Impacte de l’arquitectura i conservació en la reducció de la delinqüència

Analitzant els delictes del Codi Penal, es conclou que el 47,79% de les infraccions penals tenen influència de l’entorn d’on es cometen. Relacionant aquestes 47,79% infraccions amb l’estadística de la criminalitat, es comprova que més del 95% dels delictes comesos a Espanya durant el 2018 i el 2019 van comptar amb la influència de l’espai físic d’on es van produir. L’estudi quantifica la influència de paràmetres arquitectònics amb cadascuna de les fases del delicte (ideació, materialització i fugida/restabliment) i la sensació d’inseguretat. Els paràmetres són extrets de la UNE-EN 14383, la metodologia CPTED i altres autors. Es conclou que tots els paràmetres arquitectònics estudiats influeixen en la seguretat real i percebuda. Són la il·luminació, el manteniment, la visibilitat, les instal·lacions, la façana i els seus buits els més influents en totes les etapes del delicte. A més dels influeixen, a la fase de prevenció les instal·lacions, façana i els seus buits. A la fase de materialització els recorreguts d’evacuació, buits i accessos. I al restabliment/fugida els recorreguts d’evacuació i la distribució interior. L’Arquitectura no és l’únic element influent sobre el delinqüent, però l’article mostra que sí que impacta en gran mesura en la criminalitat. Per això, es proposa utilitzar recursos arquitectònics que incrementin la seguretat real i percebuda. D’aquesta manera, s’incrementaria la seguretat de la víctima potencial i es reduiria la delinqüència.Analyzing the crimes of the Penal Code, it is concluded that 47.79% of the criminal offenses count with influence of the environment of where they are committed. Relating these 47.79% offenses with the crime statistics, it is verified that more than 95% of the crimes committed in Spain during 2018 and 2019 counted with the influence of the physical space of where they occurred. The study quantifies the influence of architectural parameters with each of the phases of the crime (ideation, materialization and escape/establishment) and the feeling of insecurity. The parameters are extracted from UNE-EN 14383, CPTED methodology and other authors. It is concluded that all the architectural parameters studied influence in some way the real and perceived security. Lighting, maintenance, visibility, installations, the façade and its openings are the most influential in all stages of the crime. In the prevention phase, the facilities, facade and their openings are also influential in the prevention phase. In the materialization phase, the evacuation routes, openings and accesses. And in the restoration/escape phase, the evacuation routes and the interior layout. Architecture is not the only element that influences offenders, but the article shows that it does have a major impact on crime. Therefore, it is proposed to use architectural resources that increase real and perceived security. This would increase the security of the potential victim and reduce crime.Analizando los delitos del Código Penal, se concluye que el 47,79% de las infracciones penales cuentan con influencia del entorno de donde se cometen. Relacionando estas 47,79% infracciones con la estadística de la criminalidad, se comprueba que más del 95% de los delitos cometidos en España durante el 2018 y 2019 contaron con la influencia del espacio físico de donde se produjeron. El estudio cuantifica la influencia de parámetros arquitectónicos con cada una de las fases del delito (ideación, materialización y huida/restablecimiento) y la sensación de inseguridad. Los parámetros son extraídos de la UNE-EN 14383, la metodología CPTED y otros autores. Se concluye que todos los parámetros arquitectónicos estudiados influyen de algún modo en la seguridad real y percibida. Son la iluminación, el mantenimiento, la visibilidad, las instalaciones, la fachada y sus huecos los más influyentes en todas las etapas del delito. Además de los influyen, en la fase de prevención las instalaciones, fachada y sus huecos. En la fase de materialización los recorridos de evacuación, huecos y accesos. Y en el restablecimiento/huida los recorridos de evacuación y la distribución interior. La Arquitectura no es el único elemento influyente sobre el delincuente, pero el artículo muestra que sí impacta en gran medida en la criminalidad. Por ello, se propone utilizar recursos arquitectónicos que incrementen la seguridad real y percibida. De esta forma se incrementaría la seguridad de la víctima potencial y se reduciría la delincuencia.Los autores quieren agradecer a los revisores del artículo porque gracias a sus indicaciones el texto ha mejorado.Peer Reviewe