2004 Rockefeller New Media Foundation Proposal

I will create two interactive narrative video works comprised of large projections that react to and interact with viewers. Each work presents a silhouette narrative of a prominent Christian Scientist. The first work concerns the events surrounding Mary Baker Eddy's discovering and founding Christian Science in the 1860s. The second presents moments in the life of the American surrealist and Christian Science practitioner Joseph Cornell between 1930 and 1950. The Christian Science faith is best known for it's belief in the power of the mind, and the mind's ability to heal the body of illness - a belief that echoes the ideas of interdependence, emergence and emptiness, that inform my work. Both pieces will be synthetically constructed narratives. The projected imagery will be silhouette performances in the tradition of 19th century magic lantern and shadow theatre. These performances, however, will be algorithmically generated, so that their specific actions and movements are always slightly different. These movements will be rooted in live recordings made on a soundstage and in animations, but will primarily exist as computer models. Viewers will interact with a work when they walk between a projector and a projection on the screen. Viewers' own shadows will instantly become an integral part of the projected scene. They will feel an immediate sense of presence at a phenomenal level, through the reaction of snow, rain, and scenery to their shadows. Their movements and actions will also have a narrative effect, advancing each work from scene-to-scene in ways that reflect viewers' physical behavior

"Igual que crear pel·lícules amb el teu cos"

D'aquesta peça se'n diu Deep Walls i té setze fotogrames que representen les ombres del que la gent ha fet davant d'aquesta peça, de manera que és com una paret que absorbeix els records del que passa davant seu. És pensada per a establir una relació amb la història del cinema amb tots els rectangles i representa una manera de crear pel·lícules amb el teu cos i també d'equiparar la relació entre el cos i la pantalla. La peça consisteix a tallar la llum, ja que la fotografia d'una ombra és més com una ombra que una fotografia del teu cos, de manera que la representació segons com és més acurada; el que veus quan mires la peça és la teva ombra i, per tant, el que representa és l'ombra. També fa que la gent se senti més segura a l'hora de participar en l'obra perquè no té vergonya de veure-hi el seu cos; ja sabem de què sent vergonya, la gent; només és una ombra, no són ells; tu no ets la teva ombra. Scott Snibbe explora la relació entre la gent i el seu entorn, la interacció del cos i la interdependència que hi ha entre el cos i el seu entorn. Ha rebut formació de direcció de cinema i animació experimental, normalment projectada en el concepte o el desenvolupament dels seus treballs.  Entrevistat per Pau Waelder (codirector d'Artactiva), a Ars Electronica 2003. Vull veure el vídeo de l'entrevista [YouTube - 1 min

"Igual que crear pel·lícules amb el teu cos"

D'aquesta peça se'n diu Deep Walls i té setze fotogrames que representen les ombres del que la gent ha fet davant d'aquesta peça, de manera que és com una paret que absorbeix els records del que passa davant seu. És pensada per a establir una relació amb la història del cinema amb tots els rectangles i representa una manera de crear pel·lícules amb el teu cos i també d'equiparar la relació entre el cos i la pantalla. La peça consisteix a tallar la llum, ja que la fotografia d'una ombra és més com una ombra que una fotografia del teu cos, de manera que la representació segons com és més acurada; el que veus quan mires la peça és la teva ombra i, per tant, el que representa és l'ombra. També fa que la gent se senti més segura a l'hora de participar en l'obra perquè no té vergonya de veure-hi el seu cos; ja sabem de què sent vergonya, la gent; només és una ombra, no són ells; tu no ets la teva ombra. Scott Snibbe explora la relació entre la gent i el seu entorn, la interacció del cos i la interdependència que hi ha entre el cos i el seu entorn. Ha rebut formació de direcció de cinema i animació experimental, normalment projectada en el concepte o el desenvolupament dels seus treballs. Entrevistat per Pau Waelder (codirector d'Artactiva), a Ars Electronica 2003. Vull veure el vídeo de l'entrevista [YouTube - 1 min]This piece is called Deep Walls and it is a sixteen frames that represent the shadows of what people have done in front of this piece, so it is like a wall that absorbs the memories of what happens in front of it. It is meant to relate to the history of cinema very much with all of the rectangles, obviously, and represents a way of creating movies with your body and also equalising the relationship between the body and the screen. This piece is really about breaking the light so a picture of a shadow is more like a shadow than the picture of your body, so the representation in some ways is more accurate. What you see when you look at the piece is your shadow, and then what it represents is the shadow. It also makes people more sure to engage with the work because they are not embarrassed that it is their body in there, you know the things they are embarrassed about, is just a shadow, is not them, your shadow is not you.  Scott Snibbe is exploring the relationship between people and the environment, body interaction and the interdependence existing between body and its surroundings. He has a background in experimental filmmaking and animation, normally projected in the concept or the development of his works. Interviewed by Pau Waelder (co-director of Artactiva), at Ars Electronica 2003. Watch the video interview [YouTube - 1 min]Esta pieza se llama Deep Walls y tiene dieciséis fotogramas que representan las sombras de lo que la gente hizo delante de la pieza, de modo que es como una pared que absorbe los recuerdos de lo que sucede delante de ella. Obviamente está pensada para establecer una relación con la historia del cine, al usar todos estos rectángulos, y representa un modo de crear películas con tu propio cuerpo así como de igualar la relación entre el cuerpo y la pantalla. La pieza consiste en romper con la luz, ya que la fotografía de una sombra es más como una sombra que una foto de tu cuerpo, de modo que la representación es de alguna manera más fiel. Lo que ves cuando miras a la pieza es tu sombra, y lo que representa es también la sombra. Por otro lado, esto da más seguridad a la gente a la hora de participar en la obra porque no sienten vergüenza de ver su cuerpo; ya sabes, la gente suele avergonzarse por esas cosas; pero en esta ocasión es sólo una sombra, no son ellos; tú no eres tu sombra. Scott Snibbe explora la relación entre la gente y su entorno, la interacción con el cuerpo y la interdependencia que existe entre el cuerpo y lo que le rodea. La formación de Snibbe se fundamenta en dirección de cine y animación experimental, lo cual normalmente se ve reflejado en el concepto o el desarrollo de sus trabajos. Entrevistado por Pau Waelder (codirector de Artactiva), en Ars Electronica 2003. Ver el vídeo de la entrevista [YouTube - 1 min

Interactive Dynamic Abstraction

The history of abstract animation and light performance points towards an aesthetic of temporal abstraction which digital computer graphics can ideally explore. Computer graphics has leapt forward to embrace three-dimensional texture mapped imagery, but stepped over the broad aesthetic terrain of two-dimensional interactive dynamic abstraction. Several experiments in using pure human movement as the interface to dynamic abstract systems are presented with the goal of creating phenomenological interfaces that engage the unconscious mind directly. These applications are visual instruments that allow immediate understanding of a dynamic system, but point towards infinite challenges in their mastery as any good artistic medium. The lessons from these experim..