Un col·loqui valencià del segle XVII

The author studies the singularity of an anonymous Valencian dialogue in the milieu of the Valencian horta of 1634. This is a dialogue text with remarkable dramatic elements, 75 % of it is written in Catalan, and which manifests a strong ideologization and a certain linguistic interest

El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l'aportació de Faust Hernández Casajuana

Hernández Casajuana va saber recollir en les seues obres literàries un interessant vocabulari popular, que en part enllaça amb la tradició lingüística dels dramaturgs valencians del segle XIX, i en part representa una innovació, des del moment que té en compte els canvis socials i de costums que es produeixen al segle XX, els quals tenen un reflex en el llenguatge. Aquest article se centra en aquesta parcel·la lèxica més innovadora d’Hernández Casajuana, tot i que considera també la producció d’altres autors contemporanis i anteriors. Així, proporciona novetats en relació amb els diccionaris històrics i etimològics, i dóna compte de la motivació i l’origen de determinats mots i accepcions, així com de diversos neologismes, en la seua etapa d’introducció en el català. Algunes d’aquestes innovacions lèxiques han desaparegut en la llengua actual, i altres han tingut continuïtat, però a principis del s. XX, quan encara no s’havien consolidat, presentaven a vegades formes diferents a les que han acabat triomfant

Construccions connectives binàries en el debat parlamentari

Resum: El gènere polític del debat parlamentari és eminentment argumentatiu perquè els parlamentaris defensen una postura respecte a un tema de discussió. Aquesta postura es materialitza en unes estructures argumentatives, les parts de les quals sovint són delimitades pels connectors binaris (principalment causals i consecutius, però també condicionals, finals, adversatius i concessius). L’objectiu d’aquest treball és fer una anàlisi lingu?ística i argumentativa d’aquest tipus de construccions des d’una perspectiva local, cas per cas, i global, integrades en l’encadenament discursiu, en un corpus format per tres debats en català del Parlament de Catalunya. D’una banda, a partir dels resultats obtinguts, s’hi fa una comparació amb els resultats de treballs anteriors que tracten de la relació entre connexió i gènere discursiu (Castellà 2001; Cuenca 2013a) i es relaciona l’ús de connectors amb el grau de formalitat i preparació del debat parlamentari. D’una altra banda, s’hi analitza la construcció del discurs i l’estil individual de cada parlamentari d’acord amb l’encadenament i la coherència de les idees, i al tipus d’ordre i moviment argumentatius.Paraules clau: relacions binàries, construccions connectives binàries, argumentació, debat parlamentari, gènere discursiu.Abstract: Parliamentary debate is essentially an argumentative genre because members of parliament defend a stance regarding a topic of discussion. This position is embodied in argumentative structures, parts of which are often defined by binary connectives (mostly causal and consequence, but also conditional, final, adversative and concessive). The aim of this paper is to analyse such constructions both linguistically and argumentatively in a corpus composed of three debates in Catalan taking place in the Parliament of Catalonia. The analysis is made both from a local perspective (case by case) and from a global perspective (each case integrated into the discursive chain). Firstly, our data are compared with the results of previous studies dealing with the relationship between discursive genre and the use of connectives (Castellà 2001; Cuenca 2013a). Secondly, the relationship between the uses of connectives and the degree of formality and preparation of parliamentary debate is discussed. Finally, the discourse construction and individual style of each Member of Parliament is analysed according to chain and coherence relationships as well as in terms of the type of argumentative order and movement.Key words: binary relations, connective binary constructions, argumentation, parliamentary debate, discursive genre

Llengua i societat en la medicina tradicional i popular dels segles XVIII i XIX

This text constitutes a study and critical edition of a Valencian prescription manuscript, from the beginning of the XIX century, which has remained practically unknown up to the present day. It juxtaposes early instances of the language in this genre with the presence of the traditional forms of the names of diseases or medicines in Valencian popular literature of the XVIII and XIX centuries

Gemma Gómez Duran, «Gramàtica del català rossellonès», Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp.

Ressenya sobre el llibre de Gemma Gómez Duran, Gramàtica del català rossellonès, Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp

La formació del plural i la situació del gènere en el "Curial e Güelfa" dins del context del segle XV

We study the situation of plurals in the «Curial e Güelfa» and, by extension, in the Catalan of the 15th century, analyzing particularly the possible subordinating factors of the distribution of plurals -es and -os of masculine words that finish in -s. The situation of plurals helps to confirm the dating of the novel in the middle of the 15th century. On the other hand, in the section of inflection of gender, the presence of forms that confirm the classicism of the novel is evident, as well as some Valencian preferences