Barrières touristiques pour touristes handicapés espagnols : développement et validation d’une échelle

A Espanya, més de 2,5 milions de persones viuen amb algun tipus de discapacitat (Imserso, 2014). Les barreres turístiques es poden definir com factors que influencien la participació i el comportament dels turistes i es divideixen en tres categories: intrapersonals, interpersonals i estructurals. L’objectiu d’aquest estudi exploratori és desenvolupar i validar una escala per mesurar els tipus de barreres que 248 turistes espanyols amb algun tipus de discapacitat han d’afrontar quan viatgen. Els resultats mostren que les barreres intrapersonals deriven en tres factors diferents: falta de coneixement, problemes de salut i dependència física i psicològica. Les barreres interpersonals es divideixen en dos factors: incongruències entre habilitat i repte, i comunicació. Les barreres estructurals es classifiquen en quatre factors: informació i comunicació, cost i cuidador, socioespacials i d’actitud. Tenint en compte la importància d’aquest segment de mercat a Espanya i a la resta del món, l’article aporta una eina quantitativa per tal que les destinacions turístiques puguin avaluar les barreres turístiques que aquests turistes amb necessitats especials d’accessibilitat poden trobar quan les visiten.In Spain, more than 2.5 million people live with some form of disability (Imserso, 2014). Tourism constraints are defined as factors influencing travel participation and behaviour, and can be divided into three categories: intrapersonal, interpersonal, and structural. The aim of this exploratory study is to develop and validate a measurement scale for each of these types of tourism constraints faced by 248 Spanish tourists with disabilities. The results show that intrapersonal constraints are due to three factors: lack of knowledge, health-related problems, and physical and psychological dependency. Interpersonal constraints are divided into two factors: skill-challenge incongruities and communication. Structural constraints are classified into four factors: information and communication, cost and attendant, socio-spatial, and attitudinal. Taking into consideration the importance of this market segment both in Spain and all over the world, this study provides tourism destinations with a quantitative tool for evaluating the barriers tourists with special access needs may encounter at a destination.En España, más de 2,5 millones de personas viven con algún tipo de discapacidad (Imserso, 2014). Las barreras turísticas se pueden definir como factores que influencian la participación y el comportamiento de los turistas y se dividen en tres categorías: intrapersonales, interpersonales y estructurales. El objetivo de este estudio exploratorio es desarrollar y validar una escala para medir los tipos de barreras que 248 turistas españoles con algún tipo de discapacidad deben afrontar cuando viajan. Los resultados muestran que de las barreras intrapersonales derivan tres factores distintos: falta de conocimiento, problemas de salud y dependencia física y psicológica. Las barreras interpersonales se dividen en dos factores: incongruencias entre habilidad y reto, y comunicación. Las barreras estructurales se clasifican en cuatro factores: información y comunicación, coste y cuidador, socio-espaciales, y de actitud. Teniendo en cuenta la importancia de este segmento de mercado en España y el resto del mundo, el artículo aporta una herramienta cuantitativa para que los destinos turísticos puedan evaluar las barreras turísticas que estos turistas con necesidades especiales de accesibilidad pueden encontrar cuando los visitan.En Espagne, plus de 2,5 millions de personnes vivent avec un handicap (Imserso, 2014). Les contraintes touristiques peuvent être définies comme des facteurs qui ont une incidence sur la participation et le comportement des touristes et elles sont divisées en trois catégories : intrapersonnelles, interpersonnelles et structurelles. L’objectif de cette étude exploratoire est de développer et de valider une échelle pour mesurer les types de contraintes que 248 touristes espagnols handicapés doivent affronter lorsqu’ils voyagent. Les résultats montrent que les contraintes intrapersonnelles peuvent être divisées en trois facteurs : manque de connaissances, problèmes de santé, et dépendance physique et psychologique. Les facteurs interpersonnels sont divisés en deux : incohérences entre les compétences et le défi, et communication. Les obstacles structurels sont classés en quatre facteurs : information et communication, coût et aidant, barrières socio-spatiales et comportementales. Compte tenu de l’importance de ce segment de marché en Espagne et dans le reste du monde, cet article propose aux destinations touristiques un outil quantitatif afin qu’elles puissent évaluer les contraintes touristiques que les personnes à besoins spécifiques en matière d’accessibilité peuvent trouver quand elles visitent ces sites

Analysing Accessible Tourism in Religious Destinations: The Case of Lourdes, France

Accessible tourism and religious tourism are normally treated separately. Even so, curative shrines can be defined as places where these two types of tourism are especially co-habitual. Behaviour of both religious tourists (Battour, Battor, & Bhatti, 2013; Nolan & Nolan, 1992; Rinschede, 1992) and of people with special access needs (Burnett & Baker, 2001; Figueiredo, Eusébio, & Kastenholz, 2012) has been analysed before. However, the behaviour of visitors with special access needs in religious sites has not been analysed yet. This study aims at exploring whether there are differences in motivations and perceived value of tourists with special access needs and those without at these destinations. Findings suggest: (1) there is significant difference in the perception of religious sites and hospitality services between the two groups of the sample; (2) the dimensions of the perceived value are structured differently; (3) there are significant differences in motivations, mostly related to the self, between the two groups; (4) the dimensions of the motivations have different structures between the two groups. Both managerial and theoretical implications are discussed