Relació entre activitat física i depressió : un estudi pilot

L'activitat física podria ésser considerada com a mesura de la despesa d'energia que realitza un individu. Però, en aquesta demarcació entren en joc altres conceptes que no signifiquen necessàriament el mateix. Principalment ens referim als conceptes "activitat física", "exercici físic" i "esport". La definició d'aquests temes tenen gran rellevància teòrica i pràctica, ja que a cadascun d'ells li cal una forma particular de mesura. En el nostre cas, hem delimitat el camp de cadascun d'aquests conceptes d'acord a les defínicions que hem considerat més encertades. L'exercici físic és una subcategoria de I'activitat física. Es una activitat física planejada, estructurada, repetitiva i té per objecte el manteniment o millora d'un o més components de les aptituds físiques del subjecte (CARPERSEN, POWEL i CHRISTENSON al 1985). L'esport és també una activitat física, però eI seu element diferenciador és la competició. Segons RIERA, al 1985, la competició és l'eix central aI voltant del qual gira tota l'activitat esportiva. Sense competició, sense una lluita per la victória, o la superació personal, no hi ha esport. Entenem que l'activitat física és tot moviment corporal produït pels músculs esquelètics que resulta en una despesa d'energia. L'energia gastada pot ser mesurada en kilocalories (CARPERSEN, et al. 1985). D'aquesta última definició, que farem servir per a realitzar aquest estudi, es desprén que a l'avaluar l'activitat física s'han d'incloure totes les activitats que realitza un individu, inclusiu l'acte de dormir. La depressió és l'altre punt de interès en aquest treball. Creiem que ha d'ésser entesa dins d'un altre concepte més ampli, és a dir, dins del concepte de salut. La salut podria ser considerada com un estat de l'individu en el qual a nivell mèdic no es detecta cap alteració pertorbadora i va acompanyada per una percepció subjectiva de benanança del propi subjecte. En aquest sentit, existeixen nombrosos estudis (BAYES al 1984) en els quals es demostra l'estreta relació existent entre les variables de tipus psicològic i les variables de tipus físic. Aquesta circumstància fa que la diferenciació entre salut i salut mental sigui arbitrària. Per això, consi-derem a la depressió com una alteració de la salut de l'individu.La actividad física podría ser considerada como una medida del gasto de energía que realiza un individuo. Sin embargo, en esta demarcación entran en juego otros conceptos que no significan necesariamente lo mismo. Principalmente nos referimos a los conceptos "actividad física", "ejercicio físico" y "deporte". La definición de estos términos tiene una gran relevancia teórica y práctica, pues cada uno de ellos precisará de una forma particular de medida. En nuestro caso hemos delimitado el campo de cada uno de estos conceptos de acuerdo a las definiciones que hemos considerado más acertadas: El ejercicio físico es una subcategoría de la actividad fisica. Es una actividad fisica planeada, estructurada, repetitiva y tiene por objeto el mantenimiento o mejora de uno o más componentes de las aptitudes físicas del sujeto (Caspersen, Powell y Christenson, 1985). El deporte también es actividad física, pero su elemento diferenciador es la competición. Según Riera (1985), la competición es el eje central alrededor del cual gira toda la actividad deportiva. Sin competición, sin una lucha por la victoria, o la superación personal, no hay deporte. Por último entendemos que la actividad física es todo movimiento corporal producido por los músculos esqueléticos que resulta en un gasto de energía. La energía gastada puede ser medida en kilocalorías (Caspersen et al. 1985). De esta última definición, que utilizaremos para realizar este estudio, se desprende que al evaluar la actividad física se han de incluir todas las actividades que realiza un individuo, inclusive el dormir. La depresión es el otro punto de interés en este trabajo. Creemos que debe ser entendida dentro de otro concepto más amplio; es decir, dentro del concepto de salud. La salud podría ser considerada como un estado del individuo en el cual a nivel médico no se detecta ninguna alteración perturbadora y que es acompañado por una percepción subjetiva de bienestar del propio sujeto. En este sentido, existen numerosos estudios (Bayés, 1984) en los cuales se demuestra la estrecha relación existente entre las variables de tipo psicológico y las variables de tipo físico. Esta circunstancia hace que la diferenciación entre salud y salud mental sea arbitraria. Por esto consideramos a la depresión como una alteración de la salud del individuo

Disseny d'activitats d'auto-aprenentatge motivacionals per a l'increment del rendiment acadèmic i la convergència amb l'espai europeu d'educació superior

Aquest projecte sorgeix arrel de la necessitat d'incrementar el rendiment acadèmic dels estudiants i d'implementar les noves directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en una assignatura troncal de 1r. cicle de la Llicenciatura de Psicologia, Psicologia de la Personalitat. El projecte s'ha dividit en dues grans fases: la primera fase del projecte s'ha dut a terme durant el curs 2005-06 i presenta una proposta de reestructuració tant del mètode i materials docents com del procés d'ensenyament-aprenentatge, en funció de les directrius de l'European Credit Transfer System (ECTS). La segona fase està prevista per al curs 2006-07 i consistirà en aplicar i comprovar l'efectivitat dels nous recursos docents proposats. Tot el procés de disseny d'innovació docent està orientat a incrementar tant la motivació com el rendiment acadèmic dels estudiants i ha estat consensuat entre els diferents professors de l'assignatura, en base a la Declaració de Bolonya (1999) i al projecte Tuning (2000) de formació per competències. El resultat final de la suma dels diferents materials dissenyats ha estat el disseny del PORTAFOLIO de l'estudiant i la creació d'un BANC DIGITAL D'ÍTEMS d'autoavaluació disponible per internet a través del programa d'e.learning MOODLE, que s'integraran a partir de la segona fase del projecte al curs 2006-07. Tanmateix, les noves eines docents han implicat l'adaptació i diversificació de l'avaluació dels aprenentatges amb estratègies alternatives al tradicional examen final per tal de poder valorar adequadament les competències relacionades, no només amb el saber, sinó també amb el saber fer i el saber estar.Les conclusions derivades d'aquest projecte accentuen la necessitat d'obtenir recursos extra, tant econòmics com de personal, per poder aplicar les noves directrius dels ECTS, alhora que demanen al professorat universitari un esforç inicial d'adaptació a les reestructuracions docents de l'EEES i als canvis socials i laborals del s. XXI

Personalidad y conducta delictiva autoinformada en adultos jóvenes

La teoría de personalidad de H. J. Eysenck (1964) respecto a la conducta antisocial predice que entre la población reclusa se hallaría una determinada combinación de las dimensiones básicas de personalidad, consistente en puntuaciones elevadas en Extraversión, Neuroticismo y Psicoticismo. Estudios posteriores parecían indicar que las predicciones únicamente se cumplían para la dimensión P, cuestionando la relación con E y N. La finalidad de este estudio consiste en analizar la relación entre personalidad evaluada mediante el EPQ, la Escala Búsqueda de Sensaciones y la conducta delictiva autoinformada en adultos jóvenes de ambos sexos, corrigiendo algunas limitaciones metodológicas de los estudios anteriores. Así, se seleccionaron tres grupos de sujetos con distinto grado de conducta antisocial: estudiantes universitarios (n= 172) presumiblemente normativos; estudiantes pertenecientes a institutos conocidos por su conflictividad (n= 177), y sujetos reclusos (n= 87). Los resultados corroboran la teoría de Eysenck en cuanto a la relación entre conducta delictiva autoinformada y Psicoticismo. Con respecto a la dimensión Extraversión, dicha relación parece estar mejor estimada a partir del rasgo Búsqueda de Sensaciones y sus subescalas, que de la dimensión propiamente dicha. Finalmente, en cuanto al Neuroticismo, los resultados van en la dirección predicha aunque sólo en el grupo de sujetos varones alcanza valores superiores a 0.30H. J. Eysenck's (1964) personality theory predicts that the high Psychoticism, Neuroticism and Extraversion personality combination is over-represented in criminal populations. However, more recent studies have not provided unanimous support for this theory. The aim of this study is to test the relationship between personality assessed by the EPQ and the SSS, and Self-reported Delinquency in young adults of both sexes. The current study used an alternative design consisting of three groups of subjects of similar age with different degrees of antisocial behaviour: a normative group of undergraduates, a group of subjects from high schools with a high number of problem students, and a group of imprisoned youngsters. The results show a positive relationship between Self-reported Delinquency and Psychoticism. With regards to Extraversion, this dimension seems to be better estimated by a trait measure such as the Sensation Seeking Scale and its subscales. With respect to Neuroticism, it shows a positive relationship with Self-reported Delinquency although it only reached significance among male

La Question Moreno face à l’essor du séparatisme en Catalogne : l’identité duale est-elle nationale ?

International audienc

Relació entre activitat física i depressió : un estudi pilot

L'activitat física podria ésser considerada com a mesura de la despesa d'energia que realitza un individu. Però, en aquesta demarcació entren en joc altres conceptes que no signifiquen necessàriament el mateix. Principalment ens referim als conceptes "activitat física", "exercici físic" i "esport". La definició d'aquests temes tenen gran rellevància teòrica i pràctica, ja que a cadascun d'ells li cal una forma particular de mesura. En el nostre cas, hem delimitat el camp de cadascun d'aquests conceptes d'acord a les defínicions que hem considerat més encertades. L'exercici físic és una subcategoria de I'activitat física. Es una activitat física planejada, estructurada, repetitiva i té per objecte el manteniment o millora d'un o més components de les aptituds físiques del subjecte (CARPERSEN, POWEL i CHRISTENSON al 1985). L'esport és també una activitat física, però eI seu element diferenciador és la competició. Segons RIERA, al 1985, la competició és l'eix central aI voltant del qual gira tota l'activitat esportiva. Sense competició, sense una lluita per la victória, o la superació personal, no hi ha esport. Entenem que l'activitat física és tot moviment corporal produït pels músculs esquelètics que resulta en una despesa d'energia. L'energia gastada pot ser mesurada en kilocalories (CARPERSEN, et al. 1985). D'aquesta última definició, que farem servir per a realitzar aquest estudi, es desprén que a l'avaluar l'activitat física s'han d'incloure totes les activitats que realitza un individu, inclusiu l'acte de dormir. La depressió és l'altre punt de interès en aquest treball. Creiem que ha d'ésser entesa dins d'un altre concepte més ampli, és a dir, dins del concepte de salut. La salut podria ser considerada com un estat de l'individu en el qual a nivell mèdic no es detecta cap alteració pertorbadora i va acompanyada per una percepció subjectiva de benanança del propi subjecte. En aquest sentit, existeixen nombrosos estudis (BAYES al 1984) en els quals es demostra l'estreta relació existent entre les variables de tipus psicològic i les variables de tipus físic. Aquesta circumstància fa que la diferenciació entre salut i salut mental sigui arbitrària. Per això, consi-derem a la depressió com una alteració de la salut de l'individu.La actividad física podría ser considerada como una medida del gasto de energía que realiza un individuo. Sin embargo, en esta demarcación entran en juego otros conceptos que no significan necesariamente lo mismo. Principalmente nos referimos a los conceptos "actividad física", "ejercicio físico" y "deporte". La definición de estos términos tiene una gran relevancia teórica y práctica, pues cada uno de ellos precisará de una forma particular de medida. En nuestro caso hemos delimitado el campo de cada uno de estos conceptos de acuerdo a las definiciones que hemos considerado más acertadas: El ejercicio físico es una subcategoría de la actividad fisica. Es una actividad fisica planeada, estructurada, repetitiva y tiene por objeto el mantenimiento o mejora de uno o más componentes de las aptitudes físicas del sujeto (Caspersen, Powell y Christenson, 1985). El deporte también es actividad física, pero su elemento diferenciador es la competición. Según Riera (1985), la competición es el eje central alrededor del cual gira toda la actividad deportiva. Sin competición, sin una lucha por la victoria, o la superación personal, no hay deporte. Por último entendemos que la actividad física es todo movimiento corporal producido por los músculos esqueléticos que resulta en un gasto de energía. La energía gastada puede ser medida en kilocalorías (Caspersen et al. 1985). De esta última definición, que utilizaremos para realizar este estudio, se desprende que al evaluar la actividad física se han de incluir todas las actividades que realiza un individuo, inclusive el dormir. La depresión es el otro punto de interés en este trabajo. Creemos que debe ser entendida dentro de otro concepto más amplio; es decir, dentro del concepto de salud. La salud podría ser considerada como un estado del individuo en el cual a nivel médico no se detecta ninguna alteración perturbadora y que es acompañado por una percepción subjetiva de bienestar del propio sujeto. En este sentido, existen numerosos estudios (Bayés, 1984) en los cuales se demuestra la estrecha relación existente entre las variables de tipo psicológico y las variables de tipo físico. Esta circunstancia hace que la diferenciación entre salud y salud mental sea arbitraria. Por esto consideramos a la depresión como una alteración de la salud del individuo

Personalidad y conducta delictiva autoinformada en adultos jóvenes

La teoría de personalidad de H. J. Eysenck (1964) respecto a la conducta antisocial predice que entre la población reclusa se hallaría una determinada combinación de las dimensiones básicas de personalidad, consistente en puntuaciones elevadas en Extraversión, Neuroticismo y Psicoticismo. Estudios posteriores parecían indicar que las predicciones únicamente se cumplían para la dimensión P, cuestionando la relación con E y N. La finalidad de este estudio consiste en analizar la relación entre personalidad evaluada mediante el EPQ, la Escala Búsqueda de Sensaciones y la conducta delictiva autoinformada en adultos jóvenes de ambos sexos, corrigiendo algunas limitaciones metodológicas de los estudios anteriores. Así, se seleccionaron tres grupos de sujetos con distinto grado de conducta antisocial: estudiantes universitarios (n= 172) presumiblemente normativos; estudiantes pertenecientes a institutos conocidos por su conflictividad (n= 177), y sujetos reclusos (n= 87). Los resultados corroboran la teoría de Eysenck en cuanto a la relación entre conducta delictiva autoinformada y Psicoticismo. Con respecto a la dimensión Extraversión, dicha relación parece estar mejor estimada a partir del rasgo Búsqueda de Sensaciones y sus subescalas, que de la dimensión propiamente dicha. Finalmente, en cuanto al Neuroticismo, los resultados van en la dirección predicha aunque sólo en el grupo de sujetos varones alcanza valores superiores a 0.30H. J. Eysenck's (1964) personality theory predicts that the high Psychoticism, Neuroticism and Extraversion personality combination is over-represented in criminal populations. However, more recent studies have not provided unanimous support for this theory. The aim of this study is to test the relationship between personality assessed by the EPQ and the SSS, and Self-reported Delinquency in young adults of both sexes. The current study used an alternative design consisting of three groups of subjects of similar age with different degrees of antisocial behaviour: a normative group of undergraduates, a group of subjects from high schools with a high number of problem students, and a group of imprisoned youngsters. The results show a positive relationship between Self-reported Delinquency and Psychoticism. With regards to Extraversion, this dimension seems to be better estimated by a trait measure such as the Sensation Seeking Scale and its subscales. With respect to Neuroticism, it shows a positive relationship with Self-reported Delinquency although it only reached significance among male

Disseny d'activitats d'auto-aprenentatge motivacionals per a l'increment del rendiment acadèmic i la convergència amb l'espai europeu d'educació superior

Aquest projecte sorgeix arrel de la necessitat d'incrementar el rendiment acadèmic dels estudiants i d'implementar les noves directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en una assignatura troncal de 1r. cicle de la Llicenciatura de Psicologia, Psicologia de la Personalitat. El projecte s'ha dividit en dues grans fases: la primera fase del projecte s'ha dut a terme durant el curs 2005-06 i presenta una proposta de reestructuració tant del mètode i materials docents com del procés d'ensenyament-aprenentatge, en funció de les directrius de l'European Credit Transfer System (ECTS). La segona fase està prevista per al curs 2006-07 i consistirà en aplicar i comprovar l'efectivitat dels nous recursos docents proposats. Tot el procés de disseny d'innovació docent està orientat a incrementar tant la motivació com el rendiment acadèmic dels estudiants i ha estat consensuat entre els diferents professors de l'assignatura, en base a la Declaració de Bolonya (1999) i al projecte Tuning (2000) de formació per competències. El resultat final de la suma dels diferents materials dissenyats ha estat el disseny del PORTAFOLIO de l'estudiant i la creació d'un BANC DIGITAL D'ÍTEMS d'autoavaluació disponible per internet a través del programa d'e.learning MOODLE, que s'integraran a partir de la segona fase del projecte al curs 2006-07. Tanmateix, les noves eines docents han implicat l'adaptació i diversificació de l'avaluació dels aprenentatges amb estratègies alternatives al tradicional examen final per tal de poder valorar adequadament les competències relacionades, no només amb el saber, sinó també amb el saber fer i el saber estar.Les conclusions derivades d'aquest projecte accentuen la necessitat d'obtenir recursos extra, tant econòmics com de personal, per poder aplicar les noves directrius dels ECTS, alhora que demanen al professorat universitari un esforç inicial d'adaptació a les reestructuracions docents de l'EEES i als canvis socials i laborals del s. XXI