Notes metodològiques sobre la construcció del corpus fix d’AMPER en el cas d’una llengua sense estàndard oral

L’objectiu d’aquest article és presentar algunes observacions metodològiques sobre la construcció del corpus fix d’AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia del’Espai Romànic) en el cas de llengües que, com la majoria de les llengües romàniques regionals de la península italiana, no disposen d’un estàndard oral. Gràcies a l’experiència de recollida de dades prosòdiques de la llengua friülana, haquedat clar que per a confegir aquest tipus de corpus en cas de llengües sense estàndard oral s’han de tenir en compte diferents aspectes de la variació diatòpica(bàsicament, el lèxic, la fonètica segmental, la morfologia i la sintaxi). A més detenir un coneixement previ sòlid dels diferents dialectes, en aquest procés éscrucial poder comptar amb la col·laboració d’informants locals –parlants nadius dels dialectes que es volen estudiar– que puguin ajudar els recercadors a l’hora de predisposar les frases del corpus en qüestió.The aim of this article is to present some methodological remarks about how theAMPER (Multimedia Atlas of Romance Prosody Space) acted-speech corpusshould be designed in the case of languages that, like most of the Romanceregional languages of the Italian Peninsula, do not have a standard oral form.Thanks to the experience gathered while collecting prosodic data for Friulian, ithas become clear that for this type of languages the preparation of the acted-speechcorpus requires the researcher to take into account various aspects of diatopicvariation (basically lexicon, segmental phonetics, morphology and syntax). Inaddition to a solid prior knowledge of such aspects in the different dialects, theresearcher will also need the co-operation of local informants (native speakers ofthe dialects to be studied) that can help him/her to prepare the sentences of thecorpus in question

Meghan E. Armstrong, Nicholas Henriksen & Maria del Mar Vanrell (eds) (2016): Intonational Grammar in Ibero-Romance: Approaches across Linguistic Subfields, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.

[to be added

La prosòdia del friülà en el marc de l'Atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic

..

Adquisición del ritmo en L2 y transferencia rítmica en aprendices gallegos de inglés: un estudio piloto

Languages have been classified with regard to their rhythm into stress-timed, syllable-timed and mora-timed languages. The aim of this pilot study is to verify the existence of rhythmic transfer from a syllable-timed language, Galician (L1), to the English spoken by Galician learners (L2), as well as to determine whether the proficiency level in the L2 may have an effect on the degree of rhythmic transfer observed. Two groups of six Galician learners of English and two groups of six native speakers of Galician and Southern British English were recorded and analyzed. Rhythm metrics (ΔC, %V, ΔV, CrPVI, and VnPVI) were calculated for all four groups so as to have objective measures to compare the rhythm of the source language (Galician), the rhythm of the target language (English), and the rhythm of the learner language at different proficiency levels. The data show that there is rhythmic transfer between Galician and English L2, and that the degree of transfer decreases as the proficiency level in the L2 increases.Las lenguas se han clasificado con respecto a su ritmo como lenguas de ritmo acentual, silábico o moraico. El objetivo de este estudio piloto es verificar la existencia de transferencia rítmica de una lengua de ritmo silábico, el gallego (L1), al inglés hablado por estudiantes gallegos (L2), así como determinar si el nivel de competencia en la L2 puede tener un efecto sobre el grado de transferencia rítmica observado. Se registraron y analizaron dos grupos de seis hablantes nativos de gallego, por un lado, y seis hablantes de inglés del Sur de Gran Bretaña, por otro. Se calcularon las métricas de ritmo (ΔC, %V, ΔV, CrPVI y VnPVI) para los cuatro grupos a fin de tener medidas objetivas para comparar el ritmo del idioma de origen (gallego), el ritmo del idioma de destino (inglés) y el ritmo del idioma del alumnado con diferentes niveles de competencia. Los datos muestran que existe transferencia rítmica entre el gallego y el inglés L2, y que el grado de transferencia disminuye a medida que aumenta el nivel de competencia en la L2

Morfologia italiana in alcuni strumenti lessicografici friulani

Alcuni strumenti lessicografici friulani - come il Grant Dizionari Bilengâl Talian-Furlan - presentano alcune soluzioni morfologiche che sono incoerenti con la grammatica patrimoniale della lingua e che risultano da un'interferenza con la morfologia dell'italiano. Si tratta, evidentemente, di un tipo di errore altamente indesiderabile in opere di tipo normativo.Algunes eines lexicogràfiques friülanes, com el Grant Dictionaries Bilengâl Talian-Furlan, presenten algunes solucions morfològiques que són incompatibles amb la gramàtica patrimonial de la llengua i resulten d'una interferència amb la morfologia de l'italià. Evidentment, això és un tipus d'error molt poc desitjable en les obres de tipus normatiu.Some Friulian lexicographical tools - like the Grant Dizionari Bilengâl Talian-Furlan -contain some morphological features that are incompatible with the traditional grammar of the language and that are the result of interference with Italian morphology. Such kind of mistake is obviously highly undesirable in normative tools and should be avoided.Algunas herramientas lexicográficas friulanas, como el Grant Dizionari Bilengâl Talian-Furlan, presentan algunas soluciones morfológicas que son incoherentes respecto a la gramática patrimonial de la lengua y son consecuencia de una interferencia con la morfología del italiano. Esto es evidentemente un tipo de error bastante indeseable en obras de tipo normativo

CALCU-DISTA: UNA HERRAMIENTA PARA EL ANÁLISIS DIALECTOMÉTRICO DE LA VARIACIÓN ENTONATIVA

Durante las últimas décadas, el tamaño de las bases de datos que contienen datos sobre la variación diatópica de la prosodia ha aumentado considerablemente. Por esta razón, los investigadores necesitan instrumentos y métodos estadísticos adecuados para hacer frente a esa enorme cantidad de información. Este trabajo pretende describir Calcu-Dista, una herramienta cuyo objetivo es llevar a cabo un análisis dialectométrico de datos entonativos acústicos en el marco del proyecto AMPER. Además de describir cómo funciona CalcuDista, este artículo proporciona la validación de sus resultados.&nbsp

Anàlisi estadística de les distàncies entonatives: el cas del friülà i de l'italià regional de friül

Aquest article presenta els resultats de l'anàlisi quantitativa de les dades sobre l'entonació del friülà contingudes a la secció friülana de l'Atles Multimèdia de la Prosòdia de l'Espai Romànic (AMPER-FRIÛL) a partir d'un corpus 2.484 frases. L'anàlisi de les dades entonatives de quatre varietats d'aquesta llengua i la seva posterior comparació amb dades d'altres llengües romàniques (italià, sard, català, castellà) permeten de destacar que el friülà és, des del punt de vista entonatiu, una llengua que presenta poques diferències internes. Tot i això, la seva prosòdia queda clarament diferenciada de les llengües romàniques geogràficament més properes, com l'italià.This article presents the results of a quantitative analysis of data on the intonation of Friulian in the Friulian section of the Atles Multimèdia de la Prosòdia de l'Espai Romànic (AMPER-FRIÛL) based on a corpus of 2,484 sentences. An analysis of intonational data from four varieties of this language and subsequent comparison with data from other Romance languages (Italian, Sardinian, Catalan, Castilian) shows that, as far as its intonation is concerned, Friulian is a language with little internal variation. Despite this, its prosody is clearly different to that of its closest Romance neighbours, like Italian

Anàlisi estadística de les distàncies entonatives: el cas del friülà i de l'italià regional de friül

Aquest article presenta els resultats de l'anàlisi quantitativa de les dades sobre l'entonació del friülà contingudes a la secció friülana de l'Atles Multimèdia de la Prosòdia de l'Espai Romànic (AMPER-FRIÛL) a partir d'un corpus 2.484 frases. L'anàlisi de les dades entonatives de quatre varietats d'aquesta llengua i la seva posterior comparació amb dades d'altres llengües romàniques (italià, sard, català, castellà) permeten de destacar que el friülà és, des del punt de vista entonatiu, una llengua que presenta poques diferències internes. Tot i això, la seva prosòdia queda clarament diferenciada de les llengües romàniques geogràficament més properes, com l'italià.This article presents the results of a quantitative analysis of data on the intonation of Friulian in the Friulian section of the Atles Multimèdia de la Prosòdia de l'Espai Romànic (AMPER-FRIÛL) based on a corpus of 2,484 sentences. An analysis of intonational data from four varieties of this language and subsequent comparison with data from other Romance languages (Italian, Sardinian, Catalan, Castilian) shows that, as far as its intonation is concerned, Friulian is a language with little internal variation. Despite this, its prosody is clearly different to that of its closest Romance neighbours, like Italian

A dialectometrical analysis of intonation in the catalan-speaking area

En este trabajo se muestran las diferencias dialectales de la entonación de frases pragmáticamente neutras en diversos puntos del dominio lingüístico catalán mediante la dialectometría. Esta técnica constituye un método de análisis que nos proporciona agrupaciones entre los datos empíricos considerados a partir de la matriz de distancias que se ha creado entre ellos. El escalamiento multidimensional (EMD) aplicado a los resultados nos permite construir un espacio métrico con el menor número de dimensiones posibles, de tal manera que permite representar las proximidades o preferencias entre objetos con el mayor grado de fidelidad. Otro modo de agrupar los datos consiste en verlos en un dendrograma, un árbol que refleja también las agrupaciones que presentan. La dialectometría constituye una herramienta interesante y útil para reflejar cuantitativamente los resultados y presenta una visión de los hechos distinta de la que ofrece la dialectología tradicional. La modalidad que más claramente distingue los puntos de encuesta es la interrogativa encabezada por la partícula átona que, de acuerdo con lo obtenido en trabajos anteriores.This paper presents the results of a dialectometrical analysis of the intonation of broad focus statements and information-seeking yes-no questions in Catalan. The dialectometrical analysis technique aims at gropuing the data basing on the distances among them. The first step of the analysis consists in calculating a distance matrix. Such distances are then represented, by means of Multidimensional Scaling (MDS), in a metric space having the lowest possible number of dimensions. In this space, the proximity between objects is represented with the highest degree of fidelity. Another way of representing the results of the analysis is the dendrogram, a tree which also reflects the groupings of the cases. Dialectometry represents an interesting and useful quantitative analysis technique that can offer an alternative view to dialectology. Yes-no questions headed by the unstressed particule que represent the orational modality that most clearly distinguishes the dialectal areas, as shown in previous studies