Filipina Military Brides: Negotiating Assimilation and Cultural Maintenance within a Bi-Cultural Setting

Recipient of the "Chin Hua Hsieh and Yun Mei Lee Hsieh Undergraduate Thesis Award" given to the best research paper written on any subject in the field of Asian American Studies.I investigate the extent of spousal influence on assimilation and cultural maintenance as power levels within marriages can reveal hierarchical racial/gender positions in societal stratification structures on a micro-scale. This research is based on seven qualitative semi structured interviews with Filipina women involved in interracial military-based marriages, and is supplemented by archival research and previously published oral histories. Although my hypotheses assume that pressures for assimilation are in conflict with pressures to maintain cultural traditions, the results complicate dichotomous readings of these two forces. The results suggest that assimilation and cultural maintenance can be fundamentally intertwined in the construction of identity. Although social networks play an important role in maintaining cultural traditions, the results also suggest that spousal power is a key determinate in this process, with those husbands who engage in Filipino cultural traditions facilitating a greater amount of cultural maintenance within the lives of their wives.Colleges of the Arts and Sciences Colleges of Social and Behavioral Science

Legacies of Place and Power: From Military Base to Freeport Zone

This article examines the place-making of global borderlands—semi-autonomous, foreign- controlled geographical locations geared toward international exchange. I use the case study of the Subic Bay Freeport Zone (SBFZ), Philippines as an example of a global borderland that resides within a space formerly occupied by a colonial power. I show how elite Filipinos adapted and transformed the spatial boundaries the U.S. military initially erected. The earlier boundaries differentiating Americans from Filipinos and military personnel from civilians, helped the native elite to perpetuate familiar patterns of inequality based on nationality, class, and skin color. This differentiation occurs through (1) the indirect and direct exclusion of the poor vis-à-vis the SBFZ’s socio-spatial organization, and (2) the maintenance of cultural practices (litter, traffic) and moral discourses (of what is “good” and “bad”) formerly associated with the base, so that the SBFZ remains distinct from the surrounding city of Olongapo. Places of power have legacies, structural and spatial residues that continue to influence cultural practices and discourses even after the original uses of a place are transformed

Analitzant les motivacions i beneficis dels horts

Investigadors de la UAB han realitzat un estudi en el que, mitjançant entrevistes a zones rurals de la Península Ibèrica, han explorat els beneficis i les motivacions per a cultivar un hort casolà. Segons els resultats obtinguts, malgrat proporcionen un benefici econòmic, els horts no són cultivats amb aquest objectiu sinó per buscar beneficis en la pròpia salut i en el medi ambient. Aquests horts, en general, no utilitzen pesticides, conserven els ecosistemes agrícoles, produeixen menjar saludable i de qualitat i beneficien psicològicament als hortolans.Investigadores de la UAB han realizado un estudio en el que, mediante entrevistas en zonas rurales de la Península Ibérica, han explorado los beneficios y las motivaciones para cultivar un huerto casero. Según los resultados obtenidos, a pesar de que proporcionan un beneficio económico, los huertos no son cultivados con este objetivo sino para buscar beneficios en la propia salud y en el medio ambiente. Estos huertos, en general, no utilizan pesticidas, conservan los ecosistemas agrícolas, producen comida saludable y de calidad y benefician psicológicamente a los hortelanos

Les plantes i la salut infantil en l'Amazònia boliviana

Investigadors de diverses universitats, entre elles la UAB, han analitzat la relació entre el coneixement que tenen de les plantes les mares Tsimane' -un grup ètnic de l'Amazònia boliviana- i la salut dels seus fills. I han conclòs que l'estat de salut dels nens de mares que en saben més és millor que la dels nens de mares que no tenen tanta coneixença de les seves propietats.Investigadores de diversas universidades, entre ellas la UAB, hananalizado la relación entre el conocimiento que tienen de las plantas lasmadres Tsimane' -un grupo étnico de la Amazona boliviana- y la saludde sus hijos. Y han concluido que el estado de salud de los niños demadres que saben más sobre estas plantas es mejor.Researchers of several universities, among them UAB, have analyzedthe relation between the ethnobotanical knowledge of Tsimane ́ mothers-an ethnic group of the Bolivian Amazon- and the health of their children.Researchers have concluded that children with mothers with higherethnobotanical knowledge enjoy better health than the other

Amb qui i com es relacionen les societats indígenes?

Investigadors de l'ICTA han realitzat un estudi a la regió amazònica de Bolívia per analitzar la relació de les comunitats indígenes amb les persones no-indígenes que entren en el seu territori. Aquest estudi te l'objectiu d'establir quin és el paper dels indígenes en la lluita contra la desforestació. Mitjançant una enquesta a gairebé un miler d'indígenes de les comunitats Tsimane', un grup de caçadors-horticultors de la selva amazònica boliviana, aquesta recerca mostra que les relacions entre indígenes i no-indígenes són, en general, per motius econòmics, habitualment en activitats no-regulades. Finalment, conclou que, si es vol que les comunitats de Tsimane' siguin aliades en la conservació de l'Amazònia, s'ha de comptar amb la presència d'aquests grups no-indígenes i donar als indígenes una alternativa millor a l'actual.Investigadores del ICTA han realizado un estudio en la región amazónica de Bolivia para analizar la relación de las comunidades indígenas con las personas no-indígenas que entran en su territorio. Este estudio tiene el objetivo de establecer cuál es el papel de los indígenas en la lucha contra la degradación forestal. Mediante una encuesta a casi un millar de indígenas de las comunidades Tsimane', un grupo de cazadores-horticultores de la selva amazónica boliviana, esta investigación muestra que las relaciones entre indígenas y no indígenas son, en general, por motivos económicos, habitualmente en actividades no-reguladas. Finalmente, concluye que, si se quiere que las comunidades de Tsimane' sean aliadas en la conservación de la Amazonia, se debe contar con la presencia de estos grupos no indígenas y dar a los indígenas una alternativa mejor a la actual

La impaciència genera desigualtats socials

L'adaptació d'una societat autosuficient cap a un model d'economia de mercat comporta noves desigualtats socials. Un factor subjectiu influeix decisivament en la configuració d'aquestes desigualtats: la paciència. Segons aquest estudi, les persones impacients tenen menys propensió a valorar l'escolarització, que comporta més oportunitats de tenir una feina assalariada a la llarga.La adaptación de una sociedad autosuficiente hacia un modelo deeconomía de mercado comporta nuevas desigualdades sociales. Unfactor subjetivo influye decisivamente en la configuración de estasdesigualdades: la paciencia. Según este estudio, las personasimpacientes tienen menos propensión a valorar la escolarización, quecomporta más oportunidades de tener un trabajo asalariado a la larga.When a self-sufficient society opens to the market economy, neweconomic inequalities appear. A subjective factor influences decisively inthe configuration of these inequalities: patience. According to thisresearch, impatient people tend to underestimate the value of education,that entails greater likelihood of working in wage labor in the long run

La consonància cultural contribueix al benestar psicològic. Un estudi a l'Amazònia Boliviana

En les últimes dècades diversos investigadors han suggerit que hi ha una relació directa entre la salut d'una persona i com d'identificada se sent amb el model cultural vigent. Específicament, el grau en el qual el comportament d'una persona s'apropa a l'estil de vida predominant -conegut com a consonància cultural- sembla tenir conseqüències en la seva salut física i mental. Les persones amb un estil de vida allunyat de les expectatives culturals vigents de com s'ha de viure, es veuen estressadas al no poder assolir aquesta forma de vida, culturalment sancionada. A llarg termini, aquest estrès afecta la seva salut física i mental