Síndrome confusional aguda o delírium

És una de les grans síndromes geriàtriques o gegants de la geriatria. Els quadres causants deriven en un deteriorament global de l'ancià, tant funcional com cognitiu i social, i, si no és detectada a temps, la situació pot acabar sent irreversible. El delírium és molt freqüent en tots els àmbits, tant en la comunitat com en el medi residencial i hospitalari, i moltes vegades és infradiagnosticat. És un gran causant de morbimortalitat a curt i llarg termini, i provoca una cascada d'esdeveniments que aboquen l’afectat a una pèrdua d'independència i moltes vegades a la mort.Es uno de los grandes síndromes geriátricos o gigantes de la geriatría. Los cuadros causados derivan en un deterioro global del anciano, tanto funcional como cognitivo y social, y, si no es detectada a tiempo, la situación puede acabar siendo irreversible. El delirium es muy frecuente en todos los ámbitos, tanto en la comunidad como en el medio residencial y hospitalario, y muchas veces es infradiagnosticado. Es un gran causante de morbimortalidad a corto y largo termino, y provoca una cascada de sucesos que conllevan al afectado a una pérdida de independencia y muchas veces a la muert

Cures pal·liatives geriàtriques. Model de l’Hospital Sant Joan de Déu

Arran del progressiu i imparable envelliment de la població de les últimes dècades, les necessitats del col·lectiu de persones grans han anat augmentant. Les malalties cròniques i les oncològiques han passat a ocupar el primer lloc en el rànquing d’afeccions en aquest grup de població. Ambdues suposen per a la persona que les pateix una deterioració de la seva qualitat de vida considerable, especialment per la dependència que les acompanya. Es demana una gran quantitat de recursos socials i familiars que hi parin esment i ofereixin suport. El nostre deure és intentar arribar a satisfer aquestes necessitats en la mesura del possible. Originàriament les cures pal·liatives es van desenvolupar fonamentalment al voltant dels malalts terminals neoplàstics, sense tenir en compte les persones grans amb malaltia crònica no maligna però sí terminal, fins que aquestes ja estan en els seus últims dies de vida, quan ja no existeix dificultat en el diagnòstic de terminalitat. Tot i així, aquests pacients no reben totes les cures pal·liatives desitjables. Igualment és inacceptable un mal diagnòstic que etiqueti el pacient com a terminal si aquest és potencialment curable. D’aquí la importància de fer una bona valoració geriàtrica integral, feta per especialistes en la matèria. No es tracta únicament d’emplenar unes escales, sinó de conèixer quina és la més idònia en funció de l’objectiu buscat i interpretarne els resultats. En aquest capítol, a més de fer un recorregut sobre les diferents malalties que poden portar a una situació de terminalitat les persones grans, presentarem el model utilitzat per la Unitat de Cures Pal·liatives Geriàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu i analitzarem els resultats d’aquesta unitat des que es va crear a finals del 2007.A raíz del progresivo e imparable aumento de envejecimiento en la población durante las últimas décadas, las necesidades de este colectivo han ido en aumento. Las enfermedades crónicas y las oncológicas han pasado a ocupar el primer lugar en el ranking de afectaciones en este grupo. Ambas suponen para la persona que las padece, un deterioro en su calidad de vida considerable, especialmente por la dependencia que las acompaña. Se demanda una gran cantidad de recursos sociales y familiares que presten atención y soporte. Nuestro deber es intentar llegar a satisfacer estas necesidades en la medida de lo posible. Originariamente los cuidados paliativos se desarrollaron fundamentalmente alrededor del enfermo terminal neoplásico, obviando al paciente mayor con enfermedad crónica no maligna pero sí terminal, hasta que éste ya está en sus últimos días de vida, cuando ya no existe dificultad en el diagnóstico de terminalidad. Aún así, estos no reciben todos los cuidados paliativos deseables. Igualmente inaceptable es un mal diagnóstico que etiquete al paciente como terminal si éste es potencialmente curable. De ahí la importancia de realizar una buena valoración geriátrica integral, hecha por especialistas en la materia. No se trata únicamente de cumplimentar unas escalas, sino de conocer cuál es la más idónea en función del objetivo buscado e interpretar los resultados. En este artículo, además de hacer un recorrido sobre las diferentes enfermedades que en el mayor nos pueden llevar a una situación de terminalidad, presentaremos el modelo utilizado por la Unidad de Cuidados Paliativos Geriátricos del Hospital San Juan de Dios y analizaremos los resultados de dicha unidad desde que se creó a finales de 2007

Unitats assistencials geriàtriques a Mallorca

En el context de l’envelliment progressiu de la població, fruit d’una banda del descens de la natalitat i alhora de la prolongació de l’esperança de vida per a totes les edats, l’assistència a la vellesa suposa un repte per als que actuam ja sigui des de l’àmbit del sector sanitari com des del social, ja sigui com a proveïdors de serveis o com a gestors de recursos. I això és així perquè els recursos són limitats i la projecció de població potencialment usuària és cada vegada més nombrosa tant en xifres absolutes com percentuals; a més, aquesta població és cada vegada més coneixedora dels seus drets i el seu nivell de formació és més elevat. És en aquest context d’oportunitats, però també canviant i competitiu, on l’aposta per impulsar serveis específics i especialitzats per atendre les necessitats de les persones grans no pot suposar més que un encert, si es fa amb el rigor que avui ens brinda la medicina basada en l’evidència, conjuntament amb una gestió acurada dels recursos. En aquest capítol es pretén plasmar l’aportació que hem fet des d’unitats assistencials geriàtriques els distints professionals que hi participam amb un nexe comú, com és el de l’exercici de l’assistència geriàtrica especialitzada depenent del servei de salut de Mallorca. Entenem la trascendència de la labor dels geriatres que treballen en el medi residencial, com també dels canvis en l’organització del sistemes d’atenció socials i sanitaris, que s’intenten adaptar alhora a l’evolució de la pròpia estructura social, sobretot pel que fa a l’atenció a les persones grans dependents o en risc d’adquirir aquesta condició, i participam en un sector sociosanitari emergent, que no lliure d’entrebancs, intenta assumir el lideratge d’una assistència tan complexa com necessària i dinàmica.En el contexto del envejecimiento progresivo de la población, fruto por una parte del descenso de la natalidad y por otro de la prolongación de la esperanza de vida para todas las edades, la asistencia a la vejez supone un reto para los que actuamos ya sea desde el ámbito del sector sanitario como desde el social, ya sea como proveedores de servicios o como gestores de recursos. Y esto es así porque los recursos son limitados y la proyección de la población potencialmente usuaria es cada vez más numerosa tanto en cifras absolutas como porcentuales, además esta población cada vez es más conocedora de sus derechos y su nivel de formación es más elevado. Es en este contexto de oportunidades, pero también cambiante y competitivo, donde la apuesta por impulsar servicios específicos y especializados para atender las necesidades de las personas mayores no puede suponer más que un acierto, si se realiza con el rigor que hoy en dia nos brinda la medicina basada en la evidencia, conjuntamente con una gestión adecuada de los recursos. En este capítulo se pretende plasmar la aportación que hemos hecho desde unidades asistenciales geriátricas los distintos profesionales que participamos con un nexo común, como es el del ejercicio de la asistencia geriátrica especializada dependiente del servicio de salud de Mallorca. Entendemos la trascendencia de la labor de los geriatras que trabajan en el medio residencial, así como de los cambios en la organización de los sistemas de atención sociales y sanitarios, que intentan adaptarse a su vez a la evolución de la propia estructura social, sobre todo en lo que respecta a la atención a las personas mayores dependientes o en riesgo de adquirir esta condición, y participamos en un sector sociosanitario emergente, que no libre de amenazas, intenta asumir el liderazgo de una asistencia tan compleja como necesaria y dinámica