Disseny i implementació d'un amplificador per a guitarra elèctrica

El següent projecte, mostra tot el procés de recerca i procediment realitzat per tal d’implementar un amplificador de guitarra elèctrica. Així doncs, començant fixant una metodologia de treball per posteriorment obtenir el coneixement necessari per entendre i realitzar un model virtual vàlid, per tal de finalment portar-lo a la pràctica amb les seves respectives fases: - Implementació del circuit en una placa de probes per tal de detectar falles, i verificar el funcionament d’aquest, intentant sempre trobar millores i optimitzacions. - Primer prototip del circuit implementat en un circuit imprès, per tal de guanyar experiència en aquest àmbit i evitar errors en futures versions. - Implementació del circuit final en una PCB, amb la intenció d’arribar a la funcionalitat esperada, posant a prova els resultats obtinguts, comparant-los les simulacions per tal d’arribar a unes conclusion

Pla de gestió de purins en una explotació agrària

A causa de la millora de les tecnologies agrícoles i de la intensificació del sector ramader, s’ha especialitzat molt més la producció en algunes zones determinades, cosa que ha creat un problema de difícil solució: les dejeccions dels animals, amb alt contingut de nitrogen de molt valor fertilitzant, estan mal repartides pel territori. Aquest fet té un conseqüències molt greus en termes ambientals, ja que la mala gestió del nitrogen perjudica el sòl, les aigües i l’aire. Aquest treball té com a objectiu trobar una solució sostenible i financerament possible per a la gestió de purins d’una granja d’engreix de porcs i vedelles mitjana de la comarca d’Osona. Es farà primer de tot un estudi, descripció i quantificació de l’activitat agrícola i ramadera de l’explotació i una valoració del cost de gestió actual, que consisteix en desplaçar els purins a terres llunyanes i a portar els fems a una planta de compostatge. Després s’analitzaran diferens tractaments, el seu impacte sobre els costos s’analitzarà la seva implementació. Seguint un algoritme de presa de decisions, s’arribarà a la conclusió que la millor solució és deixasr d’externalitzar el servei de compostatge de fems i fer un tractament conjunt amb una granja veïna per a crear un compost de molt més valor fertilitzant que pugui ser utilitzat pels agricultors locals. La intenció és que la mateixa metodologia pugui ser utilitzada a granges en entorns similars i que a poc a poc, avancem cap a un futur agrari més sostenible i pròsper

Potenzielle Auswirkungen erhöhter Alkoholsteuern auf die alkoholbedingte Krankheitslast in Deutschland: Eine Modellierungsstudie

Hintergrund. Deutschland gehörte im Jahr 2019 zu den Ländern mit dem weltweit höchsten Pro-Kopf-Alkoholkonsum, welcher wesentlich zur Krankheitslast beiträgt. Fragestellung. In dieser Modellierungsstudie schätzen wir, wie viele alkoholbedingte inzidente Krankheits- sowie Todesfälle in Deutschland im Jahr 2019 hätten vermieden werden können, wenn die derzeitigen Verbrauchssteuern auf Alkohol um 20%, 50% und 100%erhöht worden wären. Methodik. Ausgangspunkt für die Modellierung sind die spezifischen Verbrauchssteuern auf alkoholische Getränke in Deutschland. Drei Szenarien wurden unter der Annahme, dass die resultierende Steuererhöhung vollständig in den Verkaufspreis übertragen wird, und unter Verwendung von getränkespezifischen Preiselastizitäten modelliert. Mittels des sich daraus ergebenden Rückgangs im jährlichen Pro-Kopf-Konsum und der krankheitsspezifischen Risikofunktionen wurde die vermeidbare alkoholbedingte Inzidenz bzw. Mortalität geschätzt. Berücksichtigt wurden alkoholbedingte Erkrankungen des Herz-Kreislauf- und Verdauungssystems, Alkoholabhängigkeit, Epilepsie, Infektionskrankheiten sowie Verletzungen und Unfälle. Ergebnisse. Insgesamt hätten durch eine Verdoppelung der spezifischen Verbrauchssteuern auf Alkohol im Jahr 2019 bis zu 200.400 alkoholbedingte Erkrankungs- und Verletzungsfälle sowie 2800 Todesfälle vermieden werden können. Dies entspricht knapp 7% der berücksichtigten alkoholbedingten Krankheits- bzw. Todesfälle in Deutschland. Diskussion. Alkoholbedingte Erkrankungen und Verletzungen sind vermeidbar und eine Erhöhung der spezifischen Verbrauchssteuern auf alkoholische Getränke in Deutschland könnte die alkoholbedingte Krankheitslast substanziell reduzieren.Background. In 2019, Germany was among the countries with the highest alcohol per capita consumption in the world, which contributes significantly to the burden of disease. Aim. In this modelling study, we estimate how many alcohol-attributable diseases and deaths in Germany could have been avoided in 2019 if current alcohol excise taxes were increased by 20%, 50%, and 100%. Methods. The starting point for the modelling was the national beverage-specific alcohol taxes. Three scenarios were modelled under the assumption that the resulting tax increase would be fully transferred to the retail prices. Beverage-specific price elasticities were used. Based on the estimated resulting decline in annual per capita consumption and the disease-specific risk functions, we modelled the avoidable incidence and mortality for alcohol-attributable diseases for 2019. Alcohol-attributable diseases of the cardiovascular and digestive systems, alcohol dependence, epilepsy, and infectious diseases as well as injuries and accidentswere considered. Results. Overall, doubling the beveragespecific alcohol taxes could have avoided up to 200,400 alcohol-attributable cases of disease and injury as well as 2800 deaths in Germany in 2019. This corresponds to just under 7% of the modelled new alcohol-attributable cases of disease and death in Germany. Discussion. Alcohol-attributable diseases and injuries are preventable and an increase in the alcohol taxes could substantially reduce the alcohol-attributable burden of disease in Germany

Bioprocess design of a PHB production plant

Premi UAB de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) als millors Treballs de Fi de Grau sobre desenvolupament sostenible i justícia global. 3a Edició, curs 2018/2019During the last century we have created a plastic dependent lifestyle, consuming each year an increasingly quantity of it, leading to severe environmental issues. Over 270 million tons of plastic residues were generated in 2017. Plastic not only is a nondegradable material, but it also comes from petroleum, which is a non-renewable resource which reserves are shrinking day by day, so an alternative had to be proposed. There are many biological substitutes for plastic, from which polyhydroxybutyrate (PHB) has been chosen for this project due to their especially suitable properties and wide and well-developed production. PHB is a biodegradable and renewable polymer with plastic properties, commonly produced by many bacteria species under specific conditions as a carbon storage. It can be synthesized from a wide variety of substrates ranging from pure glucose to many organic residues. Using residues as substrate constitutes a necessary strategy in order to achieve a profitable bioprocess in a very competitive scenario. Cheese whey residue has been the one proposed in this project, as it is an abundant residue from dairy industry and it has become a serious environmental problem over the years for its high organic load. To summarise, this project aims at producing PHB using whey residue as substrate, thus helping with two environmental concerns while trying to make profit at the same time

Automedicació

Treballs d'Educació Farmacètica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades, UCD Costa de Ponent. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 20014, Tutors: Anna Mas i Ramon Jódar. Coordinadora: Marian March Pujol,L'automedicació, tal com descriu el Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya, és la utilització de medicaments sense recepta per iniciativa pròpia, és a dir, sense cap intervenció per part del metge, ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament. Prendre medicaments d'aquesta manera comporta una sèrie de riscos sovint desconeguts pels ciutadans, com per exemple: - Toxicitat, és a dir que el medicament produeix algun dany en el nostre organisme. - Falta d'efectivitat per prendre un medicament no adequat per a la malaltia que es pateix. - Dependència o addicció al medicament que s'està prenent. - Emmascarament d'altres malalties més greus. - Interaccions amb altres medicaments que s'estiguin prenent o, fins i tot, amb aliments. - Resistències en el cas dels antibiòtics

Seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2016

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2016, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2016-451 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Seguiment anual de Briozous, Gorgònia vermella i Coves a la Reserva Natural Parcial Marina de les Medes del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2017

Les mesures de protecció a les illes Medes van entrar en vigor el 1983, amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya que establia la Reserva Marina de les illes Medes i que comportava restringir l’activitat en aquest indret de gran interès per a la biodiversitat marina. Al 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990 i la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la roca del Molinet i la Punta Salines. Finalment, El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 21 de maig de 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el Parc Natural (massís del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter). En aquest espai protegit podem trobar diferents zones amb diferents nivells de protecció: 1) la zona de Parc Natural (PN) a la costa del Montgrí entre la punta del Milà i la punta Salines, on la pesca, inclosa la pesca submarina és permesa; 2) la Zona Perifèrica de Protecció (ZPP) que correspon al tram de costa entre punta Milà i punta del Molinet, on la pesca submarina és prohibida; i 3) la Reserva Natural Parcial (RNP), que comprèn les illes Medes, on no es permet cap tipus d’activitat pesquera. La normativa específica dels usos i activitats de la zona estan regulats pel Pla Rector d’Usos i Gestió recollit aprovat el 2008 (en el Decret 222/2008, d'11 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió de l'Àrea Protegida de les illes Medes), i que recentment ha estat modificat en els seus annexes 1 i 6 (ORDRE AAM/112/2015, de 30 d'abril)..

Marine protected areas in a changing ocean: Adaptive management can mitigate the synergistic effects of local and climate change impacts

8 pages, 5 figures, 1 table, supplementary data https://doi.org/10.1016/j.biocon.2023.110048.-- Data availability: Data will be made available on requestDuring the last two decades, several Marine Heatwaves (MHWs) have affected coralligenous assemblages in the Mediterranean Sea, causing catastrophic mass mortalities of several habitat-forming species such as gorgonians, corals, and sponges. Even though Marine Protected Areas (MPAs) are contributing to effectively protect marine ecosystems, the impacts associated to extreme climatic events within MPAs are jeopardizing their protective role. Therefore, minimizing local stressors within MPAs is crucial to minimize interactive effects with global, more difficult to manage, stressors. To address this, we assessed to what extent the regulation of diving frequentation can support more effective protection to climate change, focusing on the case study of the Medes Islands, which has recently suffered the impacts of different global stressors and is one of the most visited MPAs in the Mediterranean Sea. We combined 6 years of demographic data of the red gorgonian Paramuricea clavata with population modelling tools, to explore the long-term viability of this species to different managing schemes and mass mortality events scenarios. Overall, our results show that climate-adaptive management of the recreational diving activity under climate change can enhance the long-term viability of this key Mediterranean habitat-forming octocoral, which is otherwise predicted to go locally extinct at shallow depths (<25 m) within the next 20 years. This study provides one of the few attempts to quantify to what extent an adaptive management scheme may help delay climate change impacts in a Marine Protected AreaThis work was supported by the long-term monitoring programme of the Natural Park of Montgrí, Medes Islands and Baix Ter protected areas funded by Departament de Territori i Sostenibilitat of the Generalitat de Catalunya public agreements PTOP-2017-130 and PTOP-2021-3. This work was also financially supported by MCIU/AEI/FEDER [RTI2018-095346-BI00; HEATMED and TED2021-131622B-I00, CORFUN] and the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme [grant SEP-210597628—FutureMARES. Yanis Zentner was supported by an FPU grant [FPU20/03574]. C.L acknowledges the support by ICREA Academia. All authors are part of the Marine Conservation research group [2017 SGR 1521]With the institutional support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S)Peer reviewe

Seguiment anual de Briozous, Gorgònia vermella i Coves a la Reserva Natural Parcial Marina de les Medes del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2018

Comanda: Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural / Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Número d’expedient: PTOP_2017_130Les mesures de protecció a les illes Medes van entrar en vigor el 1983, amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya que establia la Reserva Marina de les illes Medes i que comportava restringir l’activitat en aquest indret de gran interès per a la biodiversitat marina. Al 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990 i la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la roca del Molinet i la Punta Salines. Finalment, El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 21 de maig de 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el Parc Natural (massís del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter). En aquest espai protegit podem trobar diferents zones amb diferents nivells de protecció: 1) la zona de Parc Natural (PN) a la costa del Montgrí entre la punta del Milà i la punta Salines, on la pesca, inclosa la pesca submarina és permesa; 2) la Zona Perifèrica de Protecció (ZPP) que correspon al tram de costa entre punta Milà i punta del Molinet, on la pesca submarina és prohibida; i 3) la Reserva Natural Parcial (RNP), que comprèn les illes Medes, on no es permet cap tipus d’activitat pesquera. La normativa específica dels usos i activitats de la zona estan regulats pel Pla Rector d’Usos i Gestió recollit aprovat el 2008 (en el Decret 222/2008, d'11 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió de l'Àrea Protegida de les illes Medes), i que recentment ha estat modificat en els seus annexes 1 i 6 (ORDRE AAM/112/2015, de 30 d'abril

Seguiment del medi marí al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2017

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2017, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2017-130 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic