The disappearance of «neighborhood courtyards» in Olors, by Josep M. Benet i Jornet

Aquest article realitza una aproximació a l’obra teatral Olors (2000), de Josep M. Benet i Jornet, amb l’objectiu d’analitzar el text des de la consideració de la importància que l’espai té en la seua escriptura i en el seu discurs de ficció. Es fa una anàlisi de la construcció de l’espai ficcional, tot tenint en compte els diferents nivells de l’espai de l’acció (macroespai, microespai, espai escenogràfic i espais latents) i la manera com aquests són presents al text. També s’examina la relació entre la ficció i la realitat respecte de la Barcelona presentada a l’obra i les reflexions que l’autor planteja sobre les estretes vinculacions entre l’espai urbà amb la identitat dels habitants d’un barri en procés de transformació/destrucció, a partir de la memòria individual, familiar i social.This article is an approach to Olors (‘smells’) (2000), a theater work by Josep M. Benet i Jornet, with the objective of analyzing the text from the scope of the function of fictional space in his writing and in his theatrical discourse: an analysis of the construction of the spatiality, taking into account the different levels of space action (macrospace, microspace, stage’s space and latent space) and how these aspects are present in the text. It also examines the relationship between fiction and reality with respect to the image of Barcelona presented in the work, and the author’s reflections on the close links between the urban identity of the inhabitants of a neighborhood undergoing transformation / destruction, based on individual, family and social memory

A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de «La llotja», de Josep M. Millàs-Raurell

Resum: En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i perfer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.Paraules clau: J. M. Millàs-Raurell, comèdia burgesa, La llotja, ironia de situació, ironia hipertextual.Abstract: In this paper we address the uses of irony of situation in the construction of 1920s bourgeois comedy, taking as a reference text J. M. Millàs-Raurell’s piece La llotja (1928). Our analysis starts by considering bourgeois comedy as one of the most widespread forms of theatre, with an essential referent in Carles Soldevila’s dramatic production, represented in this paper by Bola de neu (1927). We then move on to the central object of our analysis, La llotja, which can be related to Soldevila’s work in order to ascertain the extent to which the same devices can be found. As a result of this comparison, the possibility of reading Millàs-Raurell’s work in terms of hypertextual irony is explored.Key words: J. M. Millàs-Raurell, bourgeois comedy, La llotja, irony of situation, hypertextual irony

Els creadors de ficcions damunt l'escena:: del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica

Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alberola, i «Com a pedres» (2006), de la companyia El pont flotant

La contribució de Carles Salvador al "teatre valencià"

From 1915 to the postwar years, Caries Salvador wrote over a dozen plays, some of which were left unpublished, and others which were never brought to the stage. Comedies, comic interludes and a miracle story about Saint Vicent make up this group of texts. Roselló analyzes them in detail

L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents

Aquest article aborda l’anàlisi del teatre per a infants i adolescents aplicat a textos dramàtics editats. El plantejament d’anàlisi presentat té com punt de partida bàsic la consideració del teatre com una interacció escènica, amb la voluntat de desenvolupar un tipus d’anàlisi que done compte del model de construcció escènica i, fins i tot, d’una concepció de l’acte teatral destinat a infants i a adolescents

Cap a una cronologia dels models teatrals de Pedrolo

This article scans Pedrolo's dramatic oeuvre starting from the comparative analysis of story-line and thematic aspects, characters, space and time. The final ambition is to emphasize the fact that three periods may be defined: early theatrical experiments (1954-1956), central production (1957-1963) and the last plays (1966-1977), that respond to different theatrical models

Sobre el realisme històric i el teatre-document (o de quan els autors estudiaven Història)

This essay attempts to approach the Catalan theatrical production of the 1960s and 70s related to the theatredocument, with special emphasis on M. Aurèlia Capmany and X. Romeu’s «Qüestions and answers about the Ufe and death of Francesc Layreu lawyerfor the workers of Catalonia» (1970), one of the most outstanding examples of this theatrical formula

Usos de la ironia en la literatura catalana contemporània

Introducció al monogràfi