25 anys de la Constitució

En aquest text es valoren, en primer lloc, els principis en què es basa l'organització lingüística de l'Estat espanyol segons la Constitució de 1978, el text de la qual, segons Solé, ha resultat ser un marc que no ha garantit un procés clar de recuperació de totes les llengües pròpies diferents del castellà a tots els territoris. Posteriorment, es presenta un decàleg de propostes per a la reforma de l'Estatut, que passen, entre altres aspectes, per declarar el català i l'aranès com a úniques llengües oficials i nacionals a Catalunya i la Vall d'Aran, respectivament. A propòsit d'això, el tercer apartat se centra en consideracions que permeten avalar la constitucionalitat d'una possible declaració d'oficialitat única del català i l'aranès a partir de la interpretació del concepte d'Estat de l'article 3.1 de la Constitució espanyola. Finalment l'autor defensa l'aplicació a l'Estat espanyol d'un règim lingüístic semblant al de Canadà, Bèlgica i Suïssa.First of all, in this text the principles underlying the linguistic organization of the Spanish State according to the 1979 Constitution are assessed. The text of this constitution, according to Solé, has resulted in a framework that has not guaranteed a clear process of recovery of all the Iberian languages different from Spanish spoken throughout all the territories. Secondly, a decalogue of proposals is presented in order to reform the Catalan Statute of Autonomy. These proposals would mean the declaration of both Catalan and Aranese as the sole official national languages in Catalonia and the Aran Valley, respectively. In the third section, some assessments are presented which would consider a hypothetical declaration of both Catalan and Aranese as the sole official languages to be constitutional, on the basis of an interpretation of the State stemming from Article 3.1. of the Spanish Constitution. Finally the author defends the application in the Spanish State of those linguistic regulations similar to those implemented in Canada, Belgium, and Switzerland.En este texto se valoran, en primer lugar, los principios en que se basa la organización lingüística del Estado español según la Constitución de 1978, cuyo texto, según Solé, ha resultado ser un marco que no ha garantizado un proceso claro de recuperación de todas las lenguas propias diferentes del castellano en todos los territorios. Posteriormente, se presenta un decálogo de propuestas para la reforma del Estatuto, que pasan, entre otros aspectos, por declarar el catalán y el aranés como únicas lenguas oficiales y nacionales en Cataluña y el Valle de Aran, respectivamente. A propósito de lo expuesto, el tercer apartado se centra en consideraciones que permiten avalar la constitucionalidad de una posible declaración de oficialidad única del catalán y aranés a partir de la interpretación del concepto de Estado del artículo 3.1 de la Constitución española. Finalmente, el autor defiende la aplicación al Estado español de un régimen lingüístico parecido al de Canadá, Bélgica y Suiza