Acerca de la navegación medieval por el curso bajo y medio del Ter y un texto de Ibn Hayyan.

Sin resume

Una algarada andalusina a la Costa Brava, l'any 935

Some years ago we studied the toponyms that appear in the chronicle of the historian from Cordova Ibn Hayyân. He describes a Muslim attack to the Christian shores in the summer of 935. The caliphal fleet punished the village of Salses and then continued towards the south to Empúries and several places in the Baix Empordà and Barcelona’s surroundings. At one point on the coast so far undetermined, the attackers were divided and lighter ships followed the Ter River and devastated the plain of Girona. Thanks to a Christian document of 1063, we identify the toponym that appears as «Qâlat Marwân », and we also demonstrate that corresponds to the future town of Palamós. This identification allows advancing the first mention of this population and to correct with new items the etymology proposed by Coromines and others

Les Viles medievals: franqueses i mals usos

En aquest treball s'explica com els habitants de Banyoles van aconseguir alliberar-se dels mals usos i com a diversos nuclis urbans, tot i la llibertat que suposadament oferien a llurs habitants, hi havia remences i s'exigien pagaments derivats de la servitud. A més, s'analitzen quins són els mals usos cobrats per una senyoria feudal i quins són els que més s'alliberen a les cartes de població i franquícia rebudes per les viles i ciutats catalanes medievals. La conclusió és que els menys exigits són els més eximits.This work analyzes how the inhabitants of Banyoles achieved personal freedom to the bad customs. It also explains that, although Catalan towns offered freedom to their population, there were remences and some of these urban serfs had to pay seigniorial impositions to their lords. The work also deals with the levies derived from servitude charged by a feudal rural lordship and explains the bad customs that were more often condoned in the population charters. The conclusion is that the bad customs less required were the more exempted

Tot pensant en el conflicte remença: reflexions i propostes

En aquest article es presenten i es discuteixen les recerques sobre els remences medievals fetes per la historiografia al llarg dels darrers anys. A més es proposen una sèrie de temes que cal investigar per tal d'avançar en el coneixement del conflicte remença. Es tracta, doncs, d'una posada al dia i d'una mirada al futur sobre aquesta temàtica fonamental en la història de Cataluny

1457: supressió dels mals usos?

L'any 1462, com és ben sabut, els remences catalans es van alçar en armes i van iniciar les guerres que porten el seu nom i que van allargar-se fins al dictat de la Sentencia Arbitral de Guadalupe de l'any 1486. 'actitud dels monarques de la Corona Catalano-Aragonesa, des de l'inici de l'anomenat conflicte del camp català, ha estat titllada de filo-remença pels diferents historiadors que han tractat el tema. En opinió de Vicens Vives, 'La corte real tiene un criterio definido sobre la emancipación de los payeses (...) la idea de la liberación remensa pasa de padres a hijos, de monarca a monarca, de oficial real a oficial real

El Noguer de Segueró

L'objectiu d'aquest article és presentar l'arxiu patrimonial del Noguer de Segueró. Sens dubte és una de les pairalies més importants de Catalunya, situada a l'actual comarca de la Garrotxa. L'arxiu conté documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. A més s'analitza un llibre sobre la genealogia de la família escrit per un dels hereus del patrimoni al segle xviii.The aim of this article is to present the heritage of Noguer de Segueró. It's certainly one of the most important Catalan family seats, located in La Garrotxa. The archive contains documents from the Middle Ages up to the present. We also analyse a book containing the family's genealogy written by one of its descendants in the eighteenth century

Les Viles medievals: franqueses i mals usos

En aquest treball s'explica com els habitants de Banyoles van aconseguir alliberar-se dels mals usos i com a diversos nuclis urbans, tot i la llibertat que suposadament oferien a llurs habitants, hi havia remences i s'exigien pagaments derivats de la servitud. A més, s'analitzen quins són els mals usos cobrats per una senyoria feudal i quins són els que més s'alliberen a les cartes de població i franquícia rebudes per les viles i ciutats catalanes medievals. La conclusió és que els menys exigits són els més eximits.This work analyzes how the inhabitants of Banyoles achieved personal freedom to the bad customs. It also explains that, although Catalan towns offered freedom to their population, there were remences and some of these urban serfs had to pay seigniorial impositions to their lords. The work also deals with the levies derived from servitude charged by a feudal rural lordship and explains the bad customs that were more often condoned in the population charters. The conclusion is that the bad customs less required were the more exempted

De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan (Verano del 935).

Sin resume