Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum en un matollar mediterrani

El treball que es presenta postula recuperar i utilitzar els ramats en la gestió forestal encaminada a la prevenció d'incendis en hàbitats mediterranis. L'objectiu d'aquest estudi ha estat determinar les variacions estructurals de la vegetació d'una brolla mediterrània sotmesa a pastura de cavalls i cabres, i comparar l'efecte de cada espècie animal sobre la vegetació per a disminuir el risc d'incendi. La càrrega ramadera va ser de 70 UR/ha, elevada i intensa, de quatre dies de durada. Els resultats obtinguts indiquen que tant les cabres com els cavalls són eficients en la disminució del fitovolum combustible. Les espècies més pasturades van ser la foixarda (Globularia alypum) i el bruc d'hivern (Erica multiflora). L'efecte dels cavalls va ser significativament superior sobre la mortalitat de les plantes (21 %) respecte de les cabres (10 %). Les dues espècies animals redueixen significativament l'alçària dels matolls però no es van trobar diferències entre elles. En canvi, la pastura amb cabres va mostrar una reducció més gran de superfície de capçada i del fitovolum (38 % enfront del 36 %)

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s'ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l'aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d'aquests. D'aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s'ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l'adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l'adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s'ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d'Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l'elaboració d'uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s'està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s'hauria d'aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s'hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s'ha intentat tancar el cicle productiu dins de l'explotació. D'aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d'aliments, s'aconsegueix no dependre de l'exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l'anàlisi econòmica s'ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d'iniciar l'explotació i tenir un període d'adaptació

Ramaderia extensiva com a eina de prevenció d'incendis i gestió del paisatge a Matadepera (Vallès Occidental)

Aquest es un estudi de la contribució d'un ramat mixt d'oví i cabrum a la gestió de les masses forestals per a la prevenció d'incendis al municipi de Matadepera. L'avaluació de l'acció del ramat s'ha efectuat mitjançant un estudi integrat a traves del coneixement local i l'estudi ecològic de les zones pasturades. La ramaderia extensiva i especialment els ramats d'ovelles i cabres han contribuït durant segles a la neteja del sotabosc mitjançant l'aprofitament productiu d'aquestes zones, per tant no es quelcom nou, sinó un reconeixement als serveis ecològics no productius de la ramaderia extensiva i com aquesta es eficaç en la prevenció d'incendis forestals.Este documento se basa en el estudio de la contribución que aporta un rebaño mixto formado por ganado ovino y caprino en la gestión de las masas forestales y, de este modo, ayudar a prevenir los incendios en el municipio de Matadepera. La evaluación del rebaño se efectuó mediante un estudio integrado: a través del conocimiento local y del estudio ecológico de las zonas pastadas. La ganadería extensiva y, especialmente los rebaños de ovejas y de cabras, han contribuido durante siglos en la limpieza del sotobosque mediante el aprovechamiento productivo de estas zonas; por lo tanto, no es nada nuevo, solo un reconocimiento a los servicios ecológicos no productivos de la ganadería y la demostración que ésta es eficaz en la prevención de incendios.This study focuses on the contribution that a flock with some goats mixed provides to the management of the forest masses and, in this way, it can help to prevent fires in the town of Matadepera. The flock's evaluation has been done through an integrated research containing: local knowledge and an ecological study of the grazed zones. The extensive livestock farming and, particularly flocks and herd, contributed to the cleaning of the undergrowth through the productive use of those zones; therefore, there is not anything new on this activity, it is just a recognition of the non-productive ecological services of the livestock farming and the proof that it is effective to prevent fires

Introducción de germoplasma tropical en la mejora de maiz forrajero

Peer Reviewe

Delayed leaf senescence (stay green) and digestibility in maize

Peer Reviewe

Preference by Donkeys and Goats among Five Mediterranean Forest Species : Implications for Reducing Fire Hazard

During the second half of the 20th century, European countries experienced an increase in their forest area due to the global change. Consequently, there has been an increase in large forest fires, mainly in the Mediterranean basin, and this has forced the development of several types of prevention programs. One of them is the control of the understory by livestock. In this sense, browsing with a combination of donkeys and goats could be a good option, as both animals usually feed on forest species. However, little is known about their preferences for the key species of the Mediterranean forest. Using a cafeteria test, the preferences and consumption of both animals have been determined for five typical species of the Mediterranean forest, such as Quercus ilex, Pinus halepensis, Phillyrea latifolia, Rubus ulmifolius, and Brachypodium retusum. Results showed that donkeys and goats could act complementarily in the reduction of the fuel biomass of forests. Donkeys appear to act more on fine fuel, such as B. retusum, and goats on the more pyrophyte species, in this case P. halepensis. In addition, given that donkeys are at severe risk of extinction in Europe, this role of providing ecosystem services could contribute to their conservation. Despite this study only showing that goats and donkeys would consume all five presented plant species and that there are some differences in consumption during a short-term test, it constitutes a useful first step for conservation and fire prevention in the Mediterranean forests

Dinámica de la cubierta vegetal. Interacción planta- animal

Este capítulo pretende dar una visión general de la interdependencia de los fenómenos del crecimiento y desarrollo de las plantas y los factores del medio desde el punto de vista del pensamiento de la ecología vegetal y sobre una base fisiológica. Desde esta perspectiva, se analizan los principales factores que influyen sobre la evolución de la vegetación del pasto y se pone de manifiesto que el pasto constituye un sistema dinámico y joven y, en consecuencia, sensible a las variaciones externas. En ningún momento se pretende proponer métodos de mejora de pastos ni modelos de explotación, dado que cada combinación de condiciones plantea una problemática particular. Simplemente se intenta dar las bases mínimas para comprender cómo el hombre, como factor ambiental, puede influir positivamente en el uso racional del territorio, evitando problemas de erosión del suelo y consiguiendo al mismo tiempo una explotación ganadera sostenible

Dinámica de la cubierta vegetal. Interacción planta- animal

Este capítulo pretende dar una visión general de la interdependencia de los fenómenos del crecimiento y desarrollo de las plantas y los factores del medio desde el punto de vista del pensamiento de la ecología vegetal y sobre una base fisiológica. Desde esta perspectiva, se analizan los principales factores que influyen sobre la evolución de la vegetación del pasto y se pone de manifiesto que el pasto constituye un sistema dinámico y joven y, en consecuencia, sensible a las variaciones externas. En ningún momento se pretende proponer métodos de mejora de pastos ni modelos de explotación, dado que cada combinación de condiciones plantea una problemática particular. Simplemente se intenta dar las bases mínimas para comprender cómo el hombre, como factor ambiental, puede influir positivamente en el uso racional del territorio, evitando problemas de erosión del suelo y consiguiendo al mismo tiempo una explotación ganadera sostenible

Utilització de ginestell per ramats mixtos d'oví i cabrum

En el present estudi s'han determinat la composició química i la contribució del ginestell (Cytisus scoparius) en la dieta d'ovelles i de cabres que pasturen a la muntanya mitjana mediterrània. El ginestell és un arbust farratger que complementa l'oferta alimentària dels ramats durant l'hivern. Durant la resta de l'any, el seu consum és moderat amb excepció de la primavera tardana (juny-juliol), moment que hom en detecta un increment lleuger, degut probablement a la millor qualitat farratgera. Aquesta evolució s'observa més clarament en la finca amb més càrrega ramadera.En el presente estudio se han determinado la composición química y la contribución de la retama de escobas (Cytisus scoparius) en la dieta de ovejas y cabras que pastorean en la montaña media mediterránea. La retama de escobas es un arbusto forrajero que complementa la oferta alimentaria de los rebaños durante el invierno. Durante el resto del año su consumo es moderado, con excepción de la primavera tardía (junio-julio), momento en que se detecta un ligero incremento, debido probablemente a su mejor calidad forrajera. Esta evolución se observa de forma más clara en la finca con mayor carga ganadera.In the present study, chemical composition and sheep and goat diets contribution of Cytisus scoparius grazed in Mediterranean mountain were determined. Cytisus scoparius is a fodder shrub which is in winter a complementary food resource for livestocks. The rest of the year it was consumed lightly, with the exception in late spring, when the forage quality is better. This annual pattern was more clear in the range with a major stocking rate

Utilització de ginestell per ramats mixtos d'oví i cabrum

En el present estudi s'han determinat la composició química i la contribució del ginestell (Cytisus scoparius) en la dieta d'ovelles i de cabres que pasturen a la muntanya mitjana mediterrània. El ginestell és un arbust farratger que complementa l'oferta alimentària dels ramats durant l'hivern. Durant la resta de l'any, el seu consum és moderat amb excepció de la primavera tardana (juny-juliol), moment que hom en detecta un increment lleuger, degut probablement a la millor qualitat farratgera. Aquesta evolució s'observa més clarament en la finca amb més càrrega ramadera.In the present study, chemical composition and sheep and goat diets contribution of Cytisus scoparius grazed in Mediterranean mountain were determined. Cytisus scoparius is a fodder shrub which is in winter a complementary food resource for livestocks. The rest of the year it was consumed lightly, with the exception in late spring, when the forage quality is better. This annual pattern was more clear in the range with a major stocking rate.En el presente estudio se han determinado la composición química y la contribución de la retama de escobas (Cytisus scoparius) en la dieta de ovejas y cabras que pastorean en la montaña media mediterránea. La retama de escobas es un arbusto forrajero que complementa la oferta alimentaria de los rebaños durante el invierno. Durante el resto del año su consumo es moderado, con excepción de la primavera tardía (junio-julio), momento en que se detecta un ligero incremento, debido probablemente a su mejor calidad forrajera. Esta evolución se observa de forma más clara en la finca con mayor carga ganadera