Do primary and secondary care doctors have a different experience and perception of cross-level clinical coordination? Results of a cross-sectional study in the Catalan National Health System (Spain)

Clinical coordination across care levels is a priority for health systems around the world, especially for those based on primary health care. The aim of this study is to analyse the degree of clinical information and clinical management coordination across healthcare levels in the Catalan national health system experienced by primary (PC) and secondary care (SC) doctors and explore the associated factors. Cross-sectional study based on an online survey using the self-administered questionnaire COORDENA-CAT. Data collection: October-December 2017. Study population: PC and SC (acute and long term) doctors of the Catalan national health system. Participation rate was 21%, with a sample of 3308 doctors. Outcome variables: cross-level clinical information coordination, clinical management coordination, and perception of cross-level coordination within the area. Explanatory variables: socio-demographic, employment characteristics, attitude towards job, type of area (according to type of hospital and management), interactional factors, organizational factors and knowledge of existing coordination mechanisms. Stratification variable: level of care. Descriptive and multivariate analysis by logistic regression. The degree of clinical coordination experienced across levels of care was high for both PC and SC doctors, although PC doctors experienced greater exchange and use of information and SC doctors experienced greater consistency of care. However, only 32.13% of PC and 35.72% of SC doctors found that patient care was coordinated across care levels within their area. In both levels of care, knowing the doctors of the other level, working in an area where the same entity manages SC and majority of PC, and holding joint clinical case conferences were factors positively associated with perceiving high levels of clinical coordination. Other associated factors were specific to the care level, such as being informed of a patient's discharge from hospital for PC doctors, or trusting in the clinical skills of the other care level for SC doctors. Interactional and organizational factors are positively associated with perceiving high levels of clinical coordination. Introducing policies to enhance such factors can foster clinical coordination between different health care levels. The COORDENA questionnaire allows us to identify fields for improvement in clinical coordination

Key Figures on the Alt Empordà 2020

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryL’objectiu d’aquest document és proporcionar un conjunt de visualitzacions intuïtives, clares i concises sobre alguns dels indicadors disponibles de l’Alt Empordà amb la intenció d’aportar una mirada estratègica de l’estat actual de la comarca.El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca.The objective of this document is to provide a series of intuitive, clear and concise visualisations of some of the available figures on the Alt Empordà to provide a strategic view of the current state of the region

Key Figures on the Alt Empordà 2021

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryIndicadores Clave del Alt Empordà 2021 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en que ha sido posible pero en muchos otros no se ha podido obtener información detallada, por lo que las cifras son de ámbito comarcal o provincial. Este documento quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación: las tendencias recientes, incluyendo datos demográficos, sociodemográficos, de salud, economía, territorio y sus recursos.Key Figures on the Alt Empordà 2021 presents a selection of statistics on the Alt Empordà and the area of Girona. Whenever possible, these data are defined within the municipal scope, but in many cases it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are regional or provincial. This document aims to provide a general view to help know the state of the area at the time of publication: recent trends, including data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources

Views and beliefs of aging according to cultural origin in Alt Empordà

Envelliment; Diversitat cultural; VisionsEnvejecimiento; Diversidad cultural; VisionesAging; Cultural diversity; ViewsThe aging of the population and the constant population movement, confronts us with a crucial social challenge: aging in a multicultural context. The study focused on the Alt Empordà region, which is both old and diverse, with the coexistence of multiple ages and cultures. The aim of the study was to understand what gives meaning to the lives of the elderly in this intercultural region, as well as to explore the visions of the elderly themselves in order to integrate them into the social and healthcare transformation. The study's results revealed three viewpoints on aging: one focused on survival, another on enjoyment, and a third focused on community contribution and leaving a legacy. With regard to the different psychosocial factors that shape significant aging for the elderly in the Alt Empordà, it was identified that all cultures value health, independence and wish to age in their homes. Regardless of the cultural background, they view health services as facilitating aging and place high value on having quality and universal health care. However, they manifest that social services are challenging to meet their demands and needs. The desire to live in a world where there is more face to face attention and not only virtual and digital access was also expressed by them. It was identified that for certain group, religion is considered a key element to measure the perception of inclusion or exclusion during this life stage.El envejecimiento de la población y el constante movimiento poblacional, nos enfrenta a un desafío social crucial: el envejecimiento en un contexto multicultural. El estudio se centró en la comarca del Alt Empordà, que es a la vez envejecida y diversa, en la que conviven múltiples edades y culturas. El objetivo del estudio fue comprender qué da sentido a la vida de las personas mayores en esta región intercultural, así como explorar las visiones de las propias personas mayores para integrarlas en la transformación social y sanitaria. Los resultados del estudio revelaron tres puntos de vista sobre el envejecimiento: uno centrado en la supervivencia, otro en el disfrute y un tercero centrado en la contribución a la comunidad y en dejar un legado. Respecto a los diferentes factores psicosociales que condicionan el envejecimiento significativo de las personas mayores en el Alt Empordà, se identificó que todas las culturas valoran la salud, la independencia y desean envejecer en sus hogares. Independientemente del contexto cultural, consideran que los servicios de salud facilitan el envejecimiento y otorgan gran valor a contar con atención médica universal y de calidad. Sin embargo, manifiestan que los servicios sociales tienen dificultades para satisfacer sus demandas y necesidades. También expresaron el deseo de vivir en un mundo donde haya más atención presencial y no solo acceso virtual y digital. Se identificó que para determinado grupo la religión es considerada un elemento clave para medir la percepción de inclusión o exclusión durante esta etapa de la vidaL'envelliment de la població i el moviment constant de població, ens enfronta a un repte social crucial: l'envelliment en un context multicultural. L'estudi s'ha centrat en la comarca de l'Alt Empordà, envellida i diversa, amb la convivència de múltiples edats i cultures. L'objectiu de l'estudi era entendre què dóna sentit a la vida de les persones grans en aquesta regió intercultural, així com explorar les visions de les mateixes persones grans per tal d'integrar-les en la transformació social i assistencial. Els resultats de l'estudi van revelar tres punts de vista sobre l'envelliment: un centrat en la supervivència, un altre en el gaudi i un tercer centrat en la contribució de la comunitat i deixar un llegat. Pel que fa als diferents factors psicosocials que configuren l'envelliment significatiu de la gent gran a l'Alt Empordà, s'ha identificat que totes les cultures valoren la salut, la independència i el desig d'envellir a casa seva. Independentment de l'origen cultural, consideren que els serveis de salut faciliten l'envelliment i donen un gran valor a tenir una atenció sanitària de qualitat i universal. Tanmateix, manifesten que els serveis socials tenen un repte per satisfer les seves demandes i necessitats. També van expressar el desig de viure en un món on hi hagi més atenció cara a cara i no només l'accés virtual i digital. Es va identificar que per a determinats grups, la religió es considera un element clau per mesurar la percepció d'inclusió o exclusió durant aquesta etapa de la vida

Anàlisi del descens de la natalitat durant la pandèmia de la COVID-19 a l’Alt Empordà

Natalitat; COVID-19; Hospital comarcalNatalidad; COVID-19; Hospital comarcalNatality; COVID-19; Country hospitalS'entén per natalitat el nombre de nascuts vius que es produeix en un territori. Aquesta dada unida a l'estadística de defuncions permet estimar el creixement de la població. A la comarca de l'Alt Empordà hi ha hagut un increment significatiu de la població immigrada en els últims anys, fins a situar-se actualment a prop del 25%. Aquest fet ha impactat tant en el creixement de la població com també en la natalitat en els darrers anys, una situació que s’ha alterat amb la COVID-19. L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar el nombre de parts a la Fundació Salut Empordà (FSE) el 2022 respecte al període 2020-2021 i analitzar l’evolució de la taxa de naixements a la comarca de l’Alt Empordà durant el període 1998-2022

Key Figures on Alt Empordà 2022

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryIndicadors Clau de l’Alt Empordà 2022 presenta una selecció de dades estadístiques sobre l’Alt Empordà i la demarcació de Girona. Aquestes dades s’emmarquen en l’àmbit municipal en tots aquells casos en què ha estat possible i, en altres en què no s’ha pogut obtenir informació prou detallada, es presenten en àmbit comarcal o provincial. En aquest document es vol aportar una visió general que faciliti conèixer l’estat del territori amb dades de l’any 2021 o les més recents editades, i veure quines són les tendències actuals. El recull inclou dades sociodemogràfiques, de salut, d’economia, de medi ambient i d’altres recursos del territori. En l’edició de 2022, com ja passava l’any anterior, s’objectiva la influència de l'epidèmia de COVID-19 en diversos indicadors i tendències.Indicadores Clave del Alt Empordà 2022 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en los que ha sido posible y, en los que no se ha podido obtener información lo suficientemente detallada, se presentan en ámbito comarcal o provincial. En este documento se quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio con datos del año 2021 o más recientes editados, y ver cuáles son las tendencias actuales. La recopilación incluye datos sociodemográficos, de salud, de economía, de medio ambiente y otros recursos del territorio. En la edición de 2022, como ya pasaba el año anterior, se objetiva la influencia de la epidemia de COVID-19 en varios indicadores y tendencias.Key Figures on Alt Empordà 2022 presents a selection of statistics on Alt Empordà and the province of Girona. Whenever possible, this data is defined within the municipal scope, but in many cases, it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are for the whole area or provincial. This document aims to provide a general view to help us find out about the state of the area using 2021 data or the most recent data available and identifying current trends. This document includes data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources. As was the case last year, in the 2022 edition, the influence of the COVID-19 epidemic has been objectified in various indicators and trends

Impacte sobre les consultes de gastroenterologia infantil del programa de diagnòstic i maneig del dolor abdominal recurrent (DARE) a l'atenció primària

Dolor abdominal; DAREmpordà; Atenció primàriaDolor abdominal; DAREmpordà; Atención primariaAbdominal pain; DAREmpordà; Primary health careIntroducció: El dolor abdominal recurrent (DAR) és un motiu de consulta molt freqüent a l'atenció primària (AP): un 90-95% dels casos són de causa és funcional (Reust et al., 2018) i s'estima que un 30-40% dels pacients podrien millorar només amb la intervenció psicoeducativa i el seguiment del pediatre (Schlarb et al., 2011). Objectius: Determinar si el programa DARE millora la capacitat del pediatre d'AP en el diagnòstic i maneig del DAR, reduint les derivacions a la consulta de gastroenterologia infantil. Metodologia: S'ofereix als pediatres d'AP de l´àrea de referència d'un hospital comarcal un protocol d'avaluació i maneig del DAR i una eina psicoeducativa per als pacients i les seves famílies (programa DARE). S'analitzen de forma retrospectiva les derivacions de pacients de 4 a 15 anys amb DAR a la consulta de gastroenterologia infantil de l'hospital en 2 períodes d'un any de durada, abans i després de la introducció de DARE,i quants acaben diagnosticats de DAR funcional (DAF) Resultats: En el primer període es van derivar 42 pacients amb DAR (31,6% del total). En el segon període es van derivar 21 pacients amb DAR (20% del total) (p0,05) Conclusions: El programa DARE ha reduït significativament les derivacions per DAR des d'AP a les consultes de Gastroenterologia Infantil. En ambdós períodes, més de la meitat dels pacients derivats per DAR són orientats com a DAF

Evolució de la mortalitat durant la pandèmia de COVID-19 a un hospital comarcal (2020-2022)

Mortalitat; COVID-19; Hospital comarcalMortalidad; COVID-19; Hospital comarcalMortality; COVID-19; County hospitalL’objectiu de l’estudi va ser conèixer les causes de mortalitat i la seva evolució en el període d’aparició de la COVID-19 en un hospital comarcal

White matter integrity related to functional working memory networks in traumatic brain injury

Objective: This study explores the functional and structural patterns of connectivity underlying working memory impairment after severe traumatic axonal injury. Methods: We performed an fMRI n-back task and acquired diffusion tensor images (DTI) in a group of 19 chronic-stage patients with severe traumatic brain injury (TBI) and evidence of traumatic axonal injury and 19 matched healthy controls. We performed image analyses with FSL software and fMRI data were analyzed using probabilistic independent component analysis. Fractional anisotropy (FA) maps from DTI images were analyzed with FMRIB's Diffusion Toolbox. Results: We identified working memory and default mode networks. Global FA values correlated with both networks and FA whole-brain analysis revealed correlations in several tracts associated with the functional activation. Furthermore, working memory performance in the patient group correlated with the functional activation patterns and with the FA values of the associative fasciculi. Conclusion: Combining structural and functional neuroimaging data, we were able to describe structural white matter changes related to functional network alterations and to lower performance in working memory in chronic TBI

White Matter/Gray Matter Contrast Changes in Chronic and Diffuse Traumatic brain Injury

Signal-intensity contrast of T1-weighted magnetic resonance imaging scans has been associated with tissue integrity and reported as a sign of neurodegenerative changes in diseases such as Alzheimer's disease. After severe traumatic brain injury (TBI), progressive structural changes occur in white (WM) and gray matter (GM). In the current study, we assessed the signal-intensity contrast of GM and WM in patients with diffuse TBI in the chronic stage to (1) characterize the regional pattern of WM/GM changes in intensity contrast associated with traumatic axonal injury, (2) evaluate possible associations between this measure and diffusion tensor image (DTI)/fractional anisotropy (FA) for detecting WM damage, and (3) investigate the correlates of both measures with cognitive outcomes. Structural T1 scans were processed with FreeSurfer software to identify the boundary and calculate the WM/GM contrast maps. DTIs were processed with the FMRIB software library to obtain FA maps. The WM/GM contrast in TBI patients showed a pattern of reduction in almost all of the brain, except the visual and motor primary regions. Global FA values obtained from DTI correlated with the intensity contrast of all associative cerebral regions. WM/GM contrast correlated with memory functions, whereas FA global values correlated with tests measuring memory and mental processing speed. In conclusion, tissue-contrast intensity is a very sensitive measure for detecting structural brain damage in chronic, severe and diffuse TBI, but is less sensitive than FA for reflecting neuropsychological sequelae, such as impaired mental processing speed