Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració causats per l’envelliment de l’acetat de polivinil

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Aquesta tesi s’inicia com un treball de recerca i posteriorment passa a formar part del projecte de recerca BHA2002-02411 fi nançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología, dins el Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). La idea principal, però, s’origina a partir d’un encàrrec professional del Museu-Monestir de Pedralbes i del Museu d’Història de la Ciutat l’any 2000. Les pintures murals negres (Figura 1) són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col·lecció del Museu-Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. Però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent

Avaluació amb rúbriques de la competència transversal 'Treball en equip' al Grau en conservació-restauració de Béns Culturals

Proposta d’avaluació amb rúbriques de la Competència Transversal Treball en Equip al Grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El treball neix d’una experiència comuna dels tres graus que es desenvolupen a la Facultat de Belles Arts, duta a terme per un grup d’innovació docent amb professors dels tres graus. A partir dels resultats obtinguts de l’experiència pilot, es presenta una proposta d’aplicació del sistema d’avaluació amb rúbriques de la competència tranversal Treball en Equip per nivells de domini segons els cursos dins el marc del Grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals

Nous reptes en la conservació-restauració de 9 pintures de Francesc Artigau: problemes derivats del deteriorament del suport de fusta de contraplacat. Informe Final

Memòria del projecte precompetitiu lliurada l'octubre de 2010 al Vicerectorat de Política Docent i Científica de la Universitat de Barcelon

Del frontal d'altar al retaule primitiu: Evolució estructural dels suports de fusta

Aquest estudi recull els resultats d'una línia de recerca que es duu a terme a la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.1 Des de fa uns anys s'estan estudiant i posant en valor els suports de fusta de les obres del patrimoni, i una de les finalitats d'aquesta línia de recerca és fer visibles els suports com a documents d'innegable valor històric per a l'estudi de la tecnologia i l'execució material de les obres i, també, com a única font documental on trobar rastres sobre el coneixement que es tenia sobre l'ús i el treball de la fusta com a material per a l'elaboració d'objectes en les diferents èpoques. Els resultats que s'exposen aquí procedeixen de la tesi doctoral 'Del frontal d'altar al retaule primitiu. Anàlisi científica de l'evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català'. A partir de l'estudi exhaustiu, individualitzat i sistemàtic, de cadascun dels vint-i-sis frontals, laterals d'altar i retaules primitius d'estil gòtic lineal català conservats, es relacionen les tipologies, els materials i les estructures del suport. Els resultats obtinguts demostren que el suport de les obres, #ns ara una font d'informació infravalorada, és una peça més a tenir en compte per a reconstruir la història de l'obra i la seva forma d'elaboració, i relacionar-la amb l'àmbit geogràfic de procedència. Mitjançant l'anàlisi de les solucions tecnològiques utilitzades en cadascun dels suports, s'han agrupat les estructures segons la seva tipologia. Això ha permès evidenciar que les taules d'estil gòtic lineal català són obres clau per a comprendre l'evolució estructural dels frontals i els retaules. El període és transcendental i està caracteritzat per la convivència de les dues formes, sent el retaule l'hereu directe del frontal

Identificación de madera en bienes culturales: Innovación docente y trabajo colaborativo en acceso abierto.

Un aspecto fundamental para el conocimiento de los soportes de madera es la identificación del género y la especie de la madera utilizada para su construcción. El proyecto de innovación docente que se presenta combina la innovación metodológica con el uso de las nuevas tecnologías para el trabajo colaborativo

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus models constructius. Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta . L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quin sistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures. Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacions estructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut a les intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX. L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original dels suports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventari de les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors. Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca Consolidat Conservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció

Frontal y laterales de altar de san Cristóbal de Toses. Confirmación del conjunto gótico mediante el estudio del soporte

A partir de datos inéditos se confirma que el frontal de san Cristóbal y los laterales de altar de Toses, actualmente expuestos separadamente y custodiados por el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), forman un conjunto que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia de San Cristóbal de Toses (Ripollés, Cataluña). Estas obras, a pesar de su misma procedencia, han generado históricamente disparidad de opiniones acerca de la posibilidad de haber formado un único conjunto en origen, debido a la diferencia evidente de la calidad de la iconografía representada. Se trata de un hallazgo especialmente relevante dado que es el primer y único conjunto de frontal y laterales de altar del gótico lineal catalán conservado en la actualidad

Extended Abstract - Cleaning issues for nine Francesc Artigau pop art paintings

In the 1960s, Pop artist Francesc Artigau (born in Barcelona, 1940) painted a series of nine works on plywood panels using a traditional primer of commercial gouache, egg yolk, and color pencils. After more than 30 years of exposure to rubbish amidst an indeterminate number of dogs, the paintings show a deplorable state of conservation. The present study examines the treatment undertaken on the paint and ground layers, consisting mostly of cleaning, one of the key challenges of the project

El reverso que no vemos. Hallazgo de un conjunto gótico actualmente disperso a partir del estudio del soporte.

Este estudio confirma que el frontal de santa Eugenia (MAD 121, París) y los laterales de Ribes (MEV, 9494/9495) formaban un conjunto que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia románica de santa Eugenia de Saga (Cerdaña, Cataluña). Al conjunto se le perdió el rastro tras la venta del frontal a un anticuario francés en 1896. Frontal y laterales no se habían vuelto a poner en relación debido a las diferencias de la policromía y a su supuesta procedencia distinta hasta la realización de esta investigación. Las evidencias han sido halladas mediante el análisis científico del soporte y el estudio de los vestigios de policromía conservados en los marcos de las tres obras. Esta es la segunda vez que se ha demostrado la unidad de un conjunto de altar del período del gótico lineal a partir del estudio del soporte, hecho que pone de relieve la importancia de los estudios técnicos de conservación-restauración

Systematic mechanical assessment of consolidants for canvas reinforcement under controlled environment.

In conservation, adhesives are commonly used for the consolidation of canvases, yet their impact upon the canvas longevity has raised some concerns amongst conservators. As such, this study presents a testing protocol developed to assess the performance of commonly-used adhesives (natural animal glue and synthetic Beva® 371) and a newly developed nanocellulose consolidant, nanofibrillated nanocellulose (CNF). This includes their effect on the visual appearance, consolidation, and response of the mechanical properties of the treated canvases to programmed changes in relative humidity (RH). Scanning electron microscopy (SEM) images of animal glue- and Beva® 371-treated canvases revealed the presence of adhesive and consolidant on and in-between cotton fibres. The consolidants form bridges linking and connecting the cotton fibres and holding them together, whereas the CNF treatment, formed a visible continuous and dense surface coating. None of the treatments induced any discernible colour change. Controlled environment mechanical testing was performed in two ways: by applying a linearly increasing static force at fixed RH (Young's modulus) and by applying a dynamic force together with a programmed RH cycling between 20 and 80% (RH dependent viscoelastic properties). CNF gave a higher value of Young's modulus than either of the two commonly-used materials. Measurements at different values of RH (20 and 80%) demonstrated for all the treated canvases that at the lower value (RH 20%) Young's modulus values were higher than at the higher value (RH 80%). Besides, the dynamic mode showed that the rate of response in all cases was rapid and reversible and that the nanofibrillated cellulose treated sample showed the highest variation in storage (or elastic) modulus measured at the end of RH plateaux (20 and 80% RH). Thus CNF appears to be a promising material given its higher mechanical performance. The protocol developed in this study has enabled us to examine and compare candidate materials for the consolidation of canvases systematically, using testing parameters that remained relevant to the field of canvas conservation