La Unión Europea en la crisis del Líbano o la paradoja entre poder y querer

El conflicto de Oriente Próximo escribió una más de sus tantas páginas el pasado verano. A principios de julio, las milicias de Hezbollah secuestraron a dos soldados israelíes cerca de la frontera del Líbano y se lanzaron cohetes Katiuska hacia el norte de Israel. Este suceso provocó la respuesta armada israelí y el inicio de un largo verano de bombardeos en el sur del Líbano, en los suburbios de Beirut y en el norte de Israel. La escalada bélica se llevó a cabo delante de una comunidad internacional incapaz de responder con contundencia a la desproporcionada respuesta israelí y a los continuos ataques de Hezbollah en el norte de Israel. Por su lado, la Unión Europea evidenció la divergencia de pareceres entre sus 25 estados miembros. Así, mientras que países como Francia, España o Italia criticaban la desproporción de la actuación israelí; Reino Unido o Alemania reconocían a Israel el derecho a la legítima defensa.El conflicte del Pròxim Orient va escriure una més de les seves tantes pàgines el passat estiu. A principis de juliol, les milícies de Hezbollah van segrestar dos soldats israelians prop de la frontera del Líban i es van llançar coets Katiuska cap al nord d'Israel. Aquest succés va provocar la resposta armada israeliana i l'inici d'un llarg estiu de bombardejos al sud del Líban, en els suburbis de Beirut i al nord d'Israel. L'escalada bèl · lica es va dur a terme davant d'una comunitat internacional incapaç de respondre amb contundència a la desproporcionada resposta israeliana i als continus atacs de Hezbollah al nord d'Israel. Per la seva banda, la Unió Europea va evidenciar la divergència de parers entre els seus 25 estats membres. Així, mentre que països com França, Espanya o Itàlia criticaven la desproporció de l'actuació israeliana, Regne Unit o Alemanya reconeixien a Israel el dret a la legítima defensa

When ESDP confronts ENP : security sector reform as a bridge in the EU's foreign policy

The European Neighbourhood Policy's birth has taken place in parallel with the renewed momentum of the European Security and Defence Policy, which has launched 14 operations since 2003. Both policies' instruments have converged in the neighbouring area covered by ENP: Georgia, in the East and the Palestinian Territories in the South. In both cases, the Security Sector Reform strategies have been the main focus for ESDP and an important objective for ENP. In this paper, two objectives are pursued: first, to assess the EU's involvement in both cases in SSR terms; and second, to analyse whether the convergence of ESDP operations with a broader EU neighbourhood policy implies that the former has become an instrument for the a EU external action

La Unión Europea frente a Darfur una vez más : EUFOR Chad/RCA

Los estados europeos se han mostrado impotentes ante el conflicto que asola Sudán, ejemplificado por la catástrofe humanitaria de Darfur. La creciente presión para "hacer algo" llegó a los despachos de los ministros de exteriores europeos hace cuatro años y desde entonces, tanto a nivel unilateral como europeo se han desarrollado diferentes (y fracasadas) iniciativas. A nivel de la PESD, por ejemplo, la Unión puso en marcha en coordinación con la OTAN, la operación de apoyo a la misión de la Unión Africana en Darfur, la operación AMIS II, pero pronto se vio desbordada por las dimensiones del conflicto. Este fracaso ha obligado a la Unión a ocupar un lugar protagonista en este conflicto imposible de desligar del enfrentamiento de Sudán con Chad, a través de la operación EUFOR Chad/RCA. Sin embargo, esta nueva operación se está convirtiendo en la última pesadilla europea en el terreno de la PESD. El complejo contexto bélico a escala regional así como las dificultades para construir una operación europea a gran escala han puesto en evidencia las diferencias entre socios europeos sobre el deber de intervenir en el conflicto de Darfur, así como las lagunas en la estrategia europea hacia un conflicto tan grave como el que asola el triángulo formado por Sudán, Chad y la República Centroafricana (RCA).Els estats europeus s'han mostrat impotents davant el conflicte que assola Sudan, exemplificat per la catàstrofe humanitària de Darfur. La creixent pressió per "fer alguna cosa" va arribar als despatxos dels ministres d'exteriors europeus fa quatre anys i des de llavors, tant a nivell unilateral com europeu s'han desenvolupat diferents (i fracassades) iniciatives. A nivell de la PESD, per exemple, la Unió va posar en marxa en coordinació amb l'OTAN, l'operació de suport a la missió de la Unió Africana a Darfur, l'operació AMIS II, però aviat es va veure desbordada per les dimensions del conflicte. Aquest fracàs ha obligat a la Unió a ocupar un lloc protagonista en aquest conflicte impossible de deslligar de l'enfrontament del Sudan amb Txad, a través de l'operació EUFOR Txad / RCA. No obstant això, aquesta nova operació s'està convertint en l'última malson europea en el terreny de la PESD. El complex context bèl · lic a escala regional així com les dificultats per construir una operació europea a gran escala han posat en evidència les diferències entre socis europeus sobre el deure d'intervenir en el conflicte de Darfur, així com les llacunes en l'estratègia europea cap a un conflicte tan greu com el que assola el triangle format per Sudan, Txad i la República Centreafricana (RCA)

When ESDP confronts ENP: security sector reform as a bridge in the EU’s foreign policy

The European Neighbourhood Policy’s birth has taken place in parallel with the renewed momentum of the European Security and Defence Policy, which has launched 14 operations since 2003. Both policies’ instruments have converged in the neighbouring area covered by ENP: Georgia, in the East and the Palestinian Territories in the South. In both cases, the Security Sector Reform strategies have been the main focus for ESDP and an important objective for ENP. In this paper, two objectives are pursued: first, to assess the EU’s involvement in both cases in SSR terms; and second, to analyse whether the convergence of ESDP operations with a broader EU neighbourhood policy implies that the former has become an instrument for the a EU external action

La Unión Europea en la crisis del Líbano o la paradoja entre poder y querer

El conflicto de Oriente Próximo escribió una más de sus tantas páginas el pasado verano. A principios de julio, las milicias de Hezbollah secuestraron a dos soldados israelíes cerca de la frontera del Líbano y se lanzaron cohetes Katiuska hacia el norte de Israel. Este suceso provocó la respuesta armada israelí y el inicio de un largo verano de bombardeos en el sur del Líbano, en los suburbios de Beirut y en el norte de Israel. La escalada bélica se llevó a cabo delante de una comunidad internacional incapaz de responder con contundencia a la desproporcionada respuesta israelí y a los continuos ataques de Hezbollah en el norte de Israel. Por su lado, la Unión Europea evidenció la divergencia de pareceres entre sus 25 estados miembros. Así, mientras que países como Francia, España o Italia criticaban la desproporción de la actuación israelí; Reino Unido o Alemania reconocían a Israel el derecho a la legítima defensa.El conflicte del Pròxim Orient va escriure una més de les seves tantes pàgines el passat estiu. A principis de juliol, les milícies de Hezbollah van segrestar dos soldats israelians prop de la frontera del Líban i es van llançar coets Katiuska cap al nord d'Israel. Aquest succés va provocar la resposta armada israeliana i l'inici d'un llarg estiu de bombardejos al sud del Líban, en els suburbis de Beirut i al nord d'Israel. L'escalada bèl · lica es va dur a terme davant d'una comunitat internacional incapaç de respondre amb contundència a la desproporcionada resposta israeliana i als continus atacs de Hezbollah al nord d'Israel. Per la seva banda, la Unió Europea va evidenciar la divergència de parers entre els seus 25 estats membres. Així, mentre que països com França, Espanya o Itàlia criticaven la desproporció de l'actuació israeliana, Regne Unit o Alemanya reconeixien a Israel el dret a la legítima defensa

Drawing the Neighbours Closer … to What? Explaining Emerging Patterns of Policy Convergence between the EU and its Neighbours

The European Neighbourhood Policy (ENP) launched in 2004 was purposefully conceived as a strategy to encourage neighbours’ approximation with the European Union (EU). This aim by the EU to extend its own system of rules beyond member states has become the focal point of the literature on the EU’s relations with neighbours. In this article, however, we aim to broaden the scope of the analysis of the EU’s role as it pursues policy convergence in the ENP area. More specifically, we argue that the convergence processes can be established on a basis other than EU’s norms, namely, international and bilaterally developed norms. Building on this three-fold distinction, we propose a model explaining how and when policy convergence is more likely to happen on the basis of every one of these norms. The model takes into account three variables: the structure of incentives between the EU and its neighbours, mutual perceptions of legitimacy and intra-EU coherence. Based on a number of empirical examples, we illustrate that EU-based convergence is less predominant in EU’s relations with its neighbours than it is usually portrayed in the literature