Perspectiva socio ecológica en el análisis de espacios naturales protegidos de la región metropolitana de barcelona

La perspectiva socioecológica intenta integrar las ciencias naturales con las ciencias sociales para abordar la realidad de forma interdisciplinaria. Bajo este punto de vista, el artículo analiza la historia ambiental del municipio de Matadepera y estudia el patrimonio socioecológico del valle de Olzinelles. A través de los dos casos de estudio, se vincula la perspectiva socioecológica con la mejora de la gestión y la conservación de dos espacios naturales protegidos de la Región Metropolitana de Barcelona: el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac y el Parque del Montnegre i el Corredor

Ramaderia extensiva com a eina de prevenció d'incendis i gestió del paisatge a Matadepera (Vallès Occidental)

Aquest es un estudi de la contribució d'un ramat mixt d'oví i cabrum a la gestió de les masses forestals per a la prevenció d'incendis al municipi de Matadepera. L'avaluació de l'acció del ramat s'ha efectuat mitjançant un estudi integrat a traves del coneixement local i l'estudi ecològic de les zones pasturades. La ramaderia extensiva i especialment els ramats d'ovelles i cabres han contribuït durant segles a la neteja del sotabosc mitjançant l'aprofitament productiu d'aquestes zones, per tant no es quelcom nou, sinó un reconeixement als serveis ecològics no productius de la ramaderia extensiva i com aquesta es eficaç en la prevenció d'incendis forestals.Este documento se basa en el estudio de la contribución que aporta un rebaño mixto formado por ganado ovino y caprino en la gestión de las masas forestales y, de este modo, ayudar a prevenir los incendios en el municipio de Matadepera. La evaluación del rebaño se efectuó mediante un estudio integrado: a través del conocimiento local y del estudio ecológico de las zonas pastadas. La ganadería extensiva y, especialmente los rebaños de ovejas y de cabras, han contribuido durante siglos en la limpieza del sotobosque mediante el aprovechamiento productivo de estas zonas; por lo tanto, no es nada nuevo, solo un reconocimiento a los servicios ecológicos no productivos de la ganadería y la demostración que ésta es eficaz en la prevención de incendios.This study focuses on the contribution that a flock with some goats mixed provides to the management of the forest masses and, in this way, it can help to prevent fires in the town of Matadepera. The flock's evaluation has been done through an integrated research containing: local knowledge and an ecological study of the grazed zones. The extensive livestock farming and, particularly flocks and herd, contributed to the cleaning of the undergrowth through the productive use of those zones; therefore, there is not anything new on this activity, it is just a recognition of the non-productive ecological services of the livestock farming and the proof that it is effective to prevent fires

Land abandonment, landscape, and biodiversity: questioning the restorative character of the forest transition in the Mediterranean

The effects of land abandonment on biodiversity have received considerable attention by scholars, but results are far from conclusive. Different cultural traditions of scientists seem to underlie the contrasting ways in which land abandonment is understood. Although the forest transition (FT) framework considers land abandonment as an opportunity for biodiversity conservation, European landscape ecologists characterize it as a threat. We use insights from both traditions to analyze the effects of land abandonment on landscape and biodiversity in a mountain area of metropolitan Barcelona. We do so through an in-depth historical case study covering a period of 160 years. A set of landscape metrics was applied to land-cover maps derived from cadastral cartography to characterize the landscape ecological changes brought about by land abandonment. Cadastral data on land uses were used to understand how landscape ecological changes could be explained by changing socioeconomic activities. Information on past land-management practices from semistructured interviews was used to shed light on how peasants shaped the capacity of landscape to host biodiversity. Our results point to a remarkable landscape deterioration along with the disappearance of the peasant land-use mosaics and the ensuing forest expansion. By using insights from landscape ecology in a historically informed manner, we (1) question the alleged relationship between land abandonment and ecosystem recovery; (2) show that the assumed restorative character of the FT is based on the underestimation of the ecological importance of nonforest habitats; and (3) point at a remarkable trade-off between FT and biodiversity in the Mediterranean. Finally, the case study also serves to illustrate some of the strengths and challenges of using historical approaches to land abandonment

The rural-urban socioecological transformation of Mediterranean mountain areas under global change. Local studies in Olzinelles and Matadepera (Barcelona Metropolitan Region)

Aquesta tesi vol contribuir a comprendre millor els sistemes socioecològics i el seu canvi al llarg del temps des d’un punt de vista holístic i relacional. Pretén mostrar que les activitats productives del camp no són necessàriament incompatibles amb la conservació de la biodiversitat, i que algunes d’aquestes activitats, fins i tot en situacions d’integració en economies de mercat, són indispensables per conservar els paisatges culturals que les societats urbanes modernes volen protegir. La tesi es pregunta si la recuperació i l’expansió de la superfície forestal poden tenir un efecte negatiu en l’escolament de les conques i el cabal dels cursos d’aigua, així com en la biodiversitat pròpia d’hàbitats oberts a escala local. També explora la transformació del camp durant el procés d’industrialització i urbanització per recolzar la noció d’una interrelació i hibridació històriques entre el rural i l’urbà, i mostra que l’expansió urbana és el resultat d’intenses lluites polítiques entre diferents grups socials amb una distribució desigual dels costos i els beneficis del canvi socioecològic. La Mediterrània és una regió especialment idònia per als objectius d’aquesta recerca, ja que es considera un ‘hotspot’ de biodiversitat mundial el qual és resultat de la integració entre processos naturals i humans. A més, està fortament amenaçada degut a la gran sensibilitat dels seus ecosistemes envers tots els components del canvi global. La tesi se centra en la Regió Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, una de les ciutats més grans de l’Europa mediterrània, i específicament en dos municipis de muntanya baixa de la segona corona metropolitana: Olzinelles, al massís del Montnegre, i Matadepera, al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. La metodologia es basa en una combinació d’elements de la història ambiental, l’ecologia política i la hidrologia forestal amb el coneixement ecològic de la pagesia local. L’anàlisi del sistema productiu d’Olzinelles i les seves arrels històriques (capítol 4) mostra com les diverses pràctiques de gestió dels recursos naturals, incrustades en un marc institucional i una cosmovisió particulars, permetien al sistema socioecològic adaptar-se a les variacions de la demanda externa i al mateix temps mantenir la seva capacitat per proporcionar aliments a la població local. L’abandonament d’aquestes pràctiques durant un procés de modernització a escala nacional i global ha comportat una reducció de les poblacions d’espècies pròpies de camps, pastures i boscos esclarissats. A l’escala de conca (vall d’Olzinelles, capítol 3) es conclou que l’assecament de la riera observat en les darreres dècades s’ha d’atribuir a un període més sec i no pas a la petita aforestació que hi ha tingut lloc. No obstant, en futurs estudis caldria incorporar la variació de la coberta arbòria ja que té un rol important en la intercepció i la partició de la pluja, i en les darreres dècades ha experimentat un fort augment com a resultat de l’abandonament de les pràctiques de gestió forestal. L’anàlisi de Matadepera (capítol 5) mostra com en el procés d’expansió urbana s’enfrontaren diferents visions del futur de diferents grups socials (propietaris de terres i pagesia d’esquerres). El projecte socioecològic de les elits dominants va esdevenir una realitat perquè van ser capaces de controlar recursos vitals com la terra i l’aigua amb l’aniquilació de la dissidència a través de la presó, les execució i la violència psicològica del règim franquista sorgit al final de la Guerra Civil (1939). La construcció discursiva d’una ‘escassetat natural’ va ajudar a construir un consens espontani en relació als impactes negatius de l’arribada de grans quantitats d’aigua procedent del riu Llobregat per a possibilitar la gentrificació del poble. La tesi conclou que una combinació adequada de diferents graus d’hibridació socioecològica en l’anàlisi de la realitat pot ser una bona forma d’entendre les dinàmiques complexes dels canvis en els usos de la terra i de la conservació de la biodiversitat en llocs concrets, i també útil per superar l’estricta separació conceptual i analítica entre societat i natura, camp i ciutat, conservació i desenvolupament, i àrees protegides i no protegides.This thesis is aimed to better understanding the coupled social-ecological systems and their change over time in a holistic and relational way. It intends to show that productive rural activities are not necessarily incompatible with conservation of biodiversity, and that some of these activities, even when they are quite integrated with market economies, are indispensable to conserve the cultural landscapes that modern urban societies want to protect. This thesis also asks whether forest recoveries have a negative effect on water discharge from the catchments and on the biodiversity from open habitats at a local scale. It also explores the transformation of the countryside during the process of industrialization and urbanization to support the notion of historical interrelatedness and hybridity between the rural and the urban; and shows that suburbanization is the outcome of political struggles between different social groups resulting in uneven distribution of the costs and benefits of socioecological change. The Mediterranean is a particularly illuminating region for the aims of this research since it is considered a hotspot of global biodiversity which itself is a consequence of the integration between natural and human processes, besides being highly threatened because of the particular sensitivity of Mediterranean ecosystems to all drivers of global change. This thesis is focused in the Barcelona Metropolitan Region (Catalonia), one of the largest cities of Mediterranean Europe, more specifically in two mountain municipalities of the outer metropolitan ring: Olzinelles, in Montnegre Mountains, and Matadepera, in Sant Llorenç del Munt Mountains. The methodology combines elements from environmental history, political ecology and forest hydrology with the local ecological knowledge from peasants. The analysis of the productive system of Olzinelles and its historical roots (chapter 4) shows that several management practices, embedded in a particular institutional setting and worldview, allowed the social-ecological system to adapt to the changing external demand while keeping its capacity to supply food to the local community. The abandonment of such practices under a national-to-global process of modernization resulted in a decrease of species from fields, meadows and sparse forests. At the catchment scale (Olzinelles valley, chapter 3) it is concluded that the observed decrease in the water runoff may be attributed to a drier period rather than to the small afforestation experienced in the catchment. However, future studies should incorporate the variation of canopy cover given its potential role in rainfall interception and partitioning processes, and the great increase in canopy cover experienced in the catchment as a result of the abandonment of forest management practices. The analysis of Matadepera (chapter 5) shows that different visions of the future by different social groups (landowners vs. left-wing peasantry) collided in the process of suburbanization. The socioecological project promoted by ruling elites prevailed because they were able to control vital resources like land and water with the annihilation of the dissidence through prison, execution and psychological violence under the new Francoist regime that arose after the end of the Civil War in 1939. The discursive construction of a ‘natural scarcity’ of water helped to achieve spontaneous consent for controversial aspects of bringing water from the Llobregat River to allow the gentrification of the town. The thesis concludes that a suitable combination of different degrees of socioecological hybridity in the analysis may be suitable to understand the complex dynamics of land change and biodiversity conservation in a particular setting, as well as useful to overcome the strict conceptual and analytical separation between society and nature; city and countryside; conservation and development; and protected and non-protected areas

PERSPECTIVA SOCIO ECOLÓGICA EN EL ANÁLISIS DE ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS DE LA REGIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA

La perspectiva socioecológica intenta integrar las ciencias naturales con las ciencias sociales para abordar la realidad de forma interdisciplinaria. Bajo este punto de vista, el artículo analiza la historia ambiental del municipio de Matadepera y estudia el patrimonio socioecológico del valle de Olzinelles. A través de los dos casos de estudio, se vincula la perspectiva socioecológica con la mejora de la gestión y la conservación de dos espacios naturales protegidos de la Región Metropolitana de Barcelona: el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac y el Parque del Montnegre i el Corredor

Land abandonment, landscape, and biodiversity: questioning the restorative character of the forest transition in the Mediterranean

The effects of land abandonment on biodiversity have received considerable attention by scholars, but results are far from conclusive. Different cultural traditions of scientists seem to underlie the contrasting ways in which land abandonment is understood. Although the forest transition (FT) framework considers land abandonment as an opportunity for biodiversity conservation, European landscape ecologists characterize it as a threat. We use insights from both traditions to analyze the effects of land abandonment on landscape and biodiversity in a mountain area of metropolitan Barcelona. We do so through an in-depth historical case study covering a period of 160 years. A set of landscape metrics was applied to land-cover maps derived from cadastral cartography to characterize the landscape ecological changes brought about by land abandonment. Cadastral data on land uses were used to understand how landscape ecological changes could be explained by changing socioeconomic activities. Information on past land-management practices from semistructured interviews was used to shed light on how peasants shaped the capacity of landscape to host biodiversity. Our results point to a remarkable landscape deterioration along with the disappearance of the peasant land-use mosaics and the ensuing forest expansion. By using insights from landscape ecology in a historically informed manner, we (1) question the alleged relationship between land abandonment and ecosystem recovery; (2) show that the assumed restorative character of the FT is based on the underestimation of the ecological importance of nonforest habitats; and (3) point at a remarkable trade-off between FT and biodiversity in the Mediterranean. Finally, the case study also serves to illustrate some of the strengths and challenges of using historical approaches to land abandonment

Exploring the links between forest transition and landscape changes in the Mediterranean. Does forest recovery really lead to better landscape quality?

A growing number of studies argue that forest transition should be enhanced by policymakers given its potential benefits, for instance in slowing climate change through carbon sequestration. Yet the effects of forest transition in landscape heterogeneity and biodiversity remain poorly understood. In this paper we explore the relationships between the forest transition and the landscape changes occurred in a Mediterranean mountain area. Historical land-use maps were built from cadastral cartography (1854; 1956; 2012). Metrics on land-cover change, landscape structure, and landscape functioning were calculated. Multiyear data on butterfly assemblages from two transects (1994 2012) was used as indicator of landuse change effects on biodiversity. Results show a forest expansion process in former cereal fields, vineyards and pasturelands along with rural outmigration and land abandonment. Such forest transition involved large changes in landscape structure and functioning. As peasant management of integrated agrosilvopastoral systems disappeared, landscape became less diverse. Even if forest area is now larger than in mid-nineteenth century, ecological connectivity among woodland did not substantially improve. Instead, ecological connectivity across open habitats has greatly decreased as cereal fields, vineyards, meadows and pasturelands have almost disappeared. Butterfly assemblages under changing land-uses highlights the importance of agro-forest mosaics not only for these species but for biodiversity at large in the last decades. Our work emphasizes that conservation of landscapes with a long history of human use needs to take into account the role of humans in shaping ecological features and biodiversity. Hence the suitability of forest transitions should be critically examined in relation to context and policy objectives