Fish guild structure along longitudinally determined ecological zonation of Teesta, an Eastern Himalayan River in West Bengal, India

The Eastern Himalaya Biodiversity Hotspot contains exceptional freshwater biodiversity and ecosystems that are of vital importance to local and regional livelihoods, but these are under threat from the developmental and anthropogenic pressures arising from the 62 million people living in the area. Therefore, monitoring the riverine health and considering future conservation approach, the study of fish biodiversity plays a significant role in this region. The River Teesta in the Brahmaputra basin in India forms one of the major rivers in the Eastern Himalayas. In the present investigation, we studied ecological fish guilds as they can enhance the usefulness of fish zonation concepts and serve as tools to assess and manage the ecological integrity of large rivers. We classified fish species according to their water flow preference and spawning substrate preference. Ten spawning habitats were identified, occurring in three water flow guilds. The most widely preferred habitat in upstream zones was lithophils while in lower stretches it was lithopleagophils. On applying predictions of the River Continuum Concept, our results indicated the presence of a zonation pattern based on fish species assemblage and their ecological attributes along the longitudinal stretch of the Teesta River in west Bengal. Along the longitudinal stretch of the river, species richness increased downstream, with maximum richness in the mid-reaches. However, species richness decreased further downstream. The number of ecological guilds also increased downstream, and there were clear shifts in the structure of the guilds.Estructura d’un gremi de peixos al llarg d’una zonació ecològica definida longitudinalment al riu Teesta de l’Himàlaia Oriental (Bengala Occidental, Índia) El ecosistema de gran riquesa (hotspot) de biodiversitat de l’Himàlaia Oriental conté una biodiversitat excepcional en aigua dolça i uns ecosistemes d’importància vital per a la subsistència de les comunitats locals i regionals, però tot això està amenaçat per la pressió antropogènica i de desenvolupament causada per l’existència d’una població de 62 milions de persones a la zona. Per tant, l’estudi de la biodiversitat piscícola exerceix un paper fonamental en aquesta regió com a forma de supervisió de la salut fluvial i d’avaluació de polítiques de conservació futures. El riu Teesta, a la conca índia del Brahmaputra, és un dels més importants de l’Himàlaia Oriental. En aquest estudi hem analitzat els gremis ecològics de peixos perquè això pot contribuir a millorar la utilitat dels conceptes de zonació i servir com a eina per avaluar i gestionar la integritat ecològica dels grans rius. Hem classificat les espècies de peixos en funció de la preferència que mostren per un segment determinat del curs fluvial i per un substrat de fresa. S’han identificat deu hàbitats de fresa que es donen en tres gremis de cursos fluvials. L’hàbitat preferit principalment al curs superior és el litòfil, mentre que al curs inferior és el litopleagòfil. Els resultats de l’aplicació de prediccions basades en el concepte de contínuum fluvial indiquen la presència de patrons de zonació basats en l’assemblatge d’espècies de peixos i els seus atributs ecològics al llarg d’un tram longitudinal del riu Teesta a Bengala Occidental. Al llarg del tram longitudinal del riu, la riquesa d’espècies augmenta aigua avall, amb valors màxims al curs mitjà, però la riquesa d’espècies es redueix al curs inferior. El nombre de gremis ecològics també augmenta aigua avall i es produeixen alteracions evidents en l’estructura dels gremis.Estructura de un gremio de peces a lo largo de una zonación ecológica definida longitudinalmente en el río Teesta del Himalaya Oriental (Bengala Occidental, India) El ecosistema de gran riqueza (hotspot) de biodiversidad del Himalaya Oriental contiene una biodiversidad excepcional en agua dulce y unos ecosistemas de vital importancia para la subsistencia de las comunidades locales y regionales, pero todo ello está amenazado por la presión antropogénica y de desarrollo provocada por la existencia de una población de 62 millones de personas en la zona. Por consiguiente, el estudio de la biodiversidad piscícola desempeña un papel fundamental en esta región como forma de supervisión de la salud fluvial y de evaluación de políticas de conservación futuras. El río Teesta, en la cuenca india del Brahmaputra, es uno de los mayores ríos del Himalaya Oriental. En el estudio actual hemos analizado los gremios ecológicos de peces ya que ello puede contribuir a mejorar la utilidad de los conceptos de zonación de los mismos y servir como herramienta para evaluar y gestionar la integridad ecológica de los grandes ríos. Hemos clasificado las especies de peces en función de su preferencia por un segmento determinado del curso fluvial y por un substrato de desove. Se han identificado diez hábitats de desove, que se dan en tres gremios de cursos fluviales. El hábitat preferido en mayor medida en el curso superior es el litófilo, mientras que en el curso inferior es el litopleagófilo. Al aplicar predicciones basadas en el concepto de continuum fluvial, nuestros resultados indican la presencia de patrones de zonación basados en el ensamblaje de especies de peces y sus atributos ecológicos a lo largo de un tramo longitudinal del río Teesta en Bengala Occidental. A lo largo del tramo longitudinal del río, la riqueza de especies aumenta aguas abajo, con valores máximos en el curso medio, pero la riqueza de especies se reduce en el curso inferior. El número de gremios ecológicos también aumenta aguas abajo, produciéndose claras alteraciones en la estructura de los gremios

Not Available

Not AvailableIn thc prescnt study srmpling for a period of 42 days during monsoon and sampling was cr'icd out at 7, 14,21,2E,3i and 42 days ofthe study periods. eacn saminn! aay de rrcrc colbcad on various shrimp spccies fiom local (gariahae nsh nartcct 'saniting had donc I timcdper week total 6 tineg and for cach spccies 5 sub-sampling anOiotaf 30 rub'sampling/spccies of sbrimp. A total of 20,380 irdividuah rrerp collecLd shows that most abundant shrimp spccics during monsoonis P. monodon (choto UagOany aO ?6 followcd by p. indicus (cbapra) 26%, M. rosenberytt (gardah) and Metapenaeus motK,eenr @arina) 14% and l0%o P monodon (bagdah). Density of differeni shrimp specics calculatcd duriog mourtotr found that most density for aspccies p monodo) (Choto Bagdah) i.e.242.77. Retativc species abundancc for shrimp spccies during monsoon found that 12.53, g.71, 32.si,24.16 and 22 for o/o for M. rosenbergii (stdah), P monodon (bagdah), p monodon (choto bagdah), p, indicus (chapra) and Metapenaeus monoceros (hrina) respectively. Species richness (d) varies from 0-?223-1,0_ll and snecics evenness (J') quantified for six sampling day varies ranges from 0.9561 to 0.9928. The study concludes that variation found is very tess between the different shrimp species.Not Availabl