La cova de s'Abisament

[cat] Presentam una cavitat litoral de la zona de mescla, excavada en els materials escullosos del Miocè superior del Llevant de Mallorca. Constitueix un exemple més de la importància que tenen les oscil·lacions glacioeustàtiques en l’evolució de l’endocarst litoral. L’evolució progressiva l’ha convertida en una sala d’esfondrament, amb tots els contorns de la cova delimitats per productes dels enderrocs. Les morfologies de corrosió, situades per davall del començament de l’haloclina, han afectat part dels productes de l’esbucament, així com sostres i parets. Els espeleotemes més interessants corresponen a paleonivells freàtics ubicats a la cota de -11,5 m. La columna hídrica presenta dues masses d’aigua molt diferenciades, una primera capa fins als 7 m, amb una salinitat de l’ordre del 2‰ al 4‰ i una segona capa fins als 12 m a on la salinitat puja contínuament fins assolir valors de 31‰ a la cota més profunda de la cavitat. S’han determinat un total de sis espècies de crustacis estigobionts que tenen el seu preferent, o bé que toleren, les zones d’aigües de menor salinitat.[eng] We present a coastal cave in the mixing zone, excavated in shelly material from the Upper Miocene on the Llevant de Mallorca. It constitutes another example of the importance that glacioeustatic osillations have on the evolution of the coastal endokarst. Its progressive evolution has turned it into a breakdown chamber, with the contour of the cave delimited by rock falls. The corrosion morphologies, situated in the halocline zone, have affected part of the fallen materials, likewise roofs and walls. The the most interesting speleothems are found at phreatic paleolevels now at -11.5 m. The water column shows two very different masses of water, a first layer down to 7 m, with a salinity between 2 and 4‰, and a second one down to 12 m where the salinity increases progressively to 31‰ in the deepest reaches. A total of six stygobiont crustaceans have been classified which prefer, or at least tolarate, zones of water with lower salinity

La cova de sa Gleda. I. Sector clàssic, sector de ponent i sector cinc-cents

[cat] El recorregut actual topografiat de la cova de sa Gleda és de 10.500 m i la profunditat màxima és de 25 m sota el nivell de l’aigua. Aquestes dades la converteixen en la major cavitat subaquàtica litoral de la zona de mescla a nivell europeu. La cova de sa Gleda presenta un perfil hídric estratificat, que posseeix fins a 5 capes de diferent salinitat. S’han estudiat tres dels cinc sectors de la cova i amb aquesta visió preliminar podem dir que la cavitat és un conjunt de sales d’esfondrament connectades entre sí o mitjançant galeries freàtiques, bé de secció circular, el·líptica o irregular o bé de control estructural. A tota la cavitat es presenten morfologies de corrosió de diferents tipus i de grau d’intensitat. La distribució de les zones amb formacions primàries i les àrees d’esfondraments són oposades. Les més interessants són les regates de corrosió, ben marcades i molt clares que han afectat per igual a la roca mare de parets i als espeleotemes. La localització més bona és la que es troba al llarg de més de 150 m de la galeria més central de les galeries de les Haloclines, a la cota d’entre -13,5 i -14 m i penetra a les parets i espeleotemes entre 0,3 m i 1 m. Una localitat molt il·lustrativa dels processos de corrosió actuals de la zona de mescla és la sala Francesc Ripoll a on l’haloclina, situada aproximadament entre els -10,7 m i els -11,5 m (segons sigui estiu o hivern en funció de les precipitacions) ha deixat molt malmeses les columnes en una franja d’entre -10 m i -12,3 m. Així posseeixen un important aprimament causat per la dissolució que encercla les formacions secundàries. Bona part del trespol de la cavitat està recobert de sediments llimosos que presenten dues característiques força diferenciades. Per una banda tenim els materials llimosos vermells de composició silícia que es relacionen amb les entrades externes de la cavitat, i per altra banda observam els llims groguencs carbonatats, resultat de l’acumulació deguda a la descomposició granular de la roca calcarenítica miocena, i en ocasions, a l’acumulació d’agregats de calcita flotant en aquelles parts en les quals s’hi observen cambres d’aire. És freqüent la presència de mescles de tots els materials, així com les acumulacions de grans blocs degudes als esfondraments de sòtil i parets. Un altre aspecte destacat de la cavitat són els espeleotemes freàtics, relacionats amb antics nivells d’estabilització i precipitació de la superfície de les aigües subterrànies, controlats a la vegada per les oscil·lacions del nivell marí durant el Quaternari. Aquests estan presents en forma de revestiments de cristalls damunt parets i espeleotemes vadosos formant sobrecreixements que es disposen en forma anular, envoltant estalactites, estalagmites i columnes. La presència d’aquests engrossiments per precipitació epiaquàtica és molt notòria, formant unes morfologies sovint impressionants que caracteritzen moltes de les galeries i sales de la cavitat.[spa] El recorrido actual topografiado de la Cova de sa Gleda es de 10.500 m y la profundidad máxima es de 25 m bajo el nivel del mar. Estos datos la convierten en la mayor cavidad subacuática litoral de la zona de mezcla a nivel europeo. La Cova de sa Gleda presenta un perfil hídrico estratificado, que posee hasta 5 capas de diferente salinidad. Se han estudiado tres de los cinco sectores de la cueva y con esta visión preliminar podemos decir que la cavidad está constituida por un conjunto de salas de hundimiento conectadas entre sí o mediante galerías freáticas, bien de sección circular, elíptica o irregular o bien de control estructural. En toda la cavidad se presentan morfologías de corrosión de diferente tipología y grado de intensidad. La distribución de les zonas que presentan formaciones primarias y áreas de hundimiento es opuesta. Las más interesantes son las entalladuras de corrosión, bien marcadas y muy claras, que han afectado por igual a la roca madre de paredes y a los espeleotemas. La localización mejor es la que se encuentra a lo largo de más de 150 m de la galería más central de les Galeries de les Haloclines. Se localiza en la cota de entre -13,5 y -14 m y penetra en las paredes y espeleotemas entre 0,3 m y 1 m. Una localidad muy ilustrativa de los procesos de corrosión actuales de la zona de mezcla es la Sala Francesc Ripoll en dónde la haloclina, situada aproximadamente entre los -10,7 m y los -11,5 m (según sea verano o invierno en función de las precipitaciones) ha dejado muy maltrechas las columnas en una franja de entre -10 m y -12,3 m. Estas poseen una importante estrechez causada por la disolución que circumvala las formaciones secundarias. Buena parte del suelo de la cavidad está recubierto de sedimentos limosos que presentan dos características marcadamente diferentes. Por un parte tenemos los materiales limosos rojos de composición silícica que se relacionan con las entradas externas de la cavidad, y por otra parte observamos los limos amarillentos carbonatados, resultado de la acumulación debida a la descomposición granular de la roca calcarenítica miocena, o bien a la acumulación de agregados de calcita flotante en aquellas partes en las cuales se observan cámaras de aire. Es frecuente la presencia de mezclas de todos los materiales, así cómo las acumulaciones de grandes bloques debidas a los hundimientos de techo y paredes. Otro aspecto destacado de la cavidad son los espeleotemas freáticos, relacionados con antiguos niveles de estabilización y precipitación de la superficie de las aguas subterráneas, controlados a su vez por las oscilaciones del nivel marino durante el Cuaternario. Estos están presentes en forma de revestimientos de cristales sobre paredes y espeleotemas vadosos formando sobrecrecimientos que se disponen en forma anular, envolviendo estalactitas, estalagmitas y columnas. La presencia de estos engrosamientos por precipitación epiacuática es muy notoria, formando unas morfologías de precipitación a menudo impresionantes que caracterizan muchas de las galerías y salas de la cavidad.[eng] The present survey length of Cova de sa Gleda is 10,500 m and its maximum depth is -25 m. These figures make this cave the largest in Europe for a litoral mixing-zone cave. Cova de sa Gleda has a stratified hydro-profile, with up to five different saline layers. Three of the five sectors of the cave have been studied and with this preliminary view we can say that the cave is a series of breakdown chambers which are connected with each other either by phreatic galleries, circular, elliptic, or irregular in section, or by structurally controlled galleries. Throughout the cave different and varied types of corrosion morphologies can be found. The distribution of areas with primary formations and areas of breakdown are opposed. The most interesting formations are the corrosion notches, being both clearly and well marked, and which have affected wall bedrock and the speleothems equally. One of the best places for them is found along 150 m of the most central passages belonging to the Haloclines gallery, at a depth between -13.5 and -14 m, and they cut into the walls and speolothems between 0.3 and 1 m. A good place for illustrating the present corrosion processes in the mixing zone is the Francesc Ripoll chamber where a halocline, lying approximately between the -10 and -12.3 m (the depth depends on the season and the rainfall), has left the columns very deteriorated in a band between -10 and -12.3 m. Likewise the secondary formation have an important narrowing round them caused by dissolution. Most of the cave floor is covered by muddy sediment which are marked by two very different characteristics. On the one hand we have the red mud materials with a silicic composition which are related to the external entrances of the cave, and on the other hand we have yellowish carbonate mud from either the accumulation of Miocene calcarenitic rock following its granular decomposition, or the accumulation of floating calcite in the parts of the cave where air bells have been seen. The mixing of all the materials is also frequent as well as the accumulation of large blocks following roof and wall breakdown. Another noteworthy aspect of the cave are the phreatic speleothems, which are related to previous levels of stability and are precipitation of the grounwaters, which were in turn controlled by Quaternary sea-level oscillations. These are found as crystal coatings on walls and vadose speleothems forming ring-shaped overgrowths round stalactites, stalagmites and columns. The presence of these overgrowths caused by epiaquatic precipitation is very noticeable and has led to often impressive precipitation morphologies which characterise many of the cave’s chambers and galleries

El sistema Pirata - Pont - Piqueta

[cat] Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2. La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m. La gènesi del sistema Pirata-Pont-Piqueta correspon als processos de dissolució en la zona de mescla d’aigües marines i continentals, on els ulteriors processos d’esfondrament, amb grans acumulacions de blocs, i els recobriments litogenètics configuren quasi totalment el seu aspecte actual. De 8 grans unitats d’esfondrament que es poden individualitzar, 4 d’elles formen les entrades a les cavitats, inclosa la veïna cova des Xots. De l’estudi i interpretació de la topografia replantejada sobre el terreny es dedueix que la depressió situada entre el sistema i la cova des Xots és una dolina d’esfondrament. Presentam també un catàleg de les morfologies de corrosió, localitzades només en algunes de les galeries situades per davall de l’actual nivell freàtic. El sistema de cavitats Pirata-Pont-Piqueta presenta una important acumulació de sediments dins les zones negades. Aquesta sedimentació és caracteritza per la presència de materials llimosos-argilosos de coloracions marronoses i composició silícica que es relacionen de forma primordial amb les principals entrades per esfondrament; arenes molt fines de composició carbonatada fruit de la decantació i acumulació de calcita flotant al fons dels estanys amb cambra d’aire; i argiles llimoses vermelles corresponents a una etapa anterior de rebliment de la cavitat, probablement el darrer estadi glacial com ho indicaria la presència d’esquerdes de dessecació. La columna d’aigua del sistema de cavitats presenta quatre masses d’aigua amb característiques ben diferenciades a on s’han enregistrat un total de 10 espècies de crustacis estigobionts. Totes elles són endèmiques de les Gimnèsies, de les quals destaca el copèpode misofrioid Speleophria gymnesica, conegut fins a les hores únicament de les coves C i A de Cala Varques (Manacor), i també de la cova des Coll (Felanitx).[eng] New underwater explorations have managed to connect Coves del Pirata with two other nearby caves: Cova del Pont and Cova de sa Piqueta. Other important galleries and chambers have also been discovered and the survey length is now 3020 m, of which 1190 m are underwater. The surface area occupied by the subterranean lakes is estimated at some 5000 m2. The lineal penetration of the cave system from the coast, perpendicular to the coast line, is some 700 m. The origin of the Pirata-Pont-Piqueta system corresponds to the mixing processes of continental and marine waters, where the breakdown processes, with large accumulations of blocks, and the speleothems ornamentation make up for almost all the system’s current aspect. Of the 8 principal breakdown units which can be identified, 4 of them form the entrances to the caves, including the neighbouring cave known as Cova des Xots. From the study and interpretation of the cave survey projected on detailed maps of the area, it can be deduced that the depression between the system and Cova des Xots is a breakdown doline. We also present a catalogue of the corrosion morphologies, limited to some of the passages below the phreatic level. The Pirata-Pont-Piqueta cave system has an important accumulation of sediments in its drowned zones. These sediments are characterised by the presence of: 1) silty-clayey materials having a brownish colour and a silliceous composition which are clearly related to the main breakdown entrances; 2), very fine sands with a carbonated composition consequence of the decantation and accumulation of floating calcite at the bottom of the pools with air chambers; 3) and reddish silty-clays that correspond to an early infilling stage of the cave, probably occurred during the last glacial event which should be indicated by the presence of dessication cracks. The water column of the cave system has four water masses, with well-marked differences, where a total of 10 species of stygobiont crustaceans have been registered. All of them are endemic to Mallorca and Menorca, of which Speleophria gymnesica is worth mentioning, only known up to now in the caves C and A at Cala Varques (Manacor), and also in Cova des Coll (Felanitx)

Noves aportacions a l'estudi de les cavitats de Cala Falcó - Cala Varques (Manacor, Mallorca)

[cat] El coneixement de les coves litorals situades entre cala Falcó i cala Varques s’ha vist enriquit amb les aportacions subaquàtiques efectuades a la cova des Coloms de Cala Falcó o cova des Coloms 1, a la cova des Coloms de cala Varques o cova des Coloms 2 i amb la incorporació d’una nova cavitat, la cova des Genet. Dues de les tres cavitats descrites són captures càrstico-marines a on es fan ben evidents les interaccions entre el modelat càrstic i el modelat litoral. La cova des Coloms de Cala Varques actua també de surgència submarina.[eng] The knowledge of the littoral caves located between Cala Falcó and Cala Varques has resulted enriched with several new findings: the diving explorations performed in Cova des Coloms de Cala Falcó (also known as Cova des Coloms 1) and in Cova des Coloms de Cala Varques (also known as Cova des Coloms 2) as well as the documentation of a new cave, the Cova des Genet. Two of the three described caves are complex regarding their genesis, being the result of mixed karstic and marine erosion processes. The Cova des Coloms de Cala Varques acts also as a submarine spring

La cova des Coll

[cat] La Cova des Coll (Felanitx) presenta a l’actualitat un recorregut de 7.020 m totals, dels quals 5.529 m són subaquàtics. Compta amb dues entrades naturals i dos pous artificials que connecten amb la cova. Una de les entrades comunica amb la mar i l’altra es localitza a l’interior. Un sector de la cavitat està situat sota el nucli urbà de Portocolom. La principal característica que destaca de la morfologia de la cavitat és l’absència quasi total d’espeleotemes, a causa dels efectes de la corrosió de les aigües i la gran abundància de morfologies de corrosió, de les quals presentam un catàleg de formes. Sembla que la destrucció de les formacions litoquímiques ha seguit un gradient de transició de la mar cap a l’interior i de dalt a baix. Els sediments de la cova des Coll presenten dues clares unitats diferenciades tant per la seva coloració com pel seu contingut mineralògic. Una superior, de composició principalment carbonatada on la calcita és dominant i amb coloracions clares, i una inferior, on la presència dels components silícics es la característica principal juntament amb la seva tonalitat vermellosa. Encara que hi ha importants diferències al llarg de la cavitat, especialment entre els sectors propers a la mar, a on falta la capa superior, i els més interiors. Estan formats per llims més o menys arenosos i amb elevades quantitats d’argiles. A part d’aquestes acumulacions que podem considerar subactuals, a molts indrets de la cavitat s’han observat acumulacions argiloses adossades a les parets, amb senyals d’erosió, que representarien etapes anteriors de rebliment en condicions ambientals diferents de les actuals. Els perfils de salinitat i temperatura de les columnes d’aigua mostren 4 franges ben diferenciades. La comunicació directa amb la mar determina corrents que distorsionen el perfil típic, exceptuant les cotes de major profunditat, poc afectades per les masses d’aigua superiors en moviment quan penetren o surten del sistema càrstic per diferències baromètriques amb la mar. S’ha observat sota les aigües, un important flux d’aigua que ascendeix per la paret d’una sala interior per diferència de densitats cap a la superfície de la columna hídrica. La distribució faunística ha estat estudiada als distints sectors de la cavitat i per preferències de salinitat. S’han censat 15 espècies d’invertebrats no artròpodes, amb la distribució condicionada especialment per la distància a la mar. S’han classificat 7 esponges, de les quals cal destacar 3 cites noves per al litoral espanyol, que són les següents espècies: Plakina dilopha, Suberites carnosus (Johnston) var. flavus Topsent, 1900 i Amorphinopsis pallescens, si no es tracta d’una espècie nova, aquesta és la segona cita de l’espècie en el Mediterrani. Les esponges presenten les espícules robustes, el que indica una disponibilitat de sílice important. Els estudis efectuats evidencien que la font d’obtenció són els sediments. Dels dos poliquets determinats Bispira viola constitueix la primera cita a la Península Ibèrica i a les Balears. S’han citat 29 espècies de crustacis, 6 d’elles, corresponen a copèpodes harpacticoides i a un ostràcode, no s’han determinat. La resta pertanyen a grups tan diversos com leptòstracis, decàpodes, amfípodes, isòpodes, misidacis, termosbenacis i copèpodes calanoids, misofrioids i ciclopoids. Un 61% de les espècies són estigobionts, és a dir, habitants exclusius del medi aquàtic subterrani; la resta són espècies marines litorals, típiques d’hàbitats creviculars o suprabèntics, i que per tant es troben preadaptades a la vida en les cavernes, o són pròpies del plàncton marí de badies i ports. Quatre de les espècies trobades són noves per a la Ciència, i es troben en curs de descripció formal; dues d’elles, no es coneixen fins ara enlloc més del món que a la cova des Coll. Nou de les espècies són endèmiques de les Balears. De l’estudi aprofundit en el coneixement d’aquesta cavitat se’n desprèn que són necessàries i urgents establir mesures efectives de protecció que permetin conservar aquest patrimoni natural i cultural vulnerable.[eng] The Cova des Coll (Felanitx) has a current survey length of 7,020 m, of which 5,529 m are subaquatic. The cave has two natural entrances and two artificial wells also connect with it. One of the natural entrances connects with the bay of Portocolom and the other is inland. Part of the cave lies below an urbanised area of Portocolom. The principal characteristic which highlights the geomorphology of the cave is the almost complete absence of speleothems due to the corrosive effects of the water and the large abundance of corrosion morphologies, which we have catalogued by form. It appears that the level of destruction of speleothems decreases moving inland and moving downward. The sediments of the Cova des Coll have two clearly definable units identifiable both by colour and by mineral content: an upper layer whose composition is mainly carbonate where calcite dominates and its colour is lighter and a lower one where silicic components are its principal characteristic along with its reddish tone. There are important differences moving through the cave, especially between the sections closer to the sea, which lack the upper layer, and those more inland, which are formed by more or less sandy mud with high levels of clays. In addition to these accumulations which can be considered as being earlier, red muddy accumulations have been seen on the walls in many places, which show signs of erosion and which represent earlier stages of in-filling during different environmental conditions to those now. The water-column profiles of salinity and temperature have four well-defined bands. The directness of communication with the bay determines the currents which distort the typical profile, except at greater depths. These depths are less effected by mass movements of water into and out of the cave as the bay level changes with barometric changes. An important flow of water in the interior chambers has been observed, where the water rises up the chamber walls owing to the different densities toward the surface of the water column. The faunal distribution, including salinity preferences, has been studied in the different sections of the cave. 15 species of non-arthropod invertebrates have been catalogued and their distribution is closely related to their distance inland from the sea. 7 sponges have been classified, three of which are not worthy for their first sighting along the Spanish coast. Amorphinopsis pallescens, if not a new species, is the second sighting of this species in the Mediterranean. The sponges have robust spicules, which indicate a high level of available silica. The studies carried out show evidence that the source of this is the sediment. Of the two polychaeta Found Bispira viola constitutes the first sighting of the species for the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. Twenty-nine species of crustaceans are reported from the cave, 5 of them corresponing to harpacticoid copepods and 1 to an ostracod. The rest belong to diverse groups such as leptostracans, decapods, amphipods, isopods, mysids, thermosbaenaceans, and calanoid, misophrioid and cyclopoid copepods. 61% of the species are stygobionts (i.e., obligate groundwater dwellers); the rest correspond to littoral marine species characteristic of suprabenthic or crevicular marine habitats, preadapted in some way to live in caves, or are neritic species characteristic of the plankton of bays and harbours. Four of the stygobiont species are new to Science. 9 of the species found in the cave are Balearic endemics. Following the detailed study of this cave it has become apparent the urgent need to establish effective protective measures which will permit the conservation of this natural and culturally valuable patrimony