Les proves d’aptitud física en l’avaluació de l’educació física de l’ESO

L’avaluació de les capacitats físiques de l’individu ha proporcionat durant molts anys diferents alternatives d’aplicació, tot i que el seu principal objectiu s’ha focalitzat en el rendiment esportiu, l’Educació Física Escolar i, més recentment, en els efectes beneficiosos relacionats amb la salut de les persones. A hores d’ara, en el camp de l’Educació Física, l’avaluació de la condició física dels adolescents presenta algunes controvèrsies sobre la idoneïtat de portar a terme aquesta valoració de capacitats mitjançant tests motors, o fer prevaler-ne l’estimació mitjançant l’observació del rendiment físic de cada subjecte en el transcurs de les classes. Aquest article presenta un estudi encaminat a determinar l’estat actual de l’avaluació de la condició física dels adolescents d’ESO i 1r de Batxillerat i a precisar, dins d’aquest camp, les proves d’aptitud física més adequades per portar a terme la valoració esmentada. La investigació s’ha fonamentat sobre tres puntals determinants: a) Estudi de proves: s’han consultat 167 tests d’aptitud física, classificats en qualitats físiques bàsiques (Resistència, Força, Velocitat i Flexibilitat) i qualitats perceptiu motrius i resultants (Agilitat, Coordinació i Equilibri) que poden ser aplicades en aquestes edats de l’adolescència, s’han triat seguint criteris de fiabilitat, objectivitat i validesa, així com per les seves característiques d’economia, normalització, ‘comparabilitat’ i utilitat. b) Estudi de llibres de text: s’han analitzat les proves recomanades per a l’avaluació de la condició física als llibres de text de 10 editorials de caràcter nacional, que els incorporen en el seu projecte editorial d’educació secundària. c) Enquesta a professorat: mitjançant un qüestionari s’ha recollit l’opinió de 169 professors d’Educació Física que imparteixen classes en educació secundària. Els ítems han versat sobre el coneixement i aplicació del professorat a les classes d’Educació Física de les 168 proves analitzades a l’apartat a). Aquesta estructura ens ha permès d’encreuar les dades, assignant una valoració màxima d’un 33,3% a cada una de les proves (167) en els seus apartats a), b) i c) del paràgraf anterior; i presentar ordenadament en el full de càlcul Excel 2000 els resultats de cada test. Finalment, s’ofereixen les conclusions finals i les tres proves més recomanades en cada una de les qualitats físiques bàsiques i motrius

Las pruebas de aptitud física en la evaluación de la Educación física de la ESO

La evaluación de las capacidades físicas del individuo ha proporcionado durante muchos años diferentes alternativas de aplicación, focalizándose su principal objetivo en el rendimiento deportivo, la Educación Física Escolar y más recientemente en los efectos beneficiosos relacionados con la salud de las personas. Hoy día en el campo de la Educación Física, la evaluación de la condición física de los adolescentes presenta ciertas controversias sobre la idoneidad de llevar a cabo esta valoración de capacidades a través de tests motores, o hacer prevaler una estimación de la misma mediante la observación del rendimiento físico de cada sujeto durante el transcurso de las clases. Este artículo presenta un estudio encaminado a determinar el estado actual de la evaluación de condición física de los adolescentes de ESO y 1.º de Bachillerato y precisar dentro de este campo, las pruebas de aptitud física más adecuadas para llevar a cabo dicha valoración. La investigación se ha cimentado sobre tres pilares determinantes: a) Estudio de pruebas: se han consultado 167 tests de aptitud física, clasificados en cualidades físicas básicas (Resistencia, Fuerza, Velocidad y Flexibilidad) y cualidades perceptivo-motoras y resultantes (Agilidad, Coordinación y Equilibrio) que pueden ser aplicadas en estas edades de la adolescencia, atendiendo a criterios de fiabilidad, objetividad y validez de las mismas, así como por sus características de economía, normalización, comparabilidad y utilidad. b) Estudio de libros de texto: se han analizado las pruebas recomendadas para la evaluación de la condición física en los libros de texto de 10 editoriales de carácter nacional, que incorporan en su proyecto editorial de educación secundaria. c) Encuesta a profesorado: mediante un cuestionario se ha recogido la opinión de 169 profesores de Educación Física que imparten clases en educación secundaria. Los items han versado sobre el conocimiento y aplicación del profesorado en las clases de Educación Física de las 168 pruebas analizadas en el apartado a). Esta estructura nos ha permitido cruzar los datos, asignando una valoración máxima de un 33,3 % a cada una de las pruebas (167) en sus apartados a), b) y c) del párrafo anterior; y presentar ordenadamente en la hoja de cálculo Excel 2000 los resultados de cada tests. Finalmente se ofrecen las conclusiones finales y las tres pruebas más recomendadas en cada una de las cualidades físicas básicas y motrices

Use Of Technological Devices And Physical Activity During Covid-19 Lockdown. Comparison Between Europe And Latin America

Background The COVID-19 pandemic has caused major changes in people\u27s lifestyle, health, and social relationships, especially impacting children and adolescents. The objective of this work has been to know the peculiarities of the use of technological devices and the levels of physical activity (PA) during the pandemic, both in Ibero-American and European countries. Methods: To comply with this, a quantitative investigation was carried out with a non-experimental design, descriptive, comparative and correlational (transversal) character. The sample consisted of 2,316 children aged between 3-12 years (M=7.70; SD=2.86). For the analysis and treatment of the data, the statistical software SPSS 25.0 (IBM Corp, Armonk, NY, USA) was used. Results: The European participants use more video consoles, computers and tablets, while the Ibero-Americans were the ones who obtained the highest values in the use of TVs. However, in the European countries, higher values were manifested in the time spent on PA, homework, artistic activities, free and family play; while in Ibero-America there were longer times in the use of the mobile phone and sleep. Conclusions: From these results, public and educational institutions should establish social and educational policies that guarantee a minimum of information and training for parents so that they can establish strategies at home to promote healthy habits and responsible use of technological means

Análisis y evaluación de la condición física en estudiantes de educación primaria de un medio rural y urbano

El objetivo de este trabajo ha sido analizar y evaluar la condición física de escolares estudiantes de educación primaria para conocer la diferencia que existe entre los alumnos que viven en un medio rural y los que viven en un medio urbano. Para ello se seleccionaron 253 estudiantes de segundo y tercer ciclo de educación primaria. La muestra fue clasificada según el tipo de colegio en dos grupos, urbano y rural. A todos los estudiantes se les realizó una valoración antropométrica (talla, masa, IMC, ratio CC), evaluación del salto vertical (CMJ), flexibilidad (test Sit and Reach), fuerza (dinamometría manual) y resistencia (test course na­vette). Los resultados muestran diferencias a nivel antropométrico donde los alumnos del colegio rural han presentado mayores índices de sobrepeso. En cambio, los resultados obtenidos en la evaluación de la condición física muestran como en las pruebas de fuerza, resistencia y flexibilidad los alumnos del colegio rural obtienen mayores resultados que los alumnos del colegio urbano, mientras que en el salto vertical los alumnos rurales presentan mayores valores

Anàlisi i avaluació de la condició física en estudiants d’educació primària de medis rural i urbà

L’objectiu d’aquest treball ha estat analitzar i avaluar la condició física d’escolars estudiants d’educació primària per conèixer la diferència que hi ha entre els alumnes que viuen en un medi rural i els que viuen en un medi urbà. Amb aquesta finalitat es van seleccionar 253 estudiants de segon i tercer cicle d’educació primària. La mostra va ser classificada segons el tipus de col·legi en dos grups, urbà i rural. A tots els estudiants es va fer una valoració antropomètrica (talla, massa, IMC, ràtio CC), avaluació del salt vertical (CMJ), flexibilitat (prova de flexió de tronc d’assegut), força (dinamometria manual) i resistència (test cursa de llançadora). Els resultats mostren diferències antropomètriques on els alumnes del col·legi rural han presentat majors índexs de sobreprès. En canvi, els resultats obtinguts en l’avaluació de la condició física mostren com en les proves de força, resistència i flexibilitat els alumnes del col·legi rural obtenen resultats superiors que els alumnes del col·legi urbà, mentre que en el salt vertical els alumnes rurals presenten valors més alts