Analysis of the Variables Influencing Success in Elite Handball with Polar Coordinates

In today’s elite handball, coaching staff seek to know as much as possible about all the details of their sport to gain an advantage by adapting their model of play or by looking for the opponent’s weak points. Therefore, the aim of this study was to analyse which variables can influence success in each phase of the match with polar coordinates. Observational methodology was used to analyse success or failure within the nature of handball by means of an ad hoc observation instrument designed and validated for this research. A total of 14 elite men’s handball matches from the 2019–2020 season were analysed. The relationships between success and failure of all behaviours were performed with polar coordinates. The results show that one of the keys to achieving victory in matches is centred on a high level of success in the defensive phase that allows the team to recover the ball and to be able to go on the counterattack to obtain a clear option for a goal. This research allows us to see how we can achieve success in the different phases of the game and improve team performance with these indicators. These results suggest that it is necessary for teams to train at a high pace of play, linking the different phases of the game in order to recover the ball in the defensive phase and attack in the shortest possible time against an unstructured defence to achieve success in the match and the final victory

La prevenció de la lesió del lligament encreuat anterior en jugadores d'handbol adolescents

La ruptura del lligament encreuat anterior és una de les lesions de més gravetat per les conseqüències a llarg termini, l’elevat risc de tornar-se a lesionar, el temps prolongat per tornar a la competició i pels canvis degeneratius i la disminució de la funcionalitat del genoll. Les situacions més comunes en les que es produeixen les lesions de lligament encreuat anterior a l’handbol són en accions sense contacte que impliquen salts i aterratges o canvis de direcció. Tot i que l’origen de la lesió és multifactorial, la primera estratègia per tal de disminuir-ne el risc ha de ser identificar els factors de risc que són modificables. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és la prevenció de la lesió del lligament encreuat anterior en jugadores d’handbol adolescents, amb l’èmfasi en la identificació i comprensió del factors de risc neuromusculars associats a aquest tipus de lesió. Per assolir aquests objectius, es va dur a terme una revisió sistemàtica per tal d’obtenir una visió actualitzada dels programes d’entrenament preventiu utilitzats en jugadores d’handbol. Aquesta revisió va permetre analitzar i categoritzar els principals components dels exercicis i descriure’n la selecció que conformen aquests programes. Al mateix temps, es va reportar de manera transversal, el comportament de diferents factors de riscs neuromusculars relacionats amb la lesió del LEA en jugadores d’handbol de categories infantil, cadet i juvenil pertanyents a 11 clubs de Catalunya. Les dades obtingudes van permetre crear perfils individuals, identificar diferències entre categories i edats maduratives, així com descriure les influències d’aquests factors de risc en el rendiment en l’acció de salt. Aquest treball va proporcionar una comprensió actualitzada de les necessitats reals de les jugadores adolescents d’handbol en el context català, i va permetre prendre decisions més fonamentades a l’hora de dissenyar el programa d’entrenament preventiu. Finalment, aquesta tesi presenta una proposta d’entrenament recolzada pels resultats dels articles que la conformen. Aquestes troballes demostren de manera concloent, que l’entrenament de força, basat en l’aprenentatge de la tècnica de salt i aterratge, és una peça fonamental en el desenvolupament de les jugadores d’handbol adolescents. En aquest sentit, l’objectiu no és només enriquir el coneixement científic, sinó també proporcionar eines pràctiques que beneficiïn les futures generacions de jugadores d’handbol i contribueixin a reduir l’impacte de lesions del LEA en aquest esport.La ruptura del ligamento cruzado anterior es una de las lesiones más graves debido a las consecuencias a largo plazo, el alto riesgo de reincidencia, el tiempo prolongado para regresar a la competición y los cambios degenerativos junto con la disminución de la funcionalidad de la rodilla. Esta problemática se manifiesta comúnmente en el balonmano durante acciones sin contacto que involucran saltos, aterrizajes o cambios de dirección. Aunque el origen de la lesión es multifactorial, la primera estrategia para reducir el riesgo debe ser identificar los factores de riesgo modificables. El objetivo principal es la prevención de la lesión del ligamento cruzado anterior en jugadoras de balonmano adolescentes, con énfasis en la identificación y comprensión de los factores de riesgo neuromusculares asociados a este tipo de lesión. Para lograr estos objetivos, se llevó a cabo una revisión sistemática con el fin de obtener una visión actualizada de los programas de entrenamiento preventivo utilizados en jugadoras de balonmano. Esta revisión permitió analizar y categorizar los principales componentes de los ejercicios y describir la selección que conforma estos programas. Al mismo tiempo, se informó transversalmente sobre el comportamiento de diferentes factores de riesgo neuromusculares relacionados con la lesión del ligamento cruzado anterior en jugadoras de balonmano de categorías infantil, cadete y juvenil pertenecientes a 11 clubs de Cataluña. Los datos obtenidos permitieron crear perfiles individuales, identificar diferencias entre categorías y edades madurativas, así como describir las influencias de estos factores de riesgo en el rendimiento de la acción de salto. Este trabajo proporcionó una comprensión actualizada de las necesidades reales de las jugadoras adolescentes de balonmano en el contexto catalán y permitió tomar decisiones más fundamentadas al diseñar el programa de entrenamiento preventivo. Finalmente, esta tesis presenta una propuesta de entrenamiento respaldada por los resultados de los artículos que la componen. Estos hallazgos demuestran de manera concluyente que el entrenamiento de fuerza, basado en el aprendizaje de la técnica de salto y aterrizaje, es una pieza fundamental en el desarrollo de las jugadoras de balonmano adolescentes. En este sentido, el objetivo no es solo enriquecer el conocimiento científico, sino también proporcionar herramientas prácticas que beneficien a las futuras generaciones de jugadoras de balonmano y contribuyan a reducir el impacto de las lesiones del ligamento cruzado anterior en este deporte.The rupture of the anterior cruciate ligament is one of the most serious injuries due to its long-term consequences, the high risk of re-injury, the prolonged time to return to competition, and the degenerative changes along with the decrease in knee functionality. This issue commonly arises in handball during non-contact actions involving jumps, landings, or changes of direction. Although the origin of the injury is multifactorial, the primary strategy to reduce the risk should be to identify modifiable risk factors. The main objective is the prevention of anterior cruciate ligament injury in adolescent handball players, with an emphasis on identifying and understanding neuromuscular risk factors associated with this type of injury. To achieve these goals, a systematic review was conducted to gain an updated view of preventive training programs used in female handball players. This review allowed for the analysis and categorization of the main components of exercises and a description of the selection comprising these programs. Concurrently, cross-sectional data was reported on the behavior of different neuromuscular risk factors related to anterior cruciate ligament injury in handball players from infant, cadet, and youth categories belonging to 11 clubs in Catalonia. The obtained data enabled the creation of individual profiles, identification of differences between categories and maturation ages, as well as a description of the influences of these risk factors on performance in jump actions. This work provided an updated understanding of the real needs of adolescent handball players in the Catalan context and facilitated more informed decisions when designing the preventive training program. Finally, this thesis presents a training proposal supported by the results of the included articles. These findings conclusively demonstrate that strength training, based on learning jump and landing techniques, is a fundamental component in the development of adolescent handball players. In this regard, the goal is not only to enrich scientific knowledge but also to provide practical tools that benefit future generations of handball players and contribute to reducing the impact of anterior cruciate ligament injuries in this sport

Neuromuscular and Biomechanical Jumping and Landing Deficits in Young Female Handball Players

Neuromuscular and biomechanical imbalances that exist in jumping and landing actions should be examined in order to intervene to decrease the risk of ACL injury. The main aim of this study was to analyse and compare, by chronological age, jumping and landing deficits in young female handball players using the Tuck Jump Assessment (TJA). A secondary aim was to relate the qualitative asymmetry values detected using the TJA to the quantitative asymmetry values detected starting from the single leg countermovement jump (SL-CMJ). Sixty-one young female handball players (age: 14.3 ± 1.5 years) were distributed into three groups: U12, U14 and U16 and performed the TJA test and the single leg countermovement jump (SL-CMJ). The female U12 category players obtained the highest scores in the TJA and there were significant differences between the U12 (12.11 ± 1.97) and U14 (10.89 ± 1.74) categories (p = 0.017; ES = 0.374). In the U12 category, the female players presented larger interlimb asymmetry magnitudes in the SL-CMJ test; they also obtained higher scores in the qualitative criteria of the TJA test that referred to asymmetry (r = 0.43; p = 0.027). The analysis of the jumping and landing pattern using TJA allowed us to identify that the lower extremity valgus at landing, foot contact timing not equal and landing contact noise are the main biomechanical deficits in young female handball players. Furthermore, the asymmetry values assessed qualitatively (TJA) are associated with the asymmetry values assessed quantitatively (difference in jump achieved with each limb in the SL-CMJ test) in younger categories