La percepció de l'entonació declarativa i interrogativa per part de parlants bilingües castellà-català i monolingües castellà de Barcelona

El present treball estudia la percepció dels patrons entonatius declaratiu i interrogatiu del català i el castellà de Barcelona per part de parlants bilingües català-castellà i monolingües castellà de Barcelona. Es van realitzar tests perceptius a 65 jutges bilingües i monolingües amb estímuls prosòdics barrejats de castellà i català de Barcelona. Els resultats demostren, en primer lloc, que els parlants bilingües no discriminen codi (llengua). L’entonació, per tant, és percebuda com a aplicable a ambdues llengües. D’altra banda, els parlants monolingües distingeixen codi i modalitat (declarativa, interrogativa), però poden arribar a confondre’ls erròniament. Considerant això, podem començar a conèixer la percepció de l’entonació en casos de bilingüisme, la qual cosa ens permet descobrir el funcionament de l’entonació en situacions de contacte de llengües per poder trobar patrons generals.The present study deals with the perception that Barcelona Spanish-Catalan bilingual and Spanish monolingual speakers have of Barcelona Spanish and Catalan declarative and interrogative intonation patterns. Perceptual tests were given to 65 bilingual and monolingual judges with mixed Barcelona Spanish and Catalan stimuli. The results show, in the first place, that bilingual speakers do not discriminate code (language). Intonation is, thus, perceived as appliable to both languages. On the other hand, monolingual speakers do distinguish both code and modality (declarative, interrogative), but they can confound them in a wrong way. Taking this into account, we can get to know the perception of intonation in cases of bilingualism, which allows us to discover the way intonation works in languagecontact situations so that we can find general patterns

Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de subdialectes

Aquest article forma part del projecte AMPER (Atles Multimèdia de la Prosodia de l’Espai Romànic) i se centra en el domini occidental del català. Concretament, s’hi analitza la producció de frases interrogatives absolutes de dues informants considerades representatives de dos subdialectes: el lleidatà i el tortosí. S’observa que les produccions obtingudes, tot i tractar-se d’informants del mateix diasistema dialectal, són força diferents. Aquestes diferències també es veuen avalades pels resultats obtinguts en les prospeccions de la percepció d’oracions interrogatives per part d’oients lleidatans i tortosins.This article is part of the AMPER project, which aims at creating a multimedia prosody atlas of the romance space, and focuses on Western Catalan. In particular, we analyse the production of absolute interrogative sentences by two informants representative of two subdialects: lleidatà and tortosí. We can appreciate that the data obtained are quite different between speakers, even though they belong to the same dialectal system. These differences are also supported by the results of perceptual tests in which interrogative sentences were played to listeners from Lleida and Tortosa

Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de dialectes

Aquest article forma part del projecte AMPER (Atles Multimèdia de la Prosodia de l'Espai Romànic) i se centra en el domini occidental del català. Concretament, s'hi analitza la producció de frases interrogatives absolutes de dues informants considerades representatives de dos subdialectes: el lleidatà i el tortosí. S'observa que les produccions obtingudes, tot i tractar-se d'informants del mateix diasistema dialectal, són força diferents. Aquestes diferències també es veuen avalades pels resultats obtinguts en les prospeccions de la percepció d'oracions interrogatives per part d'oients lleidatans i tortosins

Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)

En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula "que" i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l'estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d'estudi

La percepció de l`entonació declarativa i interrogativa per part de parlants bilingües castellà-català i monolingües castellà de Barcelona

El present treball estudia la percepció dels patrons entonatius declaratiu i interrogatiu del català i el castellà de Barcelona per part de parlants bilingües català-castellà i monolingües castellà de Barcelona. Es van realitzar tests perceptius a 65 jutges bilingües i monolingües amb estímuls prosòdics barrejats de castellà i català de Barcelona. Els resultats demostren, en primer lloc, que els parlants bilingües no discriminen codi (llengua). L¿entonació, per tant, és percebuda com a aplicable a ambdues llengües. D¿altra banda, els parlants monolingües distingeixen codi i modalitat (declarativa, interrogativa), però poden arribar a confondre¿ls erròniament. Considerant això, podem començar a conèixer la percepció de l¿entonació en casos de bilingüisme, la qual cosa ens permet descobrir el funcionament de l¿entonació en situacions de contacte de llengües per poder trobar patrons generals.The present study deals with the perception that Barcelona Spanish-Catalan bilingual and Spanish monolingual speakers have of Barcelona Spanish and Catalan declarative and interrogative intonation patterns. Perceptual tests were given to 65 bilingual and monolingual judges with mixed Barcelona Spanish and Catalan stimuli. The results show, in the first place, that bilingual speakers do not discriminate code (language). Intonation is, thus, perceived as appliable to both languages. On the other hand, monolingual speakers do distinguish both code and modality (declarative, interrogative), but they can confound them in a wrong way. Taking this into account, we can get to know the perception of intonation in cases of bilingualism, which allows us to discover the way intonation works in languagecontact situations so that we can find general patterns

Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de dialectes

Aquest article forma part del projecte AMPER (Atles Multimèdia de la Prosodia de l¿Espai Romànic) i se centra en el domini occidental del català. Concretament, s¿hi analitza la producció de frases interrogatives absolutes de dues informants considerades representatives de dos subdialectes: el lleidatà i el tortosí. S¿observa que les produccions obtingudes, tot i tractar-se d¿informants del mateix diasistema dialectal, són força diferents. Aquestes diferències també es veuen avalades pels resultats obtinguts en les prospeccions de la percepció d¿oracions interrogatives per part d¿oients lleidatans i tortosins.This article is part of the AMPER project, which aims at creating a multimedia prosody atlas of the romance space, and focuses on Western Catalan. In particular, we analyse the production of absolute interrogative sentences by two informants representative of two subdialects: lleidatà and tortosí. We can appreciate that the data obtained are quite different between speakers, even though they belong to the same dialectal system. These differences are also supported by the results of perceptual tests in which interrogative sentences were played to listeners from Lleida and Tortosa

Interrogatives absolutesal barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)

En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l¿Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula ¿que¿ i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l¿estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d¿estudi.In the framework of the international project AMPER, which aims at creating a multimedia prosody atlas of the romance space, this article tries to reflect the behaviour of the two kinds of absolute interrogative sentences that take place in barceloní and tarragoní, two subdialects of Eastern Catalan. The results show that, although the general melodic line is quite common, there are differences between both subdialects, especially in the interrogatives headed by the que particle and ending with the subject (cleft). The data do not indicate relevant differences in the study of duration and intensity of the vowels in the sentences studied

Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de dialectes

Aquest article forma part del projecte AMPER (Atles Multimèdia de la Prosodia de l'Espai Romànic) i se centra en el domini occidental del català. Concretament, s'hi analitza la producció de frases interrogatives absolutes de dues informants considerades representatives de dos subdialectes: el lleidatà i el tortosí. S'observa que les produccions obtingudes, tot i tractar-se d'informants del mateix diasistema dialectal, són força diferents. Aquestes diferències també es veuen avalades pels resultats obtinguts en les prospeccions de la percepció d'oracions interrogatives per part d'oients lleidatans i tortosins

Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)

En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula "que" i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l'estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d'estudi