. The article concludes with some considerations with relation to Catalonia

Innovació organitzativa: els contractes d'integració a la ramaderia intensiva catalana

El procés de desenvolupament de la ramaderia intensiva a Catalunya va iniciar- se els anys cinquanta en un context de crisi del model d'agricultura tradicional. La implementació del model ramader intensiu al nostre país va tenir com a promotores les empreses de pinsos, i l'instrument que va permetre la difusió del model van ser els contractes d'integració. Els beneficis econòmics derivats del «model català» van ser importants. Malgrat que han estat les empreses integradores les que més se n'han beneficiat, també cal tenir en compte que molts petits i mitjans agricultors van poder mantenir-se en el sector gràcies a una estratègia de diversificació mitjançant la ramaderia intensiva. Això va generar que l'engreix a través de la integració s'estengués a bona part de la Catalunya rural. A més, la indústria càrnia també se n'ha vist beneficiada, ja que ha pogut abastir-se d'una matèria primera a baix preu, que li ha permès cobrir la forta demanda interna i posicionar-se amb èxit als mercats internacionals. No obstant això, des de principi dels anys noranta, el sector porcí català ha de fer front a una creixent competència internacional i a canvis de poder dins la cadena de valor (creixent poder de la gran distribució) que n'estan fent perillar la rendibilitat. A tot això cal afegir el greu problema mediambiental generat pel model intensiu. En aquest context caldrà veure si els contractes de integració poden continuar sent un instrument vàlid per fer front als nous reptes del sector.El proceso de desarrollo de la ganadería intensiva en Cataluña se inició en los años cincuenta en un contexto de crisis del modelo de agricultura tradicional. La implementación del modelo ganadero intensivo en nuestro país tuvo como promotores a las empresas de piensos compuestos y el instrumento que permitió la difusión del modelo fue el contrato de integración. Los beneficios económicos derivados del «modelo catalán» han sido cuantiosos. A pesar de que han sido las empresas integradoras las más beneficiadas, también hay que tener en cuenta que muchos pequeños y medianos agricultores pudieron mantenerse en el sector gracias a la estrategia de diversificación mediante la ganadería intensiva. Esto generó que la cría a través de la integración se extendiera a buena parte de la Cataluña rural. Por otra parte, la industria cárnica también se ha visto beneficiada, ya que ha podido abastecerse de una materia prima a bajo precio, que le ha permitido cubrir la fuerte demanda interna y posicionarse con éxito en los mercados internacionales. No obstante, desde principios de los noventa, el sector porcino catalán tiene que afrontar una creciente competencia internacional y cambios de poder dentro de la cadena de valor (creciente poder de la gran distribución) que están haciendo peligrar su rentabilidad. A todo ello hay que añadir el grave problema medioambiental generado por el modelo intensivo. En este contexto habrá que ver si los contratos de integración pueden seguir siendo un instrumento válido para hacer frente a los nuevos retos del sector

Els Agrocarburants: passat i present

En aquest article repassem el desenvolupament dels agrocarburants i les raons que han propiciat el seu ràpid creixement al segle xxi, assenyalem els impactes sobre els preus de les matèries primeres agràries i discutim la situació actual. El boom dels agrocarburants és conseqüència directa d'un conjunt de polítiques actives de foment, entre les quals destaquen molt especialment els mandats d'incorporació d'etanol i biodièsel a la benzina i el gasoli. Aquestes polítiques s'han justificat per la necessitat d'una major independència energètica en disminuir les necessitats d'importar petroli, per la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per la seva capacitat de creació d'activitats al món rural. Aquests tres elements s'estan qüestionant fortament en els darrers temps i, si bé la independència energètica pot defensar-se per a casos com el Brasil o els EUA, per a Europa i molt especialment per a Espanya és absolutament inadequada. Així mateix, els efectes ambientals positius s'estan posant cada vegada més en dubte, quan es fan aproximacions als efectes directes i indirectes dels agrocombustibles. Finalment, els danys produïts per l'acaparament de terres i la corresponent expulsió de les poblacions rurals en els països en desenvolupament a on s'estan promovent aquests conreus són molt més elevats que els pocs llocs de treball que està generant la producció d'agrocombustibles en les zones rurals.This article describes the development of biofuels and the main reasons for their boom in the 21st century. We point out the impacts on food prices and we discuss the present situation. The agrofuels boom is due to a set of active policies, particularly the mandatory blending of biofuels with gasoline and diesel fuel. These policies have been justified by the need for greater energy independence by reducing oil imports, the need to reduce greenhouse gas emissions and the potentiality of biofuels to create activities in rural areas. These three elements have come into question in recent times. Whereas energy independence policies based on biofuels can be justified for Brazil or the United States, in Europe and especially Spain they cannot be justified at all. Also, the claimed positive environmental effects are challenged when considering the direct and indirect effects of growing raw materials for biofuels. Finally, the damage caused by land grabbing and the consequent dispossession of rural populations in developing countries, where the production of agrofuels is being more actively promoted, offset the benefits generated by the few jobs created.En este artículo repasamos el desarrollo de los agrocombustibles y las razones de su rápido crecimiento en el siglo xxi, señalamos los impactos sobre los precios de las materias primas agrarias y discutimos la situación actual. El boom de los agrocarburantes se debe a un conjunto de políticas activas de fomento, entre las que destacan muy especialmente los mandatos de incorporación de etanol y biodiésel a las gasolinas y gasoil. Estas políticas se han justificado por la necesidad de una mayor independencia energética al disminuir las necesidades de importar petróleo, por la reducción de las emisiones de gases con efecto invernadero y por su capacidad de crear actividades en el mundo rural. Estos tres elementos se están cuestionando profundamente en los últimos tiempos y, si bien la independencia energética con agrocarburantes puede defenderse en Brasil o Estados Unidos, para Europa y muy especialmente para España es totalmente inadecuado dicho argumento. Asimismo, los efectos ambientales positivos se están poniendo en duda, cuando se consideran los efectos directos e indirectos del cultivo de materias primas para agrocarburantes. Por último, los daños que están produciendo el acaparamiento de tierras y la correspondiente expulsión de las poblaciones rurales en los países en desarrollo donde se promueve el cultivo de agrocombustibles son mucho más elevados que los beneficios que aportan los pocos empleos generados

Preus internacionals dels productes agraris i canvis en el sistema alimentari mundial

L'article té com a objectiu principal assenyalar les raons dels augments recents dels preus de les matèries primeres agràries i els canvis i reptes del sistema alimentari mundial tot assenyalant la implicació dels agrocombustibles en aquests procés i discutint el paper de les polítiques agràries.Este artículo tiene como objetivo principal dar cuenta de las razones de los aumentos recientes de los precios de las materias primas agrarias. Se analizan los cambios y retos del sistema alimentario mundial señalando la implicación de los agrocombustibles en este proceso y discutiendo el papel de las políticas agrarias.The article aims to highlight the main reasons for recent price rises in raw agricultural produce. It also deals with the changes and challenges of the global food system pointing out the involvement of biofuels in this process and discussing the role of agricultural policies

Política d'estructures agràries versus política de desenvolupament rural

L'objectiu d'aquest article és estudiar la modificació que en el temps ha sofert l'anomenada política d'estructures agràries arran de l'experiència de la Comunitat Europea. Això ens conduirà a apreciar com s'han anat desdibuixant les fronteres que tradicionalment separaven els àmbits de la intervenció pública en el món agrari i com l'actuació estructural s'integra dins una visió més àmplia, el desenvolupament rural.The main objective of this article is to analyse the modifications suffered by the agrarian structural policy in the European Union. We could see the progressive difumination limits that tradicionally separated the public in- tervention in the agrarian world and how the structural actions are integrated into a global vision, the rural development.El objetivo de este artículo es estudiar las modificaciones que ha sufrido la política de estructuras agrarias de la Comunidad Europea. Esto nos llevará a apreciar como se han ido difuminando las fronteras que tradicionalmente separaban los ámbitos de la intervención pública en el mundo agrario y como la actuación estructural se integra dentro de una visión más amplia, el desarrollo rural

Cinquanta anys del PAC

L'objectiu de l'article és sintetitzar l'evolució de la política agrícola comuna (PAC) al llarg dels seus cinquanta anys, assenyalant les principals modificacions introduïdes en les diferents reformes. L'article finalitza discutint els reptes del moment actual i les propostes de reforma que semblen imposar-se ara que s'està debatent una nova modificació.El objetivo del artículo es sintetizar la evolución de la política agrícola común (PAC) a lo largo de sus cincuenta años, señalando las principales modificaciones introducidas en las diferentes reformas. El artículo finaliza discutiendo los retos del momento actual y las propuestas de reforma que parecen imponerse ahora que se está debatiendo una nueva modificación.The objective of this article is to summarise the evolution of the Common Agricultural Policy (CAP) over the past fifty years, considering the main changes introduced in the various reforms. The paper concludes with a discussion of the present challenges and the most important changes proposed for the upcoming reform currently under debate

Cinquanta anys del PAC

L'objectiu de l'article és sintetitzar l'evolució de la política agrícola comuna (PAC) al llarg dels seus cinquanta anys, assenyalant les principals modificacions introduïdes en les diferents reformes. L'article finalitza discutint els reptes del moment actual i les propostes de reforma que semblen imposar-se ara que s'està debatent una nova modificació.El objetivo del artículo es sintetizar la evolución de la política agrícola común (PAC) a lo largo de sus cincuenta años, señalando las principales modificaciones introducidas en las diferentes reformas. El artículo finaliza discutiendo los retos del momento actual y las propuestas de reforma que parecen imponerse ahora que se está debatiendo una nueva modificación.The objective of this article is to summarise the evolution of the Common Agricultural Policy (CAP) over the past fifty years, considering the main changes introduced in the various reforms. The paper concludes with a discussion of the present challenges and the most important changes proposed for the upcoming reform currently under debate