Patriarchal Hauntings: Re-reading Villainy and Gender in Daphne du Maurier's Rebecca

Criticism of Daphne du Maurier’s popular classic Rebecca (1938) can be divided into two mainstream interpretations. On the one hand, it was traditionally marketed as a gothic romance where the hero and the heroine conquered the evil women that separated them. On the other, certain feminist critics have recently provided a very diff erent view of the story, aligning it with gothic narratives that deal with the dangers women suff er under the patriarchal control of their husbands. Th is would imply that du Maurier’s novel should not be read as a traditional romance that promotes patriarchy, as the former interpretation suggested. In this article, I propose, through a Gothic Studies and a Gender Studies reading, that villainy in this novel is not exclusively linked to gender and, therefore, the victim and abuser statuses cannot be equated to femininity and masculinity, respectively. Instead, I argue that villainy in the novel is inextricably connected to being in a powerful position within patriarchy, and that it is the desire to maintain this position and perpetuate the patriarchal system that leads the main characters (men and women) to commit acts of villainy.La crítica sobre el clásico popular Rebecca (1938), de Daphne du Maurier, puede dividirse en dos interpretaciones principales. Tradicionalmente, la novela se vendió como un romance gótico en el que el héroe y la heroína vencían a las mujeres malvadas que los separaban. En cambio, recientemente, algunas críticas feministas han dado una visión muy diferente de la historia, que ha pasado a verse como una novela gótica que relata los peligros que las mujeres sufren bajo el control patriarcal de sus maridos. Esto implicaría que la novela de du Maurier no podría leerse como un romance tradicional que fomenta el patriarcado, como sugería la anterior interpretación. En este artículo, propongo, a través de una lectura desde los estudios góticos y los estudios de género, que la villanía en esta novela no tiene que ver exclusivamente con el género de los personajes y, por lo tanto, los roles de víctima y villano no pueden equipararse a la feminidad y la masculinidad, respectivamente. En cambio, sugiero que la villanía en Rebecca está directamente ligada al hecho de estar en una posición de poder dentro del patriarcado, y que lo que lleva a los personajes (hombres y mujeres) a cometer actos de villanía es el deseo de perpetuar el sistema patriarcal y mantener su posición de pode

Patriarchal hauntings : re-reading villainy and gender in Daphne du Maurier's 'Rebecca'

Daphne du Maurier's popular classic Rebecca (1938) was traditionally marketed as a Gothic romance in which two lovers conquered the evil women that separated them. In more recent years, some feminist critics have provided a very different view of the story as a Gothic narrative about the dangers women suffer under patriarchal control. In this thesis, I propose, through a Gothic Studies and a Gender Studies reading, that the victim/abuser statuses in du Maurier's novel cannot be equated to femininity and masculinity, respectively. Instead, I argue that villainy in Rebecca comes from being in a powerful position within patriarchy-a position that is occupied by both male and female charactersEl clásico popular Rebecca (1938) de Daphne du Maurier se vendió, en su día, como un romance gótico sobre dos enamorados que vencían a las mujeres malvadas que los separaban. Más recientemente, algunas críticas feministas han dado una visión muy diferente de la historia como una novela gótica sobre los peligros que las mujeres sufren bajo el control patriarcal. En esta tesina propongo, a través de una lectura desde los estudios góticos y los estudios de género, que los roles de víctima y villano en la novela de du Maurier no pueden equipararse a la feminidad y la masculinidad, respectivamente. En cambio, sugiero que la villanía en Rebecca proviene del hecho de estar en una posición de poder dentro del patriarcado, y esa posición la ocupan tanto personajes masculinos como femenino

Charming and bewitching : considering the Harry Potter series

Aquest document està relacionat amb: Addictive and wonderful : the experience of reading the Harry Potter serie

The good seed childhood and the gothic in children’s fiction (1990s– early 2000s)

Aquesta tesi estudia el gòtic a la literatura infantil de finals del s. XX i principis del XXI, i analitza com la tendència a transgredir del gòtic entra en conflicte amb el caràcter didàctic de la literatura infantil i el seu afany per promoure models de comportament socialment acceptables. Actualment, castells gòtics i cementiris, víctimes innocents perseguides pels dolents, la figura inquietant del doble, i molts altres motius propis del gòtic han passat a formar part de la literatura infantil. La infància es representa com una època plena de pors i preocupacions, i es qüestionen, aparentment, visions bucòliques i romàntiques de la infància. Segons estudis anteriors, aquesta irrupció relativament recent del gòtic en la literatura infantil reflecteix una preocupació amb la infància pròpia del tombant de segle, així com l’actual escepticisme de la nostra cultura pel que fa a la innocència dels nens, una qualitat que ja no es dóna per feta, degut, en gran part, als avenços en psicologia infantil i a esdeveniments recents que han fet palès que els nens també són capaços de cometre crims i altres actes de crueltat. El principal objectiu d’aquesta tesi és qüestionar la idea que les novel·les gòtiques per nens reflecteixen, d’una manera tan directa, les preocupacions actuals envers la infància. Tot i que les històries sobre nens estan ambientades en indrets cada cop més foscos, cal destacar que la figura del nen/a com a refugi de la bondat és més visible que mai. Per tal d’argumentar aquesta tesi, els quatre capítols que composen el meu treball ofereixen una lectura detallada de quatre de les novel·les gòtiques per nens més populars publicades en anglès des de la dècada dels 90: la saga de Harry Potter de J.K. Rowling (1997-2007), Coraline de Neil Gaiman (2002), la trilogia His Dark Materials de Philip Pullman (1995-2000) i A Series of Unfortunate Events de Daniel Handler (1999-2006). El gòtic en aquestes novel·les ofereix, certament, moltes possibilitats per qüestionar visions romàntiques de la infància i complicar els rols de ‘nen/a víctima’ i ‘adult dolent’. Tot i així, una lectura detallada dels texts revela que els elements gòtics no són gairebé mai utilitzats per qüestionar, de manera permanent, la creença en la bondat inherent del nen, d’acord amb les convencions del gènere infantil que estableixen la representació positiva dels nens gairebé com una norma. Així, la caracterització del nen/a revela una gran insistència en preservar una visió idealitzada de la infància, més que no pas un intent de subvertir aquests ideals.This dissertation sets out to examine Gothic elements in children’s novels written in the 1990s and early 2000s, exploring the tension between the Gothic’s concern with the transgression of boundaries, on the one hand, and the preference of children’s literature for keeping certain boundaries fixed and promoting acceptable behavior, on the other. Gothic castles and graveyards, innocent victims persecuted by Gothic villains, the disruptive figure of the double and many other Gothic motifs are all now part of children’s novels. Childhood is depicted as a time that is not devoid of fears and anxieties, and pastoral and romanticized views of childhood are, apparently, challenged. According to previous studies, this relatively recent irruption of the Gothic in children’s literature reflects a turn-of-the-century preoccupation with childhood, as well as our culture’s current skepticism over the innocence of children, which is no longer taken for granted. This is in great part due to advances in child psychology as well as recent events that have proved children capable of perpetrating crimes and other acts of cruelty to others. The main objective of this dissertation is to question the idea that children’s Gothic novels reflect, in such a straightforward manner, these present-day anxieties over childhood. I argue that, although the child’s environment has indeed become Gothicized, the child figure as a repository of goodness is more visible than ever. To support my thesis, the four chapters composing my dissertation provide close readings of four of the most celebrated and popular works of children’s Gothic published in English during the 1990s and early 2000s; namely, J.K. Rowling’s Harry Potter series (1997-2007), Neil Gaiman’s Coraline (2002), Philip Pullman’s His Dark Materials trilogy (1995-2000) and Daniel Handler’s A Series of Unfortunate Events (1999-2006). Certainly, the Gothic in these novels offers many opportunities to question romantic visions of innocent childhood and complicate the ‘child victim’/’adult abuser’ status. Yet, a close examination of the texts reveals that Gothic elements hardly ever question permanently the belief in the child’s inherent goodness, in keeping with children’s literature conventions that establish positive visions of children as the norm. The child’s characterization in children’s Gothic thus reveals an insistence on clinging to an idealized vision of childhood, rather than an attempt to subvert these ideals

Patriarchal hauntings : re-reading villainy and gender in Daphne du Maurier’s 'Rebecca'

Daphne du Maurier’s popular classic Rebecca (1938) was traditionally marketed as a Gothic romance in which two lovers conquered the evil women that separated them. In more recent years, some feminist critics have provided a very different view of the story as a Gothic narrative about the dangers women suffer under patriarchal control. In this thesis, I propose, through a Gothic Studies and a Gender Studies reading, that the victim/abuser statuses in du Maurier’s novel cannot be equated to femininity and masculinity, respectively. Instead, I argue that villainy in Rebecca comes from being in a powerful position within patriarchy—a position that is occupied by both male and female charactersEl clásico popular Rebecca (1938) de Daphne du Maurier se vendió, en su día, como un romance gótico sobre dos enamorados que vencían a las mujeres malvadas que los separaban. Más recientemente, algunas críticas feministas han dado una visión muy diferente de la historia como una novela gótica sobre los peligros que las mujeres sufren bajo el control patriarcal. En esta tesina propongo, a través de una lectura desde los estudios góticos y los estudios de género, que los roles de víctima y villano en la novela de du Maurier no pueden equipararse a la feminidad y la masculinidad, respectivamente. En cambio, sugiero que la villanía en Rebecca proviene del hecho de estar en una posición de poder dentro del patriarcado, y esa posición la ocupan tanto personajes masculinos como femenino

The good seed childhood and the gothic in children's fiction (1990s- early 2000s)

Aquesta tesi estudia el gòtic a la literatura infantil de finals del s. XX i principis del XXI, i analitza com la tendència a transgredir del gòtic entra en conflicte amb el caràcter didàctic de la literatura infantil i el seu afany per promoure models de comportament socialment acceptables. Actualment, castells gòtics i cementiris, víctimes innocents perseguides pels dolents, la figura inquietant del doble, i molts altres motius propis del gòtic han passat a formar part de la literatura infantil. La infància es representa com una època plena de pors i preocupacions, i es qüestionen, aparentment, visions bucòliques i romàntiques de la infància. Segons estudis anteriors, aquesta irrupció relativament recent del gòtic en la literatura infantil reflecteix una preocupació amb la infància pròpia del tombant de segle, així com l'actual escepticisme de la nostra cultura pel que fa a la innocència dels nens, una qualitat que ja no es dóna per feta, degut, en gran part, als avenços en psicologia infantil i a esdeveniments recents que han fet palès que els nens també són capaços de cometre crims i altres actes de crueltat. El principal objectiu d'aquesta tesi és qüestionar la idea que les novel·les gòtiques per nens reflecteixen, d'una manera tan directa, les preocupacions actuals envers la infància. Tot i que les històries sobre nens estan ambientades en indrets cada cop més foscos, cal destacar que la figura del nen/a com a refugi de la bondat és més visible que mai. Per tal d'argumentar aquesta tesi, els quatre capítols que composen el meu treball ofereixen una lectura detallada de quatre de les novel·les gòtiques per nens més populars publicades en anglès des de la dècada dels 90: la saga de Harry Potter de J.K. Rowling (1997-2007), Coraline de Neil Gaiman (2002), la trilogia His Dark Materials de Philip Pullman (1995-2000) i A Series of Unfortunate Events de Daniel Handler (1999-2006). El gòtic en aquestes novel·les ofereix, certament, moltes possibilitats per qüestionar visions romàntiques de la infància i complicar els rols de 'nen/a víctima' i 'adult dolent'. Tot i així, una lectura detallada dels texts revela que els elements gòtics no són gairebé mai utilitzats per qüestionar, de manera permanent, la creença en la bondat inherent del nen, d'acord amb les convencions del gènere infantil que estableixen la representació positiva dels nens gairebé com una norma. Així, la caracterització del nen/a revela una gran insistència en preservar una visió idealitzada de la infància, més que no pas un intent de subvertir aquests ideals.This dissertation sets out to examine Gothic elements in children's novels written in the 1990s and early 2000s, exploring the tension between the Gothic's concern with the transgression of boundaries, on the one hand, and the preference of children's literature for keeping certain boundaries fixed and promoting acceptable behavior, on the other. Gothic castles and graveyards, innocent victims persecuted by Gothic villains, the disruptive figure of the double and many other Gothic motifs are all now part of children's novels. Childhood is depicted as a time that is not devoid of fears and anxieties, and pastoral and romanticized views of childhood are, apparently, challenged. According to previous studies, this relatively recent irruption of the Gothic in children's literature reflects a turn-of-the-century preoccupation with childhood, as well as our culture's current skepticism over the innocence of children, which is no longer taken for granted. This is in great part due to advances in child psychology as well as recent events that have proved children capable of perpetrating crimes and other acts of cruelty to others. The main objective of this dissertation is to question the idea that children's Gothic novels reflect, in such a straightforward manner, these present-day anxieties over childhood. I argue that, although the child's environment has indeed become Gothicized, the child figure as a repository of goodness is more visible than ever. To support my thesis, the four chapters composing my dissertation provide close readings of four of the most celebrated and popular works of children's Gothic published in English during the 1990s and early 2000s; namely, J.K. Rowling's Harry Potter series (1997-2007), Neil Gaiman's Coraline (2002), Philip Pullman's His Dark Materials trilogy (1995-2000) and Daniel Handler's A Series of Unfortunate Events (1999-2006). Certainly, the Gothic in these novels offers many opportunities to question romantic visions of innocent childhood and complicate the 'child victim'/'adult abuser' status. Yet, a close examination of the texts reveals that Gothic elements hardly ever question permanently the belief in the child's inherent goodness, in keeping with children's literature conventions that establish positive visions of children as the norm. The child's characterization in children's Gothic thus reveals an insistence on clinging to an idealized vision of childhood, rather than an attempt to subvert these ideals

Patriarchal hauntings : re-reading villainy and gender in Daphne du Maurier's 'Rebecca'

Daphne du Maurier's popular classic Rebecca (1938) was traditionally marketed as a Gothic romance in which two lovers conquered the evil women that separated them. In more recent years, some feminist critics have provided a very different view of the story as a Gothic narrative about the dangers women suffer under patriarchal control. In this thesis, I propose, through a Gothic Studies and a Gender Studies reading, that the victim/abuser statuses in du Maurier's novel cannot be equated to femininity and masculinity, respectively. Instead, I argue that villainy in Rebecca comes from being in a powerful position within patriarchy-a position that is occupied by both male and female charactersEl clásico popular Rebecca (1938) de Daphne du Maurier se vendió, en su día, como un romance gótico sobre dos enamorados que vencían a las mujeres malvadas que los separaban. Más recientemente, algunas críticas feministas han dado una visión muy diferente de la historia como una novela gótica sobre los peligros que las mujeres sufren bajo el control patriarcal. En esta tesina propongo, a través de una lectura desde los estudios góticos y los estudios de género, que los roles de víctima y villano en la novela de du Maurier no pueden equipararse a la feminidad y la masculinidad, respectivamente. En cambio, sugiero que la villanía en Rebecca proviene del hecho de estar en una posición de poder dentro del patriarcado, y esa posición la ocupan tanto personajes masculinos como femenino