Transformaciones en el paisaje de los espacios protegidos

Uno de los objetivos principales en el establecimiento de espacios protegidos es mantener y favorecer el desarrollo de paisajes naturales. Pero ese objetivo sólo puede alcanzarse a partir de un análisis de los diversos factores que han condicionado la dinámica de los procesos de regeneración del paisaje desde una perspectiva territorial global y de la integración de los espacios protegidos en una planificación de territorios más amplios y no como simple resultado de una bipolarización territorial. Se considera que el factor humano es clave para entender la dinámica reciente del paisaje protegido, tanto desde una perspectiva histórica como actual. Es preciso comprender que el paisaje protegido es resultado tanto de las condiciones naturales como de la actividad humana, y que las transformaciones actuales están condicionadas tanto por esta historia como por el plan de gestión del espacio protegido

El análisis a gran escala y las nuevas tecnologías: una nueva interpretación geográfica del espacio para la gestión territorial

La información y la cartografía a gran escala permiten detectar y analizar unidades y procesos difíciles de identificar a escalas medias y pequeñas. El uso de los Sistemas de Información Geográfica (SIG) está llevando a cabo un cambio cuantitativo en el manejo de datos y la generalización de su uso, unido a la cantidad de datos que permite manejar, también da lugar a un cambio cualitativo. En esta comunicación se muestran los resultados del trabajo realizado a lo largo de cinco años en el macizo del Montseny, situado en el conjunto montañoso más elevado del Sistema Litoral Catalán, al noreste de la Península Ibérica. Se ha elaborado un mapa de los usos del suelo y de la vegetación que suponen un inventario de los usos y coberturas actuales con un gran detalle. La tecnología permite y ofrece una nueva interpretación y ello conlleva a una visión de la dinámica espacial de los sistemas naturales fruto, en la mayoría de los casos, de un sistema de explotación pretérito y actual

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic

El efecto de los temporales de viento en la laurisilva de anaga (Tenerife. I. Canarias). La tormenta delta de noviembre de 2005

La accidentada topografía del Macizo de Anaga y la localización de la laurisilva en los relieves más expuestos contribuyen a que los daños forestales inmediatos de los temporales sean notorios. La relación de este efecto con la magnitud del vendaval está cada vez más condicionada por el aumento de la madurez del bosque debido al abandono de los aprovechamientos forestales. 18 meses después de la tormenta Delta el bosque evidencia un proceso de autosucesión y el fin del enriquecimiento del sotobosque con especies herbáceas heliófilas. Esta dinámica indica que a medio y largo plazo las consecuencias serán exclusivamente fisonómicas. Tras comprobar la recurrencia histórica de estos fenómenos atmosféricos, el objetivo final de la investigación iniciada con este trabajo es valorar la importancia de los temporales de viento en la dinámica del paisaje forestal de Anaga

Aportació a l'estudi del clima del Montseny.

En el present treban s'expliquen les curacteristiques fonamentals de la dinamica del clima del massís del Montseny. S' expesa el paper deis diferents factors que més en determinen el clima: el gradient altitudinal, l'exposici6, la inversió térmica, els vents de I'oest i la marinada. S'ofereixen les dades fonamentals de les precipitacions i de les ternperatures. La part grafica permet detectar la presencia de diferents climes en relació amb els facters estudiats. Com a resultat del treball cal destacar el fet que el massís del Montseny presenta una asimetria bioclimatica ben mar,cada, I'existencia d'indrets amb un clima de caracteristiques clarament atlántiques al costat d'indrets de clima típicament mediterrani, i la formació d'inversions tèrmiques a les vans i a les conques circumdants

Aportació a l'estudi del clima del Montseny.

En el present treban s'expliquen les curacteristiques fonamentals de la dinamica del clima del massís del Montseny. S' expesa el paper deis diferents factors que més en determinen el clima: el gradient altitudinal, l'exposici6, la inversió térmica, els vents de I'oest i la marinada. S'ofereixen les dades fonamentals de les precipitacions i de les ternperatures. La part grafica permet detectar la presencia de diferents climes en relació amb els facters estudiats. Com a resultat del treball cal destacar el fet que el massís del Montseny presenta una asimetria bioclimatica ben mar,cada, I'existencia d'indrets amb un clima de caracteristiques clarament atlántiques al costat d'indrets de clima típicament mediterrani, i la formació d'inversions tèrmiques a les vans i a les conques circumdants

Plantes noves per la flora de Montserrat.

En aquestes notes indiquem la troballa de trenta-tres plantes noves per la flora de Montserrat, de les quais fem alguns comentaris ecologies i corológic

La cartografia de la flora del Montseny en reticle UTM d'1 km. de costat: plantejament i primers resultats

El present treball és un primer escrit sobre la cartografia corològica de les plantes vasculars en el massis del Montseny (Serralada Pre-litoral), en el qual exposem el plantejament del projecte i oferim uns primers résultats. Hi incloem també un mapa per espècie prenent com a unitat espacial el quadrat d'1 km de costat del reticle UTM. La presència de 1'espècie a cada quadrat és indicada en très graus d'abundància: espècie présent o rara, espècie fréquent i espècie abundant. L'àrea estudiada comprèn 513 quadrats d'1 km de costat, que pertanyen a 12 quadrats de 10 km de costat de la zona 31T del reticle UTM: DG 33, DG 43, DG 53, DG 63, DG 32, DG k2, DG 52, DG 62, DG 3 1 , DG kl, DG 51 i DG 6 l . Com a primera aportaciô presentem 10 mapes amb la distribució de Quercus ilex, Fagus sylvatica, Abies alba, Taxus baccata, Betula pendula, Cistus laurifolius, Cardamine heptaphylla, Ramonda myconii i Equisetum hyemale

Les castanyedes al Montseny

El Montseny, massís essencialment forestal, on els boscos climàtics (alzinars, rouredes, fagedes) ocupen una extensió important, conté també formacions arbòries establertes, o almenys afavorides, per l'home. Aquesta introducció i expansió volun­tàries han estat en relació amb diverses estratègies d'explotació de la terra, variables al llarg de la història. Algunes espècies arbòries, com el castanyer, la surera, els pins i, més recentment, l'eucaliptus, ocupen extensions de terreny considerables i han jugat, i juguen encara, un paper destacat en l'economia de la muntanya i pobles veïns. En la present comunicació ens fixarem en les castanyedes. S'exposen els sistemes tradicionals d'explotació, els trets biogeogràfics més destacats i la dinàmica i l'aprofitament actuals. Un esquema de la baga i perxada, un mapa de la distribució de les castanyedes al Montseny i un perfil biogeogràfic del turó de Montfort completen la documentació presentada

Notes Floristiques i Corologiques, 179-212

NOTES FLORÍSTIQUES I COROLÓGIQUE