Joaquim Hugas i Wenceslao Marín, oftalmòlegs catalans (i la ginecòloga Montserrat Bobé)

Dades biogràfiques sobre Joaquim Hugas, el primer veritable metge oculista de Girona i pare de la primera dona òptica de la ciutat. També es dóna notícia de l’oftalmòleg Wenceslao Marín, que es va casar amb la manresana Montserrat Bobé, una de les poques dones que van estudiar Medicina a Barcelona a cavall de finals del segle XIX i principis del XX.Se aportan datos biográficos sobre que fue el primer médico oculista que ejerció en Gerona, y padre de la primera mujer óptica en la ciudad. También se da noticia del oftalmólogo Wenceslao Marín, que ejerció en Barcelona,  casado con Montserrat Bobé, de Manresa, una de las primeras mujeres que se licenció en Barcelona, cursando estudios en los años de cambio de siglo XIX al XX

Sobre el Dr. Lluís Noguer i Molins (1886-1972)

Dades biogràfiques sobre el Dr. Lluís Noguer Molins (1886-1972). Relaciódetallada dels seus llibres i de la seva trajectòria universitària a Espanya. Notícia sobre la seva activitat docent a l’Universitat “Los Andes” de Mérida, VeneçuelaDatos biográficos sobre el Dr. Luis Noguer Molins (1886-1972). Relación detallada de sus libros y de su trayectoria detallada en España. Noticia sobre su actividad docente en la Universidad “Los Andes” de Mérida (Venezuela)

Les cataractes de Joan II d'Aragó (protofísics, cirurgians i oculistes del rei)

S’estudia fonamentalment la ceguesa del rei Joan II d’Aragó, les atencions mèdiques rebudes, la invocació a Santa Engràcia demanant la curació, el  preoperatori i les operacions de les reials cataractes, que foren realitzades a  Saragossa, durant la Guerra Civil Catalana, pel mestre jueu de Lleida Crescas Abnarrabí, amb consideracions finals sobre els seus resultats. Ultra això es dóna notícia del cirurgià del Rei i del seu germà també metge, dels físics i cirurgians que el tractaren, i dels oculistes consultats, així com de l’última malaltia de Joan II.Se estudia fundamentalmente la ceguera del Rey Juan II de Aragón, las atenciones médicas recibidas, la invocación a Santa Engracia pidiendo la curación, el preoperatorio y las operaciones de las reales cataratas, que fueron realizadas en Zaragoza, durante la Guerra Civil Catalana, por el maestro judío de Lérida Crescas Abnarrabí, con consideraciones finales sobre el resultado de tales intervenciones oculares. Asimismo se da información sobre el cirujano del Rey y de su hermano también médico, de los físicos y cirujanos que lo trataron, y de los oculistas consultados, así como de la  última enfermedad de Juan II

Joaquim Alier i Gómez (1907-1968), Metge i psiquiatre català

Esboç biogràfic de Joaquim Alier (1907-1968), psiquiatra català i tinent metge del exèrcit republicà. Passà a l’exili (Veneçuela, Indonèsia i Nova York). Es reincorporà a l’Institut Psicotècnic de Catalunya (1954) i acabà de director a l’ ”Institut Pere Mata” de Reus.Esbozo biográfico de Joaquin Alier (1907-1968), psiquiatra catalàn y teniente médico del ejército republicano. Pasó al exilio (Venezuela, Indonesia y Nueva York). Se reincorporó al Instituto Psicotécnico de Cataluña (1954) y terminó de directordel “Institut Pere Mata” de Reus

El cardiòleg Dr. Josep Fabré i Tersol (1904-1981)

Dades biogràfiques sobre el doctor Josep Fabré i Tersol, i descripció del primer cas, descobert per ell, de la síndrome d’obliteració dels troncs supraaòrtics (síndrome de Martorell- Fabré). Extensa referència a la penya del Guinea, de la qual va ser cofundador.Datos biográficos sobre el Dr. José Fabré-Tersol y descripción del primer caso, descubierto por él, de síndrome de obliteración de los troncos supraaórticos (síndrome de Martorell i Fabré). Extensa referencia a la peña del Guinea, de la que fue cofundador