Generalitats fisiogràfiques

Cabrera és un conjunt d'illes i illots de l'Arxipèlag Balear, que representa uns 13'2 km2 de terres emergides. Localitzat al migjorn de Mallorca, es troba separat d'aquesta per un freu d'aproximadament 9 km entre el cap de Ses Salines i l'illot més septentrional, Na Foradada. Aquestes illes es disposen de forma allargada amb una direcció de NE a SW. L'Arxipèlag de Cabrera, composat per un total de 19 unitats a més d'un gran nombre d'esculls, presenta una gran heterogeneïtat respecte a les dimensions i a la forma de cada una. Aquestes illes varien entre les 0'10 ha i els 142 m de perímetre de l'illa de L'Olló i les 1.154'75 ha i 38.656 m de perímetre de Cabrera Gran. La característica comuna, a quasibé tot l'arxipèlag, és la d'una costa abrupta amb penya-segats; aquest fet provoca que l'accessibilitat des de la mar cap a l'interior de les diferents illes tan sols es pugui realitzar per indrets molt determinats.The Cabrera archipelago in the Balearics is a group of islands and islets comprising ca. 13,2 km2 of emerged lands. It is situated 9 km to the south of Mallorca, measured between Ses Salines Cape and Na Foradada, the northernmost islet. These islands show a lengthening form in NE-SW direction. The archipelago, composed by 19 isles and many reefs, are guite heterogeneous in size and shape. They range between 0,10 ha and 142 m of perimeter of L'Olló island, and 1.154'75 ha and 8.656 m of Cabrera island. The common feature in most of the archipelago is the high coast with cliffs; thus, the inland of most islands is accessible only through a few coastal points

El sistema playa-duna de Cala Tirant

Abstract not availabl

Anàlisi morfomètrica i quantitativa de la xarxa fluviotorrencial del municipi de Calvià

Abstract not availabl

Distribució geogràfica del carst a Mallorca

[cat] A Mallorca, el predomini de litologies calcaries, intercalades amb nivells impermeables, juntament amb la seva disposició estructural, han configurat l’Illa com a un indret totalment propens a l’existència de processos de modelat i de formes càrstiques. Aquestes morfologies són presents a dues terceres parts de l’illa, on la seva localització permet establir tres clares regions càrstiques individualitzades: una primera, la Serra de Tramuntana, que presenta unes destacades formacions tant exocàrstiques com endocàrstiques; i les dues restants, les Serres de Llevant i el Migjorn de Mallorca, on la seva espectacularitat de formes radica, bàsicament, en els fenòmens d'endocarst[eng] The dominance of calcareous lithologies, interlayered with impermeable beds, together with its structural arrangement has shaped Mallorca as an island demonstrating a high incidence of karstic modelling processes and landforms. The development of these morphologies is apparent over two thirds of the island, and from their location three karstic regions may be identified: the first, Serra de Tramuntana, with remarkable exo- and endokarstic features; two other, Serres de Llevant and Migjorn region, have outstanding endokarstic features

Principals trets fisiogràfics i climàtics de les Pitiüses

El present treball és una síntesi dels aspectes abiòtics de les illes Pitiüses de l’arxipèlag Balear, fonamentat en els coneixements ja existents i sense resultats innovadors propis d’un procés d’investigació. S’hi dóna una ràpida visió de la fisiografia de les terres emergides actuals i la seva relació amb els materials que configuren les Illes, per fer seguidament un resum de les dades climàtiques actuals més significatives. Així doncs, la pretensió i funció del text que segueix és la de preàmbul al marc físic en què s’emmarca el contingent dels treballs que configuren aquest monogràfic número 2 de la publicació Territoris, i que, sense cap mena de dubte, constitueixen aportacions més innovadores al coneixement del territori pitiús

L’acció del vent

Abstract not availabl

Trets mineralògics i texturals de la seqüència dunar holocena de la depressió de Campos (Mallorca)

A partir d'una revisió bibliogràfica es comenta i es resumeix el que més cal destacar del que s'ha publicat sobre els dipòsits eòlics holocens de Mallorca. Mitjançant les tècniques de l'anàlisi mineralògica i textural de deu mostres de sediment, recollides a dos perfils verticals del sistema platja-duna de la badia de Campos, s'analitza els sediments dels dipòsits eòlics deixats durant I 'Holocè. Es descriuen per cada perfil els tres nivells de dunes que se hi identifiquen i els dos nivells de paleosòls intercalats entre ells. En la composició textural de les mostres analitzades destaca la dimensió d'arenes mitjanesfines i una aclaparadora majoria de la fracció de bioclasts (97 %) front a la dels litoclasts que just arriba a un 3%. En la composició mineralògica el que predomini és la calcita i l'aragonita, mentre que, de forma menys important hi apareix el quars, fracció relacionada amb les precipitacions de fang provinents del nord d'Àfrica.From a bibliographical revision the most remarkable writing comments and summarizes on the Holocene aeolian deposits of Majorca. By means of techniques of mineralogic and textural analysis of ten sediment samples, collections in two vertical profiles of the system beach-dune of the bay of Campos, analyze sediments of these Holocene aeolian deposits. The three present dune levels and two levels of paleosoils put in among them are described by each profile. In the textural composition of them analyzed samples in front of emphasize the dimension of medium-fine sands and a majority of the fraction of bioclasts (97%) the one of the litoclasts that only arrives at a 3%. In the mineralogic composition the calcite predominates and aragonite, whereas, of less important form appears the quartz, fraction related to originating mud precipitations of North Africa

La toponímia del Mapa topogràfic de Menorca a escala 1:5.000. Una anàlisi geogràfica

S’explica la composició i els detalls metodològics del recull de la toponímia de Menorca del Mapa topogràfic a escala 1:5.000, que constitueix el major corpus toponímic de l’illa fins a hores d’ara, alhora que es contextualitza dins el conjunt dels estudis i treballs toponímics relatius a Menorca. Finalment, s’analitza des del punt de vista quantitatiu la toponímia obtinguda per tal d’establir quins són els elements geogràfics més presents i representatius a la vegada que s’hi descobreixen els genèrics més freqüents. Des d’ambdues perspectives es pretén esbrinar si la toponímia menorquina acompleix o no els principis de transparència i de significativitat territorial

Los sistemas playa-duna de las Baleares

Abstract not availabl