L'institut Joan Lluís Vives, història d'un desencís?

Aquest article presenta i valora la tasca desenvolupada per la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives amb motiu del seu desè aniversari. A partir de la documentació generada pel mateix Institut, s'observa la seua preocupació pels temes relacionats amb la llengua. D'acord amb això, valoro la tasca efectuada per l'Institut des d'un vessant més sociolingüístic. Intento mostrar que si bé la feina de l'Institut ha permès que la llengua catalana guanyi prestigi acadèmic, això no ha implicat un augment del seu ús en l'àmbit universitari

Dominance hierarchy and spatial distribution in captive red-capped mangabeys (Cercocebus torquatus torquatus): Testing Hemelrijk's agent-based model

We empirically tested Hemelrijk's agent-based model (Hemelrijk 1998), in which dyadic agonistic interaction between primate-group subjects determines their spatial distribution and whether or not the dominant subject has a central position with respect to the other subjects. We studied a group of captive red-capped mangabeys (Cercocebus torquatus torquatus) that met the optimal conditions for testing this model (e.g. a linear dominance hierarchy). We analyzed the spatial distribution of the subjects in relation to their rank in the dominance hierarchy and the results confirmed the validity of this model. In accordance with Hemelrijk's model (Hemelrijk 1998), the group studied showed an ambiguity-reducing strategy that led to non-central spatial positioning on the part of the dominant subject, thus confirming the model indirectly. Nevertheless, for the model to be confirmed directly, the group has to adopt a risk-sensitive strategy so that observers can study whether dominant subjects develop spatial centrality. Our study also demonstrated that agent-based models are a good tool for the study of certain complex behaviors observed in primates because these explanatory models can help formulate suggestive hypotheses for exploring new lines of research in primatology

Dominància i ocupació de l'espai en grups de primats no-humans: un model basat en conducta adaptativa

L'estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup. Quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies? Per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en uns altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s'han proposat múltiples hipòtesis, però no n'hi ha cap que siga totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi infl ueixen, és difícil desplegar una teoria que explique tota la complexitat que s'observa empíricament. La nostra proposta d'estudi es basa en l'enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Taste (1995), Koenig (2001) i Barta i Giraldeau (1998) han considerat importants per a l'estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en aquest article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, cosa que, en posteriors treballs, ens permetrà implementar noves variables al nostre model

Exercicis d'Introducció al Mètode Científic

Aquest document conté un recull d'exercicis fonamentats en la lectura d'articles i la visualització de documentals i/o pel·lícules que permeten a l'estudiant treballar els conceptes fonamentals del mètode científic

Fitxa tècnica d'un test

Aquest document de treball permet a l'alumne familiaritzar-se en l'ús de material psicomètric com instrument de mesura psicològic

Sobre substitució lingüística i autòmats cel.lulars (SLAC): decurs de la investigació

Hem optat per focalitzar la nostra investigació, tot i l'ampla aplicabilitat de la recerca, en la detecció del futur de la nostra llengua a partir dels pressupòsits de la Psicologia Social Computacional. I això mitjançant la utilització de la simulació informàtica, basada en els autòmats cel·lulars, que ha donat els primers resultats que presentem i explicitem en la nostra aportació a l'ANUARI. Així, hi abordem el futur de la llengua pròpia a partir de la conducta referida als parlants del País Valencià i amb la intenció d'esbrinar la reversió de la substitució lingüística

Las escalas de calidad de vida familiar (cdvf-e). Apoyo y orientación para la intervención

The aim of this paper is to present cDVF-E scales for families with children of 0-18 years, on one hand, and over 18 years, on the other, that researchers from five spanish universities have recently validated and standardized to the spanish population. To this end, first, the importance of the construct of quality of family life and its implications for research and practice should be emphasized. Afterwards, we introduce the first international initiatives measuring the quality of family life developed in the first decade of this century. Then the features, dimensions and psychometric properties of the scales are synthetically presented. Finally, the authors encourage practitioners and organizations to use these tools in the context of family-centered model and provides, as a conclusions, some consideration

Spanish Family Quality of Life Scales: Under and over 18 year old

Background Researchers, professionals, and families have shown increasing concern with the family quality of life (FQoL) of people with intellectual disability (ID) and their families. The goals of this research were (a) to explore how Spanish families understand FQoL by developing 2 different measurement tools for families with a member with ID under and over 18 years old, and (b) to provide 2 diagnostic instruments that will be useful for designing action plans. Method The study comprised 4 stages: (a) focus groups, (b) expert assessment, (c) pilot study, and (d) normalisation and standardisation. The data were collected in 5 regions in Spain, and 1,205 families with a member with ID took part in the normalisation and standardisation of the scales. Results Both FQoL scales were consistent and have valid psychometric characteristics. Conclusions The scales have a diagnostic purpose for use in designing action plans aimed at producing significant changes in families'lives