The Qualities of music teachers: towards a holistic view of the professional profile

En aquesta tesi s'identifiquen i s'examinen les qualitats del professorat de música des d'una perspectiva holística que inclou tant aspectes tècnics de la professió com altres atributs de caire més personal. Aquesta visió integradora de les qualitats docents s'ha abordat per mitjà de la complementarietat d'un enfocament educatiu basat en competències i una orientació humanística. La fonamentació teòrica tracta dues temàtiques que han estat essencials al llarg del desenvolupament d'aquesta investigació: per una banda, es revisen qüestions específiques associades amb el professorat de música de primària i secundària aportades per diferents autors i en diversos contextos i, per l'atra, s'hi tracten aspectes relacionats amb el concepte de qualitat docent i amb els enfocaments utilitzats per descriure aquest terme. La primera part d'aquesta fonamentació, per tant, presenta les problemàtiques i els reptes més rellevants que afecten a aquests professionals en relació amb el seu grau de preparació musical i didàctico-pedagògica. En segon lloc, s'exposa la visió de qualitat docent adoptada i s'examinen les contribucions que els enfocaments basat en competències i humanístic han aportat al propòsit d'aquest estudi. Les aportacions fonamentals d'aquesta tesi estan exposades en tres publicacions diferents. En el primer article s'identifiquen les competències professionals que una mostra àmplia dels docents de música de primària i secundària de Catalunya consideren necessàries per al desenvolupament satisfactori de la seva pràctica professional. Per la seva banda, el segon i el tercer articles estan focalitzats en la dimensió subjectiva dels docents i en les qualitats personals inherents a les pràctiques professionals de l'autora i de quatre docents de música de secundària -dos de Catalunya (Estat Espanyol) i dos de Queensland (Austràlia). Aquesta investigació utilitza un model mixt de recerca. En els diferents articles s'apliquen diferents mètodes i tècniques de recollida de dades i d'anàlisi, en funció dels objectius a assolir. En el primer article s'exposa com l'ús de qüestionaris i de l'anàlisi quantitativa de dades van permetre explorar les opinions del professorat de música en relació amb diferents aspectes de les esmentades competències. En el segon i el tercer articles s'explica com les entrevistes semiestructurades, la co-construcció de textos narratius i l'anàlisi narrativa d'esdeveniments crítics van fer possible examinar diversos aspectes relacionats amb les experiències professionals de les autores i dels quatre docents de música participants. Els resultats dels tres articles són interrelacionats, proporcionant així una millor i més aprofundida comprensió del concepte de qualitat docent que ha sustentat el treball de recerca. Les aportacions més rellevants d'aquesta tesi tenen a veure amb la concreció de les qualitats del professorat de música des d'una perspectiva holística a través de la complementarietat dels enfocaments per competències i humanístic. També s'emfatitza en el paper fonamental que juga el desenvolupament professional dels docents per a l'exercici eficaç de la seva professió i es formulen propostes per a la millora de la seva formació i pràctiques professionals.This dissertation identifies and examines the qualities of music teachers from a holistic perspective which includes both technical and personal aspects. This comprehensive view of the qualities of teachers has been approached by combining a competence-based approach with a humanistic orientation. The theoretical framework deals with two themes which have been essential for the development of this research: particular issues associated with primary and secondary music teachers provided by different authors in different contexts, and aspects related to the concept of teacher quality including the approaches used to describe this term. The first part of this framework therefore presents the most relevant tensions and challenges which affect these professionals in relation to their degree of preparation in the fields of Music and Pedagogy/Music Didactics. Secondly, the view of teacher quality adopted in this study is presented and the contributions of the competence-based and humanisitic approaches to the purpose of this study are examined. The main contributions of this dissertation are presented in three different publications. In the first article the competences that a large sample of Catalan primary and secondary school music teachers perceive as necessary to develop their professional practice to a satisfactory degree are identified. The second and third articles are focused on teachers' subjective dimensions and on some of the personal qualities inherent in the professional practices of the author in conjunction with four secondary music teachers - two from Catalonia (Spain) and two from Queensland (Australia). This investigation uses a mixed methods research model. Various quantitative and qualitative methods and techniques for data collection and analysis are applied in the different articles, depending on their objectives. The first article shows how the use of questionnaires and quantitative data analysis allowed an exploration of music teachers' opinions regarding competences. The second and third articles explain how semi-structured interviews, co-construction of narrative texts and narrative analysis of critical events made it possible to examine various issues related to the author and the four participating music teachers' professional experiences. The results from the three articles are interrelated, which provides a complex and nuanced understanding of the concept of teacher quality which was the aim of this research. The most relevant contribution of this dissertation is its identification of the qualities of music teachers from a holistic perspective through the complementarity of competence-based and humanistic approaches. Through this investigation the essential role of teacher professional development in contributing to teacher quality is emphasised and proposals for the improvement of music teacher training and professional activity are suggested

La Enseñanza de la música para personas con discapacidad visual : elaboración y evaluación de un método de guitarra

Esta investigación tuvo como finalidad la elaboración y evaluación de un material didáctico elemental para la enseñanza de la guitarra. Se partió de la hipótesis de que la musicografía Braille posee características específicas que hacen que las estrategias de enseñanza y aprendizaje sean planteadas de una manera diferenciada con relación a la escritura musical tradicional. Las preguntas de la investigación se derivaron de la escasez de materiales relacionados con el tema. Por este motivo se hizo necesario plantear diversas cuestiones a fin de investigar las características específicas de la musicografía Braille y las estrategias utilizadas por los profesores en la enseñanza de la musicografía Braille. Se realizó una exhaustiva revisión de bibliografía a fin de sistematizar y analizar las diferencias entre la musicografía Braille y la escritura musical tradicional visual. Además, se abordaron temas directamente relacionados con el aprendizaje de la guitarra, del sistema Braille y de la musicografía Braille. Para la elaboración del marco metodológico, el autor ha seleccionado nueve variables las cuales sintetizan las principales características de la musicografía Braille que difieren de la escritura musical tradicional. Se utilizaron las variables para definir y establecer los criterios de elaboración y evaluación del material didáctico. Para la elaboración del material didáctico, se aplicó una encuesta a expertos a fin de determinar y comparar las estrategias de enseñanza utilizadas por los participantes, así como para verificar la validez de los procedimientos sugeridos por el autor. El análisis de los datos se realizó a partir de las nueve variables de la investigación. Los resultados obtenidos fueron utilizados para fundamentar la elaboración del material. La evaluación del material didáctico se realizó mediante la aplicación de una encuesta con el objetivo de verificar la opinión de los participantes con relación a las estrategias y procedimientos. Los resultados obtenidos no significaron un cambio sustancial en la organización del material, sin embargo la evaluación y las observaciones realizadas por los participantes fueron fundamentales para realizar mejoras en el material didáctico.This research intended to develop and evaluation of a didactic material for teaching elementary guitar. Its hypothesis is that the Braille music code has specific characteristics of teaching and learning strategies that are raised in a differentiated manner to traditional musical notation. The research questions were derived from the scarcity of materials related to the topic. For this reason it was necessary to raise different questions in order to research the specific characteristics of the Braille music code and strategies used by teachers in the teaching of the Braille music code. We conducted a comprehensive literature review in order to classify and analyze the differences between the Braille music code and the traditional music notation. In addition to that, topics directly related to learning guitar, learning Braille system and Braille music code were discussed. For the development of the methodological framework, the author selected nine variables which summarize the main features of the Braille music code that differ from traditional musical notation. Variables were used to define and establish the criteria for developing and evaluating the didactic material. For the elaboration of the didactic material, experts were surveyed to determine and compare the teaching strategies used by the participants and to verify the validity of the procedures suggested by the author. The data analysis was made from the nine research variables and the results were used to establish the base for the creation of the material. The evaluation of the teaching materials was performed by applying a survey to verify the participants opinions regarding the strategies and procedures used. The results did not represent a substantial change in the organization of the material, however the assessment and observations made by participants were fundamental for improvements in the didactic material

El Profesorado de educación física ante la realidad multicultural : percepción sobre el alumnado, intervención pedagógica y trayectoria profesional : un estudio de casos en educación primaria /

A la luz de los nuevos retos y problemáticas que ha desencadenado el progresivo incremento de la población escolar extranjera en la escuela primaria catalana, la escuela se reafirma como un marco privilegiado para favorecer su rol inclusivo, socializador y transformador de la realidad social. Del mismo modo, el papel del profesorado, concebido como el principal "agente de cambio" para la transformación colectiva (Baker, 1994; Chepyator-Thomson et al., 2000), adquiere una vital importancia a la hora de impulsar e instaurar los principios educativos interculturales que las esferas políticas y teóricas promulgan. Ante el vacío científico que existe sobre el interculturalismo y la Educación Física [EF] (Choi & Chepyator-Thomson, 2011; Dagkas, 2007; Grimminger, 2011; Harrison & Belcher, 2006; López Pastor, 2012), conocer y analizar la manera en la que el profesorado de EF percibe y vivencia la realidad multicultural del alumnado cobra un especial interés, ya que este colectivo tiene en sus manos una herramienta de gran potencial educativo para alcanzar los propósitos interculturales en la escuela (Capllonch et al., 2007; López Ros, 2007; Ortí, 2004; Soler, 2004). La presente tesis doctoral se focaliza en la práctica profesional del profesorado de EF que cuenta con más de cinco años de experiencia laboral en un centro público de educación primaria, donde el porcentaje de alumnado de origen extranjero matriculado supera el 50 %, para dar respuesta a las siguientes preguntas: a) ¿cómo percibe a su alumnado inmigrante?; b) ¿cómo es su intervención pedagógica en un aula multicultural?; y c) ¿cómo se ha desarrollado su trayectoria profesional en este contexto? Este trabajo se encuentra estructurado en cuatro partes, además de un apartado de introducción, la bibliografía y los anexos. La primera parte corresponde al estado de la cuestión, y está formado por cinco capítulos sobre donde se profundiza en las siguientes temáticas: la diversificación cultural de la sociedad y la escuela, y más concretamente el estado de la escuela catalana; el rol del profesorado como agente reproductor y/o de cambio para la transformación; la acción pedagógica del profesorado en una escuela multicultural, focalizándose la mirada en el papel del profesorado de EF; el estado de la formación académica del profesorado respecto a la atención a la diversidad cultural; y la EF como herramienta para educar hacia la interculturalidad. La segunda parte se destina al diseño teórico y metodológico empleado. En base a la revisión de la literatura, el objeto teórico se compone de un catálogo de tres dimensiones que a su vez se descomponen en diversas variables e indicadores más específicos. Respecto al diseño metodológico, la orientación interpretativa-cualitativa de la presente investigación se ha decantado por un estudio de casos múltiple (12 casos). La entrevista semiestructurada y la observación no participante han sido las técnicas empleadas para la recogida de información. Para analizar los resultados, el análisis de contenido se ha desarrollado con la ayuda del programa "Nudist Nvivo®". En la tercera parte de la tesis se realiza la interpretación y análisis de los resultados. Los ocho capítulos de los que se compone se encuentran estructurados en base a las dimensiones y variables del estudio. La discusión de los resultados y las conclusiones configuran la cuarta parte de la tesis. En cuanto a las conclusiones, desde este estudio se destacan: a) una tipificación teórica de los tres perfiles pedagógicos del profesorado de EF ante la diversidad cultural del alumnado ("sensible-inclusor", "romántico-asimilador" y "burnout-prejuicioso"); y b) un conjunto de orientaciones relevantes para la consolidación de una EF intercultural. En último lugar, en este capítulo se resaltan las principales limitaciones de este estudio y las nuevas líneas de trabajo.In light of the new challenges and problems that have triggered the progressive increase of the foreign student population in Catalan primary education, schools are being reaffirmed as a privileged context to promote their inclusive and socialising role and their role as transformers of the social reality. Similarly, the role of the teaching staff, conceived as the main "agent of change" for collective transformation (Baker, 1994; Chepyator-Thomson et al., 2000), acquires vital importance when promoting and establishing the intercultural educational principles announced by the political and theoretical spheres. In view of the scientific void that exists about interculturalism and Physical Education (PE) (Choi & Chepyator-Thomson, 2011; Dagkas, 2007; Grimminger, 2011; Harrison & Belcher, 2006; López Pastor, 2012), knowing and analysing how PE teaching staff perceive and experience the multicultural reality of the students becomes particularly interesting, since this group holds a tool of great educational potential with which the intercultural proposals made in the school can be attained (Capllonch et al., 2007; López Ros, 2007; Ortí, 2004; Soler, 2004). The present doctoral thesis focuses on the professional practice of PE teaching staff that have more than five years' professional experience in a public primary education centre, where the percentage of foreign students enrolled exceeds 50%, to respond to the following questions: a) how do they perceive their immigrant students?; b) what does their pedagogical intervention in a multicultural classroom involve?; and c) how has their professional trajectory developed in this context? This work is organised into four parts, in addition to an introduction, bibliography and appendices. The first part explains the status of the issue, and is composed of five chapters in which the following themes are explored: the cultural diversification of society and school, and more specifically, the status of Catalan schools; the role of the teaching staff as an agent reproducing traditions or an agent of change for transformation; the pedagogical activity of the teaching staff in a multicultural school, focusing in particular on the role of PE teaching staff; the status of the academic training of the teaching staff as regards cultural diversity; and PE as a tool to educate towards interculturality. The second part focuses on the theoretical and methodological design used. On the basis of the literature review, the theoretical object is composed of a catalogue of three dimensions which in turn are broken down into diverse more specific variables and indicators. As regards the methodological design, the interpretative-qualitative direction of the present research has developed into a multiple case study (12 cases). Semi-structured interviews and non-participant observation were the techniques used to collect information. To analyse the results, content analysis was performed with the help of the programme "Nudist Nvivo®". In the third part of the thesis the results are interpreted and analysed. The eight chapters comprising the thesis are organised on the basis of the dimensions and variables of the study. The fourth part of the thesis consists of a discussion of the results and the conclusions. The most notable conclusions of this study are: a) a theoretical classification of the three pedagogical profiles of PE teaching staff in view of the cultural diversity of the students ("sensitive-inclusive", "romantic-assimilator" and "burnout-prejudiced"); and b) a number of relevant directions for the establishment of intercultural PE. Finally, in this chapter the main limitations of this study are highlighted, as well as new lines of research

Músiques del món : anàlisi d'una pràctica didàctica innovadora a l'escola

En la recerca que plantegem, que s'emmarca en el camp de la didàctica de la música del món, es dissenya, s'aplica i s'analitza una pràctica didàctica innovadora que combina la música del món i la metodologia dels projectes de treball. Les bases teòriques que sustenten la recerca presenten un breu recorregut històric sobre la metodologia dels projectes de treball, assenyalen la seva entrada en el món educatiu i esmenten algunes consideracions que cal tenir en compte per a la seva aplicació a l'aula. També fan referència a la didàctica de la música del món i als elements que la constitueixen. Finalment, aporten informació sobre la figura del culture bearer en relació amb l'ensenyament-aprenentatge de la música del món, i sobre la contextualització musical com un aspecte que cal tenir en compte quan es tracta aquest tipus de música a l'aula. Aquesta fonamentació teòrica també ens porta a idear el binomi que presentem, que fa encaixar la música del món i els projectes de treball, i ens fa constatar que la seva importància rau en el fet de trobar una metodologia d'ensenyament-aprenentatge que permeti relacionar la música del món amb els aspectes socioculturals que l'envolten, per tal que pugui ser compresa. Així doncs, en aquesta recerca pretenem veure quina és la idoneïtat d'aquest binomi, les seves particularitats, els seus elements rellevants, les característiques que el fan distintiu i, per finalitzar, les seves aportacions en el camp de la didàctica de la música del món. Per poder-ho aconseguir, la recerca es desenvolupa en dues etapes: la primera, prèvia a l'aplicació de la pràctica didàctica a l'escola, en la qual es dissenyen les bases que s'han de tenir en compte per portar-la a terme. I la segona, en la qual s'aplica, s'analitza i s'interpreta el desenvolupament de la pràctica didàctica Per portar a terme la primera etapa de la recerca fem un estudi exploratori per determinar quins són els aspectes clau i els condicionants que han de marcar el disseny de la pràctica didàctica. Per portar a terme la segona, apliquem la pràctica didàctica amb alumnes de 6è de primària de dues escoles públiques de la ciutat de Barcelona, amb característiques diferents. Tot seguit fem una anàlisi descriptiva-narrativa de les dues experiències, la qual ens aporta una visió global de la pràctica didàctica i ens deixa veure com s'interrelacionen i es connecten els seus elements. Més enllà de la descripció, obrim una segona anàlisi més profunda només per a aquells aspectes que detectem que són rellevants i característics de la pràctica didàctica. L'anàlisi dels resultats ens porta, finalment, a les conclusions de la recerca les quals ens permeten concretar que els projectes de treball són una metodologia idònia per tractar la música del món a l'aula, que la pràctica didàctica actua com a model per a futures aplicacions de la música del món i que la pràctica musical prèvia, la visita d'un culture bearer i la contextualització musical, entre d'altres, són elements indispensables per a la seva convenient aplicació i, alhora, les particularitats que la defineixen. Amb tot, gràcies a la pràctica didàctica que plantegem la música es connecta amb d'altres àrees d'aprenentatge i pren una altra dimensió a l'escola, aportant noves experiències als mestres i un aprenentatge competencial i en valors als alumnes.In the suggested research, placed in the field of world music pedagogy, it is designed, performed and analysed an innovative practice teaching which combines the world music and the project method methodology. The theoretical basis supporting the research present a brief historical overview through the project method methodology, point out its entry in the world of education and mention some considerations to be taken into account for its implementation in the class. They also refer to the world music pedagogy and the elements from which it is formed. Finally, they provide information about the culture bearer figure in relation to the teaching-learning of the world music, and about the musical contextualization as an aspect to take into consideration when dealing with this type of music in the class. Such theoretical basis also leads us to conceive the binomial presented, which enables to match the world music and the project method, and leads us to state that its importance relies on the fact of finding a teaching-learning methodology which enables to connect the world music with the socio-cultural aspects surrounding it, in order to be understood. Thus, in this research we intend to observe which is the suitability of such binomial, its peculiarities and its relevant aspects, the distinguishing characteristics and, to end with, its contributions to the field of world music pedagogy. To achieve this aim, the research takes place in two stages: the first one, prior to the application of the practical pedagogy in the school, in which are designed the basis that need to be taken into account in order to put it into practice. The second one, in which it is applied, analysed and interpreted the development of the teaching practice. In order to carry out the first stage of the research, we do an exploratory study to define the key aspects and the conditioning elements that must determine the teaching practice design. To accomplish the second stage, we apply the teaching practice with 6th grade Primary students from two state schools in the city of Barcelona, with different characteristics. After that, we do a descriptive-narrative analysis of the two experiences, which provides us with an overview of the didactic practice and allows us to see how their elements interrelate and get connected. Beyond such description, we develop a second deeper analysis only for those aspects considered outstanding and characteristic from the didactic practice. The analysis of the results leads us, finally, to the conclusions of the research that enable to concrete that the project methods are a suitable methodology to deal with the world music in the class, that the teaching practice serves as a model for future implementations of the world music and that the previous musical practice, the visit of a culture bearer and the musical contextualization, among others, are essential elements for its proper application and, at the same time, for the particularities that define it. Yet, thanks to the didactic practice proposed, the musical gets connected to other learning subjects and takes another dimension in the school, providing new experiences to the teachers and education in competence and values to the students

El Canvi de registre en la veu cantada i les accions teatrals : un estudi exploratori

El tema central de la nostra investigació és el canvi de registre de M1 (veu de pit) a M2 (veu de cap) de la veu cantada de les dones i, més concretament, de les actrius cantants. Aquesta recerca és un treball exploratori per indagar, conèixer i analitzar, des de la perspectiva de la pròpia experiència, com les actrius cantants gestionen el seu canvi de registre en portar a terme accions teatrals i com l'aborden des de la docència. Així doncs, la nostra investigació treu dades del comportament vocal, però en les situacions reals que es creen dins d'un context artístic, per poder analitzar el postergament del canvi de registre de M1 a M2 quan es porten a terme accions teatrals.The main subject of our research is the change of vocal register from M1 (chest voice) to M2 (head voice) in the female singing voices, more specifically, in singer-actresses. This study is an exploration work whose aim is to investigate, understand and analyse, from a perspective of the own experience, how singer-actresses manage their change of register when performing theatrical actions and how they approach it in teaching. Thus, our research takes data out of the vocal behavior, but in real situations created within an artistic context, in order to analyse the postponement of the register change from M1 to M2 when performing theatrical actions

Música tradicional en el aula : las bandas de bronces de Tarapacá y sus aportaciones a la educación musical escolar : diseño, implementación y evaluación de una propuesta para trabajar en el aula /

Departament responsable de la tesi: Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal.Esta investigación comprende a la educación musical como una disciplina esencialmente interdisciplinar y, de esta forma, la convierte en una aportación para el desarrollo humano de forma integral. Para este fin, la utilización de recursos provenientes de la música tradicional hace de la experiencia de aprendizaje un momento enriquecedor y significativo para los participantes del proceso. A pesar de que estas músicas se encuentran muy arraigadas en la cultura popular, la presencia de estas es casi invisible en el curriculum para la educación formal a través del Ministerio de Educación, no ha sido considerado su tratamiento de forma sistemática ni tampoco los beneficios que desde su práctica se pueden obtener. Considerando esta problemática, la presente investigación consiste en el diseño, la implementación y la evaluación de una propuesta didáctica para el aula de música de sexto año básico en 4 colegios de Chile. Para este fin, se utilizaron como base y materia prima las músicas de las bandas de bronces de la región de Tarapacá y el contexto en el que estas se desarrollan. El diseño de la investigación contó con tres etapas: la primera, la etapa preactiva, consistió en dos periodos de etnografía, donde se hizo un estudio en profundidad de las bandas de bronces, sus músicas y los contextos socioculturales en las que estas se desenvuelven. Por otra parte, se estudió y se tomó conocimiento sobre la situación actual con respecto a la presencia de las músicas tradicionales en el nivel de sexto año básico. La segunda etapa, la etapa activa, consistió en el diseño e implementación de una propuesta didáctica para sexto año básico, utilizando una selección de músicas y prácticas culturales observadas en el entorno en que se desenvuelven y desarrollan las bandas de bronces. Se seleccionaron 4 colegios 3 de la región de Tarapacá y uno de la región de Los Lagos y participaron un total 117 estudiantes y 4 profesores, 3 de los cuales tenían titulación en educación musical y uno en educación básica. La implementación contó con un total de 8 sesiones distribuidas a lo largo de dos meses de trabajo. Finalmente, la tercera etapa, la etapa postactiva, consistió en el análisis de la implementación didáctica, basada en la utilización de tres instrumentos de recolección de la información. En primer lugar, se desarrolló una observación de clases. El segundo instrumento, consistió en la realización de entrevistas a los docentes colaboradores con la investigación. Por último, el tercer instrumento que se utilizó fueron pautas de evaluación de sesiones. Entre los principales hallazgos de este estudio, se destaca la necesidad de incluir a las músicas tradicionales en el aula, no tan solo por su valor musical, sino, además, porque permiten reconocer elementos culturales interdisciplinares que no están incluidos y valorados por el sistema de educación formal. Los resultados finales y el carácter innovador que tuvo esta investigación pusieron de manifiesto la necesidad de mejorar las prácticas de tratamiento de estas músicas en el aula. Entre los resultados obtenidos, se destacan la inclusión de elementos significativos para el aprendizaje en la educación musical tales como la presencia de un cultor en el aula, la música como un elemento dispuesto para la reflexión colectiva y la necesidad de abordar estas músicas tal y como se dan en sus contextos, incluyendo la danza como un elemento central para su desarrollo.This research assumes the music education as an essentially interdisciplinary discipline, and, in this way, it turns on a contribution to human development in an integral way. For this end, the use of resources that come from traditional music makes of the learning experience an enriching and meaningful moment for the participants of the process. Despite the fact that popular culture is rooted in the population, the presence of this music is almost invisible in the study programs of the Ministry of Education because its systematic treatment and the potential benefits that can be obtained from its practice are not considered. Considering this problem, the present research consists in the design, the implementation and the evaluation of a didactic proposal for the sixth grade music classroom in 4 schools in Chile. For this, the music of the bronze bands of the Tarapacá region and the context in which they are developed, were used as a base and raw material. The design of the research had three stages: the first, the pre-active stage, consisted of two periods of ethnography, where an in-depth study was made of the brass bands, their music and the socio-cultural contexts in which they unfold. On the other hand, the current situation regarding the presence of traditional music at the sixth grade level was studied and learned. The second stage, the active stage, consisted in the design and implementation of a didactic proposal for the sixth basic year, using a selection of musics and cultural practices observed in the environment where bronze bands are unfold and developed. Four schools 3 from the Tarapacá region and one from the Los Lagos region were selected and a total of 117 students and 4 teachers participated, 3 of whom had a degree in music education and one in basic education. The implementation had a total of 8 sessions distributed over two months of work. Finally, the third stage, the post-active stage, consisted in the analysis of the didactic implementation, based on the use of three instruments for gathering information. First, a class observation was developed. The second instrument involved conducting interviews with teachers collaborating with the research. Finally, the third instrument consisted of session evaluation guidelines. Among the results obtained, are the inclusion of significant elements for learning in music education such as the presence of a culture bearer in the classroom, music as an element for collective reflection and the need to address these musics as they are given in their contexts, including dance as a central element for their development. the main findings of this study, the need to include traditional music in the classroom is highlighted, not only because of its musical value, but also because it allows recognizing interdisciplinary cultural elements that are not included and valued by the formal education system. The final results and the innovative nature of this research showed the need to improve the practices of treating these musics in the classroom

Les Estratègies d'aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva en infants de 7 i 8 anys

Departament responsable de la tesi: Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i CorporalHistòricament, pel conjunt de variables que entren en joc en els mecanismes d'ensenyament i aprenentatge, la definició i categorització del concepte d'estratègia ha esdevingut en sí mateixa un motiu de discussió teòrica abordat per un gran nombre de matèries i d'enfocaments. Durant els anys 90, va haver-hi una intensificació de les aportacions i, des de la psicologia cognitiva i la perspectiva socioconstructivista, es va assumir la importància sobre les representacions mentals de la realitat, les quals trobaven l'origen, desenvolupament i sentit social als materials, eines i operacions utilitzats en la construcció del coneixement. A partir d'aquest corpus, sorgeix l'interès d'estudiar, a l'aula de música, les relacions entre la representació i el context, i la tria d'estratègies durant un procés d'aprenentatge obert i complex com és la composició musical col·lectiva. Aquesta recerca es contextualitza en una Escola de Música de Barcelona, a l'assignatura de Llenguatge musical amb infants de 7 i 8 anys, i té com a finalitat conèixer quines són les estratègies d'aprenentatge implicades en un context de composició col·lectiva que fan possible el progrés en termes d'autonomia i expertesa de l'alumnat. Per a tal fi, es dissenya i s'implementa una intervenció didàctica de 13 sessions d'1h aproximadament, de la qual s'estudia en profunditat el procés de composició col·lectiva, de 4 sessions. La realitat d'estudi és concebuda com un estudi de cas on el grup classe és un tot, amb unes anàlisis específiques de cada participant a l'última fase d'anàlisi. S'utilitza la perspectiva d'investigació-acció atesa la condició de la investigadora, que és alhora docent d'aquest grup. La construcció de coneixement a partir de les anàlisis es realitza a mitjançant una categorització emergent sistemàtica de les dades del treball de camp -basada en la teoria fonamentada-, així com unes entrevistes semiestructurades al final de la intervenció. Concretament, s'analitza del discurs d'aula (actes de parla, produccions musicals i comportaments dels infants), que queda recollit en els enregistraments, entrevistes i el diari de camp. Com a resultats de la recerca es constata l'existència, ús i desenvolupament d'unes estratègies per a l'aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva amb infants. S'evidencien fins a vuit funcions d'estratègies (adaptar-se, repetir, explorar, recordar, variar, expressar, relacionar, entendre-explicar-se) que permeten l'avenç cap a un aprenentatge global i significatiu. S'aporten i es classifiquen uns indicadors d'anàlisi i valoració que engloben accions, idees i produccions sonores que caracteritzen el procés creatiu de l'alumnat estudiat. Es defineix l'avenç d'aquests infants cap a l'autonomia i l'expertesa en relació als cinc nivells d'usos d'estratègies tipificats, on el nivell de transició cap a l'expertesa es considera clau en l'aprenentatge dins el procés de composició. També es corrobora com a decisiu per a l'avenç en l'autonomia i l'expertesa del grup la influència de la participació docent en la funció del guiatge docent. Tots aquests resultats tenen implicacions en la praxis educativa per a la millora de l'ensenyament-aprenentatge del procés compositiu musical.Historically, defining learning strategies, as a matter of theory, has been a complex issue for the complexity of operations involved in learning and teaching processes. During the '90, there was a large number of theoretical contributions mostly from cognitive psychology and sociocontructivism perspectives, that assumed that mental representations of the reality started with tools, materials and social meanings and operations through which the knowledge is built. Having this corpus in mind, it results the interest of study the relations between the representation and context, and the selection of strategies in an open and complex process such as collective music composition. This research is contextualised in a Music School in Barcelona, in the solfa (Music Language) subject for children aged 7 and 8. Its aim is to know which strategies are involved in a collective music composition that makes the progress possible in terms of autonomy and expertise. For this purpose 13h-­-didactic intervention was designed and developed. This is a case study where the group class is conceived as a whole, although there are specific analyses for each participant at the end of the analysis chapter. The methodological approach is the action-­-research, assuming the condition of being teacher and researcher at the same time. The knowledge emerged though a systematic categorisation of the classroom discourse inspired by the Grounded theory. The data was taken from recordings in the class, interviews and field notes. As results of this work, the existence, use and development of learning strategies for a collective music composition were confirm. There were found eight functions of strategies (adaptation, repetition, exploration, memorising, varying, expressing, relating and understand/express oneself) that allow the progress to a holistic and meaningful learning. Some indicators for the analysis and value were brought to light that include actions, ideas and sound productions that define the children's creative process. The progress to the autonomy and expertise is defined related to five levels of uses of strategies, where the "transition" level to the expertise seems to be crucial in the composition process. Another point appears as crucial in the progress to pupils' autonomy and expertise that is the influence of the guiding teacher. All these results may have consequences in the educational praxis, in particular for the improvement of the teaching and learning during the music composition process

L'IPAD a l'àrea de música : disseny, aplicació i anàlisi d'una proposta didàctica a l'educació primària /

La tecnologia digital ha redibuixat la manera de conviure i d'entendre el món. S'ha instaurat en el dia a dia de la majoria de llars però, segons les darreres investigacions, l'escola tot just s'inicia en l'adopció de nous models aprofitant els recursos que ofereixen les eines digitals. La següent investigació dissenya i aplica una proposta didàctica amb tauletes tàctils (iPad) a l'àrea de música amb l'objectiu d'observar i analitzar quines implicacions té en el procés didàctic l'adopció de dispositius mòbils a l'educació musical primària. A través de l'anàlisi i categorització de més de 150 aplicacions mòbils musicals, la selecció i utilització de les millors valorades en una proposta didàctica amb iPads amb alumnes de quart curs d'educació primària, així com de les dades obtingudes d'un grup de discussió amb especialistes de música, s'han pogut extreure unes pautes que serveixin de guia, a escoles i professorat, per implementar les tauletes tàctils a l'educació musical. Els resultats obtinguts fan èmfasi en el nou rol del professorat: una persona amb gran capacitat d'adaptació i gestió de diferents recursos, amb interès per investigar i aprendre juntament amb els alumnes. Són ells els veritables protagonistes d'un aprenentatge més motivador basat en l'experimentació i la creació musical, aspectes que es potencien amb els recursos multimèdia que ofereixen les tauletes tàctils juntament amb l'autoaprenentatge i l'obertura de l'adquisició de coneixements fora de l'aula.Digital technology has reinvented the way we understand the world and coexist in it. While digital tools are part of the everyday life of most homes, schools have neither yet adapted to the news models, nor taken full advantage of the resources that these new tools offer us. The following research designs and applies an educational proposal which introduces digital tablets (iPads) in the subject of Music. The aim of the proposal is to analyze the implications that using mobile devices in the subject of music in Primary Education may have in in the learning process. The analysis and categorization of more than 150 music apps, the selection and implementation of an educational proposal teaching students in Year 4 with iPads, as well as a debate group specialized in Music have led to the establishment of guidelines that advise teachers on the introduction of iPads in the area of Music Education. The results highlight the new role of the teacher, a person with great capacity to adapt and manage different resources with interest to research and learn along with the students, who become the real centre of a more motivating learning process based on experimentation and musical creation, which are aspects that are enhanced thanks to the potential and resources that multimedia tablets offer, alongside with both self-training and learning outside the classroom

La música a la vida quotidiana d'infants de dos anys. Anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en context escolar

Aquesta recerca està contextualitzada en un projecte d'innovació i formació del professorat que el grup REMIS 0-3 porta a terme a la Xarxa d'escoles bressol municipals (EBM) de Mataró, Barcelona, durant els cursos 2006/09. En el seu tercer any d'aplicació es pren una de les escoles -l'EBM Elna- com a centre pilot amb l'objectiu d'estudiar la presència de la música a la vida quotidiana dels nens i nenes. Fruit de la convivència de la investigadora en aquest context, emergeix aquesta recerca. La finalitat és la identificació i anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en un grup d'infants de dos anys d'edat. Se segueix un paradigma qualitatiu i un enfocament plurimetòdic emprant l'observació participant. La metodologia de recerca és doncs contextualitzada, recull les dades dels fets reals que succeeixen en un grup de 13 infants i la seva mestra mitjançant enregistraments en vídeo, el diari de camp de la investigadora, i entrevistes i informes diaris intercanviats amb la mestra. L'anàlisi és emergent de les dades i s'organitza en dues perspectives que ens permeten saber, d'una banda, què succeeix al llarg d'una jornada i, d'altra banda, com una activitat es desenvolupa al llarg del període d'observació. Com a resultat de la recerca corroborem l'alt grau de musicalitat dels infants de les primeres edats en un context on la música està present en les seves vides de manera accessible i partint de diferents fonts. Es delimiten cinc contextos d'activitat musical -cançó, dita/poema, obra musical, sons originals i sons quotidians. S'evidencia també com les diferents formes de participació dels infants, en què un factor important és l'ajuda proporcionada o no per membres experts del grup, són decisives a l'hora d'identificar les situacions musicals en què estan involucrats. Es constata també com els components musicals dels jocs de falda desenvolupen la funció d'indicadors d'aprenentatges. El seu tractament flexible i elàstic per part dels adults fa que considerem aquests jocs dins de les situacions òptimes per a l'aprenentatge i que els potenciem com a eines imprescindibles de l'educació musical en les primeres edats. Les conclusions d'aquest estudi tenen implicacions evidents en la formació de professorat i en la planificació de la matèria de música a les escoles infantils.This research is part of a teacher training and innovation project that the group REMIS 0-3 carried out in the nurseries network in Mataró, Barcelona, from 2006 to 2009. In its third year of implementation we took one of these nurseries as a pilot centre with the aim of studying the presence of music in the children's daily lives. As a result of the researcher's participation in this context emerged the present study. Its goal is the identification and analysis of musical situations that develop in a group of two-year-old children. We used a qualitative paradigm and a mixed methods approach carrying out participant observation. The research methodology is contextualised, it collects the data from real events that took place in a group of 13 children and their teacher by means of video recordings, the researcher's field journal, daily reports exchanged with the teacher and interviews with her. The analysis emerged from the data and was organised into two approaches that reveal, on the one hand, what happened during the course of a day, and on the other hand, how an activity developed during the period of observation. As a result of this research we can verify the high level of musicality in young children in a context where music is present and easily accessible and comes from different sources. We identified five musical settings -song, rhyme/poem, piece of music, original sounds and everyday sounds. The study also emphasises how the different forms of children's participation, where expert members assistance (if any) is an important factor, are decisive to identify the musical situations in which children are engaged. We also assert how the musical components of lap games play the role of learning indicators. The flexible and elastic way adults use them lead us to consider these games as optimal learning situations and to foster them as essential tools in early childhood music education. The conclusions of this research have evident implications in teacher-training programmes and in planning the music area in nursery schools

L'assoliment de les competències bàsiques en alumnes de Centres integrats de primària i música Construcció i aplicació d'un instrument d'avaluació de les competències bàsiques i anàlisi comparativa dels resultats obtinguts en alumnes de sisè de primària de centres integrats de música i d'un grup control

Aquesta recerca s'emmarca dins el corrent pedagògic que defensa la inclusió de la música com a element fonamental del currículum escolar. Es parteix de la hipòtesi que la música integrada en l'educació primària pot repercutir favorablement en l'adquisició de les competències bàsiques d'aquesta etapa. S'ha construït un instrument d'avaluació de les vuit competències bàsiques, s'ha validat i fiabilitzat i se n'ha fet seguiment. Amb aquest instrument s'ha avaluat tot l'alumnat de Catalunya de sisè de centres integrats de primària i música del curs 2010-2011 i un grup control, comparant els resultats obtinguts tant en l'assoliment del conjunt de les competències bàsiques com de cadascuna: la competència lingüística i audiovisual, la competència artística i cultural, la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital, la competència matemàtica, la competència d'aprendre a aprendre, la competència d'autonomia i iniciativa personal, la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. Els resultats d'aquesta recerca ens indiquen que, malgrat que als centres integrats de música i primària es fa el mínim d'hores marcades per la llei en totes les àrees curriculars excepte en l'artística, aquest alumnat mostra un assoliment més bo de les competències bàsiques.Esta investigación se enmarca en la corriente psicológica que defiende la inclusión de la música como elemento fundamental del currículum escolar. Se parte de la hipótesis que la música integrada en la educación primaria puede repercutir favorablemente en la adquisición de las competencias básicas en esta etapa. Se ha construido un instrumento de evaluación de las ocho competencias básicas, se ha validado y flexibilizado y se ha llevado a cabo su pilotaje. Con este instrumento se ha evaluado todo el alumnado de sexto de Catalunya que pertenece a centros integrados de primaria y música del curso 2010-2011 así como un grupo de control y se han comparado los resultados obtenidos tanto en lo que se refiere a la obtención del conjunto de competencias básicas como de cada una de ellas: competencia lingüística y audiovisual, competencia artística y cultural, competencia sobre el manejo de la información y la competencia digital, competencia matemática, competencia de aprender a aprender, competencia en autonomía e iniciativa personal, competencia en el conocimiento y la interacción con el mudo físico y competencia social y ciudadana. Los resultados de esta investigación nos indican que, a pesar que en los centros integrados de música y primaria se imparte el mínimo de horas marcadas por la ley en todas las áreas curriculares excepto en la artística, este alumnado muestra una obtención más alto de las competencias básicas.This research draws on the pedagogical theory that defends the incorporation of music as a fundamental part of the school curriculum. It starts from the hypothesis that music integrated into primary education can have a favourable impact on the acquisition of basic competences at this stage. An instrument for the evaluation of eight basic competences was developed, validated and tested for its reliability, and follow-up was carried out. This instrument was used to evaluate, on the one hand, all those 11 to 12-year-old pupils in Catalonia attending schools integrating primary and music education during the 2010-11 academic year and, on the other hand, a control group, comparing both the global results obtained in attaining core competences and the results specific to each one: in the fields of language and audiovisual competence, artistic and cultural competence, information processing and computer competence, mathematics competence, learning-to-learn competence, competence in the areas of autonomy and individual initiative, competence in the knowledge of and interaction with the physical world, and social and civic competence. The results of this research show that in schools integrating primary and music education - which fulfil the minimum requirements stipulated by the education regulations in all subject areas except the arts - the pupils attain a greater mastery of basic competences