Estudi de la mobilitat en bicicleta per per camins rurals a la comarca de l'Alt Penedès

Es proposa establir una xarxa amb cinc itineraris que parteixen radialment de Vilafranca en una àrea d’afectació de fins a 10 Km, arribant a poblacions com la Bleda, les Cabanyes, Vilobí del Penedès, Guardiola de Font-Rubí, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, les Gunyoles i les Cabòries

Productividad y clasificación semántica del esquema fraseológico on + the + N

This paper presents the results of a semantic classification of the phraseological pattern on + the + N in English (“on the run, on the take, on the sly, on the line”), a very productive pattern with an open slot. From the realizations found in four dictionaries of idioms and in the “Oxford English Dictionary” six notional fields have been identified. Several processes contribute to the productive character of this pattern, namely analogical production, especially geographical variants and different language registers, the process of metaphorization and antonymic analogy.Este artículo presenta los resultados de una clasificación semántica del esquema fraseológico on + the + N (“on the run, on the take, on the sly, on the line”), un esquema con casilla vacía muy productivo en inglés. A partir de las realizaciones recogidas en cuatro diccionarios fraseológicos (dictionaries of idioms) y en el “Oxford English Dictionary” se han identificado seis campos nocionales. Varios procesos entran en juego en el carácter productivo de este esquema: la producción analógica, especialmente las variantes geográficas y los registros de lengua, el proceso de metaforización y la analogía por antonimia

Editorial: Tumor microenvironment in primary brain cancers

Primary brain tumors are most commonly detected in the late stages of the disease and there are only a few treatment opportunities. Overall survival rates are significantly low and the response to chemo/radiotherapy is not sufficient, despite surgical intervention. The tumor microenvironment (TME) regulates several brain tumor hallmarks, such as cell migration, invasiveness, proliferation, therapy resistance, stemness maintenance, immune evasion, among others. Therefore, it is necessary to understand the pro-tumoral mechanisms that are regulated by the TME in order to detect and identify new biomarkers and novel therapeutic targets.IN was supported by ANID/FONDECYT Grant 11220149 and ANID/IMII ICN09-016/ICN 2021-045. JRP was supported by grant PID2019-104766RB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, Basque Government (IT1751-22) and University of the Basque Country (COLAB22/07)

Datos para la comparación del micromodelado en dos macizos de granitoides peninsulares

[Resumen] El trabajo es un avance de los estudios de comparación del micromodelado de dos zonas graníticas hercínicas peninsulares, una de ellas, situada en el Pirineo aragonés (macizo de Cauterets) y la otra en la Serra do Gerez (Portugal norte), sujetas ambas en el pasado a modelado glaciar. Mientras en la zona pirenaica los procesos periglaciares son intensos en la actualidad y dán lugar a una activa evolución de vertientes, en la zona galaico portuguesa, si existe periglaciarismo, este se halla enormemente atenuado tanto en intensidad como en duración a lo largo del año. Tanto el tipo de microformas encontradas como la evolución del paleomodelado glaciar en ambas zonas parece indicar que la alteración por vía química ha ejercido una mayor influencia que la alteración por vía física (gelifracción), puesto que en la zona galaico portuguesa han desaparecido casi totalmente las huellas del micromodelado glaciar mientras que en la zona pirenaica se conservan aún en su mayor parte[Resumo] Neste traballo adiántanse algúns dos resultados do estudio de comparación do micromodelado de dúas zonas graníticas do hercínico peninsular, unha delas no Pirineo Aragonés, a outra na Serra do Geres (Portugal norde) e as dúas baixo modelado glaciar no pasado. Na actualidade a zona pirenaica está suxeita á acción dun activo periglaciarismo que leva a unha rápida dinámica de vertentes, namentras que a zona galaico portuguesa, se existe ó periglaciarismo, háxase grandemente amortecido tanto en intensidade como na duración das taes condicións ao langa do ano. Unha maior influencia, na evolución do microreleve, da alteración vía química, semella vir probada, pala cuase total esnaquización das pegadas do modelado glaciar na zonación galaico portuguesa mentras no pirineo aragonés fica unha grande parte delas, senda neste caso a alteración vía física o axente que xoga o papel mais importante na evolución do microreleve Etude polinique d'un sédiment marsh á le marais de Catoira (Pontevedra

Postmodernisme i moviments socials

Aquest article se centra en les conseqüències que l'estratègia reflexiva postmoderna (provinent d'autors com Lyotard, Foucault, Derrida o Baudrillard) aboca sobre els moviments socials de caràcter emancipador, que defensen el seu posicionament dintre del marc ideològic de l'esquerra alternativa antiautoritària. D'una banda, entenem per estratègia reflexiva postmoderna el corrent intel·lectual que, a partir de plantejaments irracionalistes, defensa la desaparició del programa alliberador de la modernitat. D'altra banda, el problema és que un estudi profund de l'orientació postmoderna aclareix que no defineixen propostes alternatives a les situacions criticades i, a més, deploren qualsevol intent de definició d'alternatives quant a il·lusió típica de la modernitat. Actualment, aquesta estratègia cobreix la funció conscientment estratègica de destruir les possibilitats de canvi que ofereixen els programes d'acció favorables a la radicalització de la democràcia, com els moviments socials, que s'introdueixen en el pensament de l'esquerra.The Postmodern reflexive strategy (from authors like Ly o t a rd, Foucault, Derrida or Baudrillard) has consequences on social movements with an emancipatorian character which within an ideological framework defend an antiauthoritarian alternative position by following left wing ideas. On the one hand, from our point of view, postmod ern reflexive strategy is the intellectual trend based on irrationality which announce the end of the emancipatory project of Modernity. On the other hand, through a deep analysis of the postmodern perspective, it is possible to clarify that alternatives to the criticized situations are not given; furtherm o re, it is refused any attempt to define alternatives as it is typical in Modernity. Nowadays, this strategy accomplishes consciously with the destruction of any possibility to change which are off e red by social movements when they try to radicalize democracy by introducing themselves in the left wing ideas.Este artículo se centra en las consecuencias que la estrategia reflexiva postmoderna (proveniente de autores como Lyotard, Foucault, Derrida o Baudrillard) vierte sobre los movimientos sociales de carácter emancipador, que defienden su posicionamiento dentro del marco ideológico de la izquierda alternativa antiautoritaria. Por un lado, entendemos por estrategia reflexiva postmoderna la corriente intelectual que, a partir de planteamientos irracionalistas, defiende la desaparición del programa liberador de la modernidad. Por otro lado, el problema radica en que un estudio profundo de la orientación postmoderna clarifica el hecho de que no definen propuestas alternativas a las situaciones criticadas y, además, deploran cualquier intento de definición de alternativas en tanto que ilusión típica de la modernidad. Actualmente, esta estrategia cubre la función conscientemente estratégica de destruir las posibilidades de cambio que ofrecen los programas de acción favorables a la radicalización de la democracia, como los movimientos sociales, introduciéndose en el pensamiento de la izquierda

Measuring diversity. A review and an empirical analysis

Maximum diversity problems arise in many practical settings from facility location to social networks, and constitute an important class of NP-hard problems in combinatorial optimization. There has been a growing interest in these problems in recent years, and different mathematical programming models have been proposed to capture the notion of diversity. They basically consist of selecting a subset of elements of a given set in such a way that a measure based on their pairwise distances is maximized to achieve dispersion or representativeness. In this paper, we perform an exhaustive comparison of four mathematical models to achieve diversity over the public domain library MDPLIB, studying the structure of the solutions obtained with each of them. We extend this library by including new Euclidean instances which permit to analyze the geometrical distribution of the solutions. Our study concludes which models are better suited for dispersion and which ones for representativeness in terms of the structure of their solutions, as well as which instances are difficult to solve. We also identify in our conclusions one of the models which is not recommended in any setting. We finalize by proposing two improvements, one related to the models and one to solving methods. The computational testing shows the value of the analysis and merit of our proposals

Un model per al disseny d'ecosistemes tecnològics educatius

Un ecosistema tecnològic educatiu és una comunitat de sistemes d’informació que interactuen entre ells i amb altres sistemes externs per tal de donar resposta a tots els processos implicats en una institució educativa. La complexitat de l’ecosistema depèn dels subsistemes tecnològics que el composen, de les interaccions que es generen entre ells i dels propis processos als que dona suport. El disseny d’un ecosistema tecnològic educatiu passa per la definició d’una arquitectura modular que faciliti la governança del conjunt donant resposta a tots els processos implicats. Com a resultat de la nostra recerca, hem definit un model teòric per al disseny d’ecosistemes tecnològics educatius basat en tretze característiques, set estratègiques i sis tecnològiques. El nostre objectiu és facilitar als responsables d’institucions educatives un recurs de suport a la seva presa de decisions pel que fa al disseny i evolució dels seus ecosistemes tecnològics educatius. El model proposat és aplicable en diferents contextos, des d’un centre educatiu fins a sistema educatiu. El model teòric proposat ha estat validat en el context del sistema educatiu andorrà mitjançant la realització d’un treball de camp que ha comptat amb la participació de diferents agents (professorat, equips directius, responsables TIC i equip del Ministeri).Un ecosistema tecnológico educativo es una comunidad de sistemas d?información que interactúan entre ellos y con otros sistemas externos para dar respuesta a todos los procesos implicados en una institución educativa. La complejidad de l?ecosistema depende de los subsistemas tecnológicos que el composen, de las interacciones que se generan entre ellos y de los propios procesos a los que mujer apoyo. El diseño de un ecosistema tecnológico educativo pasa por la definición de una arquitectura modular que facilite la gobernabilidad del conjunto dando respuesta a todos los procesos implicados. Como resultado de nuestra investigación, hemos definido un modelo teórico para el diseño de ecosistemas tecnológicos educativos basado en trece características, siete estratégicas y seis tecnológicas. Nuestro objetivo es facilitar a los responsables de instituciones educativas un recurso de apoyo a su toma de decisiones en lo que respecta al diseño y evolución de sus ecosistemas tecnológicos educativos. El modelo propuesto es aplicable en diferentes contextos, desde un centro educativo hasta un sistema educativo. El modelo teórico propuesto ha sido validado en el contexto del sistema educativo andorrano a partir de la realización de un trabajo de campo que ha contado con la participación de diferentes agentes (profesorado, equipos directivos, responsables TIC y equipo del Ministerio).A technological educational ecosystem is the community of information systems that interact with each other and with external ones in order to answer to all the processes involved in an educational institution. It may be viewed as a complex system whose level of complexity depends on the technological subsystems, the interactions generated between them, and the processes supported by the ecosystem. In order to design it, we must think about an ecosystem’s architecture that must allow an eficient governance. As a result of our research, we propose a series of attributes that a technological educational ecosystem must possess in order to provide an efficient and sustainable response to all the strategic, fundamental and support procedures involved in every process associated with an educational institution. Our main objective is to present educationalists responsible for designing a technological ecosystem with resources in the form of thirteen characteristics that should be satisfied in order to enable the ecosystem to be deployed successfully. Our proposed model is scalable as it can be applied to different scenarios with different dimensions, from a regional or national educational system to a school or university. This theoretical model has been implemented successfully in the context of Andorra’s national educational system. Once the technological ecosystem has been deployed we have asked the diferent stakeholders (Government, directors, teachers and IT staff) about their level of agreement with the different characteristics involved in the design. The results show a very high level of agreement with the model

A Multilingual and Contrastive Approach to Phraseological Translation: The Parallel Corpus GRAFE

Este artículo presenta los resultados del análisis traductológico de una selección de unidades fraseológicas (UF) extraídas de una muestra de la obra de David Lodge y de sus traducciones en español y en francés. Se propone una tipología de los principales problemas de fraseotraducción a los que se aplica, según los casos, una metodología basada en el análisis traductológico contrastivo gracias al uso del corpus GRAFE y al programa de concordancias Paraconc. Se trata de aspectos lingüísticos que aparecen en las traducciones en un idioma meta y que pueden estar ausentes en las del otro o incluso en ambos. Hay que destacar dos fenómenos principales: por un lado, la neutralización de la información pragmática (registro de lengua, eufemismo, valor intensificador) contenida en algunas de las UF de la lengua origen (inglés) y por otro, los calcos o traducciones literales de otras UF.This paper presents the results of the translational analysis of a selection of phraseological units (PUs) in a sample taken from David Lodge's novels and from their translations into Spanish and French. A typology of the main problems of phraseotranslation is proposed by using a methodology based on the contrastive translational analysis by means of the GRAFE corpus and the concordancer Paraconc. They consist of linguistic features that are present in one of the target languages and that may absent in the other one or even in both. Two main phenomena are to be considered: on the one hand, the neutralization of the pragmatic information (language register, euphemisms, intensifying value) included in some PUs in the source language (English) and on the other hand, the calques or literal translations of other PUs

Aplicació Facebook per a la gestió coordinada de mascotes abandonades o perdudes

Aquest text és la memòria del projecte final de carrera de Ramon Martí i Gallego realitzat per a l'obtenció del títol en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València. En ell es va a documentar el procés a través del qual s'ha obtingut l'aplicació Facebook per a la gestió de pèrdues i abandonaments d'animals. En primer lloc farem una breu introducció en la que explicarem els motius pels quals s'ha decidit fer aquest projecte i no un altre i en la que marquem els objectius d'aquest projecte dividits en dos branques, segons siguen de caràcter tecnològic o social. A continuació introduirem al lector en el món de les protectores i dels animals. Així, exposarem el problema que suposa per a la societat l'abandonament d'animals i tot el que fan les protectores en aquest sentit per tal d'intentar reduir aquest tipus d'accions. També s'explicarà la forma de treballar que tenen les protectores a traves de la xarxa i les deficiències que presenten els models i protocols que fan servir tant per comunicarse com per difondre la informació a través d'Internet. Seguidament assenyalarem els punts bàsics que hauria de complir el protocol per que siga eficient, i dissenyarem en aquest sentit els pilars bàsics en els que es recolzarà la nostra aplicació. Tot seguit analitzarem al detall les diferents tecnologies amb les que podríem desenvolupar l'aplicació, explicant per a cada cas quins avantatges i desavantatges presenta cada tecnologia per tal de triar la que més s'ajuste a les nostres necessitats. A més a més, explicarem al lector les característiques principals les xarxes socials i en que es basa el seu èxit i detallarem les mes importants. També donarem unes nocions de programació en Facebook, en les que explicarem quin és el mecanisme més senzill per connectar una pàgina web a la plataforma de l¿esmentada xarxa social. Prosseguirem amb el disseny de l'aplicació, que consta de diversos esquemes i documents realitzats seguint els diferents estàndards. Així, en primer lloc realitzarem l'especificació conceptual amb la que explicarem el sistema d'una manera lògica i natural, comentant els diferents processos tal i com han d'ocórrer en la vida real. A continuació presentarem el document d'especificació de requeriments. Amb aquest document intentarem explicar l'àmbit, la visió general, la descripció i la perspectiva en els que es desenvoluparà el nostre projecte. També definirem les funcions que s'intenten cobrir amb el producte, les diferents restriccions que presenta per la seua natura, i explicarem les suposicions i les premisses de les què partim. Pel que fa a l'especificació formal de l'aplicació, seguirem l'estàndard de modelat UML. Aquesta especificació descriu tant l'estructura de l'aplicació com la de les dades, així com el funcionament intern que tindrà l'aplicació. S'ha fet utilitzant els diagrames de casos d'ús per implementar la capa de presentació, diagrames de seqüència per la capa de negoci, i el diagrama entitat-relació per presentar la capa de dades. Una volta realitzat el disseny de l'aplicació, passarem al desenvolupament de l'aplicació. Així, es mostrarà un prototipus funcional de l'aplicació i es detallaran les diferents funcionalitats que s'han implementat. Seguidament connectarem l'aplicació web amb la interfície de Facebook.Finalment explicarem les conclusions que es desprenen de la realització del projecte i valorarem en que mesura hem aconseguit els objectius marcats al començament de la memòria. Conclourem comentant quins seran les passes a seguir per poder continuar amb la millora i el manteniment de l'aplicació.Martí Gallego, R. (2012). Aplicació Facebook per a la gestió coordinada de mascotes abandonades o perdudes. http://hdl.handle.net/10251/15246.Archivo delegad