Diagnosi ambiental al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Descripció del recurs: el 17 de octubre 2012

Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema : el cas de les ciutats de Barcelona i de Valls

BibliografiaActualment s'està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85% dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturació", que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalització" del sistema urbà, és a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L'anàlisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d'una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s'analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l'índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.Nowadays, there is a population increase in both cities and urban areas. From the beginning of the XXI century, 85% of the Europeans live in cities, as well as more than half of the world population. Within this context, urban biodiversity plays a crucial role in the culture for sustainability. The future of a sustainable society relies on how biodiversity is structured and managed in cities. The common urban biodiversity management approach is based on the fact that cities and adjoining natural spaces have to be connected in order to promote the connectivity among urban and natural systems through a strategic distribution of the urban green. In order to transform cities into permeable urban areas, how recharge nodules that constitute habitats (urban parks) are connected through corridors (streets, alleys) needs to be studied. In favour of biodiversity level improvement, "naturation" is suggested. This term is designed as a process based in the implementation of actions and strategies on urban green, mainly adding vegetation and green spaces following socio-ecological criteria. The aim of this process is to "naturalise" the urban system by promoting the entrance of autochthonous flora and fauna. In the present doctoral thesis, the components of the urban green affecting non-pernicious biodiversity and quality of life are analysed. Precisely, it focuses in those components related with (1) "Genotop", elements referring to tree size, pruning, leaves type, tree maturity and the capacity to create cavities; (2) "Trophotop", components related to the trophic production that attracts granivorous and frungivorous fauna and the persistence of fruits on the plant; (3) species resilience to climate change and the hydric requirements, susceptibility to illnesses, resistance to drought, warmness and frost, as well as its invasion capacity; (4) Well-being and quality of life, related with allergies and toxicity of plants; (5) Ecosystems services referring to regulation (acoustic and thermal aspects, and GHG fixation), provisioning (shadow provisioning and olfactory aspects, as well as medical and culinary properties), and cultural (educational, social, aesthetical and cultural aspects). The analysis of the study cases is carried out in Barcelona and Valls and consists, firstly, in the characterisation of the vegetation and the calculation of the biodiversity indicators; secondly, in the characterisation of urban areas and their vegetation (Barcelona); and thirdly, in the creation of a vegetal species database (Valls and Barcelona). Finally, taking these components, the Urban Green Governance Index (UGI) is used to analyse the factors of the urban green (Valls and Barcelona). Specifically, ornithological biodiversity (genotop) (Passeriformes) is studied (Valls); nest structure and materials are examined (Valls), and the trophic performance of those fauna-attracting species (trophotop) is calculated. (Valls) Regarding the results obtained, it is concluded that, in order to promote urban biodiversity, it is needed to consider the components of the urban green that influence biodiversity, as well as the related socio-ecological aspects. In this sense, and to facilitate the management of biodiversity in green city areas under ecological and environmental criteria, the index UGI becomes a support tool for urban green managers that can be extrapolated to other Mediterranean cities