792 research outputs found
Buffalo Niagara Convention & Visitors Bureau
The CVB is currently drafting a five-year strategic plan that will guide its sales and marketing efforts on behalf of the local tourism industry. The plan, when complete, will serve to refine the CVB’s mission as a destination marketing organization and the official tourism promotion agency for Erie County. Focus groups have been conducted with a variety of partner organizations representing the hotel, restaurant, retail, attraction, sports, cultural and philanthropic communities. In-person interviews with key stakeholders and written surveys will supplement the focus group data that has been collected. The entire CVB board will participate in drafting the plan and approving its final recommendations. A draft plan is expected to be submitted by September 1, 2008. As of October 2, 2008 no drafts had been released to the public
Anà lisi del mecanoscrit i la correcció de la traducció de Manuel de Pedrolo de Llum d'agost
Manuel de Pedrolo, sempre atent a les novetats literà ries publicades arreu, fou un gran apassionat de la novel·la nord-americana, gènere al qual s'introduà al voltant del 1940 a través de la lectura de William Faulkner, a qui considerava un dels millors escriptors de totes les èpoques. Pedrolo va traduir tres obres de Faulkner: Llum d'agost (1965), Intrús en la pols (1969) i Santuari (1970). El mecanoscrit i la correcció de la traducció de Llum d'agost han estat el fonament de l'anà lisi que us presentem a continuació, i en el qual s'observen en detall aspectes relacionats amb l'ortografia, la sintaxi, el lèxic, la puntuació i les correccions -a vegades poc afortunades o fins i tot innecessà ries- que van afectar l'opinió d'estudiosos com Pericay i Toutain sobre el model de llengua usat per Pedrolo.Manuel de Pedrolo, always aware of the latest literary works published abroad, was a keen enthusiast of the North-American novel, genre to which he was introduced in the 1940s by reading William Faulkner. Pedrolo considered Faulkner one of the best writers of all the times and he translated three of his novels: Llum d'agost (1965), Intrús en la pols (1969) and Santuari (1970). The manuscript and the later correction of Llum d'agost's translation were the basis of the analysis presented below and in which aspects such as spelling, syntax, lexis and punctuation are observed in great detail. Furthermore, great attention is paid to corrections, sometimes rather inaccurate or even unnecessary, and which altered the opinion that researchers like Pericay and Toutain have about Pedrolo's usage of the Catalan language
Primera citació d’Opsilia malachitica (Lucas, 1849) (Coleoptera: Cerambycidae) per a Catalunya i altres citacions d’interès
S'aporten noves dades sobre la distribució ibèrica d'Opsilia malachitica (Lucas, 1849), es dóna la primera citació per a Catalunya i es confirma l'associació de l'espècie a la planta hoste Cynoglossum cheirifolium L. (Boraginaceae). 1 ex. {, dia 1-IV-2.000; Aspa, UTM: 31TCF962087; C. Solà leg. Altres citacions d'interès: Tholagnus flavolineatus (Fabricius, 1798) 1 {, 23-VI-2001; Aspa, UTM: 31TCF962087; C. Solà leg. // Lasiocampa quercus (Linnaeus, 1758) 1 }, 24-VIII-1998; Lleida, UTM: 31TCG110043; C. Solà leg. // Aromia moschata ssp. ambrosiaca (Linnaeus, 1758): (1 }, 21-VIII-1998), (1 {, 25-VI-1999), (1 {, 22-V-2001); Lleida, UTM: 31TCG110043; C. Solà leg. // Inachis io (Linnaeus, 1758) (1 {, 24-XI-1997) (1 {, 26-V-98) Altorricón, UTM: 31TBG298830; C. Solà leg. // Inachis io (Linnaeus, 1758), (1 }, 12-VI-1999), Lleida, UTM:31TCG090005; C. Solà leg. // Ergates faber (Linnaeus, 1767) (1 }, 5-VII-1999), Lleida, UTM: 31TCG090005; C. Solà leg. // Charaxes jasius (Linnaeus, 1758) (3 { i 2 }, 19-VIII-2001) (2 {, 25-VIII-2001), Seròs, UTM: 31TBF828854; C. Solà leg.New data are contributed on the Iberian distribution of Opsilia malachitica (Lucas, 1849), being the first appointment for Catalunya and the association of the species to the plant is confirmed Cynoglossum cheirifolium L. (Boraginaceae) host. 1 ex. {, day 1-IV-2.000; Aspa, UTM: 31TCF962087; C. Solà leg. Other appointments of interest: Tholagnus flavolineatus (Fabricius, 1798) 1 {, 23-VI-2001; Aspa, UTM: 31TCF962087; C. Solà leg. // Lasiocampa quercus (Linnaeus, 1758) 1 }, 24-VIII-1998; Lleida, UTM: 31TCG110043; C. Solà leg. // Aromia moschata ssp. ambrosiaca (Linnaeus, 1758) (1 }, 21-VIII- 1998), (1 {, 25-VI-1999), (1 {, 22-V-2001); Lleida, UTM: 31TCG110043; C. Solà leg. // Inachis io (Linnaeus, 1758) (1 {, 24-XI-1997) (1 {, 26-V-98) Altorricón, UTM: 31TBG298830; C. Solà leg. // Inachis io (Linnaeus, 1758), (1 }, 12-VI-1999), Lleida, UTM:31TCG090005; C. Solà leg. // Ergates faber (Linnaeus, 1767) (1 }, 5-VII-1999), Lleida, UTM: 31TCG090005; C. Solà leg. // Charaxes jasius (Linnaeus, 1758) (3 { i 2 }, 19-VIII-2001) (2 {, 25-VIII-2001), Seròs, UTM: 31TBF828854; C. Solà leg
El cultiu i el comerç de safrà a Catalunya durant l'edat mitjana
Inicialment, el safrà apareix com un producte de l’Orient mediterrani i tot sembla indicar que no fou fins al segle X que el cultiu va introduir-se a al-Àndalus; d’aquà l’etimologia à rab del nom. En el cas català , l’expansió va produir-se sobretot a partir del segle XIII, coincidint amb l’increment del consum de l’espècia a Europa, i ben aviat el rendiment elevat i la demanda creixent van fer que assolÃs un lloc molt destacat dins del panorama agrÃcola català . Els mercaders locals van trobar en el safrà un producte ideal per
equilibrar la relació entre importacions i exportacions, i pels comerciants estrangers l’espècia va resultar molt útil a l’hora de reinvertir els beneficis que obtenien amb la venda dels productes manufacturats que portaven al Principat. Com es pot suposar, la conseqüència lògica d’aquesta expansió agrÃcola i comercial fou l’establiment, des del començament del segle XIII, d’impostos i exaccions sobre el safrà en tots els à mbits.Peer Reviewe
Nuovo Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore
Salvatore (Toto), el protagonista de la pel·lÃcula Nuovo Cinema Paradiso, conegut realitzador cinematogrà fic a Roma, ja coneix l’ancoratge infantil de la seva professió. Però no es tanca el cercle fins a la mort d’Alfredo, el seu referent patern d’infantesa a SicÃlia. Allò reprimit, en forma de retalls dels fotogrames descartats per la censura, reapareix com a regal pòstum. L’òptica freudiana mostra molts processos psÃquics en dos temps, el segon moment dels quals dóna valor al primer. A partir del concepte de significació retroactiva i de la noció lacaniana de puntada, s’entén que puntuar un discurs és produir sentit. L’eix fonamental de l’obra de Tornatore és la funció paterna de la castració, de la qual se’n poden diferenciar tres versions que resignifiquen els corresponents sentits del discurs cinematogrà fic
Diving for english. La introducció de l’anglès tècnic al Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Preimpressió Digital
Avui en dia resulta imprescindible aprendre la llengua anglesa. Cada dia
s’empra més en quasi totes les à rees de coneixement i desenvolupament.
Prà cticament podem afirmar que l’anglès és la llengua internacional, la
llengua del món actual.
Fins el dia d’avui, el C.F.G.M. de Preimpressió en Arts Grà fiques, de la
famÃlia d’Arts Grà fiques, encara no té adaptat el mòdul d’anglès al seu
currÃculum. L’any vinent però, amb el canvi del currÃculum del cicle a LOE,
aquest passa a dir-se C.F.G.M. Preimpressió Digital, i a més a més s’inclou
un mòdul d’anglès tècnic de 99 hores.
Aixà doncs el treball consisteix en crear el mòdul d’anglès per aquest Cicle
Formatiu, i per això s’ha buscat implantar noves metodologies com
l’aprenentatge significatiu i el treball cooperatiu per a dur a terme un
aprenentatge molt eficaç basat en els aspectes tècnics de les Arts
Grà fiques.
A més a més les activitats es porten a terme amb eines TIC, aixà el ritme de
treball és motivador, dinà mic i els alumnes aprenen a treballar de manera
autònoma.
En conclusió, la creació del mòdul d’anglès es fa partint d’idees i
alternatives diferents a les classes d’anglès vistes fins ara per a que
l’alumne aprengui de manera divertida i eficient
El cultiu i el comerç de safrà a Catalunya durant l'Edat Mitjana
Inicialment, el safrà apareix com un producte de l’Orient mediterrani i tot sembla indicar que no fou fins al segle X que el cultiu va introduir-se a al-Àndalus; d’aquà l’etimologia à rab del nom. En el cas català , l’expansió va produir-se sobretot a partir del segle XIII, coincidint amb l’increment del consum de l’espècia a Europa, i ben aviat el rendiment elevat i la demanda creixent van fer que assolÃs un lloc molt destacat dins del panorama agrÃcola català . Els mercaders locals van trobar en el safrà un producte ideal per
equilibrar la relació entre importacions i exportacions, i pels comerciants estrangers l’espècia va resultar molt útil a l’hora de reinvertir els beneficis que obtenien amb la venda dels productes manufacturats que portaven al Principat. Com es pot suposar, la conseqüència lògica d’aquesta expansió agrÃcola i comercial fou l’establiment, des del començament del segle XIII, d’impostos i exaccions sobre el safrà en tots els à mbits.Peer Reviewe
Optimización de cadenas de suministro no cooperativas con sistema de reciclaje
El estudio de una cadena de suministro abarca desde el diseño de esta misma hasta la
organización de pedidos y entradas de material. Sin embargo en este proyecto tratamos la
optimización de la fabricación y la previsión de stock necesario de un grupo de compañÃas. Este
tipo de investigaciones son objeto de un gran interés en el mundo empresarial, por motivos tanto
económicos como sociales.
En este proyecto se ofrecen las explicaciones pertinentes para resolver un problema de
optimización de una cadena de suministro basada en la fabricación de latas de aluminio. Dicha
cadena de suministro está formada, principalmente, por una compañÃa que posee varias fábricas
localizadas en diversos puntos de Alemania que producen distintos tipos de productos que
finalmente son enviados a centros de distribución (propiedad de la misma compañÃa) para
venderle a sus clientes aquellos productos que deseen comprar. Tanto clientes como
proveedores no forman parte de la misma empresa ni de la compañÃa que es propietaria de las
fábricas y por ello compiten entre sà para poder conseguir vender o comprar sus productos o
materias primas.
La cadena de suministro objeto de este estudio es de tipo closed-loop, lo que implica que hay un
flujo de materia en sentido inverso al flujo principal, descrito anteriormente. Este flujo es
generado por un sistema de reciclaje basado en una empresa capaz de convertir los defectos de
fabricación de las envasadoras de refrescos en materia prima para las fábricas de latas. Esta
empresa de reciclaje pose varios centros que recogen los residuos reciclables derivados de la
producción de los productos finales y los convierten en materia prima para el proceso de
fabricación.
Las relaciones o negociaciones entre la empresa fabricante y sus posibles proveedores y
clientes se pueden modelar o definir a partir de la teorÃa de juego de Stakelberg. Dicha teorÃa
describe la existencia de una empresa lÃder que intenta mejorar el precio de compra y venta de
su materia prima y productos con el fin de aumentar sus propios beneficios, siempre y cuando
cuente con el beneplácito del resto de los miembros de la cadena de suministro.
La competencia entre los posibles clientes que pueden comprar los productos de los fabricantes
y los proveedores que desean venderles materia prima se resuelve mediante la teorÃa del
equilibrio generalizado de Nash. Esta teorÃa prevé que en el equilibrio del problema de
optimización de la cadena de suministro ningún miembro de ésta tendrá mayores beneficios si
intenta forzar un cambio en el precio de sus productos.
Por último, en este proyecto se incluye la existencia de un mercado exterior para proveedores y
clientes del lÃder. Este mercado está formado por la cartera de clientes y proveedores de los
miembros anteriormente mencionados que terminan compitiendo con el lÃder objeto principal de
este estudio. Se confiere a la empresa lÃder, la capacidad de convencer a un proveedor o a un cliente para que le venda o le compre respectivamente sus productos a igualdad de condiciones con sus competidores
Les finances del clavari: abast, lÃmits i funcionament (Cervera, 1442)
[CT] El clavari era el director financer dels ajuntaments de la Baixa Edat Mitjana. Els seus llibres de comptes constitueixen els fonaments de qualsevol estudi de finances locals per a aquell perÃode. Tal i como es reflecteix en els estudis dels municipis de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
El propòsit d'aquest article és atreure l'atenció dels lectors sobre les possibilitats del Llibres de Clavaria per reconstruir les finances del consell, i per mostrar-ho, s'estudia el Llibre de clavaria de la ciutat de Cervera de 1442. Un cop analitzat aquest llibre, es fa un examen comparatiu d' altres administracions municipals i, finalment, un estudi en profunditat sobre el funcionament de la clavaria en sà mateixa.[EN] The clavari was the principal financial manager of the town councils of the Late Middle Ages, and his account books should constitute the foundations of any study of local finances for that period. Such studies of municipalities of Catalonia and the rest of the Crown of Aragon have indeed taken such an approach.
The present article aims to draw readers' attention to the possibilities of the Llibres de Clavaria in order to reconstruct the council finances, and to show this, it is studied the Llibre de clavaria of the town of Cervera, dated in 1442. An analysis of this book is followed by a comparative examination of other towns and, finally, a detailed study of the institution of the clavaria itsef.[FR] Dans les municipes catalans du Bas Moyen Âge, le clavari était l'administrateur majeur des finances. Les comptes fournis par ce fonctionnaire ont été la source principale des études concernant les finances locales, en Catalogne et dans d'autres régions de l'ancien Royaume d' Aragon. Ce travail veux attirer I’attention sur les limites de cette source pour reconstruire les finances intégrales de la municipalité. On se sert, comme exemple, du "Llibre del clavari" de la ville de Cervera de 1442. L'information fournie par ce registre est ici analysée; ensuite, on amplifie la perspective vers d'autres administrations municipales contemporaines du clavari; et, enfin, on approfondi sur le fonctionnement de la clavaria.Peer reviewe
- …