Optical power model of a laser bar diode

This article proposes a modelling method for laser diodes optical output power including its dependency on temperature. The device used for this study is a 40 W Monocrom's diode, with 808 nm wavelength emitted light and with a 19 emitters CS mount laser bar, mounted using the patented Monocrom's clamping method. The aim of this study is to propose a Pspice modelling of the laser diode device, mainly focusing in the optical output power variation with the temperature and allowing its computer simulation. Also to setup a characterization system to obtain the necessary parameters values for the optical model mathematical expressions. Therefore, the article explains the proposed method for the optical output power model generation of the laser bar diode and how its parameters values are obtained, an optical output power measurement setup and its calibration, the obtained Pspice model and its simulation, and the characterization system that allows to obtain the necessary parameters with short rise up time current slopes. Finally, evaluation of results and related conclusions are exposed.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Contribucions a l'optimització dels sistemes de test i caracterització de drivers electrònics per diodes láser : mètode de modelatge de la resposta òptica en temperatura dels diodes làser i programació en entorn Pspice

Pla de Doctorat industrial de la Generalitat de CatalunyaLa recerca duta a terme en aquesta tesi doctoral ha tingut com a principal objectiu millorar els sistemes de test i de caracterització de la resposta òptica dels díodes làser. La recerca s'ha orientat en l'estudi de la dependència de la resposta òptica dels díodes làser amb la temperatura i l'obtenció d'un sistema de caracterització adequat. Com a resultat es proposa un mètode per al modelatge de la resposta de la potència òptica dels diodes làser i l'obtenció dels models programats en un entorn de simulació a l'ordinador. L'entorn de simulació en el que s'ha treballat és Pspice. La proposta del mètode de modelatge inclou : - el model de la potència òptica vers el corrent injectat que permet incloure la dependència amb la temperatura, - l'estudi de com és la dependència en funció de la temperatura dels paràmetres que defineixen el model, - la formulació dels models matemàtics corresponents, - el modelatge i la programació en l'entorn de simulació Pspice, - i finalment la proposta d'un mètode de caracterització de la resposta òptica del díode làser. El mètode de caracterització es proposa de forma que la mesura dels paràmetres que defineixen el model en temperatura no es vegi afectada per l'escalfament degut a la injecció del corrent necessària per al seu funcionament. Aquest ha estat la major dificultat de la recerca, fer que la mesura dels paràmetres que defineixen la resposta en temperatura no es veiés afectada per l'escalfament del diode al funcionar, ja que si així fos invalidaria la seva mesura i el model que se'n deriva. Aquest mètode l'anomenem mètode de mesura en fred. En la proposta del model de la resposta òptica dels díodes làser i de la seva dependència amb la temperatura s'assumeixen una sèrie d'hipòtesis pel que fa al model utilitzat i als seus paràmetres. Les hipòtesis es fan en relació a la validesa del model als diferents rangs de potència dels díodes làser. Aquestes hipòtesis es van confirmant al llarg de la recerca i de les mesures en díodes de diferents potències. Altres contribucions derivades de la recerca són la proposta comentada d'un sistema de caracterització de la resposta òptica dels diodes làser a una certa temperatura independent de l'escalfament del díode, o mesura en fred, i de l'entorn de mesura i supervisió de la temperatura utilitzat. Addicionalment, la proposta d'automatització del sistema per caracteritzar la resposta i obtenir el model en temperatura de la potència òptica del díodes làser.Postprint (published version

Contribucions a l'optimització dels sistemes de test i caracterització de drivers electrònics per diodes láser : mètode de modelatge de la resposta òptica en temperatura dels diodes làser i programació en entorn Pspice

La recerca duta a terme en aquesta tesi doctoral ha tingut com a principal objectiu millorar els sistemes de test i de caracterització de la resposta òptica dels díodes làser. La recerca s'ha orientat en l'estudi de la dependència de la resposta òptica dels díodes làser amb la temperatura i l'obtenció d'un sistema de caracterització adequat. Com a resultat es proposa un mètode per al modelatge de la resposta de la potència òptica dels diodes làser i l'obtenció dels models programats en un entorn de simulació a l'ordinador. L'entorn de simulació en el que s'ha treballat és Pspice. La proposta del mètode de modelatge inclou : - el model de la potència òptica vers el corrent injectat que permet incloure la dependència amb la temperatura, - l'estudi de com és la dependència en funció de la temperatura dels paràmetres que defineixen el model, - la formulació dels models matemàtics corresponents, - el modelatge i la programació en l'entorn de simulació Pspice, - i finalment la proposta d'un mètode de caracterització de la resposta òptica del díode làser. El mètode de caracterització es proposa de forma que la mesura dels paràmetres que defineixen el model en temperatura no es vegi afectada per l'escalfament degut a la injecció del corrent necessària per al seu funcionament. Aquest ha estat la major dificultat de la recerca, fer que la mesura dels paràmetres que defineixen la resposta en temperatura no es veiés afectada per l'escalfament del diode al funcionar, ja que si així fos invalidaria la seva mesura i el model que se'n deriva. Aquest mètode l'anomenem mètode de mesura en fred. En la proposta del model de la resposta òptica dels díodes làser i de la seva dependència amb la temperatura s'assumeixen una sèrie d'hipòtesis pel que fa al model utilitzat i als seus paràmetres. Les hipòtesis es fan en relació a la validesa del model als diferents rangs de potència dels díodes làser. Aquestes hipòtesis es van confirmant al llarg de la recerca i de les mesures en díodes de diferents potències. Altres contribucions derivades de la recerca són la proposta comentada d'un sistema de caracterització de la resposta òptica dels diodes làser a una certa temperatura independent de l'escalfament del díode, o mesura en fred, i de l'entorn de mesura i supervisió de la temperatura utilitzat. Addicionalment, la proposta d'automatització del sistema per caracteritzar la resposta i obtenir el model en temperatura de la potència òptica del díodes làser

Contribucions a l'optimització dels sistemes de test i caracterització de drivers electrònics per diodes láser : mètode de modelatge de la resposta òptica en temperatura dels diodes làser i programació en entorn Pspice

La recerca duta a terme en aquesta tesi doctoral ha tingut com a principal objectiu millorar els sistemes de test i de caracterització de la resposta òptica dels díodes làser. La recerca s'ha orientat en l'estudi de la dependència de la resposta òptica dels díodes làser amb la temperatura i l'obtenció d'un sistema de caracterització adequat. Com a resultat es proposa un mètode per al modelatge de la resposta de la potència òptica dels diodes làser i l'obtenció dels models programats en un entorn de simulació a l'ordinador. L'entorn de simulació en el que s'ha treballat és Pspice. La proposta del mètode de modelatge inclou : - el model de la potència òptica vers el corrent injectat que permet incloure la dependència amb la temperatura, - l'estudi de com és la dependència en funció de la temperatura dels paràmetres que defineixen el model, - la formulació dels models matemàtics corresponents, - el modelatge i la programació en l'entorn de simulació Pspice, - i finalment la proposta d'un mètode de caracterització de la resposta òptica del díode làser. El mètode de caracterització es proposa de forma que la mesura dels paràmetres que defineixen el model en temperatura no es vegi afectada per l'escalfament degut a la injecció del corrent necessària per al seu funcionament. Aquest ha estat la major dificultat de la recerca, fer que la mesura dels paràmetres que defineixen la resposta en temperatura no es veiés afectada per l'escalfament del diode al funcionar, ja que si així fos invalidaria la seva mesura i el model que se'n deriva. Aquest mètode l'anomenem mètode de mesura en fred. En la proposta del model de la resposta òptica dels díodes làser i de la seva dependència amb la temperatura s'assumeixen una sèrie d'hipòtesis pel que fa al model utilitzat i als seus paràmetres. Les hipòtesis es fan en relació a la validesa del model als diferents rangs de potència dels díodes làser. Aquestes hipòtesis es van confirmant al llarg de la recerca i de les mesures en díodes de diferents potències. Altres contribucions derivades de la recerca són la proposta comentada d'un sistema de caracterització de la resposta òptica dels diodes làser a una certa temperatura independent de l'escalfament del díode, o mesura en fred, i de l'entorn de mesura i supervisió de la temperatura utilitzat. Addicionalment, la proposta d'automatització del sistema per caracteritzar la resposta i obtenir el model en temperatura de la potència òptica del díodes làser

Comunicación académica y buscadores científicos: 'Scoping Review'

To enable scientific development, research must be communicated. Scholarly communication has evolved over the years, but not the way how re-searchers have to justify their scientific output. This scoping review aims to de-scribe the situation of the main scientific search engines Web of Science and Sco-pus, which are based on their own journal collections, and others based on citation web searches such as Google Scholar, Dimensions, and The Lens. A bibli-ographic search was carried out in the Lista, WoS, and Scopus databases for scien-tific articles dealing with scholarly communication and focusing on the resources analyzed. The search was limited to the years 2016-2021 and to the languages Spanish, English, Catalan, French, Italian and Portuguese. Bibliographic databases such as WoS and Scopus continue giving a biased picture of the influence of re-search, and web-based tools, such as GS and Dimensions, are resources that still have many shortcomings for not allowing the replication of searches or down-loading of data, e.g. by GS. It is therefore recommended to use as much infor-mation as possible to have a more complete picture of the care received.El desarrollo científico necesita comunicar la investigación. La comunicación académica ha evolucionado debido a diferentes presiones, pero también ha quedado afectada por los sistemas de las bases de datos y otros sistemas de información. Esta scoping review lleva a cabo un análisis de cómo percibe la academia la influencia de bases de datos como Web of Science y Scopus, que se basan en sus propias colecciones de revistas, y otras bases de datos basadas en la búsqueda web de citas como Google Scholar, Dimensions y The Lens. Se realizó una búsqueda bibliográfica en las bases de datos Lista, WoS y Scopus sobre artículos científicos que mencionaran la comunicación académica y se centrasen en los recursos analizados. Se limitó la búsqueda a los años 2016-2021 y a los idiomas español, inglés, catalán, francés, italiano y portugués. Las bases de datos bibliográficas como WoS y Scopus siguen dando una imagen sesgada de la influencia de las investigaciones, y otras herramien-tas, como GS y Dimensions, son recursos que todavía presentan claroscuros por no permitir la réplica de las búsquedas o la descarga de los datos, como GS, por ejemplo. Por esto se recomienda a los investigadores el uso combinado de diferentes sistemas de información.

DOI y visibilidad de publicaciones académicas: el caso de las revistas españolas de enfermería

Introducción: El uso generalizado del Digital Object Identifier ha ayudado a la gestión y recuperación de contenidos digitales. Objetivo: Analizar las funciones del Digital Object Identifier y cuáles son sus ventajas para revistas científicas, se analiza su uso en revistas de enfermería españolas y la visibilización de su impacto inmediato en redes sociales. Metodología: Se analizaron las revistas de enfermería españolas activas actualmente y se puntuó según el MIAR, que analiza la visibilidad de una revista en función de su presencia en bases de datos. Se compararon en CINAHL los artículos publicados en español de profesionales españolas con artículos publicados en inglés también por enfermeras españolas. Además, se llevaron a cabo una serie análisis basados en datos de Google Scholar y Microsoft Academic, para saber si el uso del Digital Object Identifier por parte de las revistas puede afectar a la hora de recuperar la información en estas plataformas. Resultados: Aunque el uso del Digital Object Identifier está justificado después de más de 20 años de su implantación por las funciones de gestión y recuperación de información, aún hay muchas revistas españolas que no lo utilizan. En este caso de las 52 revistas de enfermería analizadas solo 13 asignan Digital Object Identifier. el análisis muestra que su uso no afecta a la ordenación de resultados en Google Scholar o Microsoft Academic. Conclusión: Aunque en algunos buscadores el uso del DOI no tenga un impacto significativo, se debe utilizar este identificador para indicar la calidad de la revista.Esta publicación es un resultado del proyecto Narración interactiva y visibilidad digital en el documental interactivo y el periodismo estructurado (RTI2018-095714-B-C21), financiado por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades