Mineralogical and thermal characterization of borate minerals from Rio Grande deposit, Uyuni (Bolivia)

Peer ReviewedPreprin

On the consistency between model selection and link prediction in networks

A principled approach to understand network structures is to formulate generative models. Given a collection of models, however, an outstanding key task is to determine which one provides a more accurate description of the network at hand, discounting statistical fluctuations. This problem can be approached using two principled criteria that at first may seem equivalent: selecting the most plausible model in terms of its posterior probability; or selecting the model with the highest predictive performance in terms of identifying missing links. Here we show that while these two approaches yield consistent results in most of cases, there are also notable instances where they do not, that is, where the most plausible model is not the most predictive. We show that in the latter case the improvement of predictive performance can in fact lead to overfitting both in artificial and empirical settings. Furthermore, we show that, in general, the predictive performance is higher when we average over collections of models that are individually less plausible, than when we consider only the single most plausible model

Consistencies and inconsistencies between model selection and link prediction in networks

A principled approach to understand network structures is to formulate generative models. Given a collection of models, however, an outstanding key task is to determine which one provides a more accurate description of the network at hand, discounting statistical fluctuations. This problem can be approached using two principled criteria that at first may seem equivalent: selecting the most plausible model in terms of its posterior probability; or selecting the model with the highest predictive performance in terms of identifying missing links. Here we show that while these two approaches yield consistent results in most of cases, there are also notable instances where they do not, that is, where the most plausible model is not the most predictive. We show that in the latter case the improvement of predictive performance can in fact lead to overfitting both in artificial and empirical settings. Furthermore, we show that, in general, the predictive performance is higher when we average over collections of models that are individually less plausible, than when we consider only the single most plausible model.Comment: 12 pages, 6 figures, 1 tabl

A simple new screening tool for diagnosing imported schistosomiasis

We sought to test the sensitivity and feasibility of a Schistosoma infection screening process consisting of a scored patient consultation questionnaire and a serological diagnostic test. Prospective cross-sectional study. We collected from Schistosoma-exposed individuals a 14-point check list of clinical and laboratory data related to Schistosoma infection, alongside a serological test to detect Schistosoma spp infection. A check list score was created and compared with the risk of infection and clinical recovery through an agreement analysis. Two-hundred and fifty individuals were enrolled, of whom 220 (88%) were male and 30 (12%) female. The median age was 39 (range 18-78). One hundred-fifty (60%, 95% CI 54.9%-65.1%) had a check-list score ≥2. Serology test results were positive for 142 (56.8%, 95% CI 51.6%-62%). Chronic complications compatible with long-term Schistosoma infection were detected in 29 out of these 142 (20.4%, 95% CI 13.8%-27%).,. The median score value was 3, the area under the receiver operating characteristic (ROC) curve against serology results was 0.85 and the estimated intercept check-list questionnaire score value was 1.72 (95%, CI: 1.3-2.2). Participants with a positive serological test had a substantially higher check-list score (Cohen's kappa coefficient: 0.62, 95% CI: 0.54-0.70). Ninety four percent patients empirically treated showed a subsequent improvement in clinical and laboratory parameters. A two-component process consisting of a scored patient consultation questionnaire followed by serological assay can be a suitable strategy for screening populations at high risk of schistosomiasis infection

Estudi d’optimització de l’àrea d’anàlisi i verificació d’un fabricant de motors

El projecte detallat en aquest document reflecteix l’estudi pràctic i teòric dut a terme en una zona d’anàlisi i verificació de motors, en la que s’estima que el rendiment, productivitat, qualitat i seguretat de l’entorn laboral no són els òptims per a dur a terme la finalitat professional i comercial d’aquest. Amb la finalitat de determinar si les hipòtesis inicials són certes, es desenvolupa un estudi exhaustiu sobre el model actual productiu de la zona afectada, quantificant i observant els diferents punts crítics dels diferents processos estudiats. Paral·lelament a l’anàlisi pràctic del model actual, s’ha realitzat una fonamentació teòrica en models i eines de millora que oferís el punt de vista i coneixement necessari per jutjar les dades i observacions crítiques detectades en aquesta primera fase d’anàlisi. Un cop obtingudes i valorades totes les dades rellevants observades, s’han redirigit tots els coneixements assolits cap al disseny d’un nou entorn productiu, concretat en una proposta de remodelació i millora del layout actual, en el que s’ha buscat optimitzar al màxim totes les funcions i activitats desenvolupades en aquest, de manera que el nou entorn fos capaç d’absorbir tot el volum de treball necessari de forma eficient, oferint al mateix temps les millors condicions tecnològiques i ergonòmiques possible

Training of primary school music teachers in Catalan universities

L’educació dels nens i nenes té un paper vital en la nostra societat. Els i les mestres són els encarregats de donar-los l’atenció pedagògica adequada durant bona part de la seva infància. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar i comparar els diferents plans d’estudi de la menció de música del grau d’educació primària de totes les universitats de Catalunya. Actualment el grau d’educació primària és la carrera en la qual els mestres, en la seva formació inicial, reben els continguts i les competències necessàries per exercir el seu rol. El recull de les dades s’ha dut a terme exclusivament a través dels webs de les universitats i els resultats s’han agrupat en tres blocs: característiques generals de la menció, els requisits per poder cursar-la i les assignatures que la formen. Els resultats han estat comparats amb diferents articles i llibres publicats d’altres autors i les metodologies més rellevants de l’educació musical. Com a conclusió, es planteja que les hores de la formació específica per als futurs mestres de música són insuficients per adquirir tots els coneixements que demana la docència musical en una escola de primària.Paraules clau: Mestre de música, educació primària, currículum, menció de música, grau d’educació primària, formació.Children’s education plays a vital role in our society. Teachers are responsible for providing suitable pedagogical assistance to children during a significant part of their childhood. The aim of this research is to analyse and compare the different curricula of the music major of the bachelor’s degree in Primary Education Teaching of all the Catalan universities. Currently, the Primary Education Teaching bachelor’s degree is a study programme in which teachers receiving their initial training are conveyed the contents and necessary skills to exercise their function. Data collection has been carried out exclusively through university websites and the results have been classified in three blocks: general characteristics of the speciality, previous requirements, and courses offered. The results have been compared with different articles and publications of other authors and the most important methodologies of musical education. It is concluded that the hours of specific training for future music teachers are insufficient to acquire all knowledge required to teach music in a primary school.Keywords: Music teachers, primary education, curricula, music major, bachelor’s degree in Primary Education Teaching, training

Estudi d’optimització de l’àrea d’anàlisi i verificació d’un fabricant de motors

El projecte detallat en aquest document reflecteix l’estudi pràctic i teòric dut a terme en una zona d’anàlisi i verificació de motors, en la que s’estima que el rendiment, productivitat, qualitat i seguretat de l’entorn laboral no són els òptims per a dur a terme la finalitat professional i comercial d’aquest. Amb la finalitat de determinar si les hipòtesis inicials són certes, es desenvolupa un estudi exhaustiu sobre el model actual productiu de la zona afectada, quantificant i observant els diferents punts crítics dels diferents processos estudiats. Paral·lelament a l’anàlisi pràctic del model actual, s’ha realitzat una fonamentació teòrica en models i eines de millora que oferís el punt de vista i coneixement necessari per jutjar les dades i observacions crítiques detectades en aquesta primera fase d’anàlisi. Un cop obtingudes i valorades totes les dades rellevants observades, s’han redirigit tots els coneixements assolits cap al disseny d’un nou entorn productiu, concretat en una proposta de remodelació i millora del layout actual, en el que s’ha buscat optimitzar al màxim totes les funcions i activitats desenvolupades en aquest, de manera que el nou entorn fos capaç d’absorbir tot el volum de treball necessari de forma eficient, oferint al mateix temps les millors condicions tecnològiques i ergonòmiques possible

La formació dels i les mestres de música de primària a les universitats de Catalunya

L’educació dels nens i nenes té un paper vital en la nostra societat. Els i les mestres són els encarregats de donar-los l’atenció pedagògica adequada durant bona part de la seva infància. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar i comparar els diferents plans d’estudi de la menció de música del grau d’educació primària de totes les universitats de Catalunya. Actualment el grau d’educació primària és la carrera en la qual els mestres, en la seva formació inicial, reben els continguts i les competències necessàries per exercir el seu rol. El recull de les dades s’ha dut a terme exclusivament a través dels webs de les universitats i els resultats s’han agrupat en tres blocs: característiques generals de la menció, els requisits per poder cursar-la i les assignatures que la formen. Els resultats han estat comparats amb diferents articles i llibres publicats d’altres autors i les metodologies més rellevants de l’educació musical. Com a conclusió, es planteja que les hores de la formació específica per als futurs mestres de música són insuficients per adquirir tots els coneixements que demana la docència musical en una escola de primària. Paraules clau: Mestre de música, educació primària, currículum, menció de música, grau d’educació primària, formació