Memoria histórica y descriptiva de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Monte-Toro en la isla de Menorca

Memoria premiada en el certámen de la Academia Bibliográfico-Mariana de Lérida, celebrado el 19 de Octubre de 1902

Notas para una tipología de la cerámica talayótica mallorquina

Abstract not availabl

Sex Differences in Neoplastic Progression in Barrett's Esophagus:A Multicenter Prospective Cohort Study

Recommendations in Barrett’s esophagus (BE) guidelines are mainly based on male patients. We aimed to evaluate sex differences in BE patients in (1) probability of and (2) time to neoplastic progression, and (3) differences in the stage distribution of neoplasia. We conducted a multicenter prospective cohort study including 868 BE patients. Cox regression modeling and accelerated failure time modeling were used to estimate the sex differences. Neoplastic progression was defined as highgrade dysplasia (HGD) and/or esophageal adenocarcinoma (EAC). Among the 639 (74%) males and 229 females that were included (median follow-up 7.1 years), 61 (7.0%) developed HGD/EAC. Neoplastic progression risk was estimated to be twice as high among males (HR 2.26, 95% CI 1.11–4.62) than females. The risk of HGD was found to be higher in males (HR 3.76, 95% CI 1.33–10.6). Time to HGD/EAC (AR 0.52, 95% CI 0.29–0.95) and HGD (AR 0.40, 95% CI 0.19–0.86) was shorter in males. Females had proportionally more EAC than HGD and tended to have higher stages of neoplasia at diagnosis. In conclusion, both the risk of and time to neoplastic progression were higher in males. However, females were proportionally more often diagnosed with (advanced) EAC. We should strive for improved neoplastic risk stratification per individual BE patient, incorporating sex disparities into new prediction models

La musa dels pastors: I. Un indret veí de Màntua. II. Assaig d’anàlisi estilística

D’ençà que Títir va visitar Roma, tot començà a ser diferent. Havia recupe- rat les terres i tornava a sentir-se lliure. Les abelles sicilianes li bressarien el son (I, 26, 27). Escoltaria de lluny el cant del podador i el ronc parrupeig dels coloms (I, 53-58). Però aquesta llibertat tenia un preu. En cert sentit, es trac- tava, més aviat, d’un canvi d’amo. En altre temps, enviava els anyells desma- mats a la ingrata ciutat veïna (I, 33, 35). En endavant, el tendre anyell de la seva pleta banyarà amb la sang les ares del déu novell –Octavi August– (I,78). Abans que oblidar-se’n, els cérvols lleugers pasturaran pels aires, i les ones trauran els peixos nus a la ribera (I, 59, 60). És aquell déu jovençà qui li ha permès de reposar a l’ombra, assajant, amb el flabiol, les rústiques tonades.Virgili no s’identifica del tot amb el seu personatge. Títir és un home gran. Quan s’afaita li cau, blanquinós, el pèl (I, 28). No demana res més que segu- retat i repòs. Virgili, en canvi, ple d’ardidesa juvenil –devia tenir una trentena d’anys–, s’afanya a la recerca de noves rutes. Per a ell, les Bucòliques foren, només, un aprenentatge mentre somiava en empreses poètiques de més vola- da, que havien de culminar en l’Eneida, l’epopeia dels destins i grandesa de Roma