1 research outputs found
Factors que influeixen la prĂ ctica de l’activitat fĂsica en la poblaciĂł adolescent de la provĂncia d’Osca
L’objecte d’aquest estudi va ser conèixer i analitzar els nivells d’activitat fĂsica habitual d’una mostra representativa d’alumnes de secundĂ ria obligatòria d’instituts de la provĂncia d’Osca, i tambĂ© identificar els factors que poden influir en la realitzaciĂł d’activitat fĂsica, les principals barreres percebudes i determinar l’estat de canvi en què es troben els subjectes. La mostra la van formar 831 subjectes de tots els instituts de la provĂncia d’Osca, on el 45,7 % eren homes i el 54,3 % dones (χ = 13,8 anys; DS 1,4). Per a la presa de dades es van utilitzar dos tipus de qĂĽestionaris: una adaptaciĂł del “Four by one-day Physical Activity Questionaire” (Cale, 1993) i el “QĂĽestionari d’influències sobre l’Activitat FĂsica i la Salut”, adaptat del qĂĽestionari basat en Bangdiwala et al. (1993) i Taylor, Baranowski & Sallis (1994). DesprĂ©s de l’anĂ lisi de dades concloem que el 58,48 % de la poblaciĂł estudiada no compleix les recomanacions internacionals de realitzaciĂł d’activitat fĂsica, sobretot en la poblaciĂł femenina, encara que es recomana mesurar les activitats lleugeres en el còmput de la despesa total, perquè Ă©s elevada en aquest sector poblacional. La despesa energètica mitjana de la poblaciĂł va ser de 38,64 METs. Els alumnes de centres pĂşblics van presentar mĂ©s nivell d’activitat fĂsica que no pas els alumnes de centres concertats. D’altra banda, la percepciĂł d’autoeficĂ cia s’ha revelat com un factor d’influència important dels nivells globals d’activitat fĂsica habitual per a adolescents de tots dos gèneres. TambĂ© la climatologia i el tipus de jornada van influir en la realitzaciĂł d’activitat fĂsica. Respecte als factors d’influència, els referents de gènere sĂłn de gran importĂ ncia. A mĂ©s a mĂ©s, els adults exerceixen mĂ©s suport social en els subjectes mĂ©s joves, però a mesura que augmenta l’edat, sĂłn els amics els “altres significatius” que mĂ©s influeixen en la prĂ ctica d’activitat fĂsica. Malgrat que els progenitors realitzen molt poca activitat fĂsica, el model de les mares i els amics sĂłn percebuts com els “altres significatius” mĂ©s influents. El professor d’educaciĂł fĂsica Ă©s la persona que mĂ©s influeix socialment per als subjectes de menor nivell d’activitat fĂsica i percepciĂł d’autoeficĂ cia. En l’estat de manteniment se situen els adolescents del gènere masculĂ, del primer cicle i residents a les ciutats; aquests sĂłn, a mĂ©s a mĂ©s, els que major nivell de percepciĂł d’autoeficĂ cia tenen. Les noies, els del segon cicle, de les ciutats, els menys actius i els de menor percepciĂł d’autoeficĂ cia van ser els adolescents que mĂ©s barreres van percebre per a la prĂ ctica de l’activitat fĂsica; la falta de temps va ser la mĂ©s anomenada. Per tot això, considerem que cal desenvolupar i validar instruments de mesura comuns i establir criteris de classificaciĂł homogeni