5,433 research outputs found
Taxonomic revision of the genus Alternanthera (Amaranthaceae) in Italy
A taxonomic revision of the genus Alternanthera (Amaranthaceae) in Italy is here presented. Field surveys were carried out during the period 2007–2013. Thirty-six herbaria (both European and American) were consulted as well as extensive literature was analyzed. Four taxa are recognized, all of them to be considered aliens native to South America. Information about nomenclature (accepted names, main synonyms, and types), morphology, chromosome number, alien status (at national and regional levels), occurrence in Italy (at regional and provincial scale), ecology (preferential habitat, phenology, and elevation), taxonomical notes, and Italian vernacular names were provided for each taxon. A diagnostic key was given. For the nomenclatural purposes the generic name Alternanthera and its type was discussed, and the names A. paronychioides and A. pungens were studied and typified (lecto- and neotype, respectively) on specimens preserved at PH and P
Riquesa d'espècies i interès per a la conservació dels ocells a l'àrea metropolitana de Barcelona: relacions amb la xarxa actual d'espais protegits
En aquest treball s'analitza la distribució espacial de la riquesa d'espècies d'ocells i la seva relació amb diverses variables territorials i amb la distribució dels espais del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) en tres conjunts d'espècies amb un interès de conservació contrastat: (1) el total d'espècies; (2) les que tenen un estatus de conservació desfavorable a Europa (categories 2 i 3 de la classificació SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; és a dir, SPEC 2+3); i (3) les incloses a l'Annex I de la Directiva del Consell 79/409/EEC per a la conservació de les aus silvestres (Directiva Ocells). L'estudi es va dur a terme al Vallès Oriental i àrees limítrofes. La riquesa d'espècies d'ocells es va obtenir d'un mostreig de camp previ, realitzat durant vuit anys separadament per a les espècies nidificants (primavera) i hivernants (hivern), i prenent com a unitat d'estudi les quadrícules UTM d'1 km × 1 km. La relació entre els diversos grups d'ocells i entre aquests i les variables territorials més significatives es va dur a terme mitjançant correlacions de Pearson. També es van comparar els valors de riquesa d'espècies dels grups estudiats i de les variables territorials seleccionades dins i fora dels espais del PEIN sobre una mostra aleatòria de les quadrícules. La riquesa total i el nombre d'espècies SPEC 2+3 són significativament més alts fora dels espais del PEIN, i es concentren en els mosaics agroforestals del Moianès i Osona per a les nidificants, i a la plana del Vallès per a les hivernants. Tots aquests grups d'espècies presenten correlacions positives i significatives amb la proporció de conreus i la diversitat de cobertes del sòl. La riquesa d'SPEC 2+3 mostra, a més, unes correlacions moderadament altes amb la riquesa total d'ocells. Contràriament, la riquesa d'espècies incloses a la Directiva Ocells segueix patrons de distribució diferents, amb alguns hot spots locals dins del Parc Natural del Montseny, i coThe spatial distribution of bird species richness and its relationship with several territorial variables and with the distribution of nature reserves was analysed for three species groups of differing interest for conservation: (1) all species, (2) species with an unfavourable conservation status in Europe (categories 2 and 3 of SPEC; SPEC2+3), and (3) species included in Annex I of the Birds Directive. The study was carried out in the Vallès Oriental and surrounding areas, in the metropolitan area of Barcelona. Bird species numbers were obtained for each UTM 1 × 1 km square from a previous field survey carried out separately for nesting (spring) and wintering species (winter) over an 8 year period. The relationships between the different groups and between these and the most relevant territorial variables were assessed using Pearson correlations. The numbers of species and the territorial variables for areas inside and outside the nature reserves were also compared, using a random subsample of squares. The total species richness and the number of SPEC2+3 species were, in most cases, significantly higher outside the nature reserves and were concentrated in forest-cropland mosaics in the Moianès and Osona for the nesting species and in the Vallès plain for the wintering ones. All these species groups showed significant positive correlations with cropland and land cover diversity. The number of SPEC2+3 species was moderately correlated with total species richness. In contrast, the species richness of species included in the Birds Directive showed some hot spots in the Montseny natural park, and consequently was weakly correlated with the total species richness and the number of SPEC2+3 species. The study shows a complex conservation situation in the Vallès Oriental, with nature reserves harbouring several species included in the Birds Directive, while forest-cropland mosaics that are very species-rich are not especially protected. There is a clear need to promote andSe analiza la distribución espacial de la riqueza de especies de aves y su relación con varias variables territoriales y con la distribución de los espacios del Plan de Espacios de Interés Natural de Cataluña (PEIN) en tres conjuntos de especies con un interés de conservación contrastado: (1) el total de especies; (2) las que presentan un estatus de conservación desfavorable en Europa (categorías 2 y 3 de la clasificación SPEC [Species of European Conservation Concern; Tucker & Heath, 1994]; SPEC 2+3); y (3) las incluidas en el Anexo I de la Directiva del Consejo 79/409/EEC, para la conservación de aves silvestres (Directiva Aves). El estudio se llevó a cabo en el Vallès Oriental y áreas limítrofes, en el área metropolitana de Barcelona. La riqueza de especies de aves se obtuvo de un muestreo de campo previo, realizado durante ocho años separadamente para las especies nidificantes (primavera) e invernantes (invierno), y tomando como unidad de estudio las cuadrículas UTM de 1 km × 1 km. La relación entre los diferentes grupos de aves y entre éstos y las variables territoriales más significativas se llevó a cabo mediante correlaciones de Pearson. También se compararon los valores de riqueza de especies de los grupos de aves estudiados y de las variables territoriales seleccionadas dentro y fuera de los espacios del PEIN sobre una muestra aleatoria de las cuadrículas. Las riquezas total y SPEC 2+3 son significativamente más altas fuera de los espacios del PEIN y se concentran en los mosaicos agroforestales del Moianès y Osona para las nidificantes y en el llano del Vallès para las invernantes. Todos estos grupos de especies presentan correlaciones positivas y significativas con la proporción de cultivos y la diversidad de cubiertas. La riqueza de SPEC 2+3 muestra, además, correlaciones moderadamente altas con la riqueza total de aves. Contrariamente, la riqueza de especies incluidas en la Directiva Aves sigue patrones de distribución diferentes, con algunos hot spots
Biocompatible alginate hydrogels for storage and delivery of plasma-generated reactive species
En els darrers anys a la Medicina de Plasmes s'ha convertit en un camp a estudiar amb molt de
potencial donats els resultats que ha mostrat en diversos estudis realitzats a tot el món. El plasma es
defineix com un gas ionitzat que es genera en aplicar una descàrrega elèctrica a un gas, heli (He) en
aquest cas, i que conté, entre d'altres, nombroses espècies reactives d'oxigen i nitrogen (RONS).
Aquestes espècies indueixen un augment d'estrès oxidatiu a les cèl·lules que s'està estudiant com a
nou tractament contra el càncer, menys invasiu i altament selectiu, que evita danyar les cèl·lules sanes
del pacient.
Aquest projecte final de grau es centra en l'optimització d'hidrogels d'alginat com a vehicles per
alliberar aquestes espècies reactives generades per plasma. Això es fa estudiant que paràmetres
afecten en el seu alliberament d'espècies a partir d'un tractament amb plasma no tèrmic. L'objectiu
consistiria a poder fer servir aquests hidrogels per produir implants que mantinguin una concentració
d'aquestes espècies més perllongada que altres vehicles líquids al lloc del tumor. La totalitat dels
materials utilitzats en aquest treball és biocompatible evitant així que es produeixin complicacions per
degradacions o reaccions dels materials amb els fluids corporals.
Les espècies reactives generades pel plasma no tèrmic són molt variades, i en aquest treball ens
centrarem en dues en particular, H2O2 i NO2
- que generem amb la descàrrega de plasma d'Heli amb
0.3% d'aire sintètic permet la formació d'aquestes espècies, entre d'altres. Per analitzar l'alliberament
es fan uns assajos d'alliberament o de degradació, podent així comprovar el comportament d'aquest
biomaterial i comparar els resultats amb el propi biopolímer.
Durant el treball s'han pogut avaluar diferents mètodes de preparació i reticulació dels hidrogels
aconseguint un alliberament esperat d'aquestes espècies en un període de temps de 70 minuts en un
medi amb condicions similars a les fisiològiques, a més es va poder analitzar la influència de la
microestructura i les propietats reològiques de l'hidrogel al procés d'alliberament.En los últimos años en la Medicina de Plasmas se ha convertido en un campo a estudiar con mucho
potencial dados los resultados que ha mostrado en varios estudios realizados en todo el mundo. El
plasma se define como un gas ionizado que se genera al aplicar una descarga eléctrica a un gas, helio
(He) en este caso, y que contiene, entre otros, numerosas especies reactivas de oxígeno y nitrógeno
(RONS). Estas especies inducen un aumento de estrés oxidativo en las células que se está estudiando
como nuevo tratamiento contra el cáncer, menos invasivo y altamente selectivo, que evita dañar las
células sanas del paciente.
Este Proyecto Final de Grado se centra en la optimización de hidrogeles de alginato como vehículos
para la liberación de estas especies reactivas generadas por plasma. Ello se lleva a cabo estudiando que
parámetros afectan en su liberación de especies a partir de un tratamiento con plasma no térmico. El
objetivo consistiría en poder emplear estos hidrogeles para producir implantes que mantengan una
concentración de estas especies más prolongada que otros vehículos líquidos en el lugar del tumor. La
totalidad de los materiales utilizados en este trabajo es biocompatible evitando así que se produzcan
complicaciones por degradaciones o reacciones de los materiales con los fluidos corporales.
Las especies reactivas generadas por el plasma no térmico son muy variadas, y en este trabajo nos
centraremos en dos en particular, H2O2 y NO2
-que generamos con la descarga de plasma de Helio con
0.3% de aire sintético permite la formación de estas especies, entre otras. Para analizar la liberación se
realizan unos ensayos de liberación o de degradación, pudiendo comprobar así el comportamiento de
este biomaterial y comparando los resultados con el propio biopolímero.
Durante el trabajo se ha podido evaluar distintos métodos de preparación y reticulación de los
hidrogeles consiguiendo una liberación esperada de estas especies en un periodo de tiempo de 70
minutos en un medio con condiciones similares a las fisiológicas, además se pudo analizar la influencia
de la microestructura y las propiedades reológicas del hidrogel en el proceso de liberación.In recent years, Plasma Medicine has become a field to study with great potential due the results that
it has shown in some studies realized around the world. Plasma is defined as an ionized gas that is
generated by applying an electrical discharge to a gas, helium (He) in this case, and which contains,
among others, numerous reactive oxygen and nitrogen species (RONS). These species induce an
increase in oxidative stress in cells that is being studied as a new treatment against cancer, less invasive
and highly selective, which avoids damaging the patient's healthy cells.
This Final Degree Project focuses on the optimization of alginate hydrogels as vehicles for the release
of these reactive species generated by plasma. This is carried out by studying what parameters affect
the release of species using a non-thermal plasma treatment. The aim for this work consists in use
these hydrogels to produce implants that maintain a concentration of these species longer than other
liquid vehicles at the site of the tumor. All the materials used in this work are biocompatible, thus
avoiding complications due to degradation or reactions of the materials with body fluids.
The reactive species generated by non-thermal plasma are very varied, and in this work, we will focus
on two in particular, H2O2 and NO2
-
that we generate with the Helium plasma discharge with 0.3%
synthetic air that allows the formation of these species, among others. To analyze the RONS delivery,
some release or degradation tests are carried out, thus being able to verify the behavior of this
biomaterial and compare the results with the biopolymer itself.
During the work it has been possible to evaluate different methods of preparation and reticulation of
the hydrogels, achieving an expected release of these species in a period of time of 70 minutes in a
medium with conditions similar to the physiological ones, in addition it was possible to analyze the
influence of the microstructure and the rheological properties of the hydrogel in the release process
Historical land-use legacy and Cortaderia selloana invasion in the Mediterranean region
Two major components of global change: land-use changes and intentional or accidental species introduction are threatening the conservation of native species worldwide. In particular, Mediterranean coastal areas are highly susceptible to the invasion of alien species and they also have experienced major changes in land use such as agricultural abandonment and urbanization. However, there has been little research done which quantitatively links biological invasions and the components of land-use changes (i.e. number, trajectory and direction of the changes). We analysed the current distribution and abundance of Cortaderia selloana (Schultes et Schultes fil.) Asch. et Graebner, an alien ornamental species, in 332 fields in Aiguamolls de l'Empordà (Catalonia, NE Spain) and related the patterns of invasion to spatiotemporal data on land-use changes from 1956 to 2003. Our aim was to determine which land uses had been more susceptible to C. selloana invasion during the last 5 years and to find out which components of land-use changes triggered invasion. We found that 22.30% of the fields are currently invaded. In the last 5 years, fields have triplicated the total density of C. selloana. The presence of C. selloana decreases with the distance from urban areas. Invasion is over-represented in pastures and old-fields, and it has increased with time since abandonment. The presence of C. selloana was also associated to fields that had experienced many changes in land use in the last 46 years. The most heavily invaded fields were those that were pastures in 1956 and are now old fields in 2003. On average, the largest plants are found in agricultural field margins and in fields that had a disturbed land use both in 1956 and in 2003. Furthermore, pastures had the lowest proportion of reproductive plants. Overall, current C. selloana patterns of invasion can be explained by the historical legacy of land-use changes
Global axisymmetric Magnetorotational Instability with density gradients
We examine global incompressible axisymmetric perturbations of a
differentially rotating MHD plasma with radial density gradients. It is shown
that the standard magnetorotational instability, (MRI) criterion drawn from the
local dispersion relation is often misleading. If the equilibrium magnetic
field is either purely axial or purely toroidal, the problem reduces to finding
the global radial eigenvalues of an effective potential. The standard Keplerian
profile including the origin is mathematically ill-posed, and thus any solution
will depend strongly on the inner boundary. We find a class of unstable modes
localized by the form of the rotation and density profiles, with reduced
dependence on boundary conditions.Comment: 22 pages, 5 figure
Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya
Les plantes exòtiques invasores són considerades
una de les més grans amenaces per als organismes i
sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera
mà la importància que atorguen a aquest problema
els gestors dels espais naturals protegits, s'ha
contactat amb les persones responsables de la gestió
de les plantes invasores a diferents espais naturals de
Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes
que aquests acullen. A aquestes persones se'ls
ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar
la percepció del problema de les plantes invasores
per part de l'Administració pública, (2) identificar les
plantes que a judici dels gestors, suposen una major
amenaça per als organismes, els sistemes naturals i
els interessos humans, (3) fer un inventari de les
mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració
econòmica preliminar dels costos associats a
aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes,
dels quals un 67 % han identificat les invasions
vegetals com un problema per a la conservació dels
hàbitats nadius als espais naturals corresponents.
Aquests contactes han considerat que les invasions
vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de
la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes
invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat.
L'espècie esmentada a més localitats ha estat
Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana,
Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio
inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i
Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61
plantes invasores problemàtiques han estat objecte
de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada
a més localitats, seguida de Carpobrotus
edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control
o eradicació són les mesures de gestió més
utilitzades als espais estudiats, així com també les
més valorades pels entrevistats. En total, s'estima
que s'han invertit 151.020 have been invested
for the management of invasive plants in the
contacted natural areas. The species that has caused
major management costs is Senecio inaequidens.
Nonetheless, the exact costs of most of the applied
management actions are unknown to the respondents
therefore an accurate economic valuation is quite
difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una
de las mayores amenazas para los organismos y sistemas
naturales nativos, pero también tienen efectos
sobre la economía, la sociedad y la salud humanas.
Para conocer la importancia que otorgan los gestores
de los espacios naturales protegidos a este problema
se ha contactado con las personas responsables de la
gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios
naturales de Cataluña, representativos de su variedad
de hábitats. A estas personas se les ha enviado
un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción
del problema de las plantas invasoras por parte
de la Administración pública, (2) identificar las plantas
que, a juicio de los gestores, suponen una mayor
amenaza para los organismos, los sistemas naturales
y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de
las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración
económica preliminar de los costes asociados
a éstas. Se han realizado más de treinta contactos,
de los cuales un 67 % han identificado las invasiones
vegetales como un problema para la conservación
de los hábitats nativos en los espacios naturales
correspondientes. Estos contactos han considerado
que las invasiones biológicas ocupan, como media,
el quinto lugar con respecto a los otros problemas
ambientales y de conservación de la biodiversidad.
Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras
que están causando problemas en sus áreas
de responsabilidad. La especie mencionada en más
localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de
Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia
pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax,
Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia.
Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas
han sido objeto de control, siendo Ailanthus
altissima la especie gestionada en más localidades,
seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y
Cortaderia selloana. El control o erradicación son
las medidas de gestión más utilizadas en las áreas
estudiadas, así como también las más valoradas por
los entrevistados. En total, se estima que se han invertido
151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras
en los espacios naturales contactados. La especie
que ha ocasionado más gastos económicos es
Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los
costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas,
hecho que dificulta mucho una cuantificación
económica precisa
L'ecologia del paisatge : un nou marc de treball per a la ciència de la conservació
El progressiu coneixement del funcionament dels sistemes naturals ha posat en evidència la necessitat de gestionar l'espai i els recursos de forma global per tal de mantenir els processos que s'estableixen dins i entre els ecosistemes. Per a dur a terme aquesta tasca cal, però, un nou marc de treball que permeti la comprensió i l'anàlisi, a una escala espacial rellevant, d'aquests processos ecològics. En aquest treball s'analitzen les possibilitats d'utilitzar el paisatge com a marc de treball de la ciència de la conservació. Des d'una concepció funcional del paisatge, s'analitzen les implicacions a diverses escales del model tessel·la-corredor-matriu desenvolupat per l'ecologia del paisatge. Finalment, es fa un recull de principis sorgits d'aquest marc de treball que poden ser d'utilitat a l'hora de gestionar i protegir els valors naturals.El progresivo conocimiento del funcionamiento de los sistemas naturales ha puesto en evidencia la necesidad de gestionar el espacio y los recursos de forma global, para mantener los procesos que se establecen dentro y entre los ecosistemas. Para llevar a cabo esta tarea hace falta un nuevo marco de trabajo que permita la comprensión y el análisis, a una escala espacial relevante, de estos procesos ecológicos. En este trabajo se analizan las posibilidades de utilizar el paisaje como marco de trabajo de la ciencia de la conservación. Desde una concepción funcional del paisaje se analizan las implicaciones a diversas escalas del modelo tesela-corredor-matriz desarrollado por la ecología del paisaje. Finalmente, se recogen una serie de principios surgidos de este marco de trabajo que pueden ser de utilidad para gestionar y proteger los valores naturales.Increased knowledge of ecosystem function makes clear the need to manage space and resources comprehensively, in order to preserve ecological processes within and between ecosystems. There is a need to develop a conceptual framework that allows the evaluation of these processes at a relevant scale. In this paper, the potential for using the landscape as a framework for conservation science is analyzed. The implications of the patchcorridor-matrix model developed in landscape ecology are evaluated at different spatial scales, emphasizing their functional consequences. The results are summarized in a set of guidelines that may be useful for nature management and conservation
A practical approach to project management in a very small company
This article shows how a very small company has tailored Scrum according to its own needs. The main additions made were the “sprint design” phase and the “sprint test” phase. Before the sprint 0, the requirements elicitation and the functional specification were made in order to meet deadlines and costs agreed with clients. Besides, the introduction of an agile project management tool has supported all the process and it is considered the main success factor for the institutionalization of the Scrum process
Rapid and sudden advection of warm and dry air in the Mediterranean Basin
Rapid advection of extremely warm and dry air is studied during two events in the Mediterranean Basin. On 27 August 2010 a rapid advection of extremely warm and dry air affected the northeast Iberian Peninsula during a few hours. At the Barcelona city center, the temperature reached 39.3 ° C, which is the maximum temperature value recorded during 230 yr of daily data series. On 23 March 2008 a rapid increase of temperature and drop of relative humidity were recorded for a few hours in Heraklion (Crete). During the morning on that day, the recorded temperature reached 34 °C for several hours on the northern coastline of this island.According to the World Meteorological Organization none of these events can be classified as a heat wave, which requires at least two days of abnormally high temperatures; neither are they a heat burst as defined by the American Meteorological Society, where abnormal temperatures take place during a few minutes. For this reason, we suggest naming this type of event flash heat. By using data from automatic weather stations in the Barcelona and Heraklion area and WRF mesoscale numerical simulations, these events are analyzed. Additionally, the primary risks and possible impacts on several fields are presented
Relevance of p53 in the regulation of pro and antiapoptotic factors from the Bcl-2 family during the treatment with tirosine kinase inhibitors
Motivation:
Liver cancer is the sixth most common cancer and the fourth most frequent cause of cancer-related death worldwide [1]. Nowadays, only one third of patients diagnosed with HCC are in the earliest BCLC 0-A stages, with a high proportion being in more advanced stages of the disease (BCLC B-C). Patients with the presence of poor prognostic factors such as vascular invasion, extrahepatic metastases and/or impaired hepatic function are considered in the advanced stage of the disease (BCLC C). Sorafenib is the standard of care for advanced HCC stage demonstrated in two large-scale trials [2]. Other drugs have been developed to increase the therapeutic arsenal of treatments. A phase III clinical trial comparing Lenvatinib and Sorafenib demonstrated that Lenvatinib was statistically non-inferior to Sorafenib in overall survival as a first-line treatment in patients with advanced HCC. Regorafenib and Cabozantinib have been shown to be effective as second-line therapy. [2]
Methods:
Sorafenib, Regorafenib, Cabozantinib and Lenvatinib were obtained commercially from Carbosynth Limited (Berkshire, UK). HepG2, Hep3B and Huh7 cell lines were obtained from American Type Culture Collection (ATCC; LGC Standards, S.L.U., Barcelona, Spain). HCC cell lines were maintained in supplemented Minimum Essential Medium with Earle's Balanced Salts (MEM/EBSS) at 37°C in a humidified incubator with 5 % CO2. Cells were seeded at a density of 100,000 cells/cm2 in 2D culture. Different parameters related to cell death and proliferation were associated with the expression of proapoptotic (Bak, Bax, tBid and Bim) antiapoptotic (Bcl-2, Mcl-1 and Bcl-xL) and regulatory (Beclin-1) Bcl-2 family members assessed by Western-blot analysis.
Results:
The administration of tyrosine kinase inhibitors induced cell death and reduced cell proliferation. This effect was associated with an upregulation of tBid and Bim expression in liver cancer cells. This effect was not observed in Hep3B and Huh7 which were less responsiveness to the proapoptotic and antiproliferative properties of tyrosine kinase inhibitors.
Conclusions:
The induction of cell death and antiproliferative properties of tyrosine kinase inhibitors were associated with the increase of the expression of different proapoptotic Bcl-2 family members. This expression appeared to be regulated by p53
- …